Videojocs mítics del passat

[Morte-Diem]

Obro aquest tema per nostàlgics com jo de jocs antics que jugàvem quan érem petits, amb l'objectiu de rememorar i redescobrir tots aquells jocs que ens havien fet passar tardes senceres davant de l'ordinador, la televisió o altres pantalles.

Us convido a tots els que volgueu a postejar en aquest tema algun joc que recordeu amb especial carinyo de la vostre infantesa, podeu simplement mencionar-lo i incloure algunes imatges, o bé fer un tema complet i elaborat (com aquest que va fer en @Bank age-of-empires-ii-t220.html) i compartir-lo aquí amb nosaltres. Potser amb una mica de sort ens animem i algun dia podem jugar-hi en línia tots plegats

M'agradaria recordar, també, que en aquest fòrum hi han persones de totes les edats, i que l'elecció de "jocs de la vostre infantesa" és completament subjectiva, per tant, respectem tots els punts de vista!

Començo jo amb el que va ser el primer joc "seriós" que vaig jugar per pc i que em va marcar clarament la meva infantesa:

Imperium III - Las Grandes Batallas de Roma

Era un joc molt simple d'estratègia inspirat clarament en fets reals de l'edat antiga, època dels romans, tot i ser un RTS, no es podia construir, les ciutats estaven ja creades a l'inici de la partida, només es podia crear noves unitats, investigar i conquerir altres ciutats enemigues o fortins neutrals.

Era un joc molt ben optimitzat i amb uns gràfics més que excel·lents per aquella època (2004). Explicava algunes de les històries més mítiques de l'antiga Roma, com ara la batalla de Cartago al desert de Zamma per part d'Escipio, la conquesta de Britannia, o el setge d'Alesia de l'antiga Gàl·lia. Un joc de 10/10 en tots els aspectes que a més a més resultava ser molt educatiu.

Aquí us deixo també algunes fotos i bandes sonores del joc per si algú li interessa rememorar bvells temps :p

OSTs

Text amagat.

Fotos

Text amagat.

Text amagat.

Text amagat.

[Bank]

LA BATAAAYA ES MI OGAAARRR!!

- Jinete Teutónico, Imperivm 3

M'encanta que hagis obert aquest post
Sóc un gran fan dels videojocs clàssics d'estratègia i també de FX Interactive, per tant Imperivm és un dels jocs que més hores he dedicat de petit... i de gran també, perquè és un dels pocs que em funciona al portàtil hahahah

Jo vaig començar a jugar a l'imperivm 2, que només tenia 4 civilitzacions. Quan em vaig passar al 3 va ser com obrir els ulls per primer cop, amb tantes civilitzacions, la conquesta d'europa... I també recomano jugar al 1 només per la campanya un jugador :3

Doooncs bé, he d'aportar una mica un granet de sorra a aquest post i donat que ja vaig parlar de l'age of empires (gràcies per mencionar els meus posts ) doncs us parlaré d'un altre joc d'estratègia, també publicat per FX i diria que dels mateixos creadors de l'Imperivm...

TZAR: The Burden of The Crown

Fins fa relativament poc pensava que era un joc poc conegut que només jugava jo, però he descobert que molts amics el tenien de joves. TZAR és un joc d'estratègia en temps real, com l'Imperivm, però a part del combat també tenim construccions i gestió de recursos, com a l'age of empires.

La jugabilitat i els gràfics recorden a l'age of empires 1. TZAR: The Burden of The Crown va sortir l'any 2000 i consta de partides d'un jugador, multijugador, escenaris i campanyes. Malgrat que només té tres civilitzacions, la diversitat entre elles va innovar i el seu èxit a Espanya quan FX Interactive el va publicar va propiciar que sortissin noves expansions, com Tzar: El Cid y la Reconquista, Tzar: Excalibur y el Rey Arturo, Edición de oro (amb la campanya de Genghis Khan) i Tzar: Los Dominios de la Magia.

Hi ha un element diferent als age of empires i lleugerament present al imperivm. La màgia. A Tzar, a part dels soldats i arquers normals, pots controlar des d'exèrcits d'esquelets i orcos fins a dracs i golems de pedra, passant per genis i, sí, estores voladores. A més els teus mags poden aprendre encanteris i... bé, diguem-ne que estaven un poc OP

OST

Us deixo el link a la OST, recorda als 8 bits però té un encant superior, almenys per mi: https://www.youtube.com/watch?v=u2ZAzkdRLQA

Imatges

Text amagat.

