Era hivern. Al bosc nevat, els fins rajos de sol de l’alba escalfaven la terra i feien resplandir la neu com si de diamants es tractés. La quietud del bosc només es veia alterada per el piolar d’alguns ocells, o el pas de guineus buscant feristeles. Unes 20 siluetes blanques es movien a altes velocitats entre les copes dels arbres. Era l’esquadró ninja de Shinsei, que feia les habituals maniobres matinals d’entrenament. Tots els membres d’aquell esquadró eren novells que habíen entrat a la Divisió Ninja feia no mes de 6 mesos. El tinent de l’esquadró, en Yatsufusa Tokoyami, era un home robust i alt, de pell fosca i aparença ferotge, que rondava els 40 anys. Ell s’encarregava de l’entrenament dels novells de la divisió, i les dures sessions d’entrenament a les que sotmetia als nous membres li havien fet guanyar-se el sobrenom de “Marxa mortal” Yatsufusa.
En Yatsufusa va observar amb resignació com els 3 pitjors estudiants es quedaven enrere. Portaven tres hores grimpant i corrent entre els arbres del bosc, la qual cosa era un entrenament bàsic que es feia cada dia a les 6 de la matinada; pero, tot i portar mig any a l’esquadró, aquells tres no milloraven, i anaven sempre tancant la marxa, seguint el ritme de la resta a dures penes.
En Yatsufusa va decidir fer una breu pausa per a que aquells tres recuperessin l’alè. Mentrestant, va dirigir la mirada cap als dos alumnes mes aventatjats de l’esquadró, l’Ichi Yamiyo i el Victor Kudo. Aquells dos xerraven distretament, i ni tan sols semblaven haver suat per l’entrenament. Eren l’orgull de l’esquadró, tot i que el Yatsufusa no els ho havia dit mai, ja que la superbia només posaria limitacions al seu esforç. Les seves qualitats físiques eren superiors a la resta dels estudiants, ja que hi havia el rumor que procedien d’un altre món, tot i que ell no creia en aquelles bajanades.
Un cop l’esquadró va recuperar-se, el Yatsufusa va fer la senyal per reprendre l’entrenament. Dues hores mes tard, l’esquadró arribava a Shinsei, on, després de donar als estudiants mitja hora per a que es canviessin, començarien les classes teòriques del matí.
L’Ichi va treure´s el shozoku blanc que utilitzaven als entrenaments a la neu, i entrà la dutxa. Era un noi de 22 anys, alt i de complexió fibrada. Tenia la pell blanca i els ulls violetes, i el cabell curt i de color blau fosc. Les dutxes amb aigua ben calenta li encantaven, sobretot després dels entrenaments a l’hivern. El Victor va entrar tot seguit als vestidors.
En Yatsufusa va observar amb resignació com els 3 pitjors estudiants es quedaven enrere. Portaven tres hores grimpant i corrent entre els arbres del bosc, la qual cosa era un entrenament bàsic que es feia cada dia a les 6 de la matinada; pero, tot i portar mig any a l’esquadró, aquells tres no milloraven, i anaven sempre tancant la marxa, seguint el ritme de la resta a dures penes.
En Yatsufusa va decidir fer una breu pausa per a que aquells tres recuperessin l’alè. Mentrestant, va dirigir la mirada cap als dos alumnes mes aventatjats de l’esquadró, l’Ichi Yamiyo i el Victor Kudo. Aquells dos xerraven distretament, i ni tan sols semblaven haver suat per l’entrenament. Eren l’orgull de l’esquadró, tot i que el Yatsufusa no els ho havia dit mai, ja que la superbia només posaria limitacions al seu esforç. Les seves qualitats físiques eren superiors a la resta dels estudiants, ja que hi havia el rumor que procedien d’un altre món, tot i que ell no creia en aquelles bajanades.
Un cop l’esquadró va recuperar-se, el Yatsufusa va fer la senyal per reprendre l’entrenament. Dues hores mes tard, l’esquadró arribava a Shinsei, on, després de donar als estudiants mitja hora per a que es canviessin, començarien les classes teòriques del matí.
