Repte de cuina a Tadaima: croquetes

Benvinguts al post pel següent repte de cuina de Tadaima.

El repte

És una activitat gastronòmica. Cada dos mesos més o menys a Tadaima proposem un plat de cuina japonesa o asiàtica. Cadascú cerca la recepta que li agrada més o fa com vol i després la comparteix juntament amb el resultat, ja sigui una foto del resultat, del procés, un vídeo, el que sigui. L'objectiu és empastifar la cuina i passar-ho bé!

Sobre el plat

Un minut de silenci per aquesta blasfèmia:

Text amagat.

Terminis

Data final: 15 de juny del 2021
Evidentment, podeu participar més enllà d'aquesta data (o l'any següent!, o més d'una vegada!), però a partir d'aquest dia hauríem de començar a pensar en la següent edició ;)

Post original de n'@Arnau11:


La recepta és bastant fàcil i s'adapta a quasi qualsevol tipus de dieta (omnívora, vegetariana, vegana, etc.), tot i que en aquest cas us presentaré les typical croquetas de pollo de la yaya (la iaia Alexelcapo):

INGREDIENTS:
Oli d'oliva extra otaku (verge)
Llet sencera
Farina, normalment de blat
Ceba
All
Pollastre
Ous cuits
Pa ratllat i ou batut (per arrebossar)



Us deixo el vídeo per què vegeu com va la vaina:

Text amagat.

https://www.youtube.com/watch?v=J8cQ5Q8YsEY

Recepta per a un pollastre al forn de puta mare.

• 1 pollastre mort (insisteixo, ha d’estar mort, no el pots ficar al forn viu)
• Pastanagues
• Cebes
• Oli
• Sal
• Pebre bo
• Herbes de la nostra estimada Provença
• Cervesa negra (del Ldel, mejor precio y calidad, en aquest cas). Li pots posar cervesa no negra, a mi una vegada se’m va anar la puta olla i vaig decidir que volia fer un pollastre putament deliciós a escala mundial i li vaig fotre una llauna d’Estrella i dir-vos que no val la pena, que hauria estat més feliç amb l’Estrella dins el cos.

Elaboració d’aquesta puta delícia.





Indicacions per fer unes croquetes de puta mare.




I una vegada tens la carn capolada, et mostro la resta d’ingredients de puta mare que has de menester:

• Pollastre capolat (a màquina o animal regurgitador)
• Canyella
• Nou moscada
• Llet (jo li vaig posar llet d’ametlla, és putament deliciosa i el gust era el mateix)
• Farina normal, de la de tota la puta vida.
• Sal
• Ou
• Galleta picada
• Oli de gira-sol i una paella per fregir
• Paper absorbent

Elaboració per proporcionar una sensació sexual aguda a l’Adrià i la Ruscalleda:

Jo només puc certificar que van ser ben bones.

Potser un poc massa eixutes perquè eren només de pit, potser en tornar-hi seria millor posar-hi un pit i una cuixa, no ho sé.



Mirau quina preciositat. Són un poc groguenques perquè hi va caure un poc de pastanaga.



La prova del crim :p

Bon vespre a tots !


Demà acaba el repte però jo encara no les he fet. Jo les vull fer de carn d'olla. Perque m'agraden molt. Tinc a la nevera carn i verdura que he comprat per fer l'escudella però em falta la carn per fer la pilota. Llavors demà aniré a comprar i espero aquesta setmana fer les croquetes.

A més algun dia provaré de fer les croquetes japoneses korokke xD Us deixo la recepta en anglès i si no us agrada cerqueu a internet la recepta de korokke que més us agradi. No sembla pas complicat. Feu-li una ullada.

https://www.justonecookbook.com/korokke-croquette/

No sé si seran bones de gust però el nom és graciós xD

Espero que estigueu tots bé i que ens veiem aviat.

(a veure si aviat puc penjar la meva recepta xD)

Bé, el repte "acaba" demà, però realment podeu seguir-hi participant (i als anteriors) sempre que vulgueu.

