[rol] De Shinsei a Endor

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

03 març 2017, 20:32

Rol 2
Dia 6, parcel•la den Shiro
Després de tot un dia reposant, crec que ja era hora de moure´s. vaig sortir de la tenda i vaig vagar una mica pel mercat, a vendre el Kasquir, vaig curioseigar una mica per aquí i allà, quant vaig veure una botiga de caça, vaig decidir entrar, vaig veure un llibre de preses, valia 200 yens, però mho podia permetre,
-escolti- dic- que li sembla el canvi: el llibre per la pell de kasquir?
-be, be.
Mentres li donava les pells al mercader, vaig sentir dos caçadors parlant,
-Doncs el meu equip es va tenir que retirar, vam trobar una bestia desconeguda- va dir un d´ells
-Que fots!? Però com era?
-Es que era de nit, però va deixar ferits a dos dels meus homes en qüestió de segons, encara recordo els seus ulls verds en la foscor
Vaig decidir anar men, escoltar a espatlles es de mala educació, pel camí vaig comprar menjar per dinar i vaig tornar cap a casa, la ferida del kasquir estava començant me a fer mal. Un cop a la parcel•la, em vaig assentar a la sombra d´un arbre que tenia plantat en Shiro i vaig buscar al llibre informació sobre els kasquirs:
``Habiten en zones de neu, les marques vermelles del pel, es diu que son venes de fúria, nomes les tenen els mascles els quals son mes agressius, la seva mossegada provoca ferides profundes, i les urpes tenen un verí que afecta al cicatritzant de la ferida, una ferida d´aquestes pot estar setmanes oberta si no es tracta a temps.``
-Vaja, o sigui que estaré dies sense mourem? Ja! Que s´ho creuen! Tot i que nomes caminar em fa un mal... llàstima que Shinsei no sigui el numero 1 en la divisió medica. Tot i que he sentit a dir que al mig de Tadaima hi ha un poble neutral, potser allà em poden ajudar. Decidit, men vaig a... com es deia? Es igual.- em dic a mi mateix
-On dius que vas?-apareix en Shiro carregant fusta.
-Me’n vaig al poble neutral a que em curin la ferida
-Ahh... no tens remei, ni dos dies de descans no?
-Nop, ja em coneixes
-Allà tu. Això si, agafa un cavall, a la casa de la divisió d´exploradors en trobaràs,
-Gracies

Ja era al camí que porta al poble, m’havien donat un cavall negre, i bastant petit la veritat, be, en realitat era millor per a mi, al no fer tant trot la ferida no s´obria. Pel camí em vaig trobar animals estranys i petits, no valia la pena caçar-los. ´´Ja dec estar a punt d’arribar al poble´´ em deia a mi mateix vaig veure un cartell al camí que posava... Endor! Així es deia!

Dia 6: Endor
Ja estava a Endor, era un poble normalet, ni massa gran ni massa petit. vaig demanar pel carrer on hi ha un hospital o similars, ``crec que no els hi agraden els estrangers´´ pensava cada vegada que m´ignoraven, però un em va tenir pietat, al veure que començava a sortir sang de la ferida, es va acostar cap a mi
-Ves dos trencants mes enllà, esquerre, 3r trencant dreta i unes cases mes enllà hi ha un alquimista, no et puc assegurar res però. que no es digui que he deixat morir a un home al carrer!
-Gracies – ric encara que no m´ha acabat de fer gracia.
Estava davant de l´edifici, vaig tenir un déjà-vu, em vaig sentir com el primer dia de cara a l´hostal. vaig decidir fer el mateix que aquell dia, entrar sense complicacions, dins, hi havia un home de mitjana edat amb barba blanca,
-Hola estranger,- va dir- mhh la teva cara em sona, has vingut mai per a aquí?
-No que jo sàpiga, per?
-Ah res res- va riure per sota el nas- passa, passa, deixa’m avidinar, una ferida de kasquir oi?
-Com ho sap?
-Tinc un do, diguem-ne
li vaig explicar el meu problema i em va dir que no em preocupes, que ja havia tractat ferides d´aquestes, a un acceptable preu de 1000 yens, va dir. Em vaig estirar en una camilla, em vaig treure la camisa i la vena que em tapava la ferida i ell va començar el tractament, pols per aquí, pols per allà, anestesia, fil i agulla i en 30 minuts ja ho tenia,
-Recorda de no fer esforç en 4 hores! – va dir ell mentre jo sortia,
-D´acord gracies!-

