Mentida d'abril (Shigatsu wa Kimi no Uso)

Respon
Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 583
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 402 cops
Gràcies rebudes: 320 cops

Mentida d'abril


Imatge

Fitxa tècnica

  • Títol original en japonès: Shigatsu wa Kimi no Uso (四月は君の嘘)
  • Altres noms: Your Lie in April
  • Autor: Naoshi Arakawa
  • Gènere: Drama, musical, romanç, vida escolar, retalls de la vida
  • Estudi: A-1 Pictures
  • Temporades: 1
  • Capítols: 22 + 1 OVA
  • Any: 2015

Argument


La música guia el camí del metrònom humà, el prodigiós pianista Kousei Arima. Però després de la mort de la seva mare, en Kousei cau en una espiral d'empitjorament, i deixa de ser capaç de percebre el so del seu propi piano.

Dos anys després, en Kousei encara evita el piano, deixant enrere els seus admiradors i rivals, i viu una via insípida amb els seus amics, la Tsubaki Sawabe i en Ryouta Watari. No obstant això, tot canvia quan coneix una bonica violinista, la Kaori Miyazono, que fa trontollar el seu món i el torna a posar de nou en un camí cap a la música.

La sèrie, basada en el manga original, explica la història de la recuperació d'en Kousei i de com descobreix que la música és més que tocar cada nota a la perfeccció, i que una simple melodia pot ser capaç de fer-li sentir la fresca brisa d'abril.

Imatge

Openings, endings i BSO


Aquí teniu una recopilació dels openings, endings i la banda sonora de la sèrie:

Opening 1: "Hikaru Nara", de Goose House
Opening 2: "Nanairo symphony", de Coalamode

Ending 1: "Kirameki", de wacci
Ending 2: "Orange", de 7!! (Seven Oops)

BSO - Disc 1
BSO - Disc 2

Opinió personal


(No hi ha spoilers importants fins que no indiqui el contrari.)
Vaig començar a mirar la sèrie fa temps i la vaig deixar al capítol 4, se'm va fer una mica lenta i a més a més la temàtica musical no m'atreia gaire (com a negat de la música que sóc). Però al final em vaig forçar a mirar-la ja que només n'havia sentit coses bones. I he de dir que ha valgut la pena, és un dels animes que més m'han emocionat.

Crec que la sèrie fa que t'estimis els personatges (no n'hi ha cap que m'hagi semblat que sobrava ni que fos especialment odiós). A més a més, l'apartat artístic em sembla sublim, els colors i paisatges són impressionants, i la música sempre és adequada. Encara que la història no t'enganxi del tot, només per l'apartat visual ja val la pena. Suposo que em perdo molts matisos musicals per desconeixement, però bé, n'he gaudit força igualment.

Els moments dramàtics són intensos, no és un drama constant però a la majoria de capítols hi ha algun punt de drama. Si t'agraden els animes dramàtics, sens dubte és indispensable. És un anime que aconsegueix arribar al cor.

A partir d'aquí hi ha spoilers, no ho llegiu si no heu vist la sèrie.

Text amagat.
Per una banda, m'agradaria comentar l'evolució del personatge de la mare. Al principi ens la pinten com una persona totalment malvada, però després s'acaba veient que en realitat només volia que en Kousei tingués èxit, i que part de la maldat se la imagina en Kousei. És cert que això no és excusa per pegar-lo i per la pressió a què el va sotmetre, però penso que en el fons, no era tan dolenta.

D'altra banda, també em va agradar el concepte de competència/companyerisme que tenen els rivals amb el Kousei, tot i ser enemics, es necessiten els uns als altres per animar-se i anar més enllà.

Pel que fa al final, era d'esperar que la Kaori moriria, quan ja a mitja sèrie et diuen que potser li farà falta perdre algú altre (a part de la mare) per poder continuar amb la carrera. Però no per esperat fa que sigui menys trist (a més, en el meu cas, ja ho havia vist en spoilers xD). El que també era una mica d'esperar (en certa mesura, perquè per com es comportava amb en Watari, en tenia força dubtes) era la mentida. Però la manera de confessar-ho, per carta un cop ja morta, em va semblar especialment impactant i molt trist. I el fet que anés recordant tots els petits moments que havien passat, més trist encara, tot i que et faci veure que tot moment que passis amb algú pot ser important. En fi... Mocadors, si us plau.

