Concurs de Sant Jordi '17

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2020
Categoria Plata
11 / 16
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
6 / 12
Entrades: 653
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 59 cops
Gràcies rebudes: 229 cops
Sexe: Dona

23 abr. 2017, 16:47

Imatge

Concurs de Sant Jordi


Bona tarda gent de Tadaima! Avui és la meva festa preferida Sant Jordi <3 Avui es celebra, a més del Dia dels Enamorats per la victòria de Sant Jordi contra el drac, el Dia del Llibre aprofitant que el 23 d'abril van morir dos grans autors de la història de la literatura: Shakespeare i Cervantes.

Per celebrar Sant Jordi tots junts us vinc a proposar un concurs de producció literària. En qué consisteix el concurs? Simplement heu de publicar en aquest mateix post un relat curt, poesia, còmic, caligrama,... el que més us vingui de gust mentre sigui producció vostra (una per persona) i òbviament es pugui considerar literatura. No hi ha cap condició excepte que no sigui excessivament llarg i òbviament no inflingeixi cap norma de Tadaima (peace & love sempre).

Podreu publicar els vostres escrits durant tot el dia d'avui, i demà obrirem una enquesta perquè entre tots votem qui és el/la guanyador/a del Concurs de Sant Jordi. El guanyador del concurs s'endurà una preciosa rosa vermella dibuixada pel dibuixant oficial de Tadaima, en @Samael, amb dedicatòria i tot! I si ens agraden molt les vostres produccions potser hi haurà alguna sorpreseta més... :urahara:

Us desitjo un Feliç Sant Jordi a tots, que rebeu moltes roses i llibres dels vostres admiradors/res i deixeu volar l'imaginació! <3


Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Arnau11
Porco Rosso
Porco Rosso
Croqueta croquette
Entrades: 160
Membre des de: 31 oct. 2015, 21:53
Gràcies donades: 51 cops
Gràcies rebudes: 36 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 18:42

Bé doncs jo us he fet una poesia ja que és l'únic que "més o menys controlo", espero que us agradi :3
Croqueta
De pollastre, de vedella o de carn d'olla,
tu croqueta ets deliciosa,
quan veig el teu arrebossat
tan lluent, tan cruixent,
se'm para el cor de felicitat.
Ni una hora, ni un segon, ni un instant,
no puc estar sense tu
perquè en la distancia
sempre amb tu estaré pensant.
Amor de la meva vida,
no m'abandonis mai,
perquè sense tu,
a la vida li diré "gudbai".

Feliç Sant Jordi a totes i a tots! <3
Imatge
Imatge
Just the choosen one can be this cool

Avatar de l’usuari
surreak
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 211
Membre des de: 09 set. 2016, 23:40
Gràcies donades: 52 cops
Gràcies rebudes: 55 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 19:04

Gran iniciativa!! Us deixo el meu relat a continuació:
Espero que us agradi! Molt i molt bon Sant Jordi a tothom!

L’absurd de les coses

En un vetust aeròdrom proper a la costa, una jove parella japonesa es fonia en una abraçada. Closos els ulls ametllats en una intensa expressió d’enyor, cap dels dos semblava voler-se separar mai més de l’altre.
En una feixuga prova de força de voluntat, el noi començà a enretirar el cap enrere entreobrint lleugerament els ulls, amb un esguard que mil vegades demanava perdó. La mirada d’ella també suplicava tot el que la seva veu esqueixada, en paraules, no hauria estat capaç d’expressar. El jove va xiuxiuejar uns mots en els que semblava dipositar la pròpia vida i l’últim alè que li quedava; als quals la noia respongué amb un llarg petó que exhalava un poderós anhel per canviar l’absurd de les coses.
Tremolant, el noi es va girar a poc a poc, i començà un caminar insegur que l’allunyava cruelment d’algú a qui estimava amb una força que ni ell mateix era conscient que posseïa. No va mirar enrere. No ho hauria pogut suportar.
Un coronel, assegut còmodament davant les finestres de l’aeroport, observava, orgullós, l’enteresa viril que el noi havia demostrat en aquella delicada situació. Somreia, satisfet dels seus homes, mentre els avions kamikazes, ja enlairats, marxaven a velocitats tronadores. Potser no hauria estat tan immens el seu orgull, si hagués pogut veure com, un cop enfilat al seient de l’avió monoplaça, el jove arrencava un plor esquinçador i desconsolat, mentre sofria una multitud de pensaments contraposats que l’empenyien desesperadament a desertar; just abans d’estavellar-se amb un estrèpit esgarrifós, ofegat aquest per la generació d’una voluminosa esfera de foc i pols que repartia veloços projectils de metralla, que semblaven riure’s del món amb uns xisclets sinistres.
La noia, amb l’ànima trencada, i incapaç de moure’s del mateix lloc on havia quedat asseguda, retenia la mirada perduda en direcció al cel, amb un desig impotent al cor, i una llàgrima que per sempre li quedaria encallada entre les parpelles.
Imatge Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 19:30

