[Rol Hidroconjunt] Reunió a la ciutat neutral

Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

17 maig 2017, 20:04

Imatge


Els dies posteriors a la batalla varen ser difícils, un sentiment de por i d'inseguretat va aflorar als habitants de Shinsei. En paral·lel, les preguntes s'amuntegaven una rere l'altre. Que era aquell exèrcit negre que havia atacat la ciutat? Qui eren aquelles persones vestides de negre amb poders tan destructius? I per sobre de tot, qui els podia dirigir?

La divisió d'Intel·ligència com sempre vàrem rebre la pitjor part. Novament la nostra capacitat de preveure i neutralitzar les amenaces sobre Shinsei havia quedat en entredit. Normalment, aquesta mena d'error havien generat incidents menors que no havia suposat una excessiva represàlia, aquest cop però, el fet era greu, extremadament greu.

Una secció de la muralla de la ciutat havia resultat severament afectada, diversos barris propers a aquesta varen resultar incendiats i reduïts a cendra. A més a més, el Gran Temple de Shinsei havia saltat pels aires davant dels nostres ulls, sense poder fer res. Malauradament, els costos materials s'havia de sumar la pèrdua de vides humanes, les quals havien resultat alarmant elevades. L'enemic no destruïa sense criteri, al contrari, havia elaborat una elaborada estratègia de batalla per causar el màxim dany en la moral. Era frustrant, però aquesta primera batalla l'havien guanyat tàcticament ells.

Era obvi doncs que no ens enfrontàvem a enemics comuns, ni de bon tros. Però tampoc no deixava de ser cert que els únics humans que posseïen aquests poders sobrehumans formaven part de les nostres contraparts a Drakkar. Els habitants de Shinsei eren prou conscients d'això i parlaven obertament d'acabar definitivament amb l'amenaça de la ciutat rival. Dins de les diferents divisions la tensió era màxima, tothom era conscient que succeiria alguna cosa, el problema és que ningú sabia el quan i el com.

Finalment, però, succeí un fet inesperat. No tant per la novetat d'aquest, sinó més aviat pel precedent que aquesta representava. Aquesta novetat seria un precedent per nous esdeveniments que afectarien de ple a l'equilibri de Tadaima.
Havia passat ja una setmana de l'atac de l'exèrcit negre a la ciutat quan els diferents representants de les divisions de Shinsei varen ser reclamats a la fortalesa-palau del Shogun. Que les diferents divisions fossin convocades no resultava un fet absolutament anormal. De fet, ja portàvem almenys dues reunions, l'última de les quals és va produir durant l'incident de l'espia drakkariana a Exploració.

Reunir en una sola habitació la plana major de les divisions i de l'exèrcit de la ciutat era una potestat que només detenia una sola persona a tot Shinsei, el Shogun. Precisament el fet de reunir-se en una habitació indicava que era un tema que havia de ser abordat amb prou intimitat i reserva per no donar opció que algú que no toques escoltes el motiu de la reunió. Així doncs, en aquella àmplia habitació ens trobàvem reunits els tres tinents UkiHana, Bank Aiden i un servidor, juntament amb l'Ayame, en Taroutachi i l'Hisshikimaru i els representants de la resta de divisions, l'enviat de la divisió Ninja, Victor Kudo i el tinent de la divisió mèdica, el qual desconeixia la seva identitat. Per part de l'exèrcit de Shinsei, comptàvem amb la presencia del tinent Okita, ja que els seus superiors havien resultat profundament malferits en el desenvolupament de la batalla precedent. Tot i que no era la primera vegada que es reunien, la tensió es podia tallar amb un ganivet. Finalment, el Shogun fent gala de la seva veu potent va iniciar la reunió

- Representants de les diferents divisions i de l'exèrcit de Shinsei, us he reunit aquí amb motiu de presentar-vos un seguit de novetats referents a l'atac de la setmana passada a la ciutat. En primer lloc, m'agradaria recalcar que aquest fet no han pogut ser del tot confirmats, per tant haurem d'actuar amb prudència. En primer lloc, heu de saber que m'ha arribat una informació que s'ha albirat una gran massa de terra flotant al continent. És obvi que un tros de terra no pot volar per si sol, per tant hem de sospesar que té alguna relació amb l'atac que hem patit.

Una remor de comentaris es va aixecar un cop el Shogun va acabar de parlar. Una illa flotant? Era possible tot això? Podria estar relacionat amb l'exercit negre? Una multitud de preguntes s'acumulaven de manera incessant entre els presents. El Shogun en veure la inquietud dels seus vassalls va ordenar silenci.

