Jojo's bizarre adventure

Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Repte d'anime 2019
Intermedi
32 / 36
Entrades: 1109
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Gràcies donades: 657 cops
Gràcies rebudes: 290 cops
Sexe: Home

04 jul. 2019, 18:33

Au idò!

Jo també l'he acabada.

He de dir que crec que és l'arc de JoJo que més m'ha agradat, fins i tot més que Phantom Blood.

M'ha agradat el protagonista i el cercle de secundaris que l'envoltava. M'ha agradat com han anat coneixent rivals que es feien amics (o no tant) dels protagonistes. M'ha agradat com han donat protagonisme a en Jotaro, que el va compartir en excés a la temporada passada. No m'ha agradat la introducció d'en Joseph, però bé.

És al primer capítol que ens mostren una mà tallada, no? M'encanta. I m'ha encantat com al final tots els stands, totes les coses rares com el carreró dels morts, i demés, tot ha acabat encaixant. Tot ha tengut un perquè.

Sí, no és una obra mestra de la narrativa. Però ostres, és JoJo, és interessant, i tot encaixa.

Millor arc, de moment. 8.5/10
Imatge
Text amagat.

Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Repte d'anime 2019
Intermedi
32 / 36
Entrades: 1109
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Gràcies donades: 657 cops
Gràcies rebudes: 290 cops
Sexe: Home

29 jul. 2019, 00:55

I ara hem acabat Vento Aureo.

Després d'Stardust Crusaders, que era episòdica a més no poder, i Diamond is Unbreakable, que també era bastant episòdica, se m'ha fet estrany tornar a un argument continuat.

He de dir que, tot i que han tornat les espatlles d'Stardust, el dibuix m'ha parescut impressionant. Els personatges, els stand, els llocs, tot m'ha agradat molt. Tot i no ser dins el Japó, no he tengut aquesta sensació d'enciclopèdia com vaig tenir amb Stardust (i que me va desagradar tant!), així que bé, estic satisfet.

Els protagonistes m'han agradat, en general. És cert que en Fugo és el més fluix de tots, tampoc li donen gaire protagonisme (ni a la primera meitat, ni a la segona). En Narancia també és un poc fluix, tot i que m'agrada el seu sentit de la companyonia i tal. Llavors ja anam a n'Abbacchio, que té el seu punt de misteri i tot això, però també és qui crec que té un passat més interessant. Em va agradar, la veritat, vaig simpatitzar amb ell bastant. En Bucciarati té la seva gràcia, tot i el misticisme que sempre l'envolta, però se'l veu un bon líder i també em va agradar i vaig simpatitzar molt amb ell. En Mista em va agradar molt; impulsiu i tot el que vulgueu, però eh, em va molar molt, i el seu stand també diria que és el millor.

I llavors ja hem de xerrar d'en Giorno, sí, d'acord és el protagonista i per això li donen més protagonisme, però no m'ha acabat de fer del tot. Crec que com ha passat als darrers arcs, els protagonistes s'envolten d'aliats que els eclipsen molt.

Quant a l'argument, he de dir que no l'acab de comprar al 100%. Sí, he trobat que estava bé, però ostres, volen destruir el quefe, els assignen la missió de protegir-ne la filla (justament!), es lia parda, llavors el quefe està tot ciclat, massa i tot, però llavors la fletxa fa una cosa (canviar les ànimes) per llavors fer-ne una altra de totalment diferent (anular un stand? no ho han explicat).

El final en sí... no m'ha agradat. És cert que com que ho hem anat veient seguit només ens hem hagut d'esperar una setmana, però la resta de mortals n'han esperat tres... per no veure res amb xixa. D'acord, el Requiem aquest li ha fet un Tsukiyomi d'aquells de Naruto al quefe i l'ha deixat pal arrastre, i estan un capítol i mig per contar-nos una espècie de flashback estrany justificant per què en Bucciarati no la palma quan toca. Meh, no l'he comprat.

I fins aquí el meu hate. Tot i això, crec que és tan bona com Diamond is Unbreakable (si les hagués de comparar pooootser DU > GW, però per poc).

A veure quan n'anuncien el següent arc :3
Imatge
Text amagat.

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
32 / 36
Entrades: 1998
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 223 cops
Gràcies rebudes: 648 cops
Sexe: Home

29 jul. 2019, 11:22

Jojo's Bizarre Adventure: Vento Aureo



Imatge


De les millors sagues dels Jojos, in my humil opinion. I no dic la millor perquè no he llegit les altres sagues del manga, perquè si he de parlar només d'anime, diria que és top.

Reconec que em sento atreta per la trama dels gansters i els mafiosos, el tema m'estira i per ventura per això aquesta saga m'ha agradat molt més que les altres. I sobretot el fet que tingui lloc a Itàlia i que l'acció passi a llocs on he estat, doncs això m'ha fet sentir-me més lligada a la història i m'ha donat més hype. És a dir, quan el Bruno i els altres eren per Nàpols, per Venècia, Pompeia i Roma jo era del pal "és que he estat aquí". En aquest sentit la gent diu que els agrada molt Diamond is Unbreakable perquè és molt realista, que és una història que realment podria passar i jo, en aquest cas dic que, per a mi, Vento Aureo és més versemblant i, a més, supera Diamond perquè té aventura, acció i misteri.

Però no tot m'ha agradat, eh? Puc dir que és la saga dels Jojos que m'ha agradat més, però té les seves coses, com totes. Com ara que el Fugo agafi i desaparegui i enga, adéu. Esperava que sortís als darrers capítols en pla per ajudar "hola Bruno, estic penedit, deixa que t'ajudi i mori per tu" però no... això al final no va passar i estava xetadíssim el puto loco. Potser per això el van banejar de la història, per xetat xDD

També té altres coses que no acaben d'estar ben lligades, com ara que el Diavolo volia matar la Trish perquè si ella manifestava el seu stand podrien saber com era l'stand del jefe i... com que no tenen res a puto veure xDD I la Trish aconsegueix l'stand per fer-lo servir una puta vegada i enga, ja us apanyareu sols. Això de despertar stands i tal és com molt loco, cada persona el desperta com vol i tal. I si el puto loco del Polpo hagués aconseguit encertar al primer capítol i hagués fet que l'stand del Giorno es tornés Requiem, hauria estat més xetat des de l'inici xDD

Però bé, té altres coses molt ben lligades. Per exemple, m'ha encantat que al final et contessin per què el Bruno no mor quan el maten. És a dir, que al final hagin estat un capítol sencer per contar-nos això m'ha encantat! És com gràcies per contar això perquè realment em moria de ganes de saber per què el Bruno no la dinyava i si no ho haguessin explicat hauria estat una patillada més.

De personatges, per a mi els millors han estat el Bucciarati i el Giorno. Potser el Bucciarati fins i tot un poc més, tot i que he tengut la sensació que tot i que t'expliquen un poc el passat de tots els personatges, no acaben d'aprofundir gaire en ells... I només llepa al Giorno una vegada, això em va decebre XDD (per exemple, te'l presenten dient això, que sap reconèixer quan algú menteix o no i, ho diu aquella vegada i no torna a fer servir aquesta intuïció que té i tal, però heu de pensar a pagar els vostres impostos, això SEMPRE!). Del Giorno m'hauria agradat saber-ne més, sobretot al final, com pensa encarar la nova etapa i tal. El millor stand, imho, sex pistols, però només per la veu de les bales. La puta número 3 és ídol!

I bé, la trama m'ha semblat bastant elaborada i tot tenia bastant de sentit. Anava tot bastant lligat, la història estava ben construïda i tot tenia a veure amb l'anterior: matar el Polpo, aconseguir que el Bucciarati fos capo i haver de cuidar a la Trish (la batalla contra el Prosciutto al tren és de 10) i després la traïció al boss, que tanmateix ja en feien comptes i anar a Sardenya per conèixer el seu passat...

Tot era part de la mateixa història, però a la vegada tot era diferent i lligava bé. És a dir, no he tingut la sensació que vaig tenir a Diamond is Unbreakable, que es passen tota la primera part introduint-te els personatges i després ja ve la història bona. Aquí també te'ls van presentant al principi però és com més ràpid i més fluid.

Els enemics també han estat els justos. De fet, quan partiren de Venecia passava pena que no es convertís això en un Stardust Crusaders i que haguessin de derrotar els assassins del boss tota l'estona, però al final es van limitar a quatre assassins, pel meu gust, els justos i necessaris: dos a Venecia i dos a Roma, beníssim. Del Risotto esperava més, molt de disseny xulo però al final és un pussy. Realista però sense fer-se pesat. Això també et fa veure que el boss és un pussy i que el Dio té més assassins a sou que no tot un senyor capo de la mafia.

I bé, el final... el Diavolo com a enemic m'ha agradat molt! És a dir, el rollo dual amb el Doppio era la puta risa i lluny de pensar "vaja sobrada" he trobat que tenia la seva gràcia xDDD Quan ell feia el soroll del telèfon i es posava a parlar amb la rana era TOP! I després quan canvia i es transforma en Diavolo, encara era TOP! El seu poder molt xetat, molt i, de fet, a mi particularment fins i tot m'hauria agradat un poc més de power up i un poc més de lluita. Why not? Estava molt xetat, podria haver durat un poc més!