La cosa també es comença a animar, vinga va, aquí us deixo la meva proposta!


ATZUR

El so esmorteït de les gotes de pluja contra el sostre ressonaven sobre tota la casa, trencant el seu silenci i omplint el buit que han deixat momentàniament els seus habitants. Amb el pas dels anys he acabat agafant una simpatia a aquests dies ensopits de pluja, he après a gaudir dels seus sons i de les seves olors, estirat al llit totalment immòbil, només el moviment mecànic del canvi de cançó del reproductor és la mostra palpable de la meva vida.

De cop, el so de les gotes mor de manera lenta i progressiva mentre una tènue llum es filtra a través de la finestra, obro els ulls i miro el rellotge, les 16:45, m'aixeco lentament mentre em faig conscient de cada extensió del meu cos, em dirigeixo a la cuina, em faig dues torrades ràpides que resulten devorades sense pietat mentre la meva ment torna a centrar-se en els límits de la meva pròpia consciència.

Necessitat d'un aire nou, abandono la casa enfundant-me la meva suadora preferida i surto a reunir-me amb el món de bell nou, guaitant l'horitzó des de la meva posició privilegiada de la part alta del poble. Em disposo a baixar resseguint la pineda de la urbanització dansant a ritme vertiginós entremig de falgueres i plantes silvestres deixant anar l'adrenalina reprimida del meu cos fins a arribar a la cinglera del penya-segat, on l'olor d'herba mullada és mescla amb l'aire salat del mar, aquell era el meu lloc preferit del meu poble, Singlera on el mar i el cel es podien confondre, on les limitacions es difonien sota la línia de l'inexistent i vast horitzó.

Va ser allà on la vaig veure per primera vegada, era una noia que vorejava la vintena si no els tenia ja: tenia una pell blanca com la neu que contrastaven harmoniosament amb els seus cabells negres com les ales d'un corb. Vestia una camisa tan blanca com la seva pell de porcellana, acompanyada per una faldilla llarga d'un color mariner a joc amb la seva camisa, malgrat tot el que més destacava d'aquella noia d'aspecte de porcellana i trencadissa eren els seus ulls d'un color turquesa tan profund que semblaven tan insoldables com les profunditats oceàniques.

Quan em va veure em va dedicar un tímid somriure i abaixa el cap amb gest de complicitat, naturalment la meva reacció va ser poc més que patètica i matussera vista l'enorme sorpresa de trobar-me una noia en aquell lloc fins ara reservat a la meva persona i als meus pensaments. Finalment vaig decidir atansar-me cap al penya-segat on ella m'esperava esbotzant aquell tímid però sincer somriure de benvinguda, vaig presentar-me de la manera més educada i cautelosa possible mentre ella escoltava atentament sense intervenir en cap moment: acaba la meva presentació la noia es va presentar amb una veu clara i melodiosa com les ones en morir a la platja un dia de calma, es deia Atzur i deia que havia vingut de molt lluny per veure aquell paratge.

Atzur tot i venir suposadament de molt lluny parlava amb un domini excepcional el català, d'ella no emergien paraules grolleres o excessives floritures, brollant com un torrent de les seves cordes vocals, vàrem estar una llarga estona parlant sobre els diferents paratges que havia visitat, des de les costes gelades de Groenlàndia fins a les illes càlides de Polinèsia, els seus ulls brillaven amb intensitat cada vegada que descrivia aquells mars i aquelles costes i no podia evitar sentir un sentiment d'enveja dins del meu cor.