Text amagat.

No li he donat tantes hores com als AoE o a l'imperium, però és un gran joc i malgrat que mai m'he passat totes les campanyes és un altre dels jocs que tinc al portàtil (32Mb de RAM, que tiempos aquellos xDD) i que em desperta un sentiment de nostàlgia.

Gràcies morte pel post!

[drew-kun]

El meu joc de la infancia sens dubte es pokemon roto y atroz rojo y azul (espero que cap genwunner s'hagi enfadat per la broma sense males intencions).

No ens enganyem, vale que els primers jocs de pokemon eren de lo millor que hi havia en el seu moment. Nomes la mecanica simple que tenien aquests jocs i el fet que poguessis triar entre 150 personatges jugables diferents ja li donaven un gran atractiu. També el fet que fossin capaços d'explicar-te una historia sense dir-te practicament res, o el poder explorar bona part de la regio sense necessitat d'avançar massa en la trama son detalls que trobo molt a faltar en els jocs moderns de la saga, pero arriba un moment en que t'has de treure les ulleres de la nostalgia.

Aquest joc es la cosa mes desequilibrada que existeix. Podem parlar del tipo psiquico, que era lo mes chetat que existia, mes que el tipo dragon. Si tenies un Alakazam ja eres Deu, aixi que si tenies un Mewtwo....... Per algun motiu la batalla final al primer pokemon stadium es contra un Mewtwo SOL. Tambe el fet de que alguns tipos com bicho, fantasma o dragon no tinguessin cap atac amb una potencia superior a 25, el qual en nivells alts no servia d'una merda. O sino la caracteristica especial, que incloia atac especial + defensa especial, o el fet que els golpes criticos es basessin en la velocitat del pokemon i que per tant un de rapid amb cuchillada era un critico quasi segur, o adormir els pokemon i que en el torn que es despertaven no podien fer res, i com menys parli de atadura, giro fuego i companyia, i de la quantitat infernal de bugs, millor. I se que em direu alguns:

- Oh, pero els dissenys eren genials, no com ara que hi ha una bossa d'escombraries, un gelat, un coto de sucre o un clauer.
- Clar que si, perque una pedra amb braços, un munt de merda, una bola amb imans i mitja dotzena d'ous que per alguna extranya rao evolucionen en una palmera son dissenys magnifics, oi?

A mes heu vist els sprites d'aquests jocs? Els veus avui en dia i et poses a plorar (i no d'emocio precisament). Doneu-hi un cop d'ull els que no els hagueu vist, que valen molt la pena (i per mes inri aquests son els que estan arreglats per la versio americana, imagineu com serien els de la versio japonesa). Us podria deixar una broma amb cada un perque deixen volar molt la imaginacio, pero llavors el post s'allargaria massa, aixi que jutgeu vosaltres mateixos:

http://www.hobbyconsolas.com/sites/hobb ... -retro.png

Era el primer joc de Game Freak i els errors de programacio es noten en el producte final, pero no deixa de ser un gran joc, i el que em va fer enamorar-me dels videojocs. Si l'hagues de descriure en una paraula seria antiquat, perque la idea en si era bona i va ser la base per tot el que va venir despres, idea que 20 anys despres han polit i que segueixen perfeccionant. De fet em vaig voler comprar les versions virtuals de la 3ds del rojo i l'amarillo per recordar els vells temps (be, per aixo i per passar-me pokemons amb habilitats ocultes al sol y luna) i les vaig disfrutar com quan tenia 8 anys.

Ah, i aixo va per l'amarillo, moles i tal, pero talla't una mica amb el fanservice.

[Taiga]

El meu joc de l'infantesa és, sens dubte,

Hamtaro rainbow rescue

Text amagat.

Simplement em dedicava a passar-me'l una i altra vegada, tornant a jugar una i altra vegada les mateixes escenes, fins que em vaig adonar que hi havia un postgame, i és on ho vaig deixar
Alguns preguntareu: per què? tan t'agradava? La veritat és que és un joc que no està malament, però anys desprès he jugat a jocs que m'han agradat molt més. Hamtaro és el meu joc de l'infantesa perquè és el que em va cagar el tió, juntament amb una game boy advance

De què tracta?

