[Rol] Un nou inici.

Respon
Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

09 set. 2016, 22:50

Drakkar! Després de tantes setmanes tornava a estar de volta. Vaig arribar-hi volant a lloms del meu drac que m'havia salvat d'una bona. -Aileon ho pots veure? -Vaig aixecar al cel la meva nova adquisició.

-Es una espasa força curiosa. Mai n'havia vist una totalment negra. I menys amb una forma tan singular
Text amagat.


-El fet que sigui negre és culpa meva, he après a controlar el meu poder.- Estava molt orgullós de mi mateix.

-Huh? No et possis tu tants galons ara.-va dir l'espasa. Espera LA ESPASA?!

-Has parlaaaat!-vaig exclamar, estava perplex devant del fet de que l'espasa pogués parlar. Llavors vaig reaccionar i vaig relacionar la veu de la espasa amb la veu de la personificació del meu poder.

-Yo! Em dic Tenebris. Mai t'havia vist tant alterat.-va dir la espasa.

-Tenebris...? Espera, mai? A que et refereixes? Tu i jo només em tingut contacte un cop.

-Això és cert, però pensa que jo he viscut sempre a la teva ment des de que em vaig manifestar.

-I com és que pots parlar?-vaig dir mentre tocava amb un dit l'espasa.

-És fàcil, m'has donat un cos físic i saps que existeixo, això em dona la capacitat de parlar.-em va aclarir

-No és lògic.

-Però és així- va dir concís.

Un cop vam travessar les muralles, li vaig ordenar a l'Aileon que descendís fins arribar al davant del quartell general suprem, la entitat que controlava totes les divisions de Drakkar.

Era un edifici imponent que estava fet de pedra (com quasi tot a la ciutat) i al cap damunt, a la façana, hi ondejaven sis banderes.
Cinc de les sis banderes representaven les cinc divisions de Drakkar: La primera bandera era la de intel·ligència que estava representada amb els colors de Drakkar com si fos la bandera de Drakkar, però amb un flascó en comptes d'un Drac. La seguia la bandera de la divisió de religió que tenia un símbol estrany que no entenia suposo que era un símbol religiós. Llavors venia la divisió d'exploració que tenia un ren, devia ser una metàfora del pal que els rens corren i exploren el bosc tal i com ho fa un explorador amb Tadaima. La següent bandera era la de la divisió de cavallers, aquella bandera era com les altres, però tenia un casc d'armadura dibuixat. La última era la bandera de la divisió mèdica que tenia una creu com a símbol. Al capdamunt de totes aquestes hi havia la bandera de Drakkar amb el drac de torn.

Al entrar al edifici hi podies veure un passadís molt ample i llarg on les parets estaven decorades amb les banderes i colors de Drakkar. Caminava per sobre d'una alfombra vermella que conduïa al final del passadís on hi havia un mostrador. En ell hi havia una dona de la tercera edat que estava escribint números en un llibre molt gruixut, devia estar portant la compatibilitat de vés a saber què.

-Perdona m'agradaria que em transferissin de divisió. Vull entrar a la divisió de cavallers.

-Quin és el motiu que et porta a pendre aquesta decisió jovenet?

-Crec que encaixaria millor en la divisió de cavallers.

-Molt bé. Hauràs de omplir tots aquests papers per completar la teva transferència, ho pots fer aquí mateix.

Em va donar una pila de papers considerablament gruixuda, que al deixar-la anar sobre el mostrador va fer un gran i sorollós "Plaf!". La majoria de coses que vaig trobar dins ja les havia llegit quan havia ingressat a la divisió d'exploració. A les pàgines del final hi havia de escriure coses com el nom, l'edat, sexe, estil de combat. També em preguntaven que si disposava de drac i armadura. Entre tantes coses que ja sabia vaig acabar el formulari ràpid i li vaig donar, la vella em va mirar amb ulls grossos.

-Mm... això ha sigut ràpid.-va guardar la pila de papers sota un calaix del seu escriptori.-Doncs a partir d'ara ets cavaller provisional, d'aqui uns dies t'arribarà la confirmació mentrestant pots anar a la divisió de cavallers i presentar-te. Allà t'assignaran la teva habitació i les teves tasques diaries.

