Jojo's Bizarre Adventure

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2020
Categoria Or
14 / 32
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
3 / 12
Entrades: 2109
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 248 cops
Gràcies rebudes: 697 cops
Sexe: Dona

20 feb. 2020, 23:26

Imatge

Jojo's Bizarre Adventure: Steel Ball Run



A veure, sabeu que a mi llegir manga no m'acaba de fer. Però aquest manga m'ha encantat. És una autèntica passada, de veritat, tant en la trama, com en els personatges, en l'art... No sé ni per on començar, però dir-vos que m'ha encantat!! Si em demanessiu "val la pena llegir els Jojos després de l'anime?" us diria que sí, que us llegiu aquesta saga sí o sí.

Bé, doncs Steel Ball Run va d'una carrera a cavall que travessa tot Amèrica del Nord, el guanyador tindrà la fama eterna (crec) i molta, molta pasta. S'hi presenta gent molt estranya, evidentment usuaris d'stand entre els quals destaca el Johnny Joestar, el Diego Brando i algun desgraciat més. Però en realitat a la carrera estaran cercant una altra cosa, reunir les parts d'una cosa molt, MOLT important... Que Yisus ens ajudi!!

A partir d'aquí hi ha una quantitat d'spoilers que te cagues, jo aviso.


He de dir que Steel Ball Run m'ha agradat molt més (o m'ha sabut enganxar molt més) que Stone Ocean. Per a mi (i ara faig una comparació sense tenir puta idea, que consti) Stone Ocean és molt Stardust Crusaders pel que fa a: apareix un stand, el derroten, i al següents capítols n'apareixerà un altre i així fins arribar al boss final. En canvi, SBR m'ha recordat més a Vento Aureo. Sí, tant a VA com a SBR també hi ha un munt d'usuaris d'stand que van apareixent un darrere un altre, però la diferència és la història com es conta, les dues històries tenen moviment i estan ben enllaçades, és un viatge, hi ha misteris i la trama pareix que va avançant sola i, sincerament, és una classe d'història que m'agrada molt més que apareix un enemic, el matem i hi apareix un altre.

El fet que la història sigui una carrera a cavall m'ha molat molt, i això que al principi va ser un poc "wtf? el rollo western no en convenç" però la història va avançant i ho peta, i ja està, ho peta i t'oblides dels cavalls i tal perquè és massa guai tot i estàs molt enganxada a aquesta merda de la bona. I el que he dit, que es vagin desplaçant i movent cercant parts i el misteri darrere del que cerquen, dels missatges i les pistes per trobar la següent part... molt, molt xulo.

Els personatges, vinga. He de dir que al principi el Johnny em semblava un pardillo i que sempre és un puto pardillo, però és el nostre pardillo i jo pel Johnny Joestar MA-TO. Que es fa estimar, tan bona gent que és. El cabró només volia moure les cames i acaba dins un fregao bastant considerable xDDD Però no sé, li he agafat afecte. El seu passat, amb la rata blanca i el germà toca el kokoro, sincerament. De fet, el Johnny fa molt bona evolució, in my opinion i no sé què dir-vos, m'ha agradat.

El Gyro no em va costar gens estimar-lo, de veres, quin personatge tan ben fet! Està com una puta cabra, però té el seu cor que és molt gran i no t'ho esperes i et canta la cançó de la mozzarella i, un puto 10 de persona. He de reconèixer que sempre en Gyro m'ha semblat molt més protagonista que el Johnny, però moltíssim més i que, de fet, a qui volem enganyar, el Gyro és el puto jefasso, sense ell el Johnny no hauria fet una merda. Gyro best Jojobro? Doncs sí, francament, sí. Al principi, quan el veia amb les Steel Ball em pensava que res, que aviat tendria un stand i que les deixaria de fer servir, però el tio ha estat fins al final amb elles i sense desenvolupar un stand tot i haver-se trobat amb la roca del infierno aquella que et donava poders i tal. Al final ha estat com una espècie de recuperació del Hamon i no m'ha desagradat, ha estat original. El seu passat, sincerament, com algú pot ser metge i botxí? xxDDD Que no, que guai la veritat.

Imatge

Després està el Diego, el puto KONO DIO, que m'encanta el seu stand, em sento MOLT identificada amb ell i és DIVINO i ja parlaré del Dio més endavant per comentar coses del seu stand (els dinos ho peten i ja, hi estem tots d'acord, no cal dir res més) i em va agradat també que t'expliquen el seu passat i tal però una cosa que no em va acabar de fer és que, en aquesta saga, és un sequaç més... És a dir, al final, es posa a les ordres del president, no és tan independent com el Dio autèntic (que sí, que ell sempre va a la seva, però no em va semblar 100% caòtic i egoista).