La data de final és per pensar en la següent edició, si és que n'hi ha d'haver.

Esperam a veure què tal les croquetes que dius que faràs!

Quant a les korokke, crec que n'@UkiHana en va fer una vegada. Crec que les croquetes nostres són més bones xD.

Doncs jo finalment he fet les croquetes, i han estat croquetes de surimi, totalment inventades perquè mai n'havia fet, però volia fer algo més adient al clima del moment, i m'han sortit unes croquetes que estan bones fredes i tot!

Ingredients:

- 12 barres de surimi (també conegudes com potes de cranc o barres de cranc, entre altres)
- 1 ceba
- 2 cullerades de farina
- 1 raig d'oli
- 1 got de llet (en el meu cas de cabra per que és la que tinc per casa)
- Una mica de sal
- Una mica de pa ratllat
- 1 ou

Text amagat.

Procediment:

Es talla la ceba i es posa a coure amb una mica d'oli en una paella, quan està una mica daurada es treu del foc.

Text amagat.

Un cop la ceba està cuita podem fer la beixamel, posant al foc un raig d'oli amb les dues cullerades de farina, i anar remenant fins que la farina comença a estar una mica torrada, en aquest punt s'hi afegeix el got de llet ben calent i es remena la mescla fins que espessa, i es treu del foc.

Text amagat.

Tallem les potes de cranc en trossos petits, i un cop refredada la beixamel es barreja aquesta amb les potes de cranc i la ceba, la barreja es deixa reposant un dia a la nevera.

Text amagat.

Al dia següent, amb la massa es fan les croquetes, les quals es passen per ou, i es rebossen amb pa ratllat. I després de cara a la paella a torrar-se una mica per tots els costats!

Text amagat.

I a la fi el que tots estaveu esperant!!
Les croquetes:


Pero siguem sincers, no heu estat llegint-vos tota aquesta merda per les croquetes, el que realment voleu és això:

Text amagat.

Saber quin tatuatge de la patrulla canina m'ha tocat!!

Conclusió:

Potser no són les millors croquetes però a mi m'han agradat molt i estic orgullosa del resultat!

Com sempre arribo tard com un desgraciat, però aquí estan, quasi un mes tard, les glorioses croquetes de Mr Croqueta:

Text amagat.

No posaré la recepta (bàsicament perquè les faig sempre a ull) ni tampoc el procés (perquè se'm va oblidar com un cap de suro que sóc), el que si que faré serà explicar una mica per sobre com va anar tot.

Ingredients usats:

Carn de pilota (d'aquelles per sopa i tal, que porten all i julivert)
Farina
Sal
Llet
Oli
Ceba
All
Pa ratllat
Ou

Prr prr sés

Agafes la ceba i la talles molt petita (o com t'agradi) i fas el mateix amb l'all, mentre s'escalfa l'olla s'hi posa oli i els dos ingredients anteriorment esmetats i es deixen daurar.
Un cop tot dauradet s'hi tira la farina i es comença fer una pasteta per què es cuini aquesta.
Després tirem la llet poc a poc mentre remenem per aconseguir una pasta encara més pastosa (Parafrasejant al gran Alexelcapo, una pasta que soni com un adolescent masturbant-se).
Ja amb la pasta ben feta hi tirem la carn per afegir-hi el saborsito ricolino.
Amb això ja tenim el primer pas complert, ara toca deixar refredar la massa a temperatura ambient unes 3 hores per anar bé.

Passades les 3 hores, comencem el procés de croquetació, necessitem dos plats i una plata, als plats hi posem un ou ben batut i a l'altre el pa ratllat, i comencem el treball en cadena individual (Henry Ford estaria orgullós de nosaltres).
Ja amb totes les croquetes muntades, només queda fregir-les, que entenc que tothom sap com fer-ho.

I amb això conclou el meu seminari sobre les croquetes.

Pensava que no m'hