[Rol] El dia que vaig arribar.

Respon
Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

18 març 2016, 23:01

Nota: Aquest rol passa cinc mesos abans que el rol Un poble medieval amb Dracs de la Meina

-Ja estem un altre cop mirant a l'horitzó...? Com ets- va dir en Yamasaki.

Allà on el veus en Yamasaki és el meu company en la divisió d'exploradors, el primer que vaig conèixer i amb qui surto a caçar. És un home d'uns 30 anys, amb ulleres i amb unes entrades que, hi ficaria la mà al foc, amb el pas del temps esdevindran una coroneta. No és massa cosa, és més entrenant, l'havia tirat d'una patada a les seves cames uns quants cops, però el seu potencial no era el cos a cos. El seu potencial estava en la precisió mil·limètrica que tenia a l'hora de disparar amb l'arc. Per això l'admirava perquè jo era incapaç de fer allò.

-Pensava...- vaig respondre sense deixar de mirar a l'infinit.
-I en que pensaves?- va preguntar amb aquella entonació que fa les preguntes que no saps mai si està interessat de veritat o no.
-En com vaig arribar aquí-ara en Yamasaki li brillaven els ulls, sens dubte estava interessat.
-Explica, explica.
-Doncs bé tot va començar fa mig any a la meva ciutat natal a...

Silkeborg, Dinamarca

-Bon día Meizu! Meizu! FELICITATS!!!-va cridar la Hanna eufòrica.
-Què? Oh Hanna, bon dia i gracies-vaig respondre mentre em despertava i estirava les cames dins del llit.

La Hanna era la meva millor amiga per no dir la única. Ens vam conèixer un dia que nevava a la ciutat quan teníem 8 anys. Jo vaig sortir a jugar a la neu mentre els meus pares experimentaven al laboratori de casa. Estava donant un tomb pel nostre barri veient els nens jugant a guerres de boles de neu fins que vaig veure una nena de la meva edat que intentava fer un ninot de neu, però no s'en surtía. Al agafar el cap per posar-lo a sobre del cos, els braços i les cames l'hi feien figa i queia de cul. Malgrat tot no deixava de intentar-ho sense canviar la situació. M'hi vaig acostar i sense dir-li res vaig posar la gelada bola a sobre de l'altre més grossa. -No tens fred a les mans? -va preguntar tot mirant-me les mans descobertes. Vaig assentir amb el cap -Té- em va dir mentre em donava un dels seus guants -Compartir és molt important si vols fer amics.-
La Hanna és una noia molt rossa, baixeta i prima amb uns ulls blaus molt grossos. Té una boca petita i un nas també petit, és una persona de gran cor molt amable i generosa, però que manca de confiança en si mateixa.

-Espera... Què merda fots aquí?!-vaig saltar un cop despert.
-La teva mare m'ha obert-va respondre amb tota la normalitat del món.
-Ah, ja arribat?-vaig preguntar perquè no m'ho acabava de creure.
-Sip! Baixem a esmorzar?-deia mentre somreia.
-Paso, anem a esmorzar fora-deia alhora que badallava
-Sabia que ho diries! Com que avui és el teu aniversari et convido jo a esmorzar-va dir quan va acabar de treure 50 euros de la funda del mòbil.
-Deixa'm vestir-me i anem.

Un cop al carrer vam anar a esmorzar a una cafeteria on ens van servir un parell de begudes calentes. Llavors vam anar a casa seva i em va demanar que m'esperes allà mentre ella sortia un moment.
-Tadaima!!!-va cridar mentre entrava per la porta.
-Què?-me la vaig quedar mirant.
-Vol dir ja he tornar en japonès.-deia imitant la entonació que ficava la professora que tenim al institut.
-...
-Té! El teu regal!-deia mentre em donava una bossa.-Vaig al lavabo, no l'obris encara, eh!-va marxar picant-me l'ullet.
Vaig mirar la bossa i la vaig obrir dins i havia un clauer que posava, HANNA en gros. De cop un portal enorme s'em va empassar.
Meizu l’ha editat per darrera vegada el dia: 20 març 2016, 20:07, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

20 març 2016, 14:00

Em vaig despertar i estava en explanada plena de neu a la mitja nit. On estic? Que ha passat? Noto que peso més..., espera?! Porto una armadura? D'on l'he treta? És una armadura europea? No... Tampoc s'assembla en res a les armadures del víkings... Sembla fantàstica, com si estigues treta d'un videojoc RPG.