Després hi ha la Lucy, escolta tu, flipant amb la noia aquesta, no donava un duro per ella i mira-la, al final super important per la trama, molt valenta, un 10 de personatge també. I ara em sap greu dir això, però crec que és dels personatges femenins que més m'ha agradat, sorry Jolyne. Vull dir, la Jolyne és un amor, però ella sempre és forta, la Lucy és una puta criaja de merda que es posa en perill molt pericoloso per salvar el senyor Steel i la pava treu la força d'on no té i es queda prenyada del puto cadaver senyors, del cadaveeeeeeeeeeeeeeer i al final va i derrota el Dio, és a dir, que pensa i tot, Lucy I love you.

De la Hot Pants poca cosa puc dir, ha tingut un poc de rellevància però el seu stand no m'ha acabat de fer gaire i me la pela, sincerament que sigui una monja del Vaticà que cerqui redempció. El Mountain Tim he de dir que em molava, i el seu stand em semblava bastant útil, llàstima...

Passaré a la fi al Valentine. A veure, al principi era un pavo baixet i rechoncho i al final acaba sent un guaperas, Araki aquí t'has columpiat, però es perdona pel bé del husbando que t'has muntat. Doncs no sé, no puc dir que m'hagi agradat però tampoc m'ha desagradat. Potser un poc fluix en comparació amb els altres enemics de les altres sagues, imho. Dir que com a dolent dolent no m'ha entusiasmat, per a mi ha passat sense pena ni glòria, com si fos un enemic més... Sí, l'habilitat era bastant impressionant i infinita, donava molt de joc, però el Johnny no va de bromes i la cosa que semblava que havia de durar milers de capítols, doncs se'm va fer curt en comparació amb el Pucci, per exemple.

Però tothom sap que el millor personatge d'aquesta història és el cadàver (i mireu, no poso el nom per si algú és imbècil i s'està llegint això sense haver llegit el manga) però que gran que la història sigui que cerquen parts del seu cos, és molt random però a la vegada absolutament bestial. Parlant de coses bèstia que fan spoiler, em va saber greu la mort de... joder, l'únic personatge important que mor, és que als putos Jojos no et pots encarinyar de ningú i jo al Gyro l'estimava com a TOP personatge i em va fer tot molta pupa al coraçao, el doctor em va recomanar molta birra per ahogar las penas.

Finalment em va molar molt que el Dio que tornés del món del Valentine fos el nostre Dio, el de The World xDD. També que es doni a entendre que el Johnny ho arregla amb el seu pare em va agradar, perquè no sé, el Johnny és com un fill estimat i no vull que pateixi (por infinita quan he vist que Johnny Joestar agafava un vaixell, dic ara el Dio no serà mort i ens repetiran la història LOOOL). I al final és per arreglar-se s'arregla la merda del nen que havien d'executar, que no me la podia pelar més, però mira, s'arregla tot, però sempre el final dels Jojos em deixen un regust amarg, això que dius "mola, però estic sad i no sé per què" però ara m'animaria un dinosaure del Dio xDDDDD


I res, una saga molt ben tancada, que enganxa molt, amb molts misterios, amb bons personatges i l'ART PER FAVOR! És a dir, el dibuix d'Stone Ocean era com molt horrible, no? Em costava la vida molt durament llegir-lo, tot eren línies i els personatges tenien molta ombra i, en general, no era un manga clar. Ara, heu vist la preciositat de l'art de SBR? És una passadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! De veres, a vegades em quedava molt boja mirant els primers plans de les cares del Johnny i el Gyro o el Dio! I les portades? Heu vist quina preciositat de portades a color?? El salt qualitatiu entre una saga i l'altra m'ha semblat absolutament bestial i molt worth it.

I ara tocarà llegir Jojolion!


M'encanten les putes portades, de veritat, quina preciositat:
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2020
Categoria Or
14 / 32
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
3 / 12
Entrades: 2109
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 248 cops
Gràcies rebudes: 697 cops
Sexe: Dona

16 març 2020, 11:35

Imatge

Jojo's Bizarre Adventure, Haze Purple Feedback



Doncs em va tocar fer serveis mínims el dia de la dona i quasi no hi havia feina i m'estava avorrint LA VIDA, així que cercant cercant vaig trobar que hi havia novel·les dels Jojos i que, encara que moltes no estaven traduïdes, n'hi havia que sí a l'anglès i la de Haze Purple Feedback em va cridar l'atenció.

Argument:
La història ens duu a en Panacotta Fugo sis mesos després que acabi l'acció que ens conten a Vento Aureo. Fugo diu que no ha traït Passione, però el nou Don, Giorno Giovanna, vol provar la seva lleialtat. Per això, li comana juntament amb altres dos usuaris de stand, que cerqui els membres de l'equip de narcòtics i acabi amb ells.

Opinió personal
La veritat és que m'ha agradat. Surten els personatges de Vento Aureo i hi introdueixen de nous que, realment, estan bastant bé. La història se centra en el Fugo i els seus problemes mentals i, la veritat és que em va agradar perquè va combinant flasbacks amb la realitat del moment i els personatges nous.

