Repte cuina a Tadaima: croquetes

Regles del fòrum
Aquí parlem dels esdeveniments que ens interessen, a més d'organitzar-ne nosaltres a Tadaima.cat.

Esdeveniments recurrents:
Esdeveniments de Tadaima.cat:
Cerca per song:
Respon
Avatar de l’usuari
Arnau11
Porco Rosso
Porco Rosso
Croqueta croquette
Entrades: 184
Membre des de: 31 oct. 2015, 21:53
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 59 cops
Gràcies rebudes: 60 cops

Repte de cuina a Tadaima: croquetes



Benvinguts al post pel següent repte de cuina de Tadaima.

El repte


És una activitat gastronòmica. Cada dos mesos més o menys a Tadaima proposem un plat de cuina japonesa o asiàtica. Cadascú cerca la recepta que li agrada més o fa com vol i després la comparteix juntament amb el resultat, ja sigui una foto del resultat, del procés, un vídeo, el que sigui. L'objectiu és empastifar la cuina i passar-ho bé!

Sobre el plat


Les croquetes o cocretas (コーローけーと) és un dels plats més estimats de la gastronomia del nostre estimat imperi i també dels veïns peninsulars i els italians (en realitat són originaries de frància però com que a ningú els agraden els gabatxos en farem cas omís), tot i que a la viquipèdia digui que són principalment un entrant o un acompanyament (ni puto cas al dissident que ha escrit això).
La croqueta neix de la garreperia de no voler llençar menjar potxo com la carn d'olla (principalment) de fa 3 setmanes o el pollastre a l'ast de fa 2 diumenges.
És de dita popular que hi ha molts tipus de croquetes, hi ha qui diu que n'hi ha de pollastre, de vedella, de patata, de
Text amagat.
BACALLÀ
o fins i tot hi ha qui s'atreveix a blasfemar dient que n'hi ha de...

vegetarianes

I certament amb el pas del temps la varietat ha anat augmentat però qui sóm nosaltres per escopir a les tradicions franxutis (altre vegada) profanant un dels seus plats insignia? Ningú, cert? Cert.
Au doncs, espero veure les vostres magnífiques creacions d'aquest regal diví.

Un minut de silenci per aquesta blasfèmia:
Text amagat.
Imatge

Terminis


Data final: 15 de juny del 2021
Evidentment, podeu participar més enllà d'aquesta data (o l'any següent!, o més d'una vegada!), però a partir d'aquest dia hauríem de començar a pensar en la següent edició ;)

Post original de n'@Arnau11:

EI
Vinc aquí a proposar el millor plat de la cuina espanyola i fins i tot de la cuina universal...
Si, en efecte mis doños, estic parlant de les mighty fucking croquetes.

La recepta és bastant fàcil i s'adapta a quasi qualsevol tipus de dieta (omnívora, vegetariana, vegana, etc.), tot i que en aquest cas us presentaré les typical croquetas de pollo de la yaya (la iaia Alexelcapo):

INGREDIENTS:
Oli d'oliva extra otaku (verge)
Llet sencera
Farina, normalment de blat
Ceba
All
Pollastre
Ous cuits
Pa ratllat i ou batut (per arrebossar)

DISCLAIMER: Les mesures dels ingredients van proporcionalment lligades a la quantitat de croquetes que vulgueu fer


Us deixo el vídeo per què vegeu com va la vaina:
Text amagat.
Imatge
Com que els humans no tenen ales, han de buscar la manera de volar
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

La vida és perfecta quan tens una croqueta dins la boca. I per això jo avui, de manera putament desinteressada, us ensenyaré a cuinar unes putes croquetes de putíssima mare, tan bones que podia venir el Ferran Adrià i la Carme Ruscalleda a esmorzar a casa vostra i s’escorrerien de gust davant la deliciositat d’aquesta delícia arrebossada. Voleu provar-ho? Vinga doncs!

Per fotre unes croquetes, pots ser un puto loser i comprar-les a la secció de congelats de l’Eroski. Però nosaltres no volem fer croquetes, volem fer croquetes de puta mare, absolutament collonudes. Així que pots ser una puta campiona de la vida i fer-les tu mateixa. Dependrà de quina classe de persona et consideris. Ja ho diu la cançó: A las chicas de verdad les gustan las croquetas casolanas.