-Veig que t'has despertat.-va dir una veu que se'm ficava dins del meu cap.
-Qui hi ha?!-vaig dir aixecant-me bruscament.
-Et trobes a la zona nevada de la terra neutre-va dir la veu del meu cap. Acte seguit em vaig posar en guàrdia.-No pateixis, has arribat a Tadaima amb el clauer de la Hanna. Aquest és un món paral·lel al humà on tot el teu llinatge ha pogut entrar al llarg de la història. Esta dividit en tres parts, Shinsei, la terra neutre i Drakkar, d'on ets tu. Escolta has de dirigir-te aquelles muntanyes que veus i rescatar-me no hi ha temps.
-Per què i com coi pots estar dins del meu cap!
-PERQUÈ SÓC UN DRAC QUE POT FER SERVIR TELEPATIA I QUE HA ESTAT SERVINT A LA TEVA FAMÍLIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA I EM TENEN PRESONER.-va dir cridant i casi em rebenta el cap.
-ESTÀ BÉ. Les muntanyes dius?
-La més alta, no hauries de tardar més d'un dia. Al arribar tingues en compte que hi han 15 soldats amb el símbol d'un fènix a l'armadura.-va advertir-me.
-Entesos, més et val que no estigui somiant

Així que em vaig posar a córrer cap allà però vaig frenar en sec al veure un campament amb un estendard amb un fènix. Jo estava situat en un turó i el campament a sota. Des de allà podia divisar dues tendes de campanya força grans, dos soldats fent guàrdia i quatre cavalls. Pel que vaig deduir que hi havien dos soldats més dormint a les tendes. Llavors vaig baixar per un caminet i em vaig colar pel darrera d'una tenda i vaig asfixiar fins a la mort al soldat que dormia.

-Oh déu, he matat algú, vale calma, això ha de ser un somni... però es veu tan real.

Em vaig posar a inspeccionar el cos i vaig treure una katana. Vaig fer una ullada fora de la tenda vigilant que no em veiguessin i vaig veure els dos soldats que feien guàrdia.
Ràpidament vaig sortir de la tenda i sense donar temps al primer soldat l'hi vaig fer un ganxo al mentó que el va deixar inconscient i ràpidament vaig agafar la katana amb les dues mans i inclinant el meu cos cap l'altre soldat l'hi vaig clavar la katana al estomac. Al mateix moment va sortir el soldat de l'altre tenda i sense dubtar va carregar empunyant la seva katana cap a mi. Vaig quedar-me immòbil en guàrdia fins que a l'últim segon vaig fer un petit salt al costat alhora que li donava un cop de peu desestabilitzant-lo i tirant-lo al terra. Sense pietat l'hi vaig clavar la katana al coll.

-Uf, això ha sigut intens.-em vaig col·locar la mà al pit.-Em va a cent per hora el cor...-vaig dir panteixant.
-Arg... ens has ben fumut... Quants anys tens noi?-em va preguntar el soldat al que li havia fet el ganxo.
-14.-vaig respondre tot ficant-li la katana al coll mentre estava al terra exhaust, respirant com si fos l'últim que hagués de fer, no anava mal encaminat.
-Una.. una tendra edat. Per què lluites?
-Teniu cavalls i sou els meus enemics, vosaltres heu segrestat un drac que pertany a la meva família.-vaig dir contundent.
-Ets un Johansen? Coi però si els Johansen des de sempre han sigut de la divisió d'intel·ligència, no són molt bons lluitant cos a cos.
-Divisió d'intel·ligència? Això explica moltes coses, així que el drac no menteix. He d'anar corrent a rescatar-lo.
-El vols rescatar? Jaja són 15 exploradors en els quals hi ha un veterà considerat el mata dracs de Shinsei creus que el podràs derrotar?
-Em faré passar per tu, tot serà més fàcil.-deia mentre apropava les meves mans al seu coll.
-Què?-va dir aterrit.-Pietat!
-No vull embrutar de sang l'armadura que m'hauré de posar al matar-te. Deixa'm fer i no et resisteixis.
-Fill de puta et pens.- el vaig tallar tapant-li la boca.

