Aquest Sant Valentí no ens hi vorem amb la parella, però tot i així he decidit que volia demostrar igualment el meu amor per la família elaborant un meravellós pastís de formatge sense forn. He buscat una recepta i m'he posat a cuinar.
Estris amunt i avall, apuntant en un paper les proporcions i tot el que feia, amb la calculadora per saber quants grams quedaven...
I el resultat...
Tatxàn! Què us sembla? Espectacular, oi?
Bé, potser no és tan espectacular com esperava, però és que he tingut un petit "percance" mentre el pastís s'arrofredava...
Però bé, no passa res, oi? He demostrat el meu amor, que és el més important
(
l'acte d'amor l'ha fet ma mare que m'ha dit que m'ha quedat molt bo, no sé jo si dir mentides és legítim, però bé)
Com que sóc una sinvergüensa he recuperat tot el material i l'he posat a la nevera com si no hagués passat res. Sorprenentment la galeta s'ha solidificat en la forma desmuntada després d'estar a la nevera, jo flipo.
Heu vist quin Yin Yang més modern? Pastís de formatge amb galeta deconstruïda, una elaboració artística realitzada per un deixeble de Ferran Adrià, Loraninja. És una obra d'alta cultura, una delicatessen de gust, textura i vista.
(
