[Rol] Temps de classe

Respon
Avatar de l’usuari
Ichi4
Porco Rosso
Porco Rosso
Estava de parranda
Entrades: 136
Membre des de: 02 nov. 2015, 22:33
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 21 cops
Sexe: Home

21 març 2016, 22:00

Era hivern. Al bosc nevat, els fins rajos de sol de l’alba escalfaven la terra i feien resplandir la neu com si de diamants es tractés. La quietud del bosc només es veia alterada per el piolar d’alguns ocells, o el pas de guineus buscant feristeles. Unes 20 siluetes blanques es movien a altes velocitats entre les copes dels arbres. Era l’esquadró ninja de Shinsei, que feia les habituals maniobres matinals d’entrenament. Tots els membres d’aquell esquadró eren novells que habíen entrat a la Divisió Ninja feia no mes de 6 mesos. El tinent de l’esquadró, en Yatsufusa Tokoyami, era un home robust i alt, de pell fosca i aparença ferotge, que rondava els 40 anys. Ell s’encarregava de l’entrenament dels novells de la divisió, i les dures sessions d’entrenament a les que sotmetia als nous membres li havien fet guanyar-se el sobrenom de “Marxa mortal” Yatsufusa.

En Yatsufusa va observar amb resignació com els 3 pitjors estudiants es quedaven enrere. Portaven tres hores grimpant i corrent entre els arbres del bosc, la qual cosa era un entrenament bàsic que es feia cada dia a les 6 de la matinada; pero, tot i portar mig any a l’esquadró, aquells tres no milloraven, i anaven sempre tancant la marxa, seguint el ritme de la resta a dures penes.

En Yatsufusa va decidir fer una breu pausa per a que aquells tres recuperessin l’alè. Mentrestant, va dirigir la mirada cap als dos alumnes mes aventatjats de l’esquadró, l’Ichi Yamiyo i el Victor Kudo. Aquells dos xerraven distretament, i ni tan sols semblaven haver suat per l’entrenament. Eren l’orgull de l’esquadró, tot i que el Yatsufusa no els ho havia dit mai, ja que la superbia només posaria limitacions al seu esforç. Les seves qualitats físiques eren superiors a la resta dels estudiants, ja que hi havia el rumor que procedien d’un altre món, tot i que ell no creia en aquelles bajanades.

Un cop l’esquadró va recuperar-se, el Yatsufusa va fer la senyal per reprendre l’entrenament. Dues hores mes tard, l’esquadró arribava a Shinsei, on, després de donar als estudiants mitja hora per a que es canviessin, començarien les classes teòriques del matí.

L’Ichi va treure´s el shozoku blanc que utilitzaven als entrenaments a la neu, i entrà la dutxa. Era un noi de 22 anys, alt i de complexió fibrada. Tenia la pell blanca i els ulls violetes, i el cabell curt i de color blau fosc. Les dutxes amb aigua ben calenta li encantaven, sobretot després dels entrenaments a l’hivern. El Victor va entrar tot seguit als vestidors.

- Que t’ha semblat la marxa mortal d’avui? – va preguntar-li el Victor.
- Em sembla que el vell Yatsufusa s’està tornant massa tou amb el Shinomiya, el Komaeda i el Sasaki – va respondre sospirant.
- Penso el mateix, els seus entrenaments sempre han estat mes intensos, i fer parades no es gaire habitual – va dir el Victor mentre llegia l’informe setmanal de la Divisió d’exploració.
- A aquells tres mes els val espavilar-se, o cap esquadró d’élit de la divisió els escollirà. Que, hi ha res d’interessant a l’informe? – va preguntar l’Ichi mentre s’assecava.
- No hi ha res referent a Drakkar, si es el que preguntes. L’únic lleugerament interessant es un article sobre les propietats energètiques de les bananes. – va respondre somrient el Victor. – Sembla que el Bank està disposat a transmetre el seu amor per les bananes a tot Shinsei.
- I a tot Tadaima, si pot – va dir l’Ichi rient.