-Err tasques diaries?-vaig dir amb un fil de veu.

-Jajaja no ho sabies? Per començar a fer missions a la divisió de cavallers has de passar un període de proba, on hauràs de fer varies tasques. Això ho va decidir la capitana Harizawa. Que entre tu i jo té molt mala llet.

De cop un fort soroll va venir de darrera i una de les dues portes va sortir volant cap a mi.

-Cobreix-te.

Per acte reflex vaig desembeinar a en Tenebris i cobrint-me l'esquena amb ell sense girar-me vaig enviar la porta cap a un costat fent que rebentés una finestra.
Aquella veu que havia sentit i que m'havia fet reaccionar al instant havia sigut la d'en Tenebris. De fet el vaig notar molt lleuger alhora de moure'l, era pràcticament com fer anar el meu braç.

La dona de la porta estava perplexa amb el que havia fet, però de cop va tornar en sí arrugant el nas i mossegant la cigarreta que estava fumant.

-A qui li dius tu que té mala llet?!

A la porta hi havia una figura imponent. Era una dona alta i amb cos de bon veure per dir-ho d'alguna manera. Tenia uns cabells ben rossos que li arribaven fins la cintura. Tenia una cara força intimidant amb alguna que altre cicatriu de batalla.
Portava una mena d'armadura lleugera amb un exagerat escot. A la cintura s'hi podia veure com portava un cinturó amb pocions. També hi podia veure com portava dues espases.

-A tu t'ho he dit malcriada.-va dir la vella en to desafiant.

Em vaig tornar cap a la vella, aquesta s'havia pujat a sobre del mostrador tirant pel terra tots els papers de la taula. Inclosos els meus.

La situació era realment còmica. Aquelles dues discutint mentres que jo em sentia com si estigués enming d'un camp de batalla on s'hi disparaven canonades sense descans. Sense parar massa atenció als crits i als insults vaig anar cap a la porta on hi havia la dona. La seva presència en altres moments m'hagués tirat enrere però ara mateix anava massa distret mirant la meva espasa. Estava fascinat amb l'acció anterior, lo normal hagués sigut que que aquella porta tan grossa m'hagués envestit per molt que m'hagués cobert, però la porta va fer un estrany, va rebotar i va sortir impulsada amb més força en quant va tocar en Tenebris. Com si ell l'hagués dirigit en aquella direcció concreta.
Un cop vaig sortir de les musaranyes em vaig donar compte que estava plantat davant de la dona, però aquesta no ho havia notat, estava massa ocupada dient paraules malsonants.

-Mm, vosaltres dues sou família, m'equivoco?-vaig preguntar casi afirmant.

-Ei sí que ho som, com ho has sabut?

-Ho suposava. Sóc nou a la teva divisió, encantat. Em dic Meizu.

-Tu vella! Perquè no m'ho has notificat que tinc un nou membre?!

-Calla troç de carn! Fa uns minuts que ha omplert el formulari. Exactament a què has vingut?

-Ah sí, tinc un report d'una missió. Vull que passis aquesta informació a la divisió d'exploradors i d'inteligencia. Ells podran averiguar alguna cosa d'aquest assumpte.

Es va acostar al mostrador de la vella sense presses, però apretant la carta d'una manera que semblava que la volgués matar. Quan li va haver de donar la carta la seguia apretant així que la vella va fer força per treure-li el document de les mans. Llavors la dona se la va mirar, va fer "humph!", va apartar la mirada, i va venir a la sortida on estava jo.

-Portes una espasa molt estranya que em resulta familiar. Abans ha fet un efecte inusual amb aquella porta, exactament qui ets.-Em va preguntar en un to més ben aviat seriós.

-Ja t'ho he dit, em dic Meizu Johansen.-La expressió de la seva cara va canviar.- i fins fa poc era un- em va interrompre.