I finalment... d'acord que en Kousei no sàpiga què fer o dir en algunes ocasions, però tio... una mica massa extrem, que la pobra Kaori se't posi a plorar i no li preguntis per què ni la consolis... o que t'estigui plorant enmig de la neu i ni l'abracis... Molt malament, molt malament! Així, no!


Valoració


Valoro molt la capacitat de commoure'm, i si fos per això, s'enduria un 10 totalment. L'apartat artístic, com ja he dit, també és excepcional. Però des del meu punt de vista, en alguns moments peca una mica de lentitud, i les escenes musicals en alguns casos se'm feien una mica massa llargues. No ho sé, potser hauria encaixat millor amb uns quants episodis menys.

Així que... li poso un 9, però alt, eh!

Imatge
Si no us satisfà la valoració... voleu un acanalat? :stuck_out_tongue:


I doncs... Vosaltres què en penseu? L'heu vista? Penseu fer-ho? Teniu alguna teoria sobre alguna part de l'argument? :stuck_out_tongue:
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Shion
Sense cara
Sense cara
Tadaima!
Entrades: 3
Membre des de: 27 nov. 2017, 23:45

Crec que es l'únic anime amb el que he plorat.
Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 583
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 402 cops
Gràcies rebudes: 320 cops

Shion ha escrit: 27 nov. 2017, 23:52 Crec que es l'únic anime amb el que he plorat.
Jo... no :D Però reconec que sóc de llagrimeta fàcil.

Potser podríem fer un post sobre els animes que ens han fet plorar, no? Segur que en sortirien recomanacions interessants!
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Imatge
@Ereza et debía el post i aquí t'el serviré amb safata de plata les meves impressiones de l'anime. En primer lloc, haig de dir que jo en les meves estones d'estudi m'agrada posser-me les típiques cançons de música clàsica de Mozart sobretot, per tant em va cridar bastant al seu moment... pero no el vaig mirar.


Aquest estiu passat aprofitant que sortia en castellà i que per sort una ánima caricativa la va pujar
Plusdede vaig decidir que era el moment. La veritat, la principal virtud que té la serie es saber posar lligar de manera brillant la BSO amb les escenes, m'explico. A l'inici de l'anime fins al capítol 12 o 13 (no ho recordo) la música i la història té un marcat to optimista y de perseverar, tot això canvi a la segona meitat de la serie i ho reflecteix molt bé per mi, el segon ending, que per un servidor es una delicia. En general comparteixo la opinió de l'Ereza de la dificultat de que et caiguin malament els personatges.


Acabada la serie vaig decidir fer una review a Pordede que gràcies a l'aparició de Plusdede puc compartir amb vosaltres i que ha estat de llarg, la valoració més positiva que he fet d'un anime, us l'adjunto aquí:


Text amagat.
Sencilla, cercana, emotiva, trágica y dolorosamente bella. Quizás está es la magia de Your Lie in April, ser capaz durante sus 22 episodios de hacerte zarandear tus emociones con cada faceta de sus personajes. Desde los fantasmas del pasado de Kousei (con todas las repercusiones en las personas de su alrededor) hasta la perseverancia de alguien que no acepta su (nunca mejor dicho) cruel destino. La serie es una oda a vivir la vida, a disfrutar de cada uno de nuestros momentos. Quizás es por eso que el personaje de Kaori gusta tanto, por encima de una Tsubaki que a su manera intenta encontrarse con ella misma. Las dos, juegan su papel sin suplantarse, en la vida de un Arima que al inicio recuerda un poco a Shinji Ikari, pero nada más lejos de la realidad. Hacen falta más anime como estos, que te hagan reflexionar y por encima de todo sentir. Muchas veces encuentro que los animes se quedan sin mensaje o al menos sin un sentido claro. Your Lie in April definitivamente lo tiene. Así pues, ¡altamente recomendable!

Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 248
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 100 cops

Aaaaaah quin dramón! En el bon sentit. Tot i que normalment no m'agradin gaire els personatges adolescents, en aquest anime m'han caigut tots molt bé; quasi me n'he enamorat. Tanta energia, tanta motivació, una mica més i m'apunto a classes de piano jo també!
M'encanta la comèdia slapstick que fa servir, i que sap quan és hora de fer broma i quan s'ha de posar seriós en tot moment. I pel que fa al balanç entre fortuna i desgràcia al llarg de la història, crec que està molt ben anivellat.
L'animació és molt bona, i la banda sonora és fantàstica (en aquest anime té més pes del normal, es clar).
En general, li dono un 9/10, i la recomano molt a tothom a qui li agradi la música clàssica.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 1373
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 799 cops
Gràcies rebudes: 379 cops

Bé, aquests dies ens hi hem posat i, la veritat és que ens l'hem acabada en tres dies.

Text amagat.
Com deis, és un drama intens. Però, la veritat, crec que queda tot ben compost al final.

Què m'ha parescut? Idò, la veritat, és que m'ha agradat molt. I mirau que pensava que no m'agradaria, perquè això de passar-ho malament quan es suposa que m'ho he de passar bé no és una cosa que em cridi l'atenció, però és que no és el que ha passat. Més enllà del drama anunciat des del capítol 1 (o 2), és cert que tots els capítols tracten d'algun drama intern dels personatges, però el van superant, amb més o manco esforç i dificultats.

Hi ha hagut moments que se m'han fet pesats, com que ens hagin repetit fins la sacietat en alguns flashbacks els concerts de quane eren petits, i potser hagués bastat contar-ho en 15 capítols, però diria que al final, i sobretot tenint en compte el darrer capítol, tot encaixa molt bé. Més enllà de la tristor, et quedes amb un gust de boca de tot ha quedat compost. I això m'agrada.

Dius @Ereza que hi ha personatges que no sobren, potser ho dius per en Ryota, que et passes tota la sèrie pensant que és un capullo i en els dos darrers capítols ho deixes de pensar, però la veritat és que la part en què en Kosei ensenya a tocar el piano a na Nina... uf, d'acord, entenc que ha estat necessària d'alguna manera per fer-lo evolucionar (que no vegis com ha costat), però na Nina se'm va fer molt pesada al principi.

Ara, així com l'opinió d'en Ryota canvia de no-sé-què-pensar-però-és-un-fucker-sense-sentiments a te n'has adonat de tot des del primer moment i vas fent, i ets guai per fer-ho, la de na Kaori canvia de pareix-que-tens-les-idees-clares-i-t'aprofites-per-friendzonejar-el-pobre-Kosei a has-jugat-amb-els-sentiments-de-tots-amb-el-motiu-que-sigui. I m'ha semblat lleig... en part. Ja vos dic, aquesta revelació final ho aclareix tot, però crec que ens fa adonar-nos que na Kaori s'ha aprofitat un poc de tots. I això està lleig.


Voldria acabar amb unes breus paraules que duc dins el cor des del primer capítol.

TSUBAKI WAIFU!

Ah! Només he comentat coses de l'argument! xD

L'apartat musical és espectacular, però visualment és una obra mestra. No record haver vist res que m'hagi agradat veure tant visualment. És una passada.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Horny x Hisoka
Entrades: 2162
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Pronom: Femení
Gràcies donades: 262 cops
Gràcies rebudes: 732 cops

Només vull dir una cosa abans de començar perquè em sembla de vital importància:

:ilu: TSUBAKI WAIFU INFINITA. :ilu:


Ja està, aquesta és la meva ressenya de l'anime.

Que no, que no, que tinc moltes coses a dir! Per començar, que no m'esperava exactament això, però a la vegada sí. Esperava un anime d'aquests que tota l'estona són sentiments i menjades de cap i m'he trobat això, però en realitat el centre de tot és la música. Personalment la música m'agrada molt i intento mirar tots els animes musicals que fan (inclosos animes d'idols amb argument dubtós) així que en aquest aspecte Shigatsu em va comprar definitivament.

De fet, recordo haver mirat el primer capítol quan va sortir i haver-lo trobat molt tonto, no sé per què... De totes maneres, estic contenta d'haver-lo vist, crec que és un anime que s'ha de veure i que té una animació putament preciosa. De veritat, que mentre mirava l'anime pensava "quants diners ha costat cada capítol?" i "quant ha costat fer aquesta puta joia audiovisual en conjunt?" No recordo haver vist mai res tan jodidament preciós i amb aquests colors tan intensos...

