Capítol 4
Mireu, jo sé que sempre vaig en contra de la gent però prometo que no ho faig a propòsit. Si mires pel twitter tothom diu que ha estat un super capítol perquè no han sortit els hòbbits, però jo si no hi ha hòbbits perdo una mica l'interès, em sap greu... Em semblen molt monos i entranyables, és com un descans entre les males cara de la Galàdriel o que ho passo malament pel nostre Arondir.
Res, no hòbbits, capítol fluix per a mi. Altres coses que no m'han convençut: que n'Adar hagi deixat sortir n'Arondir tan fàcilment... no sé, ha estat com molt fàcil fugir d'allà, no? En pla "entrega un missatge i ciao pescao". No sé, estic contenta perquè em feia patir (n'Arondir és dels personatges més xulos per a mi, la veritat) però a la vegada trobo que ha estat molt senzill. N'Adar ni fu ni fa, hauré de veure més per saber si em convenç o no.
Em sap greu però tampoc sé perquè no he connectat gaire amb Númenor. Els drames de n'Isildur (perdoneu-me) però no m'importen una merda. Ni n'Elendil que només està per allà plantat com un estaquirot o la seva filla que me la bufa com molt infinit. Imagino que en algun moment m'arribaran a importar, però encara no els he agafat gens de carinyo i em sobren una mica. Em sap greu...
Tampoc m'ha convençut l'actitud de Galàdriel, massa combativa, excessivament caparruda i desvergonyida. Fins ara no m'havia disgustat, però a aquest capítol m'ha sobrat una mica. Que un humà li hagi de dir com s'ha de comportar per aconseguir les coses no m'ha fet el pes... O que la tanquin a la presó però després pugui amb quatre guàrdies, no sé, si pots amb quatre guàrdies com t'hi han ficat dins, per començar? Però bé, al final ha aconseguit el que volia i un detall que SÍ que m'ha agradat és que quan mira el Palantir digui allò de "el palantir muestra muchas cosas, algunas que fueron..." que és el mateix que li diu a en Frodo a la Comunitat de l'Anell quan li demana si mirarà dins el seu mirall, ens donen a entendre que aquest Palantir la fa tenir la idea del mirall de Galàdriel.
Gairebé podria dir que la part que m'ha agradat més del capítol ha estat la dels nans, amb el Mithril i l'amistat d'en Durin i n'Elrond que ha substituït la part entranyable dels hòbbits però a més amb diversió. Diàlegs frescos, sensació que avança la trama, una mica d'intriga i que aviat tornarem a Lindon, no puc demanar res. A més la història del pare de l'Elrond m'ha tocat el kokoro, li han sabut donar una profunditat molt guapa al personatge, un transfons molt xulo.
En general sento que amb el personatge de n'Elrond ho estan fent molt bé (sabem coses del seu germà, ara del pare i fins i tot com se sent ell al respecte que està molt xulo) i amb la Galàdriel tinc una mica la sensació que podrien donar-li més profunditat guapa també, perquè a la seva família ha passat de tot, però simplement la pinten com una guerrera que no escolta ningú i que no escolti els altres i vagi sempre en pla desafiant no m'acaba d'agradar. En definitiva, vull adoptar l'Elrond, està traumadíssim pobre infantet nostre de 2000 anyets.
Tornaré a veure el capítol perquè hi ha hagut una cosa que no m'ha quedat clara
Text amagat.
Pot ser que el vell li hagi dit al nen de l'espasa que l'home del meteorit és en Sauron? Està confirmadíssim doncs o què?
I res, a veure si amb una segona visualització m'acaba d'agradar aquest capítol o si acabo adoptant dues dotzenes de hòbbits. I un o dos orcs, que estan ben currats!