Doncs el nostre amic Arco, aterra al nostre planeta des del país dels núvols (?) i l'hem d'ajudar a construir un pont per a què pugui tornar a casa. I per construir aquest pont hem d'ajuntar els ingredients necessaris per a construir un arc de sant Martí, recollint taronges, trèvols, petxines, etc i així successivament fins a aconseguir tots els colors d'un arc de sant Martí.

Per aconseguir l'objectiu, a part d'anar avançant per les pantalles, explorant i desbloquejant camins, trobaves minijocs amb els quals aconseguies pipes (la moneda d'aquell món) i enganxines entre altres, amb la qual cosa no es feia un joc monòton. Això, unit a que tenies diferents personatges considero que era un joc entretingut. I com oblidar el llenguatge dels Ham-hams

Imatges

Text amagat.

[manolini]

EL PAC-MAN WOOORLD!

Sempre estan a la meva ment els repetits y escoltats mil vegades sons de quan caminaves y menjaves, la música, quan et bombardejaven y quan mories...TOTS!! Y la frustració de què els jocs fossin llogats y que la memory card piratilla no guardes be les partides!! Fua!! Cuans RECORDS mare meva... Estava enamorada d'aquest joc. (Fins que el meu pare de tant jugar va trencar la play y Adéu-siau. Em va passar exactament el mateix amb kingdomhearts2 a la P2 y se la va carregar també )

Text amagat.

De que tratava, que era?

Era un pacman però en plataformes 3d.

[drew-kun]

Ara que esta a punt de sortir el Hogwarts legacy potser va sent hora de parlar dels altres videojocs de Harry el sucio Potter, ja sabeu, els que van venir amb la pel·licula als 2000 i que no van sortir tan be. Jo en el seu dia vaig jugar als dos primers de la GBC i al tercer de la GBA i que en penso jo d'aquests jocs? Doncs crec que estan bastant be tenint en compte que son jocs basats en pel·licules basades en llibres i que estan desenvolupats per EA, el qual es el mateix que dir que el rei emerit es una magnifica persona si el comparem amb Jack l'esbudellador (espera, crec que la broma anava al reves).

Pero abans una petita anotacio: resulta que abans de les pel·licules la terfa cabrona de merda estava negociant amb nintendo per fer un joc de la pedra filosofal. Al final se'n va desdir perque Warner li oferia bastant mes per fer una peli, i per aixo, enlloc de tenir un joc ben fet i en Harry Popotter a l'smash, ens va tocar conformar-nos amb el que ens van donar.


La pedra filosofal: Es un RPG per torns on controles en Harringui per Hogwarts i per Diagon Alley i vas seguint els mateixos passos de la seva primera estada a Hogwarts.

Hi ha coses que trobo molt be d'aquest joc, com el fet que segueixi mes el llibre que la pel·licula, o els cromos de mags famosos, que no nomes expandeixen el lore del joc sino que a mes els pots combinar en combat per obtenir atacs i buffs gratuits, llastima que hi hagi 4 col·leccions i per completar-los tots hagis de jugar 4 vegades al joc com a mínim.

A veure el rol per torns es un genere que encaixa amb el mon de la magia, pero no amb l'argument d'uns nens que van a classes d'encanteris, i a mes, en els llibres, els combats normalment passen al final. Per aixo la solucio dels devs passava per convertir les classes en aventures. Us sembla perillos el Hogwarts dels llibres? Doncs aquest es pixa a la seva boca: Aqui es normal que el profe de pocions t'envii a un bosc ple de monstres per buscar ingredients, que la classe de transformacions consisteixi en atrapar un objecte transformat en animal que s'ha escapat, que abans d'entrar a la de defensa contra les forces del mal el Peeves t'enverini i que el profe et digui que t'espavilis per trobar la cura mentre no pots amb la teva puta vida (amb combat contra un boss pel mig) o que la d'historia consisteixi en anar a Diagon Alley TU SOL (i per fer aixo a 1r no es necessita autoritzacio dels tutors pero per anar a Hogsmeade a 3r si?) a buscar un cromo de magia a un tio que sembla sortit d'un ritual satanic (Spoiler: en realitat era una trampa). Entenc perque han pres aquesta decisio, pero de veritat aquest es el curriculum de primer de magia? DUMBLEDORE DEMISION!!!