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

05 març 2017, 14:20

Dia 5: Endor
Ja havien passat 2 hores, i tenia gana... vaig deambular per la ciutat en busca de menjar barat, quant de sobte vaig veure un forn de pa, hi vaig entrar i li vaig dir al dependent que volia 3 baguetes.
-Cap problema- va dir- son 60 yens
-Aquí els te
Vaig tallar les baguets per la meitat amb la katana i les vaig untar amb tomaquet, un cop amb la panxa plena, vaig decidir gastar les hores que queden en una botiga de caça, vaig veure arcs, ballestes, trampes, però cap espasa, el mes similar: punyals. Li vaig preguntar al dependent perquè no hi havia espases,
-Doncs perquè la gent no caça cos a cos! Ja, ja, ja
-Mhh... jo si.
-Vinga home no em faci riure!
-Que no es broma!- vaig dir ja empipat
-Vale, vale, doncs per cos a cos com a molt et pot servir d´ajuda aquestes bombes de llum o aquesta ballesta de dards verinosos
-Mhh... crec que em quedo les bombes, el verí fa que no es pugui aprofitar la carn.
-Aquí les te, son 100 yens
Em vaig donar un sac amb 20 boles negres, ell assegurava que atordien a la presa en qüestió de segons . ``Be, crec que ja es hora de tornar a shinsei´´ penso, ja s’estava fent fosc, per a això vaig seguir el truc que en Shiro em va ensenyar: una entorxa, gracies a ell l´he après a fer en menys de 10 minuts, tot i que encara havia de descobrir com fer que el foc s’encengués amb els dits, ´´de moment em valdrà amb les entorxes de l´entrada´´ vaig dirigint-me cap a una d´elles
-Eh tu!- va dir un guardia- que fots!?
-Nomes necessito foc per el camí, ja me n´anava, que esta prohibit?
-No, però un dia un va intentar calar foc al poble, per a això vigilo, en fi, bon viatje,
-Gracies
El camí de tornada es va fer etern, mes encara perquè era de nit, no reconeixia res hi havia bifurcacions que ni recordava, hores després, vaig seguir perdut, sento passes, el talismà es va posar vermell. vaig baixo del cavall, el vaig arrambar fora del camí i vaig clavar les torxes al terra, (n´havia fet mes perquè es consumien ràpid.) i vaig preparar l´arma segons mes tard, unes llums verdes van aparèixer en la foscor, un moviment i... estic al terra, obro els ulls i una boca s´acosta a tora velocitat des de dal, sense desenfundar l´espasa encara la poso entre la seva trajectòria i el meu cap, faig una cossa amunt i em poso dret d´un salt, ara puc apreciar com es la bestia.
Un llop negre d´ulls verds brillants de boca enorme amb dents tortes, que camina amb passes molt segures i amenaçadores al voltant meu, la seva cua es mes gran que el seu cap.
QUE COMENCI LA CAÇA!!