Un cop mort em vaig posar la seva armadura que m'anava bastant gran i vaig agafar un dels quatre cavalls que hi havia lligats i vaig posar-me camí cap al cim de la muntanya.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

22 març 2016, 12:41

Havia cavalcat fins a mig camí per arribar al cim de la muntanya quan de sobte, d'entre els arbres, una silueta em va placar a tota velocitat i em va tirar del cavall. Se'm va tirar a sobre i em va immobilitzar al terra mentre ell estava assegut sobre meu amb un punyal al meu coll. Era un home de mitjana edat de gran corpulència, però això no li impedia ser ràpid amb els placatges pel que es veia.

-Quiet soldat de Shinsei, que vas a fer al cim de la muntanya?!
-De Shinsei jo? Oh clar, l'armadura... Escolta, jo sóc de Drakkar. He arribat a Tadaima fa poques hores i un drac m'ha parlat telepàticament dient que el rescates. Sóc de la familia Johansen i aquesta armadura l'he treta d'un soldat que he mort.
-Un Johansen? Ara tot té sentit. Jo sóc el tinent Blazh de la divisió d'exploració de Drakkar i estic aquí en una missió secreta que m'ha encomanat la meva capitana!-va dir amb un to que a mi em semblava genial mentre sortia de damunt meu.
-Em dic Meizu.-vaig dir presentant-me.
-Encantat! Què? Anem a matar uns quants homes de Shinsei?-va dir altre vegada amb el to genial.
-Ja n'he mort 4.-vaig dir.
-Caram, i només portes unes quantes hores a Tadaima. Ens hem de dirigir a la cap damunt, agafarem el teu cavall i quan arribem al cim fingirem que m'has capturat. Quan hagi mirat i remirat la zona llavors em deslligaré i farem una massacre, entesos?
-Entesos.-semblava simple el pla.

Un cop al capdamunt de la muntanya ens vam trobar a dos soldats que em van tallar el pas.
-Sóc el soldat Meizu, he capturat a un tinent.-no va semblar massa creïble així que em vaig començar a posar molt nerviós.
-Un marrec com tu ha pogut capturar un tinent?-va preguntar incrèdul un dels soldats.
-No és obvi?-vaig preguntar ficant mala cara, no volia que se'm notés que estava nerviós.
-Passa.

Al entrar un home amb una melena i una barba negre em va rebre. Devia ser el veterà mata-dracs.

-Així que has capturat en Blazh? Jajaja quin gran èxit, això s'ha de celebrar! Vols sake nano?
-No gràcies, no m'agrada l'alcohol.-vaig dir mentres em distreia buscant el drac.
-Espera, com és que has vingut si jo no he demanat en cap moment reforços?-començava a sospitar.
-Era un dels 4 exploradors d'abaix, els altres 3 els va matar aquest tinent de Drakkar.-vaig inventar-me.
-Ah clar, té sentit. -però al acabar de dir aquelles paraules va emblanquir la cara com si hagués vist un fantasma.

Llavors vaig sentir dos crits al darrera meu, el pla massacre ja havia començat.
El veterà sense vacilar ni un instant va desenfundar la seva katana i em va llençar una estocada que vaig esquivar per la mínima.
-He...-deia mentre feia una mitja rialla.
-Sabia que no podia confiar en tu.-va dir furiós.

