Tadaima.cat

Sé que vaig tard perquè just acabo de veure la pel·lícula, però és que em tot el hype que hi havia realment se m'havien passat les ganes i segur que no la gaudiria. Després d'un temps doncs, m'he decidit a veure-la i pel que he llegit veig que la meva opinió difereix del que es comenta per aquí xDD

En un principi em sembla una bona premissa, prou interessant per tenir el meu interès, o sigui que podria dir que la pel·lícula m'ha semblat força entretinguda per passar l'estona. Tot i això no ha estat l'experiència de la meva vida i n'he vist moltes altres que m'han agradat més. No és la primera obra que veig de Makoto Shinkai i, des de "Byousoku 5 Centimeter" i "Kotonoha no Niwa" diria que no tinc massa afinitat amb la seva narrativa. Trobo que no sóc capaç d'entrar dins les seves històries i se'm fa difícil d'agradar com les porta o escriu; tot això referent a la narrativa pròpiament dita i conducció de la trama, res a veure amb l'expressió visual i artística de l'animació, que trobo és excepcional.

Doncs al que anava, diria que la història està més o menys aconseguida, però per mi una falla és que no explica el perquè de les coses i deixa moments importants fora d'escena. Així, he trobat a faltar una explicació pel canvi de cossos, ja que tot i que s'introdueix el tema sembla que l'única cosa a dir al respecte és que és per conveniència i fer que els dos protagonistes es coneguin. Per altra banda també m'ha semblat estrany el fet que s'hagin canviat de cos i ni una sola vegada hagin intentat contactar l'un amb l'altra directament, mirar un calendari per saber la data (ni que sigui el del mòbil) o en el cas d'en Taki... saber on es trobava quan evidentment no en tenia la més remota idea i anava súper perdut...

Seguint amb la història, he de dir que després de l'amenaça de mort imminent... estava massa poc interessada en cap dels dos com perquè el que pogués passar m'importés realment. Per altra banda, sí m'interessava com la Mitsuha encararia al seu pare d'una vegada per totes, però sorpresa, això ho han tallat i només pots intuir que ha passat però sense saber com. Segons la meva opinió era un pas important per al seu personatge i ens hauria explicat més sobre la seva relació. En fi, una llàstima.

A banda del ja comentat, el tema del "kuchikami sake" no l'he entès... algú sap per quin motiu ha funcionat? I per què de cop i volta es poden trobar cara a cara tot i el lapse temporal? (això sí que realment em va molestar) I després quin és el pla per evacuar la ciutat? Òbviament el primer és fotre-li mà a la Mitsuha, convèncer el teu únic amic per fer explotar una fàbrica i falsejar un avís per evacuar la població...¡¡segur que és viable!! I parlant del final... previsible.

Pel que fa la relació entre els personatges, per mi és massa vaga, no compro la trama romàntica pel fet que en veritat no es coneixen de res! Pràcticament no han parlat entre ells o interactuat en gran mesura de manera que se m'ha fet artificial. Per part dels personatges, potser sí que són naturals i un s'hi pot identificar, però... essent clars... en el cas d'en Taki l'únic que el defineix fins molt entrada la pel·lícula és que viu a Tòquio :/ En la meva opinió cap dels dos sobresurt massa, però almenys de la Mitsuha tenim certa informació que ens fa veure quin tipus de vida ha dut i quines càrregues porta al damunt, ni que sigui una mica per sobre. La part que més m'ha agradat ha estat realment les seves petites interaccions al principi quan intentaven treballar en equip per no ficar la pota quan canviaven de cos, però ha estat tant poc el que realment han arribat a compartir que l'afer romàntic m'ha sabut a poc. El que també destacaria seria el comportament de tots dos quan estan canviats, ja que està molt ben representat i els seiyuus fan una bona feina canviant la veu i manera de parlar segons representin en Taki o la Mitsuha (i el seu accent característic); en v.o. per suposat, no l'he vist doblada o sigui que no puc opinar.

Una altra cosa que trobo que han fet força bé ha estat representar l'entorn urbà i el rural mostrant les barreres entre els dos i que havien viscut en un entorn i una vida molt diferent l'un de l'altra. Respecte l'animació i direcció d'escenes, com ja he dit, no tinc queixes, ha estat tot molt bonic i el més emocional de la pel·lícula (tot i això res de llàgrimes o sentiment de tristesa... res en absolut, sóc una pedra sense sentiments ). Pel que fa el so, ni bo ni dolent, està bé i no em fa sagnar les orelles; tot i que en algunes parts potser quedava una mica massa llarg pel meu gust.

En fi, em sembla que era tot el que tenia a dir. De les que he vist de Shinkai sens dubte la que més m'ha agradat 7/10.