- Entenem que la situació és prou alarmant per decretar la mobilització general de l'exèrcit i l'establiment d'una llei marcial per un temps indeterminat. El fet és però, que aquest no era el punt principal d'aquesta reunió. La meva intenció era que les divisions compartissin els detalls dels seus enfrontaments amb els anomenats "apòstols". Així doncs us cedeixo la paraula.
Així cadascun dels implicats en la batalla de feia uns dies varen començar a explicar els seus encontres amb l'exèrcit negre i els "apòstols". Alguns varen explicar amb més detalls que d'altres, que per raons lògiques s'havien mantingut al marge. Finalment, quan tots haguérem acabat d'explicar els nostres encontres, tots teníem clara una cosa, aquests "apòstols" tenien una sèrie de poders misteriosos equiparables als nostres.

- Així doncs ens enfrontem a un exèrcit que posseeix entre les seves files, humans amb poders equiparables als vinguts de l'altre món... – va pensar en veu alta el tinent Okita – llavors és obvi que no posseïm un avantatge clar sobre els nostres enemics, en termes de força.
- Tècnicament ells tenen avantatge, ells ja coneixen els nostres poders i actuaran en conseqüència, ja que no vàrem ser capaços de capturar-ne cap de viu per interrogar-lo – va puntualitzar l'Ayame visiblement molesta.
- La situació és pitjor de la que podíem imaginar doncs – va sentenciar el Taroutachi amb un deix d'amargor.

Un clima d'abatiment es va apoderar de la sala uns segons, fins que un samurai va irrompre a la sala de reunions.

- Shogun, un emissari de la ciutat d'Endor demana una ambaixada diplomàtica urgent – va cridar mentre s'ajupia amb vehemència.
- No tenim temps per ambaixades, es pot saber que vol? – va preguntar el Shogun visiblement molest per la interrupció.
- Senyor! Sol·licita que els representants de Shinsei acudeixen a Endor amb motiu de l'alarma generada a la ciutat per la batalla de fa uns dies.
- I amb quin dret ens mana fer això? – va dir el Shogun fora de si.
- Doncs perquè volem i podem bàsicament – va dir una veu clara i nítida darrere del samurai – quina manera de tractar els ambaixadors més feréstega que teniu en aquesta ciutat, jo almenys hagués preparat una tassa de té – va rematar.
- Es pot saber qui redimonis ets tu? – va preguntar el Shogun mentre s'alçava.
- Andre de Paripé, ambaixador i representant del Consell – va dir fent una ostensible reverencia – i com us ha comunicat el vostre vassall he vingut aquí per fer una entrega d'un document on se us acredita per ordre del Consell a què envieu els vostres representats a Endor per discutir sobre els "àfers" que han ocorregut al nostre món en els últims temps. Suposo que sap que no és molt recomanable fer cas omís a una invitació com aquesta.
- Molt bé, d'acord, ho he entès, faré el que els teus superiors ordenin.
- Tres bien, m'alegro que sigueu un home raonable i coherent Shogun, ens veiem d'aquí a uns dies a Endor, fins llavors, procureu que la ciutat no sigui arrasada – va dir recalcant aquest últim fet.

Després de la notable irrupció de mesié Paripé, els ànims dels reunits es varen encendre. Una reunió a Endor? Els representants de la ciutat? Ara? En un moment de debilitat de la ciutat... El Shogun incapaç de calmar els ànims va ordenar la dissolució de la reunió.

Tres dies després, uns samurais varen venir a la seu de la divisió d'Intel·ligència. El motiu? El Shogun havia decretat que els tinents de les divisions de Religió, Exploració i d'Intel·ligència havien de ser enviats a Endor com a representants de la ciutat. Pel que feia a les altres divisions, es buscaria uns representants escaients. Així doncs, els dies següents ens vàrem preparar per marxar cap a Endor. Amb la sensació que alguna cosa s'estava movent entre les ombres disposada a donar un cop de gràcia definitiu a la nostra ciutat.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
Morte-Diem
Col·laborador
Col·laborador
♫ Tu Tu Ru ♪
Entrades: 230
Membre des de: 15 oct. 2016, 12:07
Gràcies donades: 110 cops
Gràcies rebudes: 97 cops
Sexe: Home

28 juny 2017, 16:58

Imatge

Era un dia trist, el cel encara tenia un color negre-gris a causa de les cendres generades per alguns incendis que encara cremaven amb persistència. La gent voltava sense rumb pels carrers mig destruïts de Drakkar, imatges esfereïdores es repetien per tota la ciutat; Muntanyes de Cadàvers arreplegats, nens perduts plorant, gent gran asseguda als maons del què havia sigut casa seva, ara destruïda per un estrany i sanguinari exèrcit negre que fos quin fos el seu objectiu, havia aconseguit posar en una situació espinosa la ciutat de Drakkar.