Ens vàrem acomiadar amistosament a la posta de Sol, com a mesura de contacte vaig voler intercanviar telèfons però Atzur és disculpa dient que no tenia un telèfon perquè considerava que no li feia falta en aquells moments, tot i semblar-me estrany aquest fet vaig decidir no indagar més per no molestar-la, al cap hi ha la fi no era la primera vegada que sentia dir aquella frase. Abans d'acomiadar-se em va dir que no sabia quan es quedaria al poble i que per tant no esperes veure-la molt seguidament.

Varen anar passant els dies i per inèrcia sempre em dirigia a la cinglera esperant retrobar-me amb Atzur, però ella mai apareixia ni donava indicis de vida, vaig començar a preocupar-me fins que un dia d'aquells de pluja suau i intermitent tornant de comprar un parell de llibres a la llibreria del poble em vaig decidir passar un temps a la cinglera llegint aprofitant la treva del temporal.

Vaig abocar-me a la lectura en un petit monticle de roques que s'havien mantingut seques, estava tan concentrat que no va notar com Atzur s'asseia al meu costat i mirava encuriosida la pàgina que estava llegint amb un aire tafaner i burleta dels nens petits que busquen encuriosits que fan les persones grans.

_ Ah! Com que estàs llegint l'Odissea! Naturalment després d'adonar-me de la seva presencia, vaig fer un bot més propi d'un cangur que no pas d'una persona humana, mentre ella esclatava a riure com un torrent de muntanya.

_ Atzur! Creia que havies marxat feia dies! On has estat? Que has fet? Milers de preguntes sortien de dins del meu cor irrefrenables i impetuoses. Atzur deixa de riure i mostra una cara seriosa com mai l'havia vist anteriorment, els seus ulls es clavaren fixament en els meus i no vaig poder evitar sentir una por glaçada s'escampava pel meu cos.

_ Perdona'm... he hagut de fer moltes coses i no he tingut gaire temps, realment em sap greu però d'aquí poc he de marxar de nou, suposo que aquest és en un comiat. En aquell instant una fiblada de dolor a travessa tot el meu cos i es clava fortament al meu cor, una sensació de tristesa tan colpidora que em va fer escapar una llàgrima de la meva retina.

Atzur em mirà amb el seu somriure nítid i m'agafa el braç fent-me aixecar, quan em vaig adonar compte un penjoll blau va aparèixer amb la meva mà: _ Aquest és el meu regal de comiat, és una pedra del fons del mar i en conté la seva essència, no és un material comú així que guarda'l bé: dit això em deixa anar el braç i es dirigí cap al penya-segat, encara sense ser conscient del que passava Atzur es va anar difuminant davant els meus ulls, convertint-se en minúscules gotes d'aigua: el meu cor s'accelerava al ritme que la imatge de la noia s'anava fragmentant fins a fondre's amb l'aire.

Abans que hem dones compte de res em trobava sol a la cinglera del penya-segat buscant una resposta al que havia succeït feia escassos instants davant meu, fins que una lleu brisa marina acaricia el meu rostre acompanyat d'unes paraules tan nítides i clares com les d'Atzur.

_ Mortal, gràcies per fer-me companyia no et sentis sol, ja que jo sóc la filla del mar i el mar mai et deixarà.

I així és com em vaig enamorar de la Nereida Atzur.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Entrades: 631
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 150 cops
Gràcies rebudes: 175 cops
Sexe: Dona

23 abr. 2017, 20:19

La veritable història de St. Jordi



Imatge


Diuen les llegendes que el cavaller de St. Jordi va haver de derrotar a un drac per salvar a la princesa i que de la sang del drac en va néixer una rosa. Per això pel dia dels enamorats a Catalunya, es regala una rosa a totes les dones estimades. El que la gent no sap és la veritable història que va ser amagada i reemplaçada pels habitants de Shinsei.

Temps era temps, a un bonic lloc anomenat Tadaima, hi va néixer un ferotge i grandiós fènix, amb uns aires de grandesa que ni els Shinserians podien controlar, aquest fènix es deia Manolo. El Manolo volia conquerir Tadaima, incluent-hi Shinsei per que creia que ni els de la seva espècie estaven a la seva altura. Però per portar a terme la seva conquesta, que no sabia com començar, el fènix volia buscar un llibre que li expliques com fer-ho, per això en Manolo voltava per tot Tadaima, espantant-ne tots els habitants obligant-los a donar-li els llibres que tenia.