Havien conegut al Bank feia un parell de mesos, especialment gracies als informes de la seva Divisió. Tot i ser una mica mes jove que l’Ichi, el Bank també destacava molt a la seva divisió, i al cap de quatre mesos d’entrar a la divisió d’exploradors, ja n’era l’alumne mes destacat. El jove explorador era conegut per la seva destresa amb l’arc, i ja havia protagonitzat diverses gestes que havien fet guanyar molt bona reputació a la seva divisió. L’Ichi i el Victor el van conèixer en persona a una de les reunions de les divisions, que, tot i anomenar-se reunions; eren més bé banquets i celebracions; i havien trabat amistat amb molta facilitat.

- Ostres, mira quina hora es! – va exclamar el Victor alarmat.
- Merda merda merda! Arribarem tard!

Els dos genin es van dirigir amb presses a la primera classe teorica del matí. Van arribar a la classe on aprendrien Inton-jutsu, l’art de l’infiltració, pero aquesta ja havia començat.

- Ara que fem? Com entrem sense cap excusa la “Raiben” ens mata! – va dir l’Ichi nerviós. La Mayuko “Raiben” Myers era la professora d’infiltració, i era coneguda pel seu mal geni, especialment amb els alumnes impuntuals.
- Se m’ha acudit una idea! – va somriure el Victor, xiuxiuejant-li la idea a l’Ichi.
- I a que esperem per posar-la en practica? – diguè l’Ichi, emocionat.

Es van sentir dos cops a la porta de la classe. La professora Myers, enfadada, va veure les dues siluetes darrere la porta.

- Qui es ara? Sabeu el que odio que els estudiants arribin tard! – va esclatar la professora mentre caminava amb passos llargs cap a la porta.

La porta es va obrir i dues figures de neu van aparèixer a l’envá de la porta.

- Dos ninots de neu? – de sobte, la Raiben va treure un fuet i va colpejar el sostre. El Victor va caure a terra en un núvol de pols. – Senyor Kudo, espero que no cregués que aquest deplorable intent d’infiltració funcionaria, oi?
- Ho sento Myers-sensei – va dir el Victor amb veu nerviosa.
- Per fallar a l’intent d’infiltració, per demà vull que em porti un treball de deu pàgines sobre la evolució històrica de les tècniques d’infiltració i la seva efectivitat. – va sentenciar la professora fent esclatar el fuet. – I espero que vostè no cregui que no m’he adonat que acaba d’arribar, senyor Yamiyo – va dir la professora girant-se cap als seients, on l’Ichi havia utilitzat el seu Shadow Step per posar-se darrere d’un dels alumnes i escapolir-se cap al seu seient. – Tot i el seu èxit en infiltrar-se, per demà vull que els dos em portin també un treball de 4 pàgines sobre la impuntualitat.
- Si, Myers-sensei – van dir els dos alumnes resignats.
Imatge

Avatar de l’usuari
Ichi4
Porco Rosso
Porco Rosso
Estava de parranda
Entrades: 136
Membre des de: 02 nov. 2015, 22:33
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 21 cops
Sexe: Home

30 ago. 2017, 20:59

Un any de classes ha passat a la Divisió ninja. L’Ichi i el Victor continuen essent els membres d’honor de la seva promoció, amb un record de 40 missions menors acomplertes amb èxit sobre el terreny. Les classes teòriques han acabat, i ara tots els joves ninjes han de complir missions practiques per demostrar els seus coneixements teòrics i pràctics per tal d’esser assignats a un dels diferents esquadrons dins la divisió.

L’Ichi va reportar la missió que acabava d’acomplir i es va dirigir al taulell de missions, on un Victor molt concentrat mirava les diferents missions. Sigilosament, es va acostar per darrere seu.