Com fer-les? Primerament necessitem la matèria primera: un puto pollastre sencer. Compra’l al Mercadona o a la teva carnisseria de confiança. O si ets pagès doncs roba-li a la veïnada, no ho sé, per ventura ni se n’adona si li canvies el pollastre per un peluix d’un teletubbie gay.

Nosaltres vam comprar el pollastre sencer al Mercadona, que tenia pinta d’estar malaltíssim abans de morir. O era cani, una de dos. També el venen ja trossejat, passa que és més car i m’han de quedar calers per pagar el llum. No sé, dependrà de la teva economia. Agafeu el pollastre cani (si sou de poble, el mateu i li heu de treure la sang per als vostres rituals satànics per invocar la pluja) i el talleu en quatre trossos. A continuació, la meva recepta per a un pollastre de puta mare:

Recepta per a un pollastre al forn de puta mare.
  • 1 pollastre mort (insisteixo, ha d’estar mort, no el pots ficar al forn viu)
  • Pastanagues
  • Cebes
  • Oli
  • Sal
  • Pebre bo
  • Herbes de la nostra estimada Provença
  • Cervesa negra (del Ldel, mejor precio y calidad, en aquest cas). Li pots posar cervesa no negra, a mi una vegada se’m va anar la puta olla i vaig decidir que volia fer un pollastre putament deliciós a escala mundial i li vaig fotre una llauna d’Estrella i dir-vos que no val la pena, que hauria estat més feliç amb l’Estrella dins el cos.

Elaboració d’aquesta puta delícia.

Talleu el pollastre i l’heu de pegar un cop al cul, pegar-li per purgar tots els pecats que ha comès, perquè la seva culpa no es fongui dins la vostra boca. Indispensable perquè no es rebel·li i sàpiga qui comana. Ha d’estar mort, m’agrada insistir en aquest pas. Encalentiu el forn a 230 graus a dalt i baix. És una recepta de cap de setmana, perquè el forn necessita una hora de funcionament i la llum és cara.

A la safata del forn hi poseu la ceba i la pastanaga tallada en trossos grossos. Una ceba la tallo en 8 trossos (la talles per la meitat i de cada mitja part en fas quatre trossos, perdó si no s’entén, no soy 100tifiko). Important que la ceba sigui grossa, perquè si la talleu en trossos petits, quedarà en no-res i l’haureu de pescar entre el brou que farà el pollastre... Poseu-hi tantes cebes i pastanagues per cobrir la safata.

Una vegada tengueu la safata plena de verdura, hi poseu oli i herbes de l’estimada Provença. Les meves són del puto Mercadona. Una vegada teniu les verdures fetes, heu d’empastifar el pollastre amb sal, pebre bo, oli i herbes provençals. I el poseu a sobre de les verdures.

Imatge

I ara atenció, el procés és complex! Obriu el forn i hi poseu la safata a dins. Ara obriu la llauna de cervesa negra marca Argus i l’aboqueu a dins la safata com us estimeu més. No canvia el gust si l’aboqueu dins la safata o sobre el pollastre, tant és. I ara, agafeu un tros de paper de plata i li poseu per sobre al pollastre. Sí, ha de quedar la safata tapada.

45 minuts al timer del mòbil. I quan hagi passat aquest temps, obriu el forn, treieu el paper de plata (amb els dits no, però és un món lliure) i tanqueu el forn altra vegada. Ara 15 minuts més dins el forn, perquè la pelleta del pollatre faci crack-crack i nosaltres nyam-nyam.

Ja està, heu fotut un pollastre al forn de primera categoria. Ara en podeu menjar la meitat (nosaltres vam menjar les cuixetes delicioses amb la verdura) i els pits els deixes que es refredin. I ja tens la teva punyetera matèria primera per fer croquetes. Enhorabona, has fet la meitat del camí. Ara a dinar o sopar mentre mires Sexo en Nueva York i plores per les males decisions d’aquest grup de dones desesperades per fotre un clau.

Indicacions per fer unes croquetes de puta mare.

Ja tenim el pollastre. Ha d’estar fred. Doncs amb els dits, com un neardental amb problemes de queixals, separes el pollastre de l’os i de la pell i el greix. I agafes tota la carn del pollastre i el fiques a la màquina de picar. Jo hi fico també les verdures que hagin quedat, li donaran un poc d’humitat a la cosa i són boníssimes. Si no tens màquina de capolar carn, doncs no sé, l’aixafes amb els dits o et compres un ocell regurgitador. L’ocell és una opció cool però tardarà molt.