Va alçar la seva katana i jo em vaig cobrir del seu potent alçant la meva katana per damunt del cap fent força amb les dues mans. La seva força doblava o fins i tot triplicava la meva. Tant era la força que exercia que va partit en dos la meva fulla i per sort només em va tallar un floc de cabells.

-Fins que has arribat nano!-va dir mentre m'agafa pel coll.
-Argh, quin favor em fas, sóc més de cops de puny.-deia mentre somreia. L'adrenalina que tenia era massa i estava gaudint del combat, la simple idea de poder matar aquell home em feia somriure.

Al instant el vaig agafar pels braços amb els quals m'agafava el coll i vaig fer força per alçar-me sobre d'ell i propinar-li una patada a l'altura del peto de l'armadura per lliurar-me de les seves pudents mans. Allà estava jo al terra agafant aire fins que em va venir al cap la idea de alliberar el drac i fugir amb el tinent, que tirant la vista enrere, n'havia matat ja a 9.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

22 març 2016, 19:21

Vaig començar a córrer cap a la gran gàbia on hi havia el drac, però el veterà em va tallar en sec amb un cop de puny que em va tirar pel terra fent-me rodolar fins estar al costat d'un penya segat que indicava que allà s'acaba el cim.

-Woah... quin cop de puny.- vaig dir mentre em treia la sang que tenia al llavi.

En un tres i no res el tornava a tenir allà, devant meu desafiant-me a que l'intentes matar. Estava entre l'espasa i la paret només que la paret era el buit.

-Quines ganes et tinc mocós, aquest és el teu final.-pensava que era el meu final com ell deia, però de cop va ser travessat per la espasa del tinent.-Fill de puta, per la esquena com un covard.-deia mentre el mirava.
-Ei, el teu oponent sóc jo, no et descuidis.-llavors de la mà en va començar a sortir una mena d'aura negre. En aquell moment la expressió de la cara em va canviar, estava realment viu. Els ulls em van començar a brillar i el puny començava a emanar més aura fosca. Sense pensar-ho ni un segon li vaig fer un cop de puny que li va trencar mitja mandíbula i el va deixar inconscient.

-Wow, quant poder, estàs bé?-va preguntar-me
-Sí gracies, no sé que ha sigut aquella aura negre.-vaig dir confós
-És el teu poder, i pel que es veu el teu element és la foscor. Ben fet Meizu! Ara hauriem de...- de cop vam sentir una explosió que venia del darrera d'en Blazh. Era el mata dracs que estava envoltat d'una gran flama.
-Sembla molt enfadat, ni tan sols sembla ell mateix.
-Ha perdut la raó. És perillós, agafa el drac i marxa.-va dir sense apartar la vista del mata dracs.
-Però tu.-
-Agafa el drac!-va dir tallant-me.
Vaig córrer per alliberar el drac.
-Aileon, em dic Aileon.-va dir el drac quan vaig arribar al davant de la gàbia que el privava de llibertat.
-Encantat.-vaig obrir la gàbia d'un cop de puny fosc.
Aleshores el drac va sortir de la gàbia i es va alçar fins el cel desapareixent entre els núvols, llavors va fer una flamarada que va iluminar els núvols i va tenyir de roig la nit. Acte seguit va aterrar al meu costat i va llençar un crit.
-Impresionant.-vaig dir meravellat.
-Puja.-va dir. Vaig pujar, i quan anava a cridar a en Blazh el veterà li va tallar el coll i li va calcinar el cap.
-NO! MERDA!-vaig cridar davant de la cruel escena.
Em vaig passar tot el viatge cap a Drakkar mirant el cel, no em creia el que acabava de passar. Al arribar a Drakkar l'hi vaig dir a l'Aileon que em portes a la divisió d'exploradors. Un cop allà vaig entrar i només hi havia una dona de cabells taronges que estava entrenant amb arc i fletxes.
-Ets al capitana de la divisió?-vaig preguntar.
-Sí! Vols unir-te?
-Sí, però tinc males notícies, el tintent Blazh ha mort en combat.
-El meu estimat Blazh, ha mort?-va deixar anar l'arc i es va posar a plorar.

Respon