Mentida d'abril
Fitxa tècnica
- Títol original en japonès: Shigatsu wa Kimi no Uso (四月は君の嘘)
- Altres noms: Your Lie in April
- Autor: Naoshi Arakawa
- Gènere: Drama, musical, romanç, vida escolar, retalls de la vida
- Estudi: A-1 Pictures
- Temporades: 1
- Capítols: 22 + 1 OVA
- Any: 2015
Argument
La música guia el camí del metrònom humà, el prodigiós pianista Kousei Arima. Però després de la mort de la seva mare, en Kousei cau en una espiral d'empitjorament, i deixa de ser capaç de percebre el so del seu propi piano.
Dos anys després, en Kousei encara evita el piano, deixant enrere els seus admiradors i rivals, i viu una via insípida amb els seus amics, la Tsubaki Sawabe i en Ryouta Watari. No obstant això, tot canvia quan coneix una bonica violinista, la Kaori Miyazono, que fa trontollar el seu món i el torna a posar de nou en un camí cap a la música.
La sèrie, basada en el manga original, explica la història de la recuperació d'en Kousei i de com descobreix que la música és més que tocar cada nota a la perfeccció, i que una simple melodia pot ser capaç de fer-li sentir la fresca brisa d'abril.
Openings, endings i BSO
Aquí teniu una recopilació dels openings, endings i la banda sonora de la sèrie:
Opening 1: "Hikaru Nara", de Goose House
Opening 2: "Nanairo symphony", de Coalamode
Ending 1: "Kirameki", de wacci
Ending 2: "Orange", de 7!! (Seven Oops)
BSO - Disc 1
BSO - Disc 2
Opinió personal
(No hi ha spoilers importants fins que no indiqui el contrari.)
Vaig començar a mirar la sèrie fa temps i la vaig deixar al capítol 4, se'm va fer una mica lenta i a més a més la temàtica musical no m'atreia gaire (com a negat de la música que sóc). Però al final em vaig forçar a mirar-la ja que només n'havia sentit coses bones. I he de dir que ha valgut la pena, és un dels animes que més m'han emocionat.
Crec que la sèrie fa que t'estimis els personatges (no n'hi ha cap que m'hagi semblat que sobrava ni que fos especialment odiós). A més a més, l'apartat artístic em sembla sublim, els colors i paisatges són impressionants, i la música sempre és adequada. Encara que la història no t'enganxi del tot, només per l'apartat visual ja val la pena. Suposo que em perdo molts matisos musicals per desconeixement, però bé, n'he gaudit força igualment.
Els moments dramàtics són intensos, no és un drama constant però a la majoria de capítols hi ha algun punt de drama. Si t'agraden els animes dramàtics, sens dubte és indispensable. És un anime que aconsegueix arribar al cor.
A partir d'aquí hi ha spoilers, no ho llegiu si no heu vist la sèrie.
Text amagat.
Per una banda, m'agradaria comentar l'evolució del personatge de la mare. Al principi ens la pinten com una persona totalment malvada, però després s'acaba veient que en realitat només volia que en Kousei tingués èxit, i que part de la maldat se la imagina en Kousei. És cert que això no és excusa per pegar-lo i per la pressió a què el va sotmetre, però penso que en el fons, no era tan dolenta.
D'altra banda, també em va agradar el concepte de competència/companyerisme que tenen els rivals amb el Kousei, tot i ser enemics, es necessiten els uns als altres per animar-se i anar més enllà.
Pel que fa al final, era d'esperar que la Kaori moriria, quan ja a mitja sèrie et diuen que potser li farà falta perdre algú altre (a part de la mare) per poder continuar amb la carrera. Però no per esperat fa que sigui menys trist (a més, en el meu cas, ja ho havia vist en spoilers xD). El que també era una mica d'esperar (en certa mesura, perquè per com es comportava amb en Watari, en tenia força dubtes) era la mentida. Però la manera de confessar-ho, per carta un cop ja morta, em va semblar especialment impactant i molt trist. I el fet que anés recordant tots els petits moments que havien passat, més trist encara, tot i que et faci veure que tot moment que passis amb algú pot ser important. En fi... Mocadors, si us plau.
I finalment... d'acord que en Kousei no sàpiga què fer o dir en algunes ocasions, però tio... una mica massa extrem, que la pobra Kaori se't posi a plorar i no li preguntis per què ni la consolis... o que t'estigui plorant enmig de la neu i ni l'abracis... Molt malament, molt malament! Així, no!
D'altra banda, també em va agradar el concepte de competència/companyerisme que tenen els rivals amb el Kousei, tot i ser enemics, es necessiten els uns als altres per animar-se i anar més enllà.
Pel que fa al final, era d'esperar que la Kaori moriria, quan ja a mitja sèrie et diuen que potser li farà falta perdre algú altre (a part de la mare) per poder continuar amb la carrera. Però no per esperat fa que sigui menys trist (a més, en el meu cas, ja ho havia vist en spoilers xD). El que també era una mica d'esperar (en certa mesura, perquè per com es comportava amb en Watari, en tenia força dubtes) era la mentida. Però la manera de confessar-ho, per carta un cop ja morta, em va semblar especialment impactant i molt trist. I el fet que anés recordant tots els petits moments que havien passat, més trist encara, tot i que et faci veure que tot moment que passis amb algú pot ser important. En fi... Mocadors, si us plau.
I finalment... d'acord que en Kousei no sàpiga què fer o dir en algunes ocasions, però tio... una mica massa extrem, que la pobra Kaori se't posi a plorar i no li preguntis per què ni la consolis... o que t'estigui plorant enmig de la neu i ni l'abracis... Molt malament, molt malament! Així, no!
Valoració
Valoro molt la capacitat de commoure'm, i si fos per això, s'enduria un 10 totalment. L'apartat artístic, com ja he dit, també és excepcional. Però des del meu punt de vista, en alguns moments peca una mica de lentitud, i les escenes musicals en alguns casos se'm feien una mica massa llargues. No ho sé, potser hauria encaixat millor amb uns quants episodis menys.
Així que... li poso un 9, però alt, eh!
Si no us satisfà la valoració... voleu un acanalat?
I doncs... Vosaltres què en penseu? L'heu vista? Penseu fer-ho? Teniu alguna teoria sobre alguna part de l'argument?
TSUBAKI WAIFU INFINITA. 