Imatge

I una vegada tens la carn capolada, et mostro la resta d’ingredients de puta mare que has de menester:
  • Pollastre capolat (a màquina o animal regurgitador)
  • Canyella
  • Nou moscada
  • Llet (jo li vaig posar llet d’ametlla, és putament deliciosa i el gust era el mateix)
  • Farina normal, de la de tota la puta vida.
  • Sal
  • Ou
  • Galleta picada
  • Oli de gira-sol i una paella per fregir
  • Paper absorbent

Elaboració per proporcionar una sensació sexual aguda a l’Adrià i la Ruscalleda:

Agafes el pollatre capolat i el poses dins d’una paella. Ara hi afegeixes una mica (no molt eh, que sinó et passes de gust) de canyella, sal i nou moscada i remenes. Hi afegeixes un rajolí de llet i remenes, que la carn es begui la llet. I després hi afegeixes farina.

Imatge

Si et queda una pasta líquida, t’has passat de llet, necessites més farina. Si et queda una pasta que no es lliga ni a cops de puny, necessites més llet. És trobar l’equilibri entre aquests dos titans canviadors de consistència. Quan tenguis una pasta no gaire líquida però no massa pedra, hauràs trobat la pedra filosofal de la croqueta. El truc és tocar-ho (alerta, que està calent) i si li pots donar forma amb les mans, tens la pasta feta.

Imatge

Ara ho deixes refredar una estona, la justa per no cremar-te les mans. I quan la pasta estigui freda, agafes i amb les mans fas bolletes de croqueta. Tots pensem que tenen altra forma, però ningú no ho diu, serà un secret col·lectiu que mai reconeixerem (i això explica el final d’Evangelion). Fas els zurullos de croqueta i ara, atenció!

Imatge
Imatge

Primer agafes la croqueta primigènia i la passes per un bol amb un ou que hauràs batut una mica. Una vegada estigui impregnada de l’essència de l’ou, la passes per un plat de galleta picada que hauràs preparat anteriorment. I ara ja tens la croqueta arrebossada, vestida per a l’ocasió de la festa que es durà a terme dins el teu paladar.

Imatge

Ara agafes una paella (sí, després hauràs d’estar una bona estona rentant paelles i aparells de cuina, però haurà valgut la pena) i hi poses oli de gira-sol. A temperatura normal, res de molt baix perquè les croquetes tardaran la puta vida, però res de massa fort, o et quedaran negres per fora i crues per dins. Especialment preocupant tenir el foc massa fort, oju cuidau amb això, millor foc més baix i que tardin més, que foc fort i no poder menjar-les perquè són una massa negra i crua! És a dir, si hi fiques la croqueta i esclata una bomba nuclear i t’has de protegir amb un escut perquè l’oli ha embogit, aleshores et convé baixar la intensitat del foc.

Imatge

Quan l’oli estigui calent (però no massa calent, recordeu això, és putament important) hi aboqueu les croquetes. Les deixeu uns minutets i després els heu de fer la volta. Jo només faig amunt i avall, res de tenir-les també als costats, que sinó només xuclaran oli innecessàriament.

Quan sabreu que estan? Hauran agafat un to marronet preciós per damunt. I si voleu, les poseu sobre paper absorbent perquè amollin una mica d’oli.

Imatge

Ara ja depèn tot de vosaltres. Les podeu acompanyar de patates, de quètxup, d’una amanida amb alvocat, d’una copa de cava… del que vulgueu! Però sempre amb un somriure, que és el millor complement per a una bona croqueta. I si ara em disculpeu, he d’anar a vomitar després d’aquesta frase de merda que acabo d’amollar. Gaudiu-les.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Jo només puc certificar que van ser ben bones.

Potser un poc massa eixutes perquè eren només de pit, potser en tornar-hi seria millor posar-hi un pit i una cuixa, no ho sé.

Imatge

Mirau quina preciositat. Són un poc groguenques perquè hi va caure un poc de pastanaga.

Imatge

La prova del crim :p
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 344
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
0
1
Gràcies donades: 299 cops
Gràcies rebudes: 277 cops

Bon vespre a tots !


Demà acaba el repte però jo encara no les he fet. Jo les vull fer de carn d'olla. Perque m'agraden molt. Tinc a la nevera carn i verdura que he comprat per fer l'escudella però em falta la carn per fer la pilota. Llavors demà aniré a comprar i espero aquesta setmana fer les croquetes.