- EI! – li va cridar per l’esquena l’Ichi. El Victor va fer un bot – Que hi busques al taulell de missions tan concentrat? Per cert, amb aquesta darrera missió ja porto 41 missions exitoses – va xerrar orgullós.
- Ep, que jo també en duc 41, sembla que seguim empatats. Estic pensant en fer una missió una mica més difícil, per tal de cridar l’atenció d’algun esquadró d’elit.
- Em sembla bona idea, jo estava pensant-ne el mateix, aquesta en concret em va cridar l’atenció el darrer cop que vaig mirar el taulell.
- Que dius, penses fer la missió de cerca i infiltració d’un dels caus dels bandits de la muntanya?! – Va respondre sorprès el Victor –. Si només se’n sap que son mes de 20 membres i el seu cap té el nivell d’un ninja d’elit de la nostra divisió! Es una missió que ha pujat a rang B des que van assaltar aquell carruatge de tributs que anaven al shogun, eh?
- Que passa, t’has tornat poruc de cop o què? Amb el meu element, ja saps que la infiltració es el meu fort.
- Si, excepte quan vam intentar entrar a classe aquell cop... – va dir el Victor fent-li burla.
- Ei, que saps que he millorat un munt des d’allò! En aquestes missions ens hi juguem la vida! – va respondre l’Ichi, una mica picat.
- Si ja saps que faig conya – li va respondre rient –. En recollir informació i infiltrar-te es l’únic camp al qual encara no t’he pogut superar, per molt que em rebenti admetre-ho.
- I jo encara no estic al teu nivell pel que fa a camuflatge, t’ho he de reconèixer. – va dir fingint una reverencia mentre agafava el paper de la missió–. Bé, els bandits em reclamen i falta por per la graduació, mes val que em posi al tema.
- Et desitjaria sort, però no crec que et calgui – va riure el Victor entre dents agafant una altra missió –. Ens veiem a la tornada! – va dir estenent la mà.
- Ja hi pots comptar! – va xocar-hi els cinc l’Ichi.

L’Ichi s’acostà al taulell i li va lliurar a la kunoichi recepcionista la missió per enregistrar-la.

- Així que algú farà per fi la missió per trobar el cau dels bandits de muntanya i recuperar els tributs de shogun? No es una missió fàcil – va dir la recepcionista dubtosa.
- N’estic bastant segur de les meves habilitats – va somriure l’Ichi.
- Com vulguis, els detalls de la missió son els següents:

[*]Descripció de la missió: Trobar i infiltrar-se al cau dels bandits de la muntanya Pedrafosca, i fer-ne un recompte dels seus membres. Es recomana no entablir combat amb el seu cap a menys que es vagi en esquadró.
[*]Informació addicional: Recuperar la capsa de tributs que ha estat robada al shogun de Tadaima recentment.
[*]Recompenses: 500 punts de reconeixement, i un 5% del contingut de les riqueses recuperades.

Un cop enregistrada la missió, l’Ichi es va dirigir cap a l’armeria, on va agafar un parell de verins paralitzants i unes quantes bombes de fum.

Quan va sortir de la Divisió, les primeres estrelles començaven a perfilar-se al cel nocturn. Va dirigir-se cap al nord saltant de teulada en teulada, fins que va arribar a la muralla de la ciutat. Després d’un parell d’hores corrent bosc a través, va arribar a la muntanya Pedrafosca, i es va posar a reconèixer el terreny. Mentre pujava cap al cim, va albirar a sentir un parell de veus que venien d’una cornisa mig oculta per uns arbres.

- ... quina cara se li va quedar a aquell guàrdia novell quan li vam tallar el cap al cotxer? – va sentir mentre s’apropava –. Va ser per pixar-se de riure. Guàrdies d’elit? – l’home va escopir a terra. – Això es el que en penso dels “guàrdies d’elit” del shogun, una colla de pixapins mal instruïts.

L’home que parlava era alt i esprimatxat, i duia un bigoti fi. Anava armat amb una llança, i a la cintura hi penjava una espasa curta occidental. El bandit que l’escoltava era grassonet i duia una maça a la mà dreta i un escut a l’esquerra.

