Tadaima.cat

Bona tarda Tadaima!

Jo sóc un paio que li agraden molt els esports, segueixo tota mena d'esports d'elit com el cúrling o l'hoquei herba. I a vegades penso "ostres, m'agradaria conèixer més als herois que tant admiro". Sé que amb el torneig d'escacs us passa el mateix. Voleu conèixer els vostres herois. Per això, he començat una nova secció d'entrevistes perquè pugueu entendre la persona que s'amaga darrere de l'artista que mou les peces d'escacs.

La primera entrevista va ser amb en @cosarara, el dia 18/08.

Meizu: És la primera edició del torneig i ja tenim un jugador que causa furor entre les masses que segueixen el panorama dels escacs. Estem a la jornada 4 i vas primer en solitari. Digues Cosa, com és la vida d'una superestrella dels escacs?

Cosa: No sé si superestrella és el títol adequat, però estic d'acord que vaig en trajectòria d'acabar invicte. Però tinc clar que si em despisto és fàcil que perdi d'imprevist. Caldrà que no m'avanci, pensi bé cada jugada, i respecti cada oponent, o em passarà com en taka avui, que no estava fi i ha corregut massa. Amb en Josep vaig suar la victòria.

M: Jugades precises i un estil de joc molt directe et caracteritza. Si jugessis contra un nen de 5 anys, aniries també a fer-li una pallissa de campionat com ens has fet als demés o aniries més suau?

C: A un nen de cinc anys segurament li deixaria peixet, potser fins a deixar-lo guanyar. De tota manera estaria més centrat en veure que s'ho passés bé i aconseguís intuició pel joc.
Part de la meva idea quan em vaig apuntar al torneig era aconseguir ensenyar i fer millorar els altres jugadors. De moment no ho he aconseguit gaire .
Amb na Patx sí que vam repassar la partida un cop acabada, i li vaig explicar com funcionava l'enroc, i a vigilar si les peces estaven defensades, i crec que va ser instructiu. Però amb les altres partides no. Amb na manolini per exemple aquesta setmana, jo no em trobava bé, o sigui que no vam entrar ni a discord.
El tema de comentar les partides en directe també ha quedat molt a l'aire. Potser estaria bé comentar-les un cop acabades, però també és difícil si la gent no desa el link a la partida!

M: Si juguessim en presencial series d'aquells indesitjables que mouen les peces sobre el tauler amb molta força, fent un soroll de ca l'ample, o per lo contrari mouries les peces gentilment com si fossin fràgils plomes dansant al voltant de quadres negres i blancs?

C: Hmm crec que tendeixo més a gentil que a sorollós, però seria un punt intermig. Les peces com deu mana tenen una espècie de catifeta a sota, que també fa que facin menys soroll.

M: Ara vull que tanquis els ulls per respondre aquesta pregunta. Et posaré en una situació. Necessito que la sentis en les teves carns com si fossis tu, i un cop hagis interioritzat tot m'has de respondre.

Imagina-t'ho, ets a casa en una freda tarda de desembre. La casa fa olor de xocolata calenta i les càlides llums del menjador fan contrast amb el cel gris que hi ha fora. Ve el teu jovenet nebot a casa per passar una bona estona amb el seu tiet preferit (i únic).

Decideixes que passareu una bona estona junts i així que t'afanyes a agafar i desempolsar el vell joc d'escacs que et va regalar el teu besavi. Treus peça a peça i us disposeu a jugar. Abans, però, vas a buscar unes galetes per sucar a la xocolata calenta. Quan tornes el teu nebot ha perdut una de les peces, un peó. Mil pensaments i emocions et passen pel cap en aquell moment com "puto nen" o la idea de picar-lo amb l'ancià taulell de fusta, que tanta història té. Decideixes comptar fins a 5 per tranquil·litzar-te com vas llegir en aquell llibre d'autoajuda que vas mangar de la biblioteca i busques una solució. Heu perdut un peó, no es pot jugar sense un peó. És la representació de la classe obrera en el tauler. És el motor del joc. Decideixes substituir la peça amb alguna cosa que tinguis per casa.

Quin objecte de casa teva faries servir en lloc del peó?

C: *riu* El vaixell del monopoly. O potser un clipper sense la pedra. D'un nen que es menja els peons no t'en pots fiar de donar-li un encenedor, però sense la pedra poc mal pot fer.

M: L'elecció del vaixell del monopoly té algo a veure amb que el teu besavi, qui et va regalar el taulell en el seu últim alè, és dediqués al trànsit de persones al continent americà durant el segle 19?

C: Esto lo lleva mi marido, no me consta.

M: Per últim, què li diries a la resta de jugadors del torneig?

C: Que si volen fer-me cap pregunta, per bàsica o estranya que sembli, sobre alguna partida o posició que han tingut, estaré encantat de respondre'ls-la.