Al principi no va ser un tema massa preocupant pels habitants de les grans ciutats, però un cop es van acabar tots els llibres dels pobles, i el fènix va veure que havia de recórrer a les ciutats. Els habitants es ban espantar, portaven 20 anys de pau, i no es veien preparats per una nova guerra contra aquella bestia. Per això van acordar que cada dia una de les tres ciutats li donarien al Manolo un llibre. Tenint en compte la grandesa de les biblioteques, els hi donaria temps per inventar un pla per destruir a la bestia i recuperar tots els documents.

Però la cosa no anava tant bé com semblava, per que en 5 anys quasi tots els llibres es van acabar, només quedava el llibre sagrat d’Endor, un llibre on explicava la manera de invocar a un Elmo gegant molt potent que li agradava congelar-se i tirar-se de 3 pisos.
Els habitants de Shinsei van decidir quedar desentesos del tema, per que a ells encara els quedaven alguns llibres i encara li’n podrien donar al Manolo si aquest es decidia per atacar-los. En canvi Drakkar, per generositat va decidir enviar a dos dels seus millors homes a combatre el mal i salvar la ciutat neutral.

En Manrico i la Josefa, dos Drakkarians amb molt de renom van ser els elegits per anar a derrotar el fènix. Els dos lluitadors es van dirigir a la guarida del Manolo, que era una casa grandiosa construïda amb tots els llibres que el fènix havia robat.

Van estar 5 dies i 5 nits lluitant contra el fènix, fins que el dia 23 d’abril van derrotar a la bestia, llençant-li un encanteri per que no renasqués de les seves cendres, convertint aquestes en un grandiós roser.

Al acabar la lluita, tot i estar cansats, els dos guerrers Drakkarians es van regalar un llibre i una rosa, orgullosos de la seva gran victòria i esperant que els seus dracs els anessin a buscar i així anar a Endor a explicar la seva victoria i avisar que tothom podia anar a recuperar els seus llibres i agafar una rosa de regal.

Així finalment el mal va ser eradicat a Tadaima. Però els Shinserians avergonyits per les seves accions van decidir canviar la història convertint al drac en el dolent de la llegenda.

P.D: Perdoneu totes les meves faltes i la meva poca gràcia al escriure...
Imatge

Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 20:36

M'agrada la idea! Jo m'animo amb una història que vaig escriure a un concurs de relats breus per al Sant Jordi passat. Són com dos pàgines de word així que no sé si ho considereu llarg o no xD Per això ho ficaré dins d'un spoiler.



Per al dia de demà



Text amagat.


Imatge
Imatge

Imatge

Avatar de l’usuari
Samael
Moderador
Moderador
Never Forgetti Saske
Entrades: 110
Membre des de: 03 jul. 2015, 22:04
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 45 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 20:48

No he pogut estar-me de penjar una poesia del nivell per a tots vosaltres. Aquí va el meu tercer premí en poesia de 3r de primària!

El Ratpenat.

En un castell abandonat
hi viu un ratpenat.

Es menja els mosquits
i vola per les nits.

Per ell, els mosquits,
són per llepar-se els dits.

Un senyor el va mirar
i els pèls de punta se l'hi van posar<---(fun fact quan el vaig portar a corregir havia escrit els pels de puta, la profe es va fer les rises)

Un dia a casa de la meva àvia
el vaig veure amb ràbia.

Jo estava cansat
i el vaig veure al terrat.

Se'n va anar al castell
i va tancar el pestell.
Imatge


Francament devia guanyar per pena, aquesta merda és mazo del infumable.

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Horny x Hisoka
Repte d'anime 2020
Categoria Or
26 / 32
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
6 / 12
Entrades: 2161
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 262 cops
Gràcies rebudes: 728 cops
Sexe: Dona

23 abr. 2017, 23:23

Imatge


Els dos caçadors de dracs baixaren de l’avió i recolliren les maletes a la terminal 2. El viatge havia estat llarg i pesat, i tenien les extremitats agarrotades de tantes hores asseguts a una cadira rostida i només alimentant-se del nefast càtering de l’aerolínia més barata.

