- Tornes a desvariejar onii-chan? - va apareixer la Matsuri per treure'm el comandament
- Ei! Que fas? Estic veient jo la TV - vaig dir indignat
- Però si portes mitja hora cambiant de canal, si fins i tot has fet una sintonia músical amb tant zapping.
- M'aburreixo molt...
- Doncs ves a fer alguna cosa, ara he de veure el meu capítol de: Les aventures d'Hora, l'explorador.
- El teu món m'espanta... almenys no és tracta de: Salveu-me de canviar-me en aquesta casa 24h. Aquest programa si que ha fet mal.
Acte seguit vaig aixecar-me per pujar a la meva habitació, els diumenges és el dia on descanso de tot i aprofito per jugar a futbol, però avui plovia... a més de que l'ordinador no funcionava per un "petit accident" per part meva, jugar en online mai porta res bó, sobretot si perds. Així que vaig decidir d'anar al món de Tadaima, feia un temps que no hi anava ja que encara de que el temps funciona de manera diferent no puc olvidar-me del món humà. Vaig estrènyer la polsera blava i vaig anar cap al món de Tadaima.
Havia passat casi un any des de que vaig arribar per primer cop, el començament de tot. Per fi era un ninja ras al superar la formació de la academia amb honors, però encara no havia tingut l'oportunitat de fer una missió de veritat, els nous al principi han d'esperar a que els assignin les seves missions i més endavant, quan aconsegueixin prestigi i mèrits propis, podran escullir les seves missions. Tocava esperar. Vaig baixar les escales de la ferreria on em vaig trobar la Louise.
- Home, ja era hora de que baixessis, amb tanta neu s'han congelat els llençols?
- Molt graciosa Louise... - vaig posar-li mala cara - On és el Tessai? No el veig per aquí.
- Està a una taverna, no recordes que avui et toca a tu repartir els encarregs?
- De debò em tocava? Bé, ja ho faré després, que he d'organitzar una carrera de pelusses, la meva favorita és la que hi ha a les golfes. - vaig intentar escaquejar-me
- Victor, et recordo per què pots continuar vivint en aquesta casa? - va dir la Louise amb un somriure i amb la vena del coll ven marcada
- Per lo divertit que soc?
- Perquè com no treballis et faré fora! - va dir la Louise amb una cara que ja mostrava el seu cabreig
- No dona, que a fora fa molt de fred, aqui estic més còmode.
- QUE VAGIS A TREBALLAR GANDUL SI NO VOLS QUE ET CALENTI DINS LA FARGA- va cridar alhora que em donava una bona patada
- S-si senyora!
Vaig agafar el carro amb els encàrrecs i vaig correr abans de que la Louise complís la seva amenaça.
- Ay... quin mal, amb la força que té hauria de lluitar contra enemics i no estar a càrrec d'una ferreria.
No sé perquè però sempre m'agrada empipar a la Louise, potser és per les seves reaccions, realment és una monada quan s'enfada. Ara tocava entregar totes les comandes per tota la ciutat. La capital de Shinsei era gran, sobretot si l'havies de recórrer portant un carro ple de coses d'acer i de ferro. Per les cames era un bon exercici, però avui estava molt mandrós.
El primer client que havia de portar-li el seu encàrrec era l'amo d'una armeria, que havia demanat eines per mantenir a punt els seus productes. Després vaig passar pel mercat on havia d'entregar i col·locar vidrieres per les finestres, en Tessai no toca només l'acer i el ferro, també s'entén amb el vidre. Més tard tocava anar a un particular que tenia una casa ben gran per posar-li una tanca de ferro, sort de que en Tessai m'havia ensenyat una mica de la seva feina sino no podria repartir res i la Louise m'esclavitzaria amb alguna altra cosa. I per acabar vaig anar cap a un lloc que no tenia ni idea de lo que era però que no donava bones vibracions, per entregar un paquet misteriós. Amb tot això vaig estar tot el matí i mig arrastrant-me vaig arribar a la Ferreria Masamune.
- Tadaima... - vaig dir gairebé a punt de demanar una bombona d'oxigen
- Okaerinasai Victor! Bona feina - va saludar-me en Tessai - Ha estat difícil la feina?
- Ah no, només que no sabia que un carro ple pogués ser tant pesat.
- Al principi costa, però si segueixes acabaràs amb uns músculs com els meus - va dir ell entre rialles mentre feia alguna pose de broma
- Jajajaja doncs no estaria malament.
- Hooome, si al final has pogut fer tots els encàrregs tu solet - va dir la Louise amb sarcasme que sortia de la ferreria
- Per què després et queixis de mi - li vaig recriminar
- Vinga va, entra cap a dins que el dinar esta casi a punt - va dir ella mentre que agafava alguna cosa de la butxaca - Per cert Victor, ha arribat això per a tu, em sembla que és de la Administració Central.
- Gracies Louise, després de dinar ho llegiré.
Vam dinar tots tres plegats, spaguettis amb tomàquet i formatge, el meu preferit. Després del tercer plat crec que ja en tenia prou, no m'agradaria que sortís un mini Victor de la panxa. Vaig obrir la carta per començar a llegir-la:
Victor Kudo,
la teva primera missió ha estat decidida, has de matar a un petit drac que està causant problemas a una ruta comercial,
ha destruït un comboi que transportava un objecte molt important
i tu tens que encarregar-te del drac i recuperar el objecte perdut.
Hauràs de dirigirte al territori neutral, concretament a la capital, Endor.
Un cop arribis agafaràs un vaixell en el port per arribar a la zona nord on es troba el drac.
Rebràs més informació un cop estiguis a Endor.
Bona sort.
la teva primera missió ha estat decidida, has de matar a un petit drac que està causant problemas a una ruta comercial,
ha destruït un comboi que transportava un objecte molt important
i tu tens que encarregar-te del drac i recuperar el objecte perdut.
Hauràs de dirigirte al territori neutral, concretament a la capital, Endor.
Un cop arribis agafaràs un vaixell en el port per arribar a la zona nord on es troba el drac.
Rebràs més informació un cop estiguis a Endor.
Bona sort.
- Que bé, una missió facileta per començar - vaig dir amb ironía
- Va tot bé? - va preguntar la Louise
- Doncs mira... - vaig explicar-li el que posava a la carta
- Uf... Matar un drac? No m'agrada gens la idea - va dir ella
- A mi tampoc però toca treballar.
- No et preocupis noi, ja veuràs com podràs encarregar-te d'aquesta sargantana sense problemes - va dir el Tessai
- Això espero, no puc decebre! - vaig dir mentre marxava del menjador
- Bona sort Victor... - va dir la Louise en veu fluixa
Vaig pujar a l'habitació per preparar-me, només necessitava quatre coses, com la katana (obvi si vull tornar viu), una bossa petita amb diners i algo més, posar-me les bendes noves, comprovar la ropa i que l'equipament estigui en perfectes condicions. Vaig acomiadar-me de la Louise i del seu pare per posar rumb cap a Endor. Primer de tot havia d'arribar a la zona neutral i només havia dos camins, o per mar en un vaixell o volant en fènix. Realment no tinc cap problema amb els fènix però quan em van donar la possibilitat de tenir-ne un vaig decidir que millor no. Al arribar al port que havia més a l'est vaig pujar-me al primer vaixell que anava cap a la zona neutral i mentre arribo cap al meu destí podré relaxar-me una mica.