-Ara tot té sentit, aquesta espasa es va crear fa 25 anys en un laboratori perdut a les muntanyes de Drakkar on operaven els de la divisió d'intel·ligència per fer experiments perillosos. Aquesta espasa va ser la primera espasa demoníaca que es va crear a partir de la ciència. Però bé això ja ho sabràs, allà hi treballaven una parella jove que van ser els principals responsables d'aquesta espasa i de dues més. Llavors recordo que van deixar la divisió i van anar a viure lluny per tenir una vida pacifica al camp. Aquells dos eren els teus pares i van ser molt importants per crear armes noves.

Un mar de dubtes es va endinsar en el meu cervell. Em venien al cap moltes preguntes per fer. Per exemple, què és una espasa demoníaca, amb quina finalitat la van fer els meus pares i que s'en va fer després d'aquesta espasa. Aquesta espasa la vaig aconseguir al matar en Targen, com va arribar a les seves mans? Va ser aquell home que anava amb ell, el seu pare, el qui l'hi va donar? Quina relació tenia amb els meus pares tot això? Vaig decidir no preguntar res i investigar per mi mateix més tard. Em vaig limitar a dir...

-Podriem anar a la divisió? M'agradaria conèixer a tothom...

-Es clar que sí, anem!

Em va conduir a través de la ciutat cap a la divisió. Feia respecte com tothom per la ciutat s'apartava del seu camí per el fet de qui era. A vegades la gent s'acostava i li donava les gràcies, ella els contestava amb un somriure i deia "Tot per els habitants de Drakkar" llavors seguia el seu camí. De tant en tant podia sentir, qui és el nen que segueix al capitana? Segurament un ganàpia que ha atrapat. També sentia a dir: potser és el seu fill. Ni jo era tan petit ni ella tan gran, quina gent.

Llavors vam arribar a la divisió, per fora l'edifici era pastat al de la divisió d'exploradors. Vam entrar i havia un menjador enorme ple de guerrers que menjaven, s'emborratxaven, cantaven i ballaven. Llavors la capitana els va cridar l'atenció.

-NOIS! aquest és el vostre nou company, tracteu-lo com feu amb tots i ja sabeu tot lo demés.

Vaig començar a sentir com la gent deia: "petit, "mocós", "nosaltres no som minyones".

-Ah per cert, res de donar-li alcohol, com s'emborratxi i m'assabenti de qui ha sigut, penjo al responsable.

Un "Sí" desganat va sonar per tota la sala.

-TU! NOVELL!-va dir un home amb cua de cavall aixecant-se de la taula i tirant la cadira enrere.-VINA CAP AQUÍ!

No hi vaig anar, em vaig quedar immòbil al lloc mirant la capitana que es ficava la mà a la cara com dient "Ja hi tornem..."

-SAPS QUI SÓC?!

Vaig fer que no amb el cap.

-Com que no?! Cago en la puta... T'ho diré jove novell jo sóc...-el van interrompre.

-L'alcohòlic de Drakkar.-es va sentir des de el fons acompanyat d'unes quantes rialles.

-No! Jo sóc-el van tornar a interrompre.

-Un matat!-aquest cop era una altre veu.

-NO!-va aixecar el puny quasi plorant.-Jo sóc l'heroi de Drakkar.

Tothom va esclatar a riure, jo en canvi li vaig estendre la mà.

-Encantat, heroi de Drakkar.

-Igualment novell!-va dir entre llàgrimes.

Al agafar-lo de la mà, per sorpresa seva, li vaig fer una clau tot tirant-lo al terra. Odiava que em deixessin en ridícul i sobretot algú tan dèbil com ell.

-Collons com se les gasta el nano!-va dir una veu al fons

-Quin cas, l'ha deixat ben quiet.-va dir un altre.

-Decidit, Tim tu seràs el seu mentor.-va dir la capitana dirigint-se a "l'heroi" mentre s'aguantava el riure.

-Perdona?-va dir aixecant-se. Tenia el nas vermell i li rajava sang del mateix nas.

-Sí coi, li has de ensenyar la divisió i guiar-lo aquests primers dies.

A en Tim se li van iluminar els ulls.
-Tu novell!
-Diguem Meizu.
-Novell Meizu!
-Et mataré.

~Editat

Fi del rol.

Respon