[Rol] Providencia afro!

Respon
Avatar de l’usuari
Jack la Tour
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
The brood is ready
Entrades: 41
Membre des de: 26 oct. 2016, 15:08
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 35 cops
Sexe: Home

10 feb. 2017, 16:54

Era un matí esplèndid, el sol brillava amb harmoniosa intensitat, el vent, suau com una carícia, jugava amb les fulles dels arbres, que s’alçaven frondosos. Tot era perfecte, la gent vestia un somriure càlid, intercanviaven paraules amistoses i semblaven gaudir de la vida que els envoltava. Tots, tots menys un, que per desgracia no tenia punyetera idea d’on s’havia ficat.

¬– OMG! – exclamava l’individu, amb un estres bastant notori – Porto tres fu***** dies rondant per aquesta ciutat i NINGÚ és capaç d’indicar-me cap a on es va a Nova York!... La gent em pregunta que “Què és Nova York?”! Em prenen el pel? Però on carai soc?!

Era un home negre, molt gran i alt, amb una cabellera afro prominent, una veu greu i profunda i un posat seriós. Òbviament la gent de la ciutat intentava ignorar-lo de la millor forma possible, era molt diferent a tothom i, més que res, es comportava com un boig. I tios, els bojos foten por. La gent es desplaçava a una distancia suficient per que fos ofensiva, les botigues es buidaven si hi entrava a preguntar (el venedors no sabien massa bé on ficar-se) i caminant pels carrers era com si tingues un camp magnètic esfèric al seu voltant d’uns dos o tres metres de radi.

– Aff... – L’home jeia per fi en un banc de pedra, exhaust – L’únic que he aconseguit d’aquesta gent és que som a “Endor”, sona a Mèxic, però tots parlem el mateix... L’última opció que em queda és que aquest llibre m’hagi dut a un altre món. És bastant descabellat, però que un llibre et teletransporti sona una manera massa barata de viatjar, si els voltors de les línies aèries no en treuen diners, és que això no ve del mateix món que jo.

L’home subjectava a les seves mans un llibre gruixut de tapa dura que feia pinta de ser antic. L’havia trobat un capvespre a la sala d’espera del seu despatx consulta de psicologia a Nova York. Al principi el va mantenir allà ja que, com és obi pensar, devia ser d’algun des seus pacients i l’havia de tornar. No obstant van anar passant els dies i cap dels seus pacients reconeixia el llibre com a possessió seva, fins hi tot la gent que es dedicava a netejar el lloc negaven ser els propietaris. Així doncs el llibre era ara seu. Al arribar aquella nit a casa, cansat, el va obrir per veure què era, ja que la tapa no dona gaire informació. El que no s’esperava era que al fer-ho el llibre s’il·luminés amb uns colors blavencs i l’absorbís a un món altern. Bé, al menys encara no havia begut suficient per patir tals símptomes.

Ja duia tres dies en aquell món i per alguna raó el llibre no el tornava a casa per molt que l’obris, el sacsegés o tractés de caçar una gallina amb ell (sí, ho va provar, no té diners per menjar, vale?). De sobte, des del mar de gent prudencialment allunyat, sorgí un home decidit a apropar-se. Era prim, amb robes amples i uns cabells blancs i llargs. Tothom l’observava, al arribar al banc s’aturà i digué:

– Deus tenir gana – L’home afro se’l va mirar com si fos un bitllet de loteria premiat.

– SÍ! Molta gana! No se on sóc i no tinc diners! Amb prou feines he pogut menjar uns quants plàtans d’uns arbres de per aquí! –

Immediatament s’escolta una veu masculina mig llunyana entre la gent de la ciutat.

– ES DIUEN BANANES! – Qui fos que ho hagués dit va marxar instantàniament.

El jove de cabells blancs, que havia apartat la mirada cap a la veu (segurament perquè ja sabia de qui es tractava), va a tornar a dirigir-se a l’home assegut.

– Em dic Koutetsu Samonji, a diferencia de tota la gent de per aquí jo sí se d’on provens. Permetem presentar-me oficialment, sóc el tinent a càrrec de la divisió religiosa de la invicta Drakkar. Has tingut sort, has causat molt rebombori aquests tres dies, no m’hauria estranyat gens que aquells maleits heretges de Shinsei t’haguessin posat la grapa sobre i rentat el cap amb les seves tonteries irracionals. Però no pateixis, d’allà on vinc hi ha més gent com tu, amb prou sort allà trobarem la forma de que puguis tornar a casa. És aquest llibre el que t’ha dut aquí?