Afegit en 2 hores 50 minuts 11 segons:
Re: [rol] De Shinsei a Endor
Dia 6: zona neutral
El llop tenia els seus ulls verds penetrants clavats en mi, vaig preparar l´arma, ´´atacar contra ell es mala idea´´ vaig pensar, ´´millor espero al contraatac´´ el llop es va posar en una postura d´atac, va saltar a sobre meu i jo vaig esquivar, quant vaig desenfundar per a atacar ja era massa tard, ja estava massa lluny per la meva curta katana, va correr contra mi, a l’últim moment va atacar amb la pota, amb unes urpes com sables, vaig saltar i en mig de l´aire li vaig fer un tall al morro, ell, sense immutar-se, va fer un salt enrere i va tornar a atacar, aquest cop amb la boca, vaig intentar moure la katana per desviar, però era massa tard, vaig atacar a l´aire, em vaig preparar per sofrir el dolor del meu error de càlcul, però des de la foscor va apareixer una silueta que va clavar una cossa a la mandíbula de l´agressor, ´´es la Yuri! Estic salvat!`` vaig pensar
-Que no aguantaries ni un dia sense mi, eh?- diu ella
-Y... Yuri , gracies,
-Estalvia saliva i ataca,
El llop, confós, es recupera de l´atac i comença a treure espuma de la boca, va a atacar a la Yuri, confio en que esquivarà, el que em deixa un blanc perfecte a les costelles, clavo la katana fins al fons, i la giro un quart perquè la ferida quedi oberta, sense descans, el llop es gira cap a mi, merda, estic al descobert altra vegada, però si li deixo la katana clavada potser men salvo, així ho faig, utilitzo el maneg com a trampolí per a esquivar les afilades urpes. Mentres, la Yuri li esta pelant el coll a base de dagues. Jo, caic al terra, indefens, però el llop encara se n’està desfent de la Yuri o sigui que puc pensar una estratègia,
-Yuri! Li he deixat l´espasa clavada, pel canto esquerre te menys mobilitat!!- ella ascendeix,
Agafo una de les torxes del terra i atrec l’atenció del llop, això donarà temps a la Yuri per desequilibrar-lo. Funciona, el llop envesteix contra mi, salto al canto de la espasa, la trec a mala llet del llop, i aprofitant el gir, ataco a la pota de darrere al mateix temps que la Yuri ataca a la davantera. Davant de la força a les potes, el llop cau a terra, la Yuri s’aparta i jo assesto un cop de gracia al coll. El cap del llop cau mort al terra. Jo faig com el llop, però, perquè estic cansat i.... merda! La ferida s’està obrint! I fot molt mal.
-Aaaa!!!
-Ei que et passa?
-La ferida dels collons!!
-Però no la tenies curada ja?
-Això se suposava.
-No et pots pas moure, au, estira´t al costat del llop, jo vaig muntant la tenda...
-Gracies...
20 minuts després la Yuri ja havia acabat de muntar, i havia preparat els llits, un moment! Nomes un llit? I on dormo jo?
-Emm... Yuri jo on dormo?
-Tu que creus? Al terra?
-Emm...
-Ahh... no tens remei... al llit que acabo de fer!
-I tu?
-També, cap problema?- va dir amb un to entre enfadat i burleta.
-No, no, però es que jo ronco- dic com a excusa
-Bah! Mentider! En fi, si vols dormir a fora cap problema eh!
-No, no, jo entro,
Entrem els dos a la tenda, tots dos tenim una mica de vergonya, normal no? Per a això dormim esquena contra esquena. Però no aconsegueixo dormir.
-Yuri?
-Que?
-Com es que m´has trobat?
-En Shiro m´ha dit que et vigiles
-Normal d´ell no?
-Sort d´ell, si no hagués set per ell estaries mort.
-També es veritat. Gracies per venir.
-Som amics no? Els amics s´ajuden.
-No tots ho fan.
Ens quedem en silenci una estona.
-I que farem amb el llop?- diu ella
-Home, doncs vendre els materials no?
-I qui l carrega?
-Mhh... agafem tot el que podem i ho portem a Shinsei.
-Bona idea. Però tal i com estàs, millor serà que ports el cavall
-Si, quina pena, no haure de fer res...
-Ja ja-diu sarcàsticament- i ara a dormir
-Molt be.
M´adormo, apareix la Yumena, com sempre.
-PERO QUE ETS BURRO TU!!!!!
-Mhh... per?
-QUE ET VOLS MATAR O QUE?-sembla realment enfadada.
-Mhh... no?
-I PERQUE NO FUGIES?
-No se, estava perdut, si seguia corrent encara em perdria mes.
-SI JA!
-Però estic viu, això es el que compta.
-ES QUE TU...!!!
-Ba, calma´t que tot sortirà be!- dic content
Ella sembla realment emprenyada pel que acabo de dir
-SI ESTIC MOLT EMPRENYADA
-Perdo. No he pensat be en el que passaria, hauria d’haver fugit.
-Ho acepto, però que sigui l´ultima vegada que lluites en aquestes condicions.
-T´ho prometo
-Ahh..
Dona un cop de basto al terra i em desperto.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