L’Ichi va treure´s el shozoku blanc que utilitzaven als entrenaments a la neu, i entrà la dutxa. Era un noi de 22 anys, alt i de complexió fibrada. Tenia la pell blanca i els ulls violetes, i el cabell curt i de color blau fosc. Les dutxes amb aigua ben calenta li encantaven, sobretot després dels entrenaments a l’hivern. El Victor va entrar tot seguit als vestidors.
- Que t’ha semblat la marxa mortal d’avui? – va preguntar-li el Victor.
- Em sembla que el vell Yatsufusa s’està tornant massa tou amb el Shinomiya, el Komaeda i el Sasaki – va respondre sospirant.
- Penso el mateix, els seus entrenaments sempre han estat mes intensos, i fer parades no es gaire habitual – va dir el Victor mentre llegia l’informe setmanal de la Divisió d’exploració.
- A aquells tres mes els val espavilar-se, o cap esquadró d’élit de la divisió els escollirà. Que, hi ha res d’interessant a l’informe? – va preguntar l’Ichi mentre s’assecava.
- No hi ha res referent a Drakkar, si es el que preguntes. L’únic lleugerament interessant es un article sobre les propietats energètiques de les bananes. – va respondre somrient el Victor. – Sembla que el Bank està disposat a transmetre el seu amor per les bananes a tot Shinsei.
- I a tot Tadaima, si pot – va dir l’Ichi rient.
Havien conegut al Bank feia un parell de mesos, especialment gracies als informes de la seva Divisió. Tot i ser una mica mes jove que l’Ichi, el Bank també destacava molt a la seva divisió, i al cap de quatre mesos d’entrar a la divisió d’exploradors, ja n’era l’alumne mes destacat. El jove explorador era conegut per la seva destresa amb l’arc, i ja havia protagonitzat diverses gestes que havien fet guanyar molt bona reputació a la seva divisió. L’Ichi i el Victor el van conèixer en persona a una de les reunions de les divisions, que, tot i anomenar-se reunions; eren més bé banquets i celebracions; i havien trabat amistat amb molta facilitat.
- Ostres, mira quina hora es! – va exclamar el Victor alarmat.
- Merda merda merda! Arribarem tard!
Els dos genin es van dirigir amb presses a la primera classe teorica del matí. Van arribar a la classe on aprendrien Inton-jutsu, l’art de l’infiltració, pero aquesta ja havia començat.
- Ara que fem? Com entrem sense cap excusa la “Raiben” ens mata! – va dir l’Ichi nerviós. La Mayuko “Raiben” Myers era la professora d’infiltració, i era coneguda pel seu mal geni, especialment amb els alumnes impuntuals.
- Se m’ha acudit una idea! – va somriure el Victor, xiuxiuejant-li la idea a l’Ichi.
- I a que esperem per posar-la en practica? – diguè l’Ichi, emocionat.
Es van sentir dos cops a la porta de la classe. La professora Myers, enfadada, va veure les dues siluetes darrere la porta.
- Qui es ara? Sabeu el que odio que els estudiants arribin tard! – va esclatar la professora mentre caminava amb passos llargs cap a la porta.
La porta es va obrir i dues figures de neu van aparèixer a l’envá de la porta.
- Dos ninots de neu? – de sobte, la Raiben va treure un fuet i va colpejar el sostre. El Victor va caure a terra en un núvol de pols. – Senyor Kudo, espero que no cregués que aquest deplorable intent d’infiltració funcionaria, oi?
- Ho sento Myers-sensei – va dir el Victor amb veu nerviosa.
- Per fallar a l’intent d’infiltració, per demà vull que em porti un treball de deu pàgines sobre la evolució històrica de les tècniques d’infiltració i la seva efectivitat. – va sentenciar la professora fent esclatar el fuet. – I espero que vostè no cregui que no m’he adonat que acaba d’arribar, senyor Yamiyo – va dir la professora girant-se cap als seients, on l’Ichi havia utilitzat el seu Shadow Step per posar-se darrere d’un dels alumnes i escapolir-se cap al seu seient. – Tot i el seu èxit en infiltrar-se, per demà vull que els dos em portin també un treball de 4 pàgines sobre la impuntualitat.
- Si, Myers-sensei – van dir els dos alumnes resignats.