Koutetsu observava el llibre amb certa curiositat. L’home jagut no donava crèdit al que escoltava. Després d’uns intents de vacil·lació, va reaccionar.

– Exacte! Sí, va ser surrealista! Va ser com: ohhh, aaah! WTF! I vaig aparèixer en aquest coi de ciutat. I dius que hi ha més gent com jo? Si tot el que dius és cert, i a més hi ha gent perillosa per aquí, vindré amb tu encantat. Encara que no se res d’aquests llocs, Grappar i Pinzell.

– Excel·lent! Tot ho aniràs aprenent amb la marxa. I diguem, per quin nom t’hem de conèixer?

– Jack, senyor, Jack la Tour. – Va dir animat mentre s’aixecava.

– Veient la teva alçada et queda més que oportú. Bé, si tot està correcte, marxem quan abans millor. Tinc el transport no gaire lluny d’aquí. – Els dos homes van començar a caminar junts, dissipant així la rotllana de curiosos – Drakkar és gran i gloriosa, al arribar-hi t’acolliré a la meva divisió com a integrant ras, podràs gaudir de la nostra protecció i serveis i coneixeràs a molta varietat de camarades. Homes, dones, besties, tot aquell qui conegui la veritat esta de la nostra part. No obstant, tindràs unes obligacions i hauràs de fer uns juraments indispensables. Tranquil, res de l’altre món.

En Jack es va aguantar les ganes de fer l’acudit fàcil, tenint en compte que ell sí era d’un altre món. Havent transcorregut uns minuts de passeig van arribar al seu destí. Un drac enorme els esperava descansat a terra, lluïa unes escames blanques boniques i brillants i de seguida va incorporar-se al veure l’arribada del seu amo.

– PE-PE-PE-PERÒ QUE VOL DIR AIXÒ?! – En Jack estava descol·locat – UN DRAC?! AQUÍ EXISTEIXEN ELS DRACS?!

Koutetsu va respondre mentre muntava al llom de la bestia, amb un somriure lleuger a la cara.

– La evidencia de tenir-lo davant no t’és suficient proba? Jumjmjm, els dracs són el símbol i esperit de Drakkar, tothom pertanyent a una divisió en té un. Tu també ho faràs, donat el temps. Vinga, puja, hi ha molt per fer a la nostra terra.
En Jack estava palplantat sense moure’s. Un drac! Ni havent assimilat que havia viatjat a un altre món esperava una cosa així. Què més l’esperava en aquell lloc d’on tot això provenia?

– Ei! Que hi sents? Has de pujar, tenim molt per fer. Si no ho fas tu ell mateix se’n encarregarà.
El drac, tot seguit, va estirar el coll cap a en Jack i en va mossegar la part darrera del coll del jersei.

– AAAAAH! –

La bestia va desplegar les ales i va emprendre el vol. En qüestió de segons ja eren volant a gran velocitat per els cels. La vista era espectacular, si es miraven en varies direccions es notava que en aquell món hi havia molts paisatges diferents i, pel que s’especulava, molts perills també. En Jack, degut a la seva poca experiència en l’àmbit de “volar pels cels penjant de la boca d’un drac”, es balancejava com un embotit de cantó a cantó, segurament cridant, però el vent s’emportava les paraules. Com que la seva cabellera afro era divinament perfecte els seus cabells no es despentinaven, però es sacsejaven bastant i rosaven amb la part inferior de la mandíbula del drac. Desgraciadament a la bestia li van agafar pessigolles i va decidir deixar-lo anar en ple vol.

–OH MY GOOOOOOOOOooooooooooo.....! – En Jack queia des de a saber quants metres d’alçada. En veure-ho, en Koutetsu es va afanyar a desviar el rumb de vol, si moria s’hauria acabat tot. El enorme drac baixava en picat per salvar-lo lo més ràpid que podia, només faltaven uns pocs metres per que arribes al terra i no semblava que hi pogués arribar a fer res. El desastre era imminent, 50 metres, 30, 20, 10, 1....