06 març 2017, 18:10

Dia 7: bosc neutral
vaig sortir de la tenda, la qual estava buida, just sortir vaig veure a la Yuri fent estiraments dels típics de que s´acabava de llevar també.
-Bon dia! – vaig dir
-Osti!! – va fer un salt – Que m´has espantat!
-Je je, perdo. Que comencem a recollir?
-Jo la tenda tu el llop?
-Perfecte.
30 minuts mes tard la Yuri ja havia acabat de recollir la tenda i m’estava ajudant a preparar el llop per a emportar, ``de moment hi ha mes pell que tela de tenda´´ penso. Mes tard vaig guardar totes les dents en un sac i les urpes també. 30 minuts mes i ja ho tenim tot preparat per tornar, per sort, la Yuri havia memoritzat el camí de tornada.
2 hores després estàvem al port de Shinsei, vam pujar a la barca de la Yuri, i ens vam dirigir a la parcel•la den Shiro.
-Per fi arribeu- va dir- com va la ferida?
-Doncs no l´he notat mes, -vaig dir mirant-me al pit- mhh... Sembla que s´ha curat sola.
-Perfecte no? Sense mal i amb diners!-
-M´hi segueixes volent aquí o m’obligaràs a anar a la divisió?
-Bah aquí no molestes
-Molt be, dit això vaig a vendre la pell
Un cop al mercat vaig dirigirem a la botiga de caça, vaig saludar al dependent i li vaig posar les pells sobre la taula.
-Quant el quilo?- Vaig dir
-Sembla que vens d´una bona caça- va dir- a veure, et pago 40 yens al quilo, que et sembla?
-Mhh... 50!
-45 màxim, o ho agafes o ho perds
-Que siguin 44 i un sarró de pell.
-Fet
Vaig tinguer que ajudar a l´home a carregar la pell a la balança. La balança va marcar la increïble xifra de 75 kg! Això son... 3300 yens!!! No haure de caçar en una bona temporada.
-Torna dema a buscar el sarró- va dir
-D´acord
Això em va fer recordar que encara no havia anat a buscar els talismans. Vaig anar-los a buscar, a l´entrar la dependenta va fer un salt en veure la cicatriu.
-Però que has fet?
-Res, una caça mal acabada, en fi els talismans?
-Aquí els tens, i per l´amor dels deus vigila una mica!
-Tranquil•la
No entenc perquè tothom es preocupa tant.
-Per cert vaig caçar un Kasquir, t’interessen les seves urpes?
-Quantes?
-Em.. 5
-Et pago 10 yens per cada una, sempre i cuant estiguin en bon estat
-I que no saps on hi ha un ferrer?
-Mes avall d’aquest carrer, sortint a la dreta.
-Gracies.
Li porto les dents i les urpes de la bestia al ferrer.
-Que pot fer amb això?
-Mhh... doncs varies coses, que vols?
-Doncs... voldria un ganivet dentat.
-Torna dema amb 200 yens, faré el que pugui
-D´acord
I així acaba la meva primera setmana a Tadaima. I ara a estirar-se al llit i a descansar, que dema toca explorar!
Imatge

Respon