A més algun dia provaré de fer les croquetes japoneses korokke xD Us deixo la recepta en anglès i si no us agrada cerqueu a internet la recepta de korokke que més us agradi. No sembla pas complicat. Feu-li una ullada.

https://www.justonecookbook.com/korokke-croquette/

No sé si seran bones de gust però el nom és graciós xD

Espero que estigueu tots bé i que ens veiem aviat.

(a veure si aviat puc penjar la meva recepta xD)
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Bé, el repte "acaba" demà, però realment podeu seguir-hi participant (i als anteriors) sempre que vulgueu.

La data de final és per pensar en la següent edició, si és que n'hi ha d'haver.

Esperam a veure què tal les croquetes que dius que faràs!

Quant a les korokke, crec que n'@UkiHana en va fer una vegada. Crec que les croquetes nostres són més bones xD.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

Doncs jo finalment he fet les croquetes, i han estat croquetes de surimi, totalment inventades perquè mai n'havia fet, però volia fer algo més adient al clima del moment, i m'han sortit unes croquetes que estan bones fredes i tot!

Croquetes de Surimi

Ingredients:

- 12 barres de surimi (també conegudes com potes de cranc o barres de cranc, entre altres)
- 1 ceba
- 2 cullerades de farina
- 1 raig d'oli
- 1 got de llet (en el meu cas de cabra per que és la que tinc per casa)
- Una mica de sal
- Una mica de pa ratllat
- 1 ou
Text amagat.
Imatge

Procediment:

Es talla la ceba i es posa a coure amb una mica d'oli en una paella, quan està una mica daurada es treu del foc.
Text amagat.
Imatge
Un cop la ceba està cuita podem fer la beixamel, posant al foc un raig d'oli amb les dues cullerades de farina, i anar remenant fins que la farina comença a estar una mica torrada, en aquest punt s'hi afegeix el got de llet ben calent i es remena la mescla fins que espessa, i es treu del foc.
Text amagat.
Imatge
Tallem les potes de cranc en trossos petits, i un cop refredada la beixamel es barreja aquesta amb les potes de cranc i la ceba, la barreja es deixa reposant un dia a la nevera.
Text amagat.
Imatge
Al dia següent, amb la massa es fan les croquetes, les quals es passen per ou, i es rebossen amb pa ratllat. I després de cara a la paella a torrar-se una mica per tots els costats!
Text amagat.
Imatge
I a la fi el que tots estaveu esperant!!
Les croquetes:
Imatge

Pero siguem sincers, no heu estat llegint-vos tota aquesta merda per les croquetes, el que realment voleu és això:
Text amagat.
Saber quin tatuatge de la patrulla canina m'ha tocat!!
Imatge

Conclusió:

Potser no són les millors croquetes però a mi m'han agradat molt i estic orgullosa del resultat!
Imatge
Avatar de l’usuari
Arnau11
Porco Rosso
Porco Rosso
Croqueta croquette
Entrades: 184
Membre des de: 31 oct. 2015, 21:53
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 59 cops
Gràcies rebudes: 60 cops

Com sempre arribo tard com un desgraciat, però aquí estan, quasi un mes tard, les glorioses croquetes de Mr Croqueta:

Text amagat.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge

No posaré la recepta (bàsicament perquè les faig sempre a ull) ni tampoc el procés (perquè se'm va oblidar com un cap de suro que sóc), el que si que faré serà explicar una mica per sobre com va anar tot.


Ingredients usats:


Carn de pilota (d'aquelles per sopa i tal, que porten all i julivert)
Farina
Sal
Llet
Oli
Ceba
All
Pa ratllat
Ou

Prr prr sés


Agafes la ceba i la talles molt petita (o com t'agradi) i fas el mateix amb l'all, mentre s'escalfa l'olla s'hi posa oli i els dos ingredients anteriorment esmetats i es deixen daurar.
Un cop tot dauradet s'hi tira la farina i es comença fer una pasteta per què es cuini aquesta.
Després tirem la llet poc a poc mentre remenem per aconseguir una pasta encara més pastosa (Parafrasejant al gran Alexelcapo, una pasta que soni com un adolescent masturbant-se).
Ja amb la pasta ben feta hi tirem la carn per afegir-hi el saborsito ricolino.
Amb això ja tenim el primer pas complert, ara toca deixar refredar la massa a temperatura ambient unes 3 hores per anar bé.

