[Rol] [Oneshot] El meu nou company de missions

Respon
Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 594
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 128 cops
Gràcies rebudes: 160 cops
Sexe: Dona

25 març 2016, 13:44

Durant els primers dies d'entrenament a la divisió d'exploració, els meus companys em van explicar que a l'entrada de l'edifici de la divisió hi havia un panell, on hi havien missions, on et posava que s'hi havia de fer i el nivell d'experiència que requeria, i si volies anar a fer una missió simplement agafaves la que et semblava millor per tu, i la anaves a fer, sol o en companyia.

Hi havien algunes excepcions, on arribaven algunes missions de alt nivell de dificultat, o que s'han de fer amb urgència, i en aquest cas la 3a al càrrec decideix qui i va, de normal ho faria el capità o el tinent, però la capitana no està en condicions i de tinent no en tenim, osigui que se'n encarrega la 3a al càrrec.

I allà em trobava jo, mirant les missions, que si s'ha perdut el gat d'una senyora rica, que si hem d'anar a netejar el bosc, que si anem a ajudar a un home a plantar hortalisses al seu hort... les missions del meu nivell (principiant) eren massa xorres... encara no entenia com teníem com a missió anar a ajudar al sr.Garry a plantar verdures, això no tenia res a veure amb exploració.

Oh, a allà n'hi ha una que no havia vist, vaig pensar traient una fitxa de sota altres de més nivell," Acompanyar a la senyora Dicun fins al poble d'Ujuel" el poble d'Ujuel era el primer poble que trobaves al entrar al bosc si anaves pel camí de Drakkar fins a Endor, no hi havia anat mai, en realitat mai havia sortit de Drakkar. Però els meus companys m'havien estat ensenyant els mapes de tota la illa, i m'havien dit que hi havien cartells a quasi totes les cruïlles, era molt difícil perdre's si seguies els camins.

Vaig seguir llegint la missió. "La senyora Dicun es trobarà fins el dia X a la posada "Ca l'Espàtula"" el dia X és avui, espero que encara hi sigui, vaig pensar i vaig agafar ràpid el paper i em vaig dirigir cap a la posada.

- Bon dia- vaig dir a l'entrar- s'allotja a aquí la senyora Dicun?- La dona em va mirar una mica estranyada per la pregunta, així que vaig decidir aclarir les coses- Es que miri, sóc de la divisió d'exploració i al panell de missions hi havia la d'acompanyar a aquesta senyora al seu poble- li vaig dir ensenyant-li el paper de missió, i la dona em va començar a mirar més amablement.

- Si, vingui acompanyi'm, la senyora Dicun és la meva mare i últimament no es pot moure massa, l'altre dia va arribar amb prou feines a aquí a Drakkar, i per això us vaig venir a demanar si hi havia algú disposat a acompanyar-la fins el poble, ja que ella demà li agradaria ser-hi present per que es celebra la festa oficial del Nap, una festa molt reconeguda al poble. Si no haguessis vingut l'hagués hagut d'anar a acompanyar jo. Moltíssimes gràcies.- Va costar que la dona callés, només va callar quan vam entrar a la habitació de la seva mare.

- Hola mare, ha vingut una noia que us acompanyarà fins a Ujuel- va dir la dona de la posada- perdona, com et dius?

- Bon dia, sóc la Meina, si li sembla bé l'acompanyaré fins al seu poble.- vaig dir.

- Doncs que esperem?- va dir la senyora Dicun posant-se una ma a l'esquena per aixecar-se i la seva filla va corre a ajudar-la. Era una dona, que es veia ja força velleta, d'uns 80, amb els cabells blans, molt blans, i els ulls de color groc. Per tal com la seva filla l'estava ajudant es notava que li costava caminar, i per això necessitava ajuda per tornar al poble.

Em vaig acostar a ajudar-la a sortir del lloc i un cop a fora ens vam acomiadar de la dona de la posada, em vaig enfilar la senyora a l'esquena i ens vam encaminar cap a Ujuel.

Crec que aquella missió era perfecte per mi, ja que durant tot el camí la senyora em va estar explicant coses de Tadaima i Drakkar que no sabia, que si festes tradicionals, que si llocs bonics que visitar. Em va explicar moltissimes coses i li vaig agrair molt.

Al arribar al poble, el viatge no va ni durar dues hores, va ser molt a prop, tot i que jo vaig acabar molt cansada per haver portat la senyora a cavallet durant tot el camí, tots els habitants del poble, no eren més de 40, em van convidar a dinar, per que ja que el dia següent era la festa del Nap, doncs avui feien un dinar tots junts, i allà estava jo difrutant del gran banquet, que estava deliciós.

Quan el menjar va acabar, se'm va acostar una nena petita.

- Tinc un regal per tu- em va dir, portava les mans a l'esquena, devia amagar el meu regal. - para les mans, sisplau.

- D'acord- vaig dir somrient al mateix temps que obria les mans i les posava davant seu.

La nena va deixar un esquirolet a la meva ma- es diu Ao, el pots portar a viatjar pel món sisplau, es que jo no puc sortir d'aquí el poble o de Drakkar i l'Ao vol conèixer món- em va dir tot emocionada.

L'esquirol era molt cuqui i se'm va enfilar a l'esquena.

- Només t'aviso que menja molt- em va dir la nena rient- cuida'l molt siusplau.

- Esclar que si, encantada de conèixer-te- li vaig dir a l'esquirol- a partir d'ara anirem junts a tot arreu i t'ensenyaré tots els llocs de Drakkar.

- Pukyuu- em va respondre, semblava molt content.

Aquell dia cap a la tarda, vaig tornar cap a Drakkar, el camí se'm va fer més curt de tornada, que tot i que era pujada, no havia de portar la senyora Dicun a l'esquena, només l'Ao que quasi no pesava.

Ja tenia un company que portar a tot arreu on anava. El que em feia por, era si l'havia de portar a la zona de neu o al desert, penso que potser són zones massa dures per ell... potser en aquests casos el deixaria amb algun dels meus companys que fes missions pel bosc , per la muntanya o per la costa.
Imatge

Respon