Podem parlar del Polnareff convertit en tortuga per la resta de l'eternitat? xDDD Tot i que he de dir que el tema de la fletxa i tal no ha estat gaire original... Però en general tot bastant guapo, la veritat. Diuen que el guió ha estat molt ben fet i que han arreglat molt els problemes que la saga tenia al manga, però no m'he llegit el manga i no us sé dir si això és veritat o no, només he notat que el guió era espectacular.

Dit això ara només queda esperar que animin la següent saga, Stone Ocean!

Avatar de l’usuari
Grimmy
Porco Rosso
Porco Rosso
Judo ❀ 柔道
Repte d'anime 2019
Intermedi
28 / 36
Entrades: 280
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
Gràcies donades: 97 cops
Gràcies rebudes: 111 cops
Sexe: Home

30 ago. 2019, 19:24

Ja he acabat Vento Aureo i evidentment m'ha molat.

Per començar no m'esperava gens d'on podria sortir el protagonista i tot i que per mi és un dels pitjors JoJo en personalitat, el disseny del seu Stando és dels que més m'agrada. Potser hagués preferit veure més referències al Dio, però bé és el que hi ha. S'ha quedat el color de cabell i el "MUDA".

La història que passa aquest cop a Itàlia no se m'ha fet gens pesada i ha estat en tot moment interessant. Els protagonistes molen bastant, però en Giorno l'he trobat molt poc important. Així com altres JoJo tenien un pes molt gran aquest en comparació sembla que depèn molt del seu grup així com el grup d'ell esclar, però m'ha fet la sensació que s'ha quedat curt.

Hi ha hagut molts nous Standos interessantissims, i un argument que no es queda sense idees, ben tramat i amb sentit. En Koichi apareix molt poc al principi i hagués molat també veure'l al final informant a en Jotaro, però la millor part ha sigut tornar a veure en Polnareff. Ja sabía que tornaria a sortir però no sabia quan i joder m'he espantat. Gairebé només aparèixer el mata, per si no en tenia prou en deixar-lo paralític. Ara sembla ser que està "viu" però tinc molts dubtes respecte el seu paper. Es quedarà al costat d'en Giorno? En tot cas sembla que la part 6 es dirigirà cap a un altre ambient totalment diferent, i no sé si hi haurà connexió directa amb aquesta o vindrà per una altra banda, però ja tinc ganes de veure-la. Alguns diuen que és de les millors parts.

En resum, aquesta 5a m'ha molat més del que m'esperava, potser més que DU, ja que aquella en alguns moments em va arribar a cansar una mica. I també prefereixo sèries amb una trama continua que capítols o blocs més independents, com deia en Minato.

Li posaré una nota de: 8,4 / 10
Imatge

Avatar de l’usuari
Yuri
Porco Rosso
Porco Rosso
Ohayo minna!!
Entrades: 134
Membre des de: 02 maig 2018, 18:33
Gràcies donades: 91 cops
Gràcies rebudes: 37 cops
Sexe: Dona

03 set. 2019, 19:28

Al final, amb la tonteria l'altre dia vaig començar a veure Jojo's aprofitant que la primera temporada està al netflix..i...no m'esperava que m'agrades tant, però tant!! Encara no he acabat la primera temporada, vaig una mica lenta ja que hi hagut festa major pel mig i entra una cosa i l'altre no he pogut veure molta cosa. Però tinc moltes ganes d'acabar-la i continuar amb les altres!!!
“Qui sap, qui sap, podria ser que...?”


Imatge

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Fàcil
11 / 24
Entrades: 522
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 39 cops
Gràcies rebudes: 179 cops
Sexe: Dona

14 set. 2019, 13:34

Jo també he caigut en el bizarro mundo dels Jojos i la veritat és que n'estic molt contenta Per ara només he vist la primera temporada i la primera part de la segona. La veritat és que Phantom Blood se'm va fer una mica pesada, tot el rato el Jonathan i en Dio mirant-se intensament però mai arriben a menjar-se la boca, em sembla fatal. Però estic dacord en que és molt necessària veure-la per entendre el lore de tot això. Evidentment la clau de tot és agafar-s'ho en conya i les carcajadas estan asegurades. Evidentment lo millor de Phantom Blood és...

DIO BRANDO!


Imatge

Ha sigut dels millors dolents d'anime que he vist mai i la veritat és que el trobo a faltar... els dolents de Battle tendency no són res al costat d'en DIO! Això si en Joseph li dona mil voltes a son avi com a JOJO, en Joseph i en Caesar m'están encantant, a veure com segueix això!

Una especial menció al pedazo d'opening de la segona part, vaja troç d'opening!

Imatge

Respon