Als flasbacks, a més de coses que ja surten al manga que es repeteixen, hi ha escenes noves que et toquen el kokoro, perquè sempre estan relacionades amb en Bucciarati i no te n'adones i plores la vida i gastes els mocadors de paper que t'han donat al curro per si estàs podrit. Amb un poc d'spoiler us conto que un moment que em va agradar molt va ser quan en Fugo conta el moment que en Bucciarati es va adonar que dins Passione circulava la droga, moment tens però a la vegada molt trist. També conta (un altre spoiler) que si havien de matar nens el Polpo no li deia a la mama Bucciarati i ho demanava directament al Fugo i a l'Abacchio perquè sabia que el Bucciarati seria incapaç, best mama ever.

A més, els personatges nous que hi surten són xulos. Tant l'equip que acompanya Fugo, com l'equip de narcòtics, està força guai, tenen stands que estan currats. La que té més protagonisme és la Sheila, que sembla que arriba a dur-se bé amb el Fugo i tal i el seu passat és nais. Dels narcòtics, la veritat és que no sé qui dir-vos que em va agradar més, potser el vell era el que estava més xetat. Pel meu gust, la batalla final va anar massa ràpid, però bé, no es pot tenir tot.

I també hi ha moments molt Battle Tendency, apareixen les màscares i es tot molt MENACING. És un fragment curt, però val la pena. A més, hi surt la Fundació Speedwagon col·lapsant el món i això sempre és un gust. I va sortint el Giorno que és husbandasso, per tant, orgasmes garantits per als vostres ulls llegidors de bon material. També un personatge té una lleugera relació amb Diamond is Unbreakable, tutto està relacionat babies.

La novel·la a més és curteta, són cent i pico de pàgines, es pot llegir nice en un dia de feina que no vulgueu fer feina o ara que la gent normal està de confinament, no com els putos gilipolles que venim a fer feina per no tenir feina (com jo ara que estic escrivint això perquè no tenc res a fer).

Doncs res, en un dia es llegeix, tinc l'enllaç (in english) per qui ho necessiti i tal.

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2020
Categoria Or
14 / 32
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
3 / 12
Entrades: 2109
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 248 cops
Gràcies rebudes: 697 cops
Sexe: Dona

30 març 2020, 18:43

Imatge

Jojo's Bizarre Adventure: Jojolion


Doncs ja vaig al dia!! M'he llegit els 95 capítols que hi ha fins aleshores i ja m'he quedat sense Jojo. Lloro...


Doncs Jojolion ens presenta un noi que es desperta a la ciutat de Morio sense saber qui és, sense cap record, ni tan sols sap com ha arribat fins allà. La Yasuho Hirose el troba enterrat a la platja, a prop dels misteriosos murs amb ulls i aleshores comença l'aventura de saber qui és aquest misteriós noi. La família Higashikata l'adopta i li donen el nom de Josuke. Com s'ho fa el Josuke per esbrinar qui és realment?

Què en penso de la saga? Doncs a veure, ens presenta un misteri que a poc a poc es va resolent, però quan n'has resolt un, n'apareix un altre de seguida. El ritme sembla que es va alentint però, de sobte, surt una cosa nova, és un no aturar de nous misteris i coses sense resoldre. És una altra vegada com les sagues Stardust Crusaders o Stone Ocean: apareix un enemic, el derroten, nou misteri i nou enemic... De moment per a mi la saga ha estat això tota l'estona. No vull dir que sigui dolenta, però ja sabeu que m'agraden més les sagues on tenim un viatge i ens anem desplaçant per saber coses noves que complementen el que ja tenim.

Imatge

De moment, tot i que la saga no està acabada, el Josuke m'està agradant molt més que el Josuke de DiU. I com a Jojobro, la Yasuho m'agrada bastant, tot i que el seu stand el trobo bastant pepino (per ser la saga que és, que sempre estan cercant coses i persones) i l'estan desaprofitant molt. "Busquen ara X persona" però no pensen "cony, tenim un stand que és un puto gps que seria perfecte".

De la família Higashikata... en general només tenen protagonisme el Joubin, el Norisuke i el Tsurugi. El Joubin he de confessar que no m'agradava gaire, però el pavo protegeix la seva família així com pot, així que al final l'he respectat. El Norisuke ni fu ni fa i el Tsurugi se'm fa un poc intensito, la veritat, però és un nen vestit de nena i cagat de por, així que res, se li perdona.

Després hi ha tot el rollo dels homes roca i de la malaltia xunga dels Higashikata, que li dona encara més misteri a la cosa, per si no n'hi havia prou. En general una saga bona, amb misteris, però que encara ha d'aprofitar més els personatges. Per exemple, jo no acabo de veure clar qui és l'antagonista en aquesta saga... El Joubin? Els homes roca? Encara queda molt per saber i l'espera ja veig que serà molt llarga.

Per cert, el Kira Yoshikage d'aquesta saga és top :pervertmoon:

Respon