El jove de cabells blancs va tibar del drac per que deixes de caure en picat i va fer una maniobra per començar a volar en cercles al voltant. No li feia il·lusió veure un munt de carn i sang aixafades, però havia de comprovar la situació.

Sorprenentment no hi havia res aixafat, en Jack flotava en un aura blavenca que provenia del llibre que amb tantes forces s’havia aferrat durant la caiguda, just a un metre del terra. Era increïble! En Koutetsu estava realment sorprès, si l’objecte màgic d’en Jack era a l’hora la seva font de poder estarien d’avant d’un cas únic. La situació no feia més que sorgir interès a en Koutetsu, mentre que, pobre d’ell, en Jack s’havia desmaiat de l’ensurt. El jove es va afanyar a baixar a recollir-lo (i a lligar-lo bé al drac) per arribar quan abans millor a Drakkar, aquest incident interessaria a més d’un. Junts van partir d’aquell lloc per perdre’s en la infinitat de l’horitzó.
Imatge

Avatar de l’usuari
Jack la Tour
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
The brood is ready
Entrades: 41
Membre des de: 26 oct. 2016, 15:08
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 35 cops
Sexe: Home

13 feb. 2017, 17:06

En Jack es va despertar, mig atontat i sobre un drac blanc. Però no eren volant, ja eren a terra ferma. Una veu familiar el va cridar l’atenció.

–Ja ets despert? Perfecte! Just a temps. Benvingut a Drakkar, la teva nova llar. –

En Koutetsu era al costat del drac i mirava a en Jack amb expressió amigable.

En jack va procedir a baixar del drac (tan bé com va poder) i es va apropar al que d’aquí poc seria el seu superior.

–Pensava que la caiguda d’abans em matava, mai havia patit tant a la vida. Tu no hi vas arribar, qui em va salvar? –

–Doncs el teu interessantíssim llibre – Va dir el capità – Per lo vist no només té la capacitat de dur-te al nostre món, si no que també és la font del teu poder. Tots els membres de la divisió que provenen del mateix lloc que tu tenen l’objecte màgic (aquell que et porta de món a món) separat de la seva font de poder. – Li va entregar el llibre – És un fet molt curiós i interesant, encara amb més motiu t’acolliré a la meva divisió. Bé, necessitaràs descansar i prendre alguna cosa per menjar, fins i tot prendre un bany. Segueix-me, et duré on podràs viure durant la teva estància. –

–D’acord, moltes gracies. –

En Jack tenia moltes preguntes, font de poder? Volia dir que ell podria fer servir poders màgics? I què és realment aquest llibre que m’ha salvat la vida? Ara per ara necessitava descansar i recuperar forces, estava bastant cansat. Per primera vegada en aquella estona es va fixar en el que l’envoltava. Era una verdadera ciutat medieval, cap signe de us d’electricitat, la gent era diferent que a Endor i les cases totes de pedra. Moltes coses noves en massa poc temps, on pensava dur-lo en Koutetsu?

Després d’una caminada per la ciutat, per fi van aturar-se. Eren just a una plaça no gaire gran, al capdavant d’una enorme i espectacular espècie d’església.

–Hem arribat.–

–Una església? – Va dir en Jack. – Suposo que no hauré de donar sermons, no? –

–No, no, no et preocupis. Encara no saps res dels Deus. No se si d’on provens hi ha Deus, però en aquest món està provat que existeixen i el seu poder estarà del teu cantó a partir d’avui. Vine, entrem junts. –

Els dos homes van obrir els porticons de l’edifici. L’interior era increïblement immens, era com una església tradicional gairebé. La llum interior era molt bonica degut a les vidrieres de colors que hi havia. Un parell de fileres de bancs ocupaven el centre amb un passadís per passar entre ells, incomptables estàtues, columnes i gravats de pedra decoraven els extrems i un altar al fons amb un quadre desproporcionalment gegant amb la imatge del que devia ser una deïtat en concret. El sostre era molt alt i amb arcs típics de les esglésies i al fons hi havia una porta per lo que era evident que hi havia pis superior on segurament vivien la resta de la divisió ( a mes del campanar). Un jove de cabells rojos seia a un dels bancs, però no es va dignar a girar-se.

–Molt bé Jack, benvingut a casa–

Imatge
Imatge

Respon