- Mira per on, qui tenim aquí – va pensar l’Ichi per a sí mateix. – Sembla que he trobat els bandits que buscava. Això serà fàcil – va dir per si mateix quan va veure que les proteccions que portaven eren un casc i una armilla de cuir.

L’Ichi va agafar una pedra i la llençà a l’esquerra del guarda grassonet. Els dos es van girar alhora cap al soroll fet per la pedra.

- Qui gosa apropar-se al nostre cau? – va dir el bandit gras fent girar la maça i apropant-se a on havia caigut la pedra.

Aprofitant la distracció, l’Ichi va utilitzar el Shadow Step per posar-se darrere del bandit alt. Nomes li va caldre un tall ràpid de kunai al coll, i abans que caigués a terra, el bandit gras tenia el coll travessat per la mateixa arma.

- Una mort ràpida i neta – va dir-se l’Ichi recuperant el kunai.

Mentre caminava per l’amagatall dels bandits, l’Ichi va tancar dues portes d’habitacions on hi dormien 20 bandits, pel que va comptar en un cop d’ull. Despres de caminar una mica mes va albirar a veure una torxa que cremava dins d’una habitació on s’escoltava el dringar de monedes.

Penjant-se del sostre amb els shukô i les ashikô, va mirar per una escletxa de la porta entreoberta. Hi havia un home de dos metres d’alt, amb la cara i els braços plens de cicatrius, una malla d’acer al pit i unes espases bessones a la cintura. Semblava que comptava les monedes d’una capsa de banús.

- Bingo – va pensar somrient l’Ichi quan va veure el símbol del shogun gravat a la capsa.
Imatge

Avatar de l’usuari
Ichi4
Porco Rosso
Porco Rosso
Estava de parranda
Entrades: 136
Membre des de: 02 nov. 2015, 22:33
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 21 cops
Sexe: Home

02 set. 2017, 21:21

- Si aquesta es la capsa de tributs del shogun, aquesta bestia deu ser el líder dels bandits – va pensar l’Ichi.

L’Ichi va intentar el Shadow Step amb el líder dels bandits, però quan va aparèixer a la seva esquena el bandit es va girar i el va empènyer contra la porta.

- Vaja, vaja, sembla que una rata s’ha ficat al nostre cau... – va dir el bandit. – Per les teves pintes diria que ets un ninja de Shinsei, però no ets gaire llest si has vingut tot sol a enfrontar-te amb mi.
- Jo sol en soc suficient per un mitjamerda com tu – li va respondre l’Ichi fent burla.

L’Ichi es va aixecar d’un salt. El líder dels bandits emetia una aura molt diferent dels dos bandits de la porta, però això no el va fer enrere. Va materialitzar les kusarigames i es va llençar a l’atac, però el bandit va moure les espasses bessones i una corrent d’aire va tirar el ninja a terra.

- HAHAHAHA! Tu sol contra mi? No en tindré ni per fer un mos! Que sàpigues que soc el gran Gennichiro Ryôma, el bandit mes fort d’aquesta zona, i porto les espases bessones de la tempesta, que poden crear corrents d’aire amb un simple moviment – va riure el bandit.
- No et creguis que aquest truc de mag de pacotilla et servirà més, el primer cop m’has agafat desprevingut – va remugar.

Abans que es pogués aixecar, el bandit se li va llençar a sobre i el va aixecar agafant-lo pel coll.

- Home, es mes fort del que em pensava – va pensar l’Ichi.
- I bé, rata de Shinsei, que has vingut a recuperar el que li hem robat al teu estimat shogun? No crec que hagis estat tan imbècil de vindre sol. Confessa, on son els altres? – va preguntar impacient el bandit.
- Son a.... – va dir l’Ichi amb un fil de veu, escanyant-se.
- ON? DIGUES! – el bandit va separar-lo de la paret i el va estampar altre cop.
- A... ---- – va dir imperceptiblement l’Ichi.

El bandit es va apropar per sentir el que deia, però quan l’Ichi va obrir la boca, en va sortir un gas fosc que va impactar de ple a la cara del bandit. Aquest el va deixar anar i es va fregar la cara amb força.