Passades les 3 hores, comencem el procés de croquetació, necessitem dos plats i una plata, als plats hi posem un ou ben batut i a l'altre el pa ratllat, i comencem el treball en cadena individual (Henry Ford estaria orgullós de nosaltres).
Ja amb totes les croquetes muntades, només queda fregir-les, que entenc que tothom sap com fer-ho.

I amb això conclou el meu seminari sobre les croquetes.
Imatge
Com que els humans no tenen ales, han de buscar la manera de volar
Avatar de l’usuari
Ereza
Calcifer
Calcifer
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 844
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 638 cops
Gràcies rebudes: 543 cops

Pensava que no m'hi posaria mai, però per fi ahir m'hi vaig dignar, he de dir que ha estat entretingut. Abans de començar qualsevol recepta o repte sempre tinc un moment de pànic pensant que serà un desastre, i aquest cop igual. Procedeixo a detallar el procés.

Croquetes amorfes, insanes i indignes de l'Arèsa


Ingredients utilitzats

  • 2 cebes
  • Aprox. 1 l de llet sencera
  • Farina (ni idea de la quantitat, però menys de la que pensava)
  • Sal
  • Pebre negre
  • Un polsim de curri que em sobrava
  • Pa ratllat
  • 4 ous
  • All (<- és mentida, volia posar-ne, però me n'he oblidat)
  • Pollastre bullit (quarts de la cuixa)
  • Verdures bullides (barreja de pastanaga, patata, ceba, xirivia, nap, api i porro)

Aquí teniu la foto de grup:
Text amagat.
Imatge

I perquè no hi hagi dubtes de la caducitat dels meus productes ni em vingueu a fer cap inspecció sanitària, tot estava sense caducar, excepte un parell de cosetes:
Text amagat.
Pa ratllat que caducava el 201X:Imatge
Curri que caducava el 2012 (no patiu, ja l'he acabat, ara en tinc un altre que caduca el 2016): Imatge

Procediment


Cal dir que he fet el procediment sencer dues vegades: primer amb les croquetes de pollastre, i després amb les de verdures. Les de verdures han sortit més bones, ja detallaré les diferències dins del procés.

En primer lloc, tallem la ceba com bonament puguem i plorem per la seva mort, i la posem a fregir amb oli a la paella:
Text amagat.
Imatge
Mentrestant, posem la llet a escalfar-se i hi afegim una mica de pebre, un polsimet molt petit de curri i la sal (el primer cop n'he posat massa poca, el segon cop ho he corregit). I d'altra banda, fem trossets petits del pollastre o verdures:
Text amagat.
Imatge
Imatge
Quan la ceba comenci a fer bona pinta (més aviat transparent però no daurada), hi afegim farina i anem remenant. Al cap d'un moment, hi aboquem la llet i el pollastre (o verdures, o el que sigui). Aquí no tenia ni idea de si ho havia fet bé o no, però hi he afegit una mica de farina si ho veia massa líquid, i una mica de llet si ho veia massa espès. Crec que me n'he sortit. Es tracta d'anar barrejant durant una booona estona fins que sigui tot una pasta i es desenganxi una mica de la paella. Una cosa així:
Text amagat.
Imatge
Llavors, la traiem de la paella i la posem en algun recipient, i la deixem reposar unes hores (les de pollastre les he fet deixant-la reposar aprox. 90 minuts, les de verdures, tota la nit a la nevera, i han sortit millor les segones). L'he tapat amb film transparent perquè diuen que així no fa crosta:
Text amagat.
Imatge
Un cop passat el temps prudencial, ens rentem bé les mans i a fer boletes amorfes. Fas la bola, la suques en ou, després l'arrebosses de pa ratllat, i cap a la plata:
Text amagat.
Imatge

Croquetes llestes


Aquí hi ha les dues plates que n'han sortit (les primeres són de pollastre, les segones de verdures):
Text amagat.
Imatge
Imatge
La gran majoria han anat al congelador, i tinc croquetes per a molts dies xD Però avui n'he fet per dinar, que tenia ganes de tastar-les. Així que les posem a fregir:
Text amagat.
Imatge
Les posem en un plat:
Text amagat.
Imatge
I a menjar s'ha dit! Deixo foto del resultat:

Verdures:
Imatge

Pollastre:
Imatge

Veredicte


Doncs les he trobat molt bones! No n'havia fet mai, i crec que ara en faré de tant en tant i aniré provant coses diferents. M'ha sorprès que he trobat més bones les de verdures que no pas les de pollastre (potser perquè a les de pollastre els faltava sal). I també he de millorar la forma, que algunes m'han sortit força deformades xD

En fi, no esperava dir això, però estic força satisfet del resultat, i més, per ser el primer cop! 😊
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
manolini
Calcifer
Calcifer
YELLOW TEAM!
Entrades: 889
Membre des de: 16 juny 2017, 22:01
0
1
Pronom: Altres
Gràcies donades: 559 cops
Gràcies rebudes: 521 cops

Que consti que ho vaig fer!! vaig fer servir aquesta maravellosa recepte, per mi estavem prou bones i vist com de facil es fer-les en faré moltes mes!!! http://saneandolacocina.blogspot.com/20 ... ivada.html

Imatge
TWITTER: MOSCASINES
STEAM: TOMPCAT
DISCORD ID: MANOLININS
Avatar de l’usuari
Loraninja
Porco Rosso
Porco Rosso
Lluna Plena
Entrades: 268
Membre des de: 09 feb. 2019, 00:54
0
1
Pronom: Altres
Gràcies donades: 217 cops
Gràcies rebudes: 217 cops

Ha arribat l'hora que tots esperàvem... Ha arribat l'hora de les...

Croquetes d'hamburguesa de bacon i formatge!



Seieu adequadament i prepareu les crispetes (o millor no) perquè presenciareu una recepta que podria assassinar a qualsevol.

Abans de començar us he de fer uns quants disclaimers: Aquestes croquetes les vaig confeccionar amb el meu cosí el 27 de juny del 2020 en una successió de "No tens collons". Era la primera vegada que jo feia croquetes, i ens vam adonar a mitges que potser ens havíem passat. És possible que les fotos no siguin gaire agradables. És més, pot ser que siguin fins i tot perilloses per la salut humana. I com que fa un any que les vaig fer i no vaig guardar la recepta enlloc, no recordo gaire mesures exactes (tampoc vam fer res exacte, el secret de tota bona recepta és la mesura de quantitat "fot-li el que et sembli").

Dit això, comencem!


Com a bons esclaus del capitalisme que subvencionen la precarietat laboral i els productes de qualitat sospitosa i a preu baix, vam anar al nostre estimat Mercadona a comprar tot allò que ens faltava.
Quatre hamburgueses de vaca, bacon, cheddar, patates fregides per acompanyar (no les vam fotre a dins, no us preocupeu. Espera... potser he tingut una idea...), quètxup (perque a casa meva som uns pringats i no en tenim mai), i pa ratllat. Vam utilitzar altres coses, com farina, llet, sal, all, oli, ou... Però ja ho tenia jo tot a casa.
Imatge

Per començar vam posar en una paella grossa una mica d'oli qualsevol i vam fregir les quatre hamburgueses i tot el bacon. No sé per què collons vam fotre-hi oli si allò va soltar més greix, horrible i traumàtic. Un cop tot fet vam triturar les hamburgueses amb un instrument del dimoni i vam deixar la pasta en un bol. (només en vam triturar tres perquè mentre cuinavem la quarta va morir, no sé qui se la devia menjar :xiular: ) Seguidament vam triturar el bacon i el vam barrejar amb la pasta. (gràcies a Jesucrist que no tinc fotos d'aquest moment perquè és poc agradable. Però de la resta de passos sí que els vam retratar, o sigui no sé pa qué) Per cert, heu tastat mai bacon triturat? És sorprenent, el mateix gust fantàstic però la textura té un gir, li dones la volta a la idea. Us ho comunico perquè ho reflexioneu, ho consulteu amb el coixí, i sortiu amb receptes amb bacon triturat. Jo ja he fet la meva labor, us he plantat la llavor.

En una altra paella encara més gran (la que havia de ser la definitiva ja) vam afegir una quantitat indeterminada de llet i, mentre removiem vam anar afegint farina paulatinament, per fer la betxamel. Remoure amb algun utensili de fusta és important perquè la farina no formi grumolls. I sempre és preferible que a priori et passis de farina perquè és més facil solucionar-ho amb llet que no amb més farina. Més que res perquè la farina s'ha de fer bé, la farina crua és fastigosíssima, i si a últim moment li poses una mica de farina i no la fas, cagada pastoret.
Bé, que has de fer la betxamel d'alguna manera amb quantitats aleatòries fins que et quedi una textura que en realitat ningú sap exactament quina és, i au (aquesta és la conclusió que en vaig extreure).