I bé, entraré ja en el meollo de l'argument:

Text amagat.

El drama realment vaig tardar poquet a veure per on tiraria. Al principi penses que el drama serà el triangle amorós, però quan la Kaori comença amb el "no ho oblidis" i "no ho podré oblidar mai" vaig dir "aquesta pava es mor" i, efectivament, no vaig anar mal encaminada xDD

D'altra banda,, el drama de la mare del Kosei... quin malson! Pel meu gust va durar massa i amb aquest drama em vaig cansar ja de plorar, així que al final ja no en tenia ni ganes. Que si la mare era dolenta, que el pegava a saco, però després no era tan dolenta perquè ho feia perquè tingués un futur... a veure, no ens flipem, que li fotia pallissa, això no és ser bona mare, ok? Abocar la seva frustració així en el nen és una bestialitat, basta veure el trauma que li va crear.

I després em va fotre mania l'amiga de la mare que després va de bona persona "ara seré la teva profe" però que tot i ser conscient que el Kosei ho estava passant fatal i que estava sol, el va deixar allà tirat en la merda. I això que semblava que se sentia culpable per haver estat ella qui va suggerir que el Kosei havia de ser pianista. Molt "em sap greu, jo t'he abocat a això" però poc ajudar després. I al final, quan el Kosei està deprimit una altra vegada, tampoc pot fer res per ell...

En fi, dir també que la Tsubaki és una monada. No puc dir res d'ella que no sigui bo... és un sol, un astre brillant, la waifu definitiva. I sincerament, el Ryota ha estat completament un personatge de relleno, esperava que el tractessin un poc més... Quan perd el campionat de futbol esperava que fessin un capítol centrat en ell, que és tot façana i no sé, saber un poc què pinta en aquesta història, però no, l'han deixat allà com a extra.

I bé, si he de parlar de la resta de personatges, especialment la Nina, el Takeshi i l'altra noia pianista, dir que m'han sobrat un poc, sobretot perquè la sèrie s'ha recreat massa en els flaixbacks excessius... Que li hagin posat uns rivals eterns al Kosei amb els quals no pot tirar endavant diguem, doncs està bé, però tant de drama em sobrava, i la Nina, la seva història ja em va venir gran... Sobretot perquè et presenten aquest personatge nou al final de l'anime, quan estàs més pendent d'altres coses i et quedes del pal "i aquest relleno a mi ara què collons m'importa?"

I bé, finalment em perdonareu però xafaré ara el final... La carta em va molestar. És a dir, és molt bonic que ella estigués sempre enamorada d'ell, que en veure'l ho volgués intentar tot i saber que no li quedava gaire temps. Sincerament, em pareix una decisió valenta, però per altra banda, per aconseguir això, va haver de dir més d'una mentida, una que implica fer-li molt de mal a la Tsubaki.

Primerament es va fer amiga d'ella, li va dir que li agradava el Ryota (al qual sembla que no li va importar mai gaire, però no sabem tampoc què l'impulsa a ser així) i tot i ser conscient que a la seva nova amiga li agradava el Kosei, es va ficar al mig ben ficada, i era plenament conscient del mal que faria a la Tsubaki. Doncs no sé, ho podeu trobar tan romàntic com vulgueu, no us diré que no, però que et moris no et dona dret a trepitjar els sentiments dels altres d'aquesta manera, em pareix bastant egoista.

Però bé, també dir que penso així perquè vull protegir la waifu Tsubaki de tot mal, la Tsubaki es mereix la felicitat eterna forever and ever i que ningú li faci mal o convocaré el meu esquadró de defensa avançada.

I bé, bàsicament un anime de música amb molt de drama i un final que et deixa trist però satisfet. Què més pots demanar?


Ja que hi era, vam veure l'OVA i vaig trobar que, sincerament, no aportava res, absolutament res a l'anime en si. La major part del capítol eren flaixbacks que ja havies vist durant l'anime fins a la sacietat. Sí, hi incorporen escenes noves, però no prou sucoses com per marcar una diferència amb el contingut que ja havia vist abans...