- MALEÏT SIGUIS! Que m’has tirat?! – va cridar el Ryôma.
- Bandit més fort de la zona? Ja veig el nivell que hi ha llavors... – va dir el ninja fregant-se el coll. – Prepara’t per sentir una por com no l’has sentit mai.

Mentre el bandit començava a al·lucinar amb el Deep Fear de l’Ichi, aquest va aprofitar per tirar-lo a terra i li va entaforar una ampolleta de verí paralitzant a la boca. Va clavar una puntada de peu a les espases de la tempesta del bandit, allunyant-les del seu abast, per si de cas. Ràpidament va acostar-se a la taula i va començar a recollir les monedes i a ficar-les de nou a la capsa de banús, però, de sobte, el bandit es va a posar a cridar molt fort, un crit que va ressonar a tota la sala.

L’Ichi va posar una kusarigama a cada banda del cap del bandit i amb un moviment ràpid, el seu cap es va separar del seu coll, esquitxant-ho tot de sang.

- Mira el bandit mes fort, el senyor de la tempesta, cridant com una nena. – L’Ichi va escopir a terra.
De sobte, va començar a sentir veus i passes que s’acostaven.
- Merda, sembla que la missió d’infiltració i recuperació ha passat a missió d’extermini – va remugar.

La porta es va obrir i van aparèixer 10 bandits armats, que el primer que van veure a l’habitació va ser el seu líder a terra decapitat i l’Ichi d’esquenes. Quan es va girar, l’Ichi era ple de sang i li brillaven els ulls. Somreia macabrament.

- Que comenci la festa – va dir tirant les bombes de fum a terra i aixecant-se la màscara fins al nas.

Quinze minuts mes tard, al cau dels bandits nomes hi quedava una persona i 23 cadàvers. L’Ichi es va abaixar la màscara i va seure a terra. Encara li picava el coll per on el líder dels bandits l’havia escanyat.

- Doncs....No...Ha...Estat...Tan....Uf.... Difícil – va dir esbufegant.

Va descansar durant uns minuts i es va posar a investigar més a fons el cau dels bandits. Una de les portes que no havia obert donava a un petit llac d’aigua calenta, que l’Ichi va aprofitar per netejar-se la sang. Quan va estar net, va recollir la capsa de tributs i les espases bessones del líder bandit, i les va posar sobre la taula.

- No pot ser que nomes tinguessin això sent tants – va rondinar l’Ichi tot rebuscant per les parets. De cop, un petit rectangle a la paret es va enfonsar i va obrir una porta secreta a l’habitació del líder. – Ja deia jo... – va dir entrant.

Un tros de fil es va tensar, i dues llançes van sortir disparades d’ambdues bandes de la porta, que l’Ichi va esquivar i trencar d’una puntada de peu.

- Osti amb aquests paios, ni morts deixen d’intentar matar-me.

Dins la sala hi havia una muntanya d’armes i explosius, i un enorme cofre ple de monedes d’or i joies.

- Sembla m’ha tocat la loteria – va riure l’Ichi per a si mateix.

L’Ichi va agafar un tros de paper, hi va apuntar la ubicació del cau dels bandits i va ficar les espases bessones amb la resta de tresors dels bandits.

Quan va sortir del cau amb la capsa de tributs, va tapar l’entrada amb unes branques i es va dirigir cap a Shinsei. Va arribar quan despuntava l’alba. Es va dirigir directament cap al taulell de missions.

- Vinc a reportar que l’ha missió de recuperació ha estat un èxit – li va dir a la recepcionista posant la capsa de tributs a sobre el taulell.
- Espera’t un moment – va dir la recepcionista sorpresa. – El tinent Yatsufusa ens va indicar que quan algú completés aquesta missió se li informés immediatament. Himiko! – es va adreçar a una altre kunoichi. – Avisa al tinent Yatsufusa immediatament, reporta-li que han completat la missió dels tributs.
Imatge

Respon