Quan ja teníem la betxamel llesta hi vam afegir aquella massa d'hamburguesa i bacon triturats. Com podeu observar hi ha poca betxamel perquè no tenim criteri. Si volguéssiu que us quedessin més suaus haurieu de fer més betxamel (o ficar-hi menys merda, és que naltros també...)
Imatge

Ara ve el puntazo fastigós. Quan la barreja de carn i la betxamel ja estavem integrades, hi vam tirar un mejunge. Aquí entre olors, textures i totes les desgràcies que havíem vist ja estavem una mica marejats. En un bol apart vam posar una miqueta de llet i tres o quatre llenques de formatge cheddar, i ho vam escalfar al microones. Quan ens va quedar una salsa la vam afegir a la paella i vam deixar arrofredar.
Text amagat.
Imatge

Ara venia el pitjor moment. Recordar-ho em fa venir suor freda. Crec que encara no ho he superat. Havíem de fer la forma de croquetes d'aquella pasta. És que no sé com explicar-vos-ho, no tinc paraules. Us demano als forts d'estómac que observeu detingudament aquesta imatge: (Advertència: Veure aquesta imatge pot provocar veganisme no intencionat)
Text amagat.
Imatge
No sé si ho veieu bé, però millor que us ho digui. Va ser una experiència traumàtica, estressant, i complicadíssima. Era agafar una miqueta de la pasta de croqueta i que se t'omplissin les mans d'oli, greix i altres substàncies. Ens relliscaven de les mans. Cada tres croquetes ens les havíem de rentar. L'aspecte i la textura nefasta (i, també, la olor fortíssima) ens feia marejar-nos. Vam haver de seure més d'una vegada. Era una operació a cor obert i erem naltros dos sols, sense anestesistes i sense guants, confeccionant les croquetes més feixgues que s'han fet mai.

Per fi va arribar la part divertida. L'arrebossament. Ou batut i pa ratllat, i bastanta habilitat. (no sé si s'apreciarà gaire, però n'hi havien unes de llargarudes que vaig fer jo. És que a veure. Jo sé fer boletes. I sé fer xurros. Però a mi l'art de les croquetes de fer una forma entre boleta i xurro no me l'ha ensenyada ningú. És molt difícil, no em jutgeu)
Text amagat.
Imatge

Finalment les vam fregir amb prou oli. N'hi ha algunes de torrades perquè no tinc criteri, però not bad. En realitat aquesta fotografia m'agrada molt, perquè tu aquí veus croquetes normals, fregides amb més o menys gust, però normals. Un ciutadà normal no sap el que es pot trobar si en tasta una.
Imatge

Quan les vam tastar no ens ho crèiem. Havíem triomfat. Tant patiment, estrés i tensió, en condicions d'olors, textures i cansanci extrem. I ho haviem aconseguit. Aquelles croquetes conservaven tot el sabor de l'hamburguesa, del bacon, del formatge. Del greix, l'oli i el colesterol. Mossegar una croqueta era mossegar la mort. La veies durant uns segons, jutjava la teva vida, i et deia que encara no t'havia arribat el moment, però que no juguessis amb la sort. Cada croqueta era una experiència. Una experiència molt perillosa, perquè cada mossegada podia ser l'última. Però en això consisteix l'art.

Text amagat.
Imatge


"Però Lora, què tenieu al cap, esteu bojos?" Ui no, perdona. Però quan ets un artista consagrat com nosaltres no pots fer les coses a mitges. La nostra idea una nit de catxondeo havia sigut fer croquetes de bacon cheeseburguer, i allò pensavem fer. No ens valia fer croquetes de carn picada perquè la carn picada no és una hamburguesa. Encara que després la vam triturar igualment, el més important és el símbol de l'hamburguesa. I tampoc ens valia fer croquetes d'hamburguesa i després acompanyar-les amb formatge i bacon. Hauríem fracassat en la nostra empresa. El nostre objectiu era compactar en una petita croqueteta el sabor d'una hamburguesa amb bacon i formatge, la seva potència, el seu colesterol. Volíem una mongeta que t'alimentés no per deu dies, sinó per tota la vida. I el que va resultar d'aquella feinada va ser una obra d'art que viurà eternament en les memòries dels que van tenir la sort de tastar-ho.
Respon