La dona, amb l’uniforme al complet d’explorador, amb els pantalons curts de color beix i el barret a joc, agafà la seva maleta de pell de zebra i, ben divina, corregué a agafar un taxi, mentre el seu marit canviava la divisa, sense acabar d’entendre què li deia la noia de l’oficina de canvi d’aquell aeroport desfasat.

-Exchange, exchange -deia l’home, però la noia no l’entenia. El petit alien caçador de dracs es fixà en les seves cames, llargues i blanques i s’abraçà a elles amb les seves mans de dits llargs i viscosos. La noia pegà un crit, fent volar l’alien molts metres enrere. El personal de seguretat arribà ràpidament per detenir l’alien a l’instant, amb una eficiència inesperada.

Quatre hores varen necessitar els policies, que mai abans havien vist un alien caçador de dracs, en prendre-li declaració. L’Ar14 va haver de necessitar posar en escena les seves arts d’oratòria romana i seduir amb la seva retòrica els cossos de seguretat que l’interrogaven fent-li preguntes molt estranyes.

-Ar14, del sistema solar Pip98RoZ -va dir el policia, passant tota aquella informació a un rellotge digital. Mentre, a l’altra mà, tenia un telèfon mòbil amb el qual jugava al Candy Crash- Llicenciat en Dracologia per la Universitat de Nèbul·la i amb un Doctorat Papilògic en estudi d’escates. El visat de visitant és vigent fins el pròxim 59 de Duocembre.

En aquell moment arribà un policia mostatxut que portava una capsa de documents i en veure el petit alien va fer un crit.

-És la primera vegada que en veig un d’aquests!! -de l’emoció que li va posar, li va caure la gorra de poli dolent al terra. Es dirigí a la prestatgeria, movent fortament el cul en una dansa ritual antiga com el temps, i va desempolsar una capsa de cartró. A dintre, hi havia una polaroid instantània de color blau. S’acostà a l’alien i el va fer somriure per a la fotografia.

-Mostra’m els teus encants, amor -va dir, posant morritos i mostrant la pistola per parèixer més malote a la instantània. L’alien va mostrar totes les dents, gelatinoses i negres, en consonància amb la seva pell viscosa i grisa. Va agitar la fotografia i la penjà a un taulell on exhibia altres fotografies amb visitants de planetes molt llunyans.

Quan a la fi el deixaren partir, l’Ar14 havia de reunir-se amb la seva senyora a l’hotel alienígena a la terra, el YoumKoKoKo. Allà trobà la seva dona, la preciosa Eldelvina, de pell pàl·lida i rosada, petites articulacions i un coll llarg finíssim, el símbol d’erotisme més extravagant de Pip98RoZ.

-Bellíssima Eldelvina! -va dir l’Ar14 en veure-la, agenollant-se al terra com si fos un trobador- T’he fet esperar, perdona, amor meu! De seguida partirem a la captura del drac.

I és que la carn de drac era perfecta per fer estofat i es venia molt cara al mercat negre! Amb entusiasme, va treure una corneta de la seva butxaca interdimensional de l’armilla d’explorador i la bufà amb molta força.

-Tutututuuuuuuuuuuuuuuuuu! -la corneta RinyJun, amb 45 tons diferents que s’adapten fins i tot a situacions de gravetat zero, va ressonar per tota la ciutat. En sentir el seu so, l’Eldelvina i l’Ar14 canviaren per complet. Ja no eren els dos petits aliens que s’abraçaven a les cames de la gent per evitar ser trepitjats. Ara, en sentir aquell sol tan sensual, havien evolucionat i doblat la mida i els músculs, quedant molt mazats.

Eren autèntics monstres, però vestits d’exploradors, que sempre feia que la gent et mirés amb respecte, especialment a l’Eldelvina, que portava sandàlies i mitjons blancs, cosa que, a Pip98RoZ, només podien fer els catedràtics en odontologia juràssica.

-Eldelvina, la més preciosa de totes les flors -va dir el mutant alien en què s’havia convertit l’Ar94- T’estimo tant que et brindaré el festí de carn de drac més opulent que hagis vist mai.

