Tadaima.cat

Aquí estic @Nafi !! Sembla que la invocació ha tingut efecte xDD Tot i que jo també ja tenia ganes de comentar una mica els capítols que anaven sortint del manga ^^

Els últims capítols han estat força potents en quant a revelar coses d'una vegada i la veritat és que m'està molant bastant. Tot i això he de dir que com que ja fa uns quants mesos que no se sap res de la penya de l'illa com que els trobo una mica a faltar xD Que tot està molt interessant i és necessari que hi sigui, però aquesta gent com que m'importa més aviat poc... serà tot el trist que hagi de ser, però per mi són eldians que acabo de conèixer i estan tots en mode zombi, o sigui que... el que jo vull saber és què han estat fent quatre anys a l'Illa Paradís.

Justament no fa gaire vaig preguntar què se n'hauria fet de l'Ymir i resulta que va i en aquest últim capítol me la maten... si ho arribo a saber no dic res... A més amb aquests últims episodis de l'anime quan la veig amb la Historia és súper bonic i súper trist, amb lo mones que eren les dues T_T Vamos, que directe als feels... Però bé, no puc dir que no es veiés a venir. Des que se la van endur no quedaven gaires més opcions, sabia massa i no crec que la poguessin ni volguessin fer canviar de bàndol. El més senzill era que algú se la mengés; i va ser en Galliard (ironies de la vida...). Tot i que encara tenia l'esperança que la mantinguessin viva per algun motiu. Suposo que durant aquests quatre anys el noi deu haver tingut temps de desbloquejar algun què altre record i per això sap d'en Reiner.

Crec que ara comencen a veure que en Reiner no era tan fort com es pensaven i enviar-lo a l'illa el va canviar més del que podien esperar. Tot i això, encara que, com tu dius pugui ser que s'estigui "desprogramant", no es poden oblidar totes les barbaritats que ha arribat a fer. Tindria doble personalitat perquè no podia fer front a la situació, però la veritat és que ja li tinc ganes, és que el tio no es mor ni que el matin! XD Veuràs que segur que passa quan em comenci a fer llàstima... -_- Això sí, l'escena amb en Bert, l'Annie i companyia també ha anat directe als feels. Em sembla que era a en Zeke que li quedava un any, tot i que a en Reiner tampoc li faltava gaire... a veure què passa quan es torni a trobar amb la penya de l'illa!!

No han parat fins aconseguir que en Reiner em fes llàstima... evidentment trobo a faltar els altres personatges (que ja fa moooolt que no surten), però trobo que aquests últims capítols han estat prou interessants i la seva història és el que faltava per comprendre millor perquè té aquest problema de personalitat múltiple. El que li ha tocat és una realitat difícil d'afrontar i no hi havia ningú que el pogués ajudar. A més d'adonar-se que tot el que coneixia era una gran mentida, títol molt encertat ja que en tota la seva puta vida no han parat de mentir-li a la puta cara:

Primer coneixem el pare d'en Reiner, però resulta que és un cabró com tots els altres de Marley i suposem que la mare va buscar tenir un fill per poder-se venjar algun dia... o sigui que el seu naixement té un origen un trist i complicat d'acceptar...

També veiem que els seus companys tampoc l'apreciaven massa, ja que majoritàriament el tractaven com a un inútil i només va aconseguir el poder del tità perquè en Marcel volia protegir el seu germà (i sembla que el motiu per salvar en Reiner era pk se sentia culpable). Ningú l'apreciava realment excepte en Bertholdt, però ara és mort...

I ara que ha tornat de l'illa tampoc és gaire millor, perquè pensava que lluitaria contra "dimonis" per salvar la humanitat però al final aquests "dimonis" han resultat ser persones com tots els altres que només busquen sobreviure, que també han patit molt i amb els quals pot sentir empatia. En l'últim capítol quan parlava d'ells va ser força emotiu T-T

No va tenir res a la vida fins que va començar de nou dins les muralles de l'illa, on per fi va trobar gent que realment l'apreciava i el tenia en compte per després acabar traint-los per tornar altre cop a l'inici. Però ara sabent quina és la realitat i que haver-se convertit en "guerrer" potser no era un honor, tal i com es pensava...