Imatge

Tsubaki is waifu, she must to be protected <3
Avatar de l’usuari
Atir dels Senders
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 172
Membre des de: 12 set. 2018, 16:02
Gràcies donades: 130 cops
Gràcies rebudes: 155 cops

Aprofitant que heu animat aquest tema, faré la meva aportació amb una opinió impopular. La veritat és que no em va agradar gaire aquest anime, en el seu conjunt; l'hauria deixat a mitges si no fos perquè el mirava amb un amic a qui li havia agradat molt. I això que l'animació era maquíssima i tenia una premisa prou interessant, però la narració no em va convèncer gens ni mica.

Anem al gra.

Text amagat.
Kousei i Kaori. La història desenvolupa únicament en Kousei a través d'infinits flashbacks del seu passat, la seva mare i l'origen del seu sofriment, així com la seva evolució emocional i artística d'ençà que apareix la Kaori a la seva vida. D'acord. Però la Kaori no es desenvolupa fins al final de la sèrie. Tota l'estona és un personatge totalment mancat de personalitat, entregada plenament a la vida d'en Kousei a un nivell que no és ni romàntic. Sembla talment una excusa per fer evolucionar en Kousei: la seva presència i manera d'entendre la música xoquen contra l'Arima de tal manera que trenquen la capa de gel on ell es troba i això el motiva a reconstruir el seu present. Un cop el personatge a fet la seva evolució, el viatge de l'heroi s'acaba, ja no té sentit el paper de la Kaori i es mor, culminant així amb un acte de màxima expressió el seu motiu de ser: en Kousei completa –a través de la carta i fent front als seus sentiments– la seva evolució com a personatge.

Global. Un poti-poti que no dóna ni suc ni bruc. Posa comèdia en situacions suposadament dramàtiques o tenses i trenca totalment l'atmòsfera. El romanç acaba sent un barrig barreig de sentiments entre els quatre personatges que no queda clar, ja que alguns s'han enamorat així de pim pam pum tocat per la fletxa i altres de cop es treuen la màscara i ei "sóc un adolescent madur que ja sé de què va tot i ja sabia que no tenies sentiments per mi i tan feliç". Els rivals actuen com amics compadits de l'estil "t'estàvem esperant Arima, si no competim amb tu ja no té sentit ser els millors" nakamas totals. La Kaori, amb la intenció de fer que en Kousei torni a tocar el piano acaba creant maranya entre els seus amics, que de fet no perquè tots són molt bons i si no és igual perquè tampoc tenen desenvolupament. També m'hauria agradat veure més de la Tsubaki i de perquè és tan bona amb aquests personatges que no la comprenen, en lloc de veure 100 vegades els mateixos flashbacks o reiterar-se tant en algunes situacions.

Penso que més curt, sense crear tant de drama innecesari, hauria sigut molt més efectiu i hauria transmès molt millor l'evolució d'en Kousei com a persona i artista que, al cap i a la fi, és el tema que tracta. I que l'evolució sortís d'ell mateix tampoc no estaria malament, independentment de que la font de motivació sigui externa.
Imatge
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 1373
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 799 cops
Gràcies rebudes: 379 cops

Vaja, després de l'opinió "impopular" de n'@Atir dels Senders, se'm va passar comentar l'OVA.

Imatge

Poc més puc afegir al que ha dit na @UkiHana: és un repost dels concerts de'n Kosei quan era nen. Hm... Bé, sí, d'acord, veiem un poc més de na Kaori de nena i tal, però... podríem dir que és bastant un timo.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
BlackStar
Porco Rosso
Porco Rosso
Noctu Orfei Aude Fra
Entrades: 298
Membre des de: 04 nov. 2017, 01:04
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 112 cops
Gràcies rebudes: 72 cops

Acabo de veure la OVA que hi ha, es diu Moments. I la veritat es que no aporta pràcticament res es veu la infància dels dos pianistes rivals del Arima i ja, no esta malament però no te res massa important, el fet de que el fet de voler superar a l'Arima i que cada dia els hi agradava més tocar el piano ha estat bastant bé per això.
Imatge
Respon