Mentre parlava, anava degotant bava grisa per tot, però això era normal, és més, era un senyal d’afecte tan fort que l’Eldelvina movia el seu coll en cercles molt ràpid, com si fos ventilador de sostre. L’efecte va ser l’esperat: partí a volar, alt, molt alt, altíssim i el seu coll va travessar tots els sostres de l’hotel de luxe, fent un gran esvoranc. Volà més enllà de l’estratosfera fins que el coll va començar a suar-li i va perdre acceleració.

Acabà estampant-se contra la casa Batlló, amb els pantalons d’exploradora completament esqueixats i mostrant al públic les seves anques de color rosat, inclòs el seu tatuatge morbós. Els periodistes, entre plors de riure, retransmetien la notícia en directe.

Mentre, el pobre Ar14 va passejar sol pels carrers de Barcelona, aliè a la grua que intentava desencaixar la seva preciosa Eldelvina del trencadís de la façana de l’edifici de Gaudí. Va fer ell també unes quantes fotografies per decorar el seu àlbum de viatge i després decidí fer un poc de turisme. Es va comprar un barret mexicà, un kebab per dinar i va fer quaranta fotografies als coloms de Plaça Catalunya.

En un moment, va treure la llengua i zas! enganxà un colom que es va empassar d’una sola mossegada. Trobà que, entre allò i el durum mitxo no hi havia gaire diferència.

Finalment agafà el metro. L’olor que feia li encantava, així com l’aire calentet, la forta olor de les persones. El metro era un lloc fantàstic, ple de felicitat i bons moments per gaudir del calor humà.

Es baixà a un aturada random, allà on un dels seus cinc cors li va recomanar que fes. I va fer bé d’obeir el cor sublateral esquerrà. Sortí a un món molt diferent, ple de color i d’alegria, ple de felicitat i joia. Un món que només existia als seus llibres en format .pet (Pictoric Elements Transformed).

I entrà en aquell meravellós espai, viatjant de cama en cama, com si fos un mico, deixant tothom ple de baves. Tot era fantàstic, ple de vida i feia olor a amistat, una olor més forta que la xocolata i que col·locava menys que l’herba.

I va ser allà, mentre ficava mà a una cosplayer de Love Live, quan l’Ar14 va trobar una passió molt més gran que el coll de la seva estimada i eròtica Edelvina. L’Ar14 era otaku. Ho sentia molt a dintre. Per les seves venes kawaiis, brollava la sang feta de la tinta dels mangas. Es comprà unes orelletes de gat i anà caminant mentre guaitava per sota de les faldes de les maids i saltava als torsos despullats dels homes, plens de suor i virginitat.

Ser otaku era fantàstic. Va menjar-se un pot de ramen instantani per 6€ i va participar al karaoke cantant l’opening de Doraemon.

Perquè, qui no voldria que els seus somnis es fessin realitat? Somrigué alegre i content, llançant-se al públic que l’agafà mentre aclamaven el seu nom.

-AR14, AR14, AR14!
Es deixà endur pel so de les paraules en japonès, per tota aquella felicitat plasmada en figuretes de waifus i amb xapes i clauers de husbandos. Quan sortí d’allà, sentí buit el cor, com si la seva vida de sobte no tingués sentit.

-Has trobat el drac? -va demanar l’Eldelvina, amb un gran collarí que feia que semblés una girafa. L’Ar14 li havia comprat un enorme ram de roses i ella es passejava pel Passeig de Gràcia mentre les menjava com si fossin un gelat.

-Sí, l’he trobat -va dir l’Ar14, mostrant-li un peluix del Natsu Dragneel. Acaronà el peluix de manera afectuosa, amb els ulls plens de llàgrimes.

-Som els putos millors exploradors de la galàxia -va dir ell, molt orgullós de la seva tasca com a investigador. Va fer un petó carinyós al Natsu.

-Tens raó, amor meu -va dir la dona alien, empassant-se unes quantes espines per després escopir-les al terra, com si fossin llavors de síndria- Tens raó!