Les campanes de la ciutat sonaven tristes, sonaven diferent, una de les campanes principals del campanar de l’església de Drakkar havia quedat greument malmesa i repicava amb cops secs encara recordant tot el dolor que havia patit aquella ciutat feia només 24 hores, mentre repicaven les campanes, s’obrien les portes de l’església i en sortia un taüt molt ben escortat, era el cos sense vida de la respectada capitana de cavalleria.
El taüt de la capitana estava custodiat pels seus soldats més propers, avançant amb pas feixuc pels camins coberts de cendra de Drakkar, entre les mirades de por dels habitants de la ciutat, un dels soldats amb un posat seriós però visiblement afectat per la pèrdua de la capitana era en @Meizu, que guiava el taüt fins al cementiri, tothom recordava la seva valentia quan la capitana va caure en combat i ell va rellevar-la ràpidament permetent així fer retrocedir les tropes enemigues.

Un cop acabada la cerimònia d’enterrament de la capitana es van convocar els alts comandaments de totes les divisions de Drakkar per discutir sobre la situació actual i escollir quin seria el següent moviment de Drakkar.
Jo no estava convidat a la reunió, encara era massa nou i no tenia cap càrrec important a Drakkar, però tot i això vaig pensar que el més correcte en aquesta situació era acompanyar els assistents de la reunió com a mínim fins a la porta de la sala de reunions. -Alguns podrien pensar no sóc res més que un pilota, que ensabona els seus superiors per pujar de rang fàcil, i bé... No ens mentirem, tenen tota la raó-.

Vam travessar tot Drakkar fins arribar al lloc de la reunió, allà ens esperava un home amb un bigotet molt ben vestit que semblava tenir molta pressa, movia el cap d’una banda a una altre buscant alguna cosa, semblava fins i tot espantat.

Quan va veure que els comandants de les divisions es dirigien cap al lloc de la reunió l’home va córrer cap al grup que formàvem i abans que pogués dir res en Meizu va apartar a tothom per posar-se al davant del grup:

-D’on vens foraster? No volem més estranys a Drakkar, marxa.- Veient clarament que era un estranger –Aquesta ciutat és perillosa en aquests moments.

L’home estrany va mirar en Meizu desconcertat i va treure una espècie de pergamí d’un sarró petit que duia penjat a l’espatlla.

-Busco a un alt comandament de Drakkar per fer-li arribar un comunicat oficial de les terres de Endor!- Va cridar.
-Qui t’envia?- Va respondre en Meizu amb posat seriós.
-Aquesta informació és confidencial, em sap greu però no li puc dir-. Va respondre l’home.
Visiblement molest, en Meizu va fer un gest de desaprovació, i va seguir parlant amb l’home. –No hi ha confidencialitats pels tinents, entrega’m aquest pergamí ara mateix si no vols que el teu cap rodolí per la plaça.-
L’home li va entregar el pergamí entre espantat i decebut i va fugir de l’escena tan corrents com va poder.
En Meizu va girar-se cap a tots els presents i va llegir amb veu alta:
-“Es requereix la presència a Endor de tots els alts comandaments de Drakkar en relació als últims esdeveniments succeïts a les ciutats de Drakkar i Shinsei.”-

El grup es va quedar perplex, ningú es podia creure el que en Meizu acabava de llegir, aquell escrit donava a entendre que a la ciutat de shinsei també hi havia passat alguna cosa, haurien estat els mateixos? amb quin estat estaria ara mateix la ciutat? Quins eren aquests enemics que suposadament es dedicaven a atacar a tothom? O potser tot era una enganyifa dels de Shinsei per parar-los una trampa?

Hi havia moltes preguntes i encara no s’havia aconseguit cap resposta, és per aquest motiu, que sense fer cap reunió la cúpula de Drakkar va decidir viatjar cap a Endor per buscar aquestes respostes.

Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops
Sexe: Home

11 jul. 2017, 01:49




Després dels fets que van succeir fa pocs dies, les coses poc a poc tornaven a la normalitat gràcies a l'esforç de tots, encara sabent que les pèrdues van ser incomptables. Jo era al menjador de la divisió ninja, fent-me un bon tip amb els plats que prepara la senyora que treballa a la cuina, ningú sap d’on va sortir però sempre n’és allà. I mentre hi era, el tinent de la divisió ninja, “Marxa mortal” Yatsufusa Tokoyami, va aparèixer al menjador i es dirigí cap a on m’asseia.
- Victor! Mou el cul que tens feina – va exclamar
- Com? – vaig preguntar mentre el mirava desconcertat i amb la forquilla a punt de ficar-me-la a la boca
- Ja m’has escoltat, tens feina, has d’acudir a la nostra divisió pública per anar com el nostre representant a Endor.
- Que!? Estaràs de conya suposo – vaig dir mentre el fukutaicho em ficava un cop al cap per acabar amb la cara plena del talent culinari de la cuinera
- Tant costa dir “Si senyor” i acabem abans? – va preguntar – Mira que per unes coses ets molt talentós però per altres...
- Si senyor... – vaig respondre de mala gana alhora que em netejava la cara - Però no ho entenc, sé que vaig acudir a la reunió ja que tot era un caos i jo vaig ser qui ho va veure tot de primera mà, però sense tenir en compte això no seria més adient que anessis tu o algú amb més experiència? A sobre, jo sol? Ja porto un temps com a ninja però tot això és un tema molt important.
- Com ja saps, apart de fer la feina de tinent també m’he d’encarregar de la de capità, estic massa ocupat.
- Això és un altre tema que tampoc entenc, perquè en tot el temps que porto aquí encara no sé qui és el meu capità? I ja ni parlem d’haver-lo vist.
- Aquest tema et prometo que el tractarem en un altre moment, ara la qüestió és que has d’anar ja que vas ser tu qui va veure un dels Apòstols en directe i no et preocupis, només serà una reunió. A més, penso que ets el més indicat.
- Esta bé, m’encarregaré de tot – vaig dir no del tot satisfet

