[Rol] [Oneshot] Tadaima Go

Respon
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops
Sexe: Home

15 set. 2016, 18:01

Ja feia uns dies que la divisió estava en obres i cada cop quedava millor. Els edificis es feien més grans, més elaborats i el nivell de benestar dels exploradors havia augmentat molt. Tots estàvem il•lusionats per tenir una divisió nova, ja que amb la falta de personal se n’havia descuidat el manteniment i l’antiga feia pena de veure.

A més, amb les reformes i les batalles van començar a entrar nous reclutes a la divisió. Aviat vaig veure com la meva habitual feina d’organitzar factures antigues es veia desplaçada per donar lloc a sol•licituds d’admissió a la divisió. Vaig nomenar Exploradors oficials a tots els membres de la divisió i entre ells i els Mestres van començar a ensenyar als nouvinguts.

Jo també volia entrenar-los i supervisar els sis o set nous reclutes, però pocs dies després de que la pèl-roja de Drakkar escapés misteriosament em va arribar una carta de la Divisió d’Intel•ligència.
—Tinent Bank Aiden de la Divisió d’Exploració de Shinsei —vaig llegir en veu alta. Em trobava sol a casa només acompanyat del Joaq, que surava al meu voltant tan encuriosit per la carta com jo. Vaig continuar—. Hem rebut l’informe que recentment ha tingut lloc un accident a la teva divisió i que una presonera de Drakkar es va escapar de les presons sense deixar rastre. Estem investigant l’assumpte.
>> No obstant, aquest no és el motiu de la carta. Hem tingut uns quants problemes propis i necessitaríem ajuda de la Divisió d’Exploradors. No us he volgut molestar fins ara, ja que teníeu els vostres problemes, però vista la capacitat en que us esteu recuperant m’agradaria encomanar-vos una missió. Per suposat, serà una tasca remunerada. Si no t’importa, m’agradaria parlar els detalls en persona. Reuniu-vos amb un subordinat meu demà al matí a la Biblioteca de Shinsei.
>> Gràcies pel teu temps, Ayame Kamishiro, Capitana de la Divisió d’Intel•ligència de Shinsei.
—Ostres, Kamishiro —va bufar el Joaq—. No conec a aquesta tal Ayame, però són una família noble de Shinsei. Si a sobre ella és capitana, certament has captat l’interès de les altes esferes.
—No pensava que els poderosos es fixessin en mi —vaig dir, encara sorprès per la missiva—. Sembla que el nostre paper no és tant insignificant com ens pensàvem, Joaq.

Així doncs, l’endemà al matí em vaig posar un kimono marró fosc ben còmode, em vaig lligar la katana a l’obi i vaig encaminar-me tranquil•lament cap a la gran biblioteca de Shinsei, no sense haver-me lligat la insígnia de tinent al braç, ben a la vista.
Sota el gran porxo de l’entrada m’esperava un noi d’alçada mitjana de cabells negres. Se’m va quedar mirant una estona, potser estudiant si jo era el que esperava o no i finalment se’m va acostar.
—Ets... ehem... sou el Tinent Aiden? —va preguntar. Es notava que no estava còmode parlant formalment.
—Si, bé, em pots dir Bank i ja està —vaig dir, donant-li la mà—. Tu ets...?
—Rob Guerrero, de la Divisió d’intel•ligència, molt de gust.
El Joaq es va posar a surar darrere seu i em va costar força no desviar la mirada per veure què feia.
—Ah, encantat Rob —vaig dir.
—És un Guerrero! Els Guerrero són... —va començar el Joaq amb la seva lliçó d’història.
—Anem, la capitana és dins i millor no la fem esperar —va dir el Rob.
I el vaig seguir cap a dins, ignorant al fantasma.

Vam caminar una estona enmig de grans prestatges plens de llibres. La Biblioteca era immensa i he de dir per la meva vergonya que mai hi havia entrat. Potser hauria de passar més dies culturitzant-me a la biblioteca que jugant al go amb el Yakuza-sensei.
Vam passar unes quantes sales i vam arribar a una on hi havia el que semblava un petit altar. Les estanteries de llibres formaven passadissos i al centre de la sala hi havia una noia amb els cabells vermells que supervisava moviments de llibres per tota l’habitació.
—Ayame, ja l’he portat —va dir el Rob quan vam entrar a la sala.
La Capitana es va girar bruscament quan va sentir el seu nom de pila, però se li va suavitzar l’expressió quan em va veure.
—Benvingut Tinent Aiden —va saludar la Capitana.
—Bank, si us plau, no m’agrada utilitzar el meu cognom —vaig dir inclinant el cap a mode de respecte.
—No te n’hauries d’avergonyir, els Aiden van fer moltes coses bones per Shinsei. Sabies que la majoria dels teus avantpassats eren a la Divisió d’Intel•ligència?
—Ostres, tothom és d’una família o altra avui dia —va comentar el Rob.
La Capitana li va llençar una mirada.
—Ens hagués anat bé que vinguessis en aquesta divisió en comptes d’Exploració —va comentar.
Notava una espècie de tensió estranya entre els dos així que vaig voler canviar de tema abans d’esdevenir una espelma.
—M’agrada ser un explorador —vaig dir, simplement—. I parlant d’exploradors, per què em necessitàveu?
—Bé, doncs posaré a prova les teves habilitats —va dir la Capitana—. Veus res estrany en aquesta sala?
No va caldre ni un segon per adonar-me de què volia dir. Des de que havia entrat que havia vist coses que no estaven al seu lloc.
—Hi han lleugeres marques a les estanteries i no estan plenes de pols com la resta de la biblioteca, així que suposo que les han mogut recentment —vaig començar—. A més hi ha un gran forat just darrere del Rob i una substància fosca a l’altar que no se identificar des d’aquí em diuen que potser hi ha hagut una baralla aquí.
La Capitana i el Rob se’m van quedar mirant. Havia encertat.
—Doncs no ho hem amagat tan bé com ens pensàvem... —va dir el Rob sarcàsticament.
—Ts, et faré treballar més —va remugar l’Ayame—. Rob, ves a buscar allò.
El Rob va assentir i va perdre’s pels passadissos.

—Si pot ser, que això de la baralla quedi entre nosaltres —va dir la capitana—. En aquesta baralla es van perdre uns volums molt importants sobre la fauna de Tadaima. Treballem per recuperar-les, però com pots entendre de pagines tallades, cremades o trepitjades no en podem treure massa cosa.
—Ho entenc.
El Rob va aparèixer amb unes petites caixetes de la mida d’un mòbil.
—Això és una Tadaidex —va dir el Rob triomfant.
—És una enciclopèdia que registra automàticament els animals que viuen a Tadaima —va explicar la Capitana—. La missió que us encarrego és d’omplir les dades de tots els animals que viuen en aquest món.
—Esperi, què? —vaig dir, flipant.
—Bé, això és el que volia, però el Rob m’ha fet adonar que això és passar-se una mica —va dir la Capitana—. Estaria agraïda si portéssiu aquests dispositius quan aneu a patrullar per Tadaima i enregistreu els animals que trobeu. Us pagarem d'acord amb els descobriments. Pensa que les enciclopèdies que s’han perdut tenien un valor incalculable per estudiar la fauna de Tadaima, així que faràs un gran servei a Shinsei.
Jo encara seguia al•lucinant.

Després de posar-nos d’acord amb els detalls, vaig tornar a la divisió amb mitja dotzena de Tadaidex mentre pensava com els hi diria als de la divisió la nova missió i pensant també que tant bon punt arribés al món humà m’esborraria el Pokémon Go.
Imatge

Respon