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2020
Categoria Plata
11 / 16
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
6 / 12
Entrades: 653
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 59 cops
Gràcies rebudes: 229 cops
Sexe: Dona

23 abr. 2017, 23:44

Com que les últimes posicions també s'ha d'ocupar he decidit participar amb un dels pocs moments d'inspiració creativa que he tingut. Gràcies a tots els que heu participat, i els que no animeu-vos que encara hi ha temps! Ja sabeu que els dibuixos del Samael es venen molt bé per Wallapop... (claro que sí, guapi!)

L'encenedor


Sempre portava l'encenedor a la butxaca dreta de la jaqueta però aquella nit no hi havia manera de trobar-lo, just quan més el necessitava. Anava lo més ràpids que els seus peus li permetien per allunyar-se d'aquell local, intentant ajudar amb la distància a oblidar-se del que la feia tremolar. Buscava desesperadament en totes les butxaques el maleït encenedor però seguia sense aparèixer, semblava que l'univers havia decidit que aquella no era la seva nit, que era el moment per fer-la tornar boja. Seguia caminant ràpidament sense mirar enrere intentant trobar el puto encenedor quan va topar amb algú:
- Ho sento - va dir el desconegut,
- Mira per on vas, imbècil! - li va contestar ella matant-lo amb la mirada - Tens el meu puto encenedor! - va cridar quan va veure entre les mans del desconegut un encenedor zippo meitat negre i meitat lila.
- Aquest zippo és meu, el tinc des de fa anys.
- I una merda - va cridar ella - és el zippo que acabo de perdre, no n'hi ha un altre igual.
- Ets fabricant d'encenedors o que? Com no hi ha d'haver-ne un altre igual?
- Perquè t'ho dic jo, dóna-me'l! - cridava ella mentre intentava arracar-li l'encenedor de les mans.
- No se de quina merda vas col•locada però deixa'm en pau! - li va cridar ell mentre intentava allunyar-se d'ella.
Al veure com l'home desapareixia entre el fred d'aquella nit va decidir que havia de recuperar el zippo fos com fos, era massa valuós per a ella, i va començar a perseguir-lo mentre li cridava:
- Ets un maleït lladre, torna'm el que és meu!
Ell es limitava a seguir caminant ràpidament intentant ignorar--la, però ella accelerava els seus passos cada cop més i ja casi la tenia a sobre.
- M'has robat el que més estimava, torna-m'ho!
Ell intentava accelerar el ritme però ja no podia correr més, i ella ho va aprofitar per llençar-s'hi a sobre, i els dos van caure al terra.
- Torna-m'ho, torna-m'ho! - cridava ella mentre el mossegava i l'esgarrepava. Ell intentava defensar-se com podia, aixecant els braços per posar-los entre els seus dos cossos.
- Deixa'm en pau, maleïda boja! Jo no t'he robat res! - cridava ell mentre intentava fer-la a un costat per poder aixecar-se.
- Tu! Estigues quiet, estigues quiet hòstia!
Ell va girar el cap per veure d'on venia aquella veu, i va veure a un policia de peu al seu costat que li estava cridant:
- Com segueixi així l'hauré de reduir, em sent?
- Treu-me-la de sobre, treu-me-la de sobre! - cridava ell, encara que el policia no semblava que li fes cas.
- És ell - va dir un segon policia - la descripció coincideix amb la que ens han donat els testimonis.
- Ajuda'm cony, està boja! - seguia cridant ell, ignorant tot lo que passava al seu voltant.
- Vinga aixecat i deixa de cridar com un boig, que aquí no hi ha ningú - li va dir el primer policia mentre l'agafava pel braç i l'aixecava a la força.
- És ell, segur - va susurrar el segon policia - té l'encenedor de la noia, el que ens ha dit l'amic que faltava entre les seves coses.
El primer policia li va agafar les dos mans i li va posar a l'esquena:
- Quedes detingut per violació i assassinat - deixa mentre l'emmanillava - tens dret a guardar silenci. Tot el que diguis podrà ser utilitzat en la teva contra en un tribunal...
Imatge

Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Repte d'anime 2020
Categoria Or
25 / 32
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
6 / 12
Entrades: 1336
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Gràcies donades: 782 cops
Gràcies rebudes: 370 cops
Sexe: Home

23 abr. 2017, 23:51

És una reflexió profunda, basada en fets reals.

Imatge
Imatge
Text amagat.

Respon