No vaig trigar gaire en enllestir-me així que de seguida vaig córrer cap a l’altre divisió, havia força distància entre una i l’altre ja que la divisió secreta estava força perduda de tot. Després d'una estona vaig arribar al centre de la ciutat, la gent encara se’ls veia afectats per la batalla contra l’exèrcit negre, els carrers i els edificis eren la prova del que havia passat.

En entrar a la divisió pública vaig apropar-me al mostrador, on la noia que hi era em va explicar que havien vingut uns samurais preguntant per mi ja que m’havia de dirigir cap al palau del Shogun on allà em trobaria amb la resta que aniríem cap a Endor. Així que tocava desplaçar-se un altre cop, sort que el palau no es trobava molt allunyat.

Al cap d’uns 15 minuts vaig arribar fins allà, als guàrdies de la porta els vaig dir qui era i que feia allà, al moment, un d’ells em va acompanyar fins a un pati on havien molts fènixs, allà vaig poder distingir a cinc persones, cosa que em va fer pensar que com de costum era l’últim en arribar. Allà és trobaven els tinents de les altres divisions i l’Okita, el tinent de l’exèrcit de Shinsei, pensar que era l’únic soldat ras que havia em posava una mica nerviós, però vaig apropar-me a ells amb decisió.
- Victor Kudo! – va exclamar el tinent de la divisió d’exploració – Ara sí que estem tots veritat?
- Els rumors que havia sentit són reals, ets el rei de la impuntualitat – va dir de conya el Rob Guerrero
- Em sap greu d’haver arribat tard, des de la divisió secreta ninja n’hi ha força distancia fins aquí - vaig dir inclinat de penediment
- No et preocupis! – va dir la Ukihana per tranquil•litzar-me – Avui estem aquí per anar a Endor, on els representants de cada divisió i del exèrcit anirem per aclarir els successos que van passar aquests dies i trobar una solució, lo més greu és que haurem d’aguantar a aquells fastigosos drakkarians... – deia amb odi la Ukihana, que es veia que s’estava mossegant la llengua
- I per fer-ho necessitarem l'ajuda d'aquests fènixs que tenim – va acabar d’explicar el Bank
- D’acord, sé que serà difícil però tindrem que mantenir les formes i la calma quan siguem a Endor – va dir l’Okita
- Doncs anem, trobarem la manera de que l’exèrcit negre pagui pels seus crims – vaig dir
- Per ser un ninja deixes sortir molt els teus sentiments no? – puntualitzava al Bank
- M’ho acostumen a dir...

De seguida vam posar rumb cap a Endor a sobre dels fènixs. No sé com resultaria aquesta reunió tant... única però com a representant de la divisió ninja no podia quedar en evidència. El viatge a lloms d’un fènix és sense dubte molt més ràpid que viatjar com ho vaig fer jo la vegada en que vaig anar a Endor. Per aquest motiu, en qüestió de poques hores ja érem sobrevolant la ciutat neutral.

En aterrar, un emissari d’Endor va aparèixer per portar-nos en carro fins al lloc on és celebraria la reunió, per sort no era “l’encantador” Andre de Paripé que va estar a punt de provar la ira del nostre Shogun. Al passar entre els carrers de la ciutat notàvem que la gent d’Endor era diferent de la Shinsei, no semblava pas que fossin conscients dels fets que havien viscut Shinsei i Drakkar la setmana passada, com si el tema no anés amb ells, tant de bo que la ciutat no hagi de veure l’infern que vam viure nosaltres.

Al arribar i baixar del carro un altre carro va arribar des de l’altra direcció, unes figures van sortir i es van apropar al igual que nosaltres, a un metre els teníem, els de Drakkar.
- Shinsei – va “saludar” una d’ells
- Drakkar – va contestar un de nosaltres
Imatge

Imatge

Respon