I el combat que tal? Tens varis encanteris ofensius, cada un amb 3 nivells. Per pujar-los de nivell has de fer-los servir varies (moltissimes) vegades, pero no tens un comptador ni res per l'estil aixi que es bastant desesperant entrenar-los. I a l'hora de lluitar contra jefes la cosa consisteix en tirar l'encanteri efectiu contra l'enemic, no perque li afecti mes sino perque tot lo altre li afecta 0 (en realitat li afecta 1, programar una immunitat elemental supera els coneixements en programacio de EA) I molt sovint aquest encanteri sera l'Incendio de nv 3, el que mes gasta per molta diferencia.

Pero la cosa es posa pitjor amb el combat final que l'unic encanteri que li afecta minimament es el flipendo de nv 3, el qual es el mes fluix i aqui has de tirar mes de petrificus totalus per paralitzar un rato i mucus ad nauseam per enverinar, els quals no nomes consumeixen una barbaritat de mana, sino que a mes nomes els pots trobar en una part molt concreta de l'aventura i que si te'ls saltes els has perdut per sempre i nomes et queda xinofarmejar.

Ah, i un ultim detall: El minijoc del Wingardium Leviosa i el de barrejar la pocio em van amargar la infancia.


La cambra secreta: Seguim amb els mateixos errors que en l'entrega anterior, però aqui no nomes controles en Harry el sucio sino que tambe l'acompanyen els seus amics Ron-Cola i Jermaiony. En qualsevol altra situacio seria una millora pero en aquest cas es pitjor. La idea de tenir 3 personatges es que tinguin habilitats diferents que es complementin no? DONCS NO! Els 3 son una copia l'un de l'altre, amb els mateixos encanteris i habilitats. Podrien haver fet algo com aixo: En Ron te dos germans gamberros que segur que li han ensenyat mil encanteris per putejar i actuar com a sabotatge, l'Hermione es l'unica que para atencio a classe i segur que sap milers d'encanteris elementals diferents per actuar com a DPS i aixo podria deixar a en Harry per fer de tanc amb protego i expelliarmus, que son els encanteris que mes fa servir als llibres.

Se perque ho han fet, volien seguir fil per randa el llibre i aqui l'Hermione es passa la meitat del curs a l'hospital, ja sigui perque es converteix en furra per jugar amb la pocio de la mutacio o perque es tan imbecil de buscar que la petrifiqui el basilisc, pero aqui es quan el joc hauria d'adaptar la historia per incloure als 3 a la batalla final, que es exactament el que van fer els jocs per les altres consoles.

I parlant de la batalla final, recordeu que en Ryddle li pren la vareta a en Harry i que nomes li queda l'espasa de Gryffindor per defensar-se? Doncs endevineu com heu de derrotar a la serp. Correcte, sol, sense encanteris i una espasa que falla mes que una escopeta de fira. Pero tens els cromos no? Depen. Si els has gastat tots et recordo que estas atrapat en una cloaca sense cap forma d'aconseguir-ne mes, aixi que tens dues opcions: O be entrenes fins al nivell 60-70 per tenir alguna oportunitat (normalment entres a la masmorra al voltant del 30) o desisteixes i tornes a començar de 0.


El pres d'Azkaban: Aquest esta.... Bastant be la veritat. Es com Golden Sun pero sense els canvis de classe que et fan venir ganes de fotre't un tiro, amb molta menys exploracio i intents de puzzles de merda on la solucio es bastant obvia. Els personatges segueixen sent molt copia els uns dels altres pero almenys tenen algun encanteri exclusiu. I els grafics aguanten bastant be el tipo. No es tan atroç com la resta pero tampoc us penseu que esta a l'alçada.


Algu mes els ha jugat a algun d'aquests? O algu ha provat els d'altres consoles? He sentit que la pedra filosofal per PS1 es un sacrilegi que deixa a aquests 3 al nivell d'Ocarina of time (tots 3 junts, tampoc ens flipem), algu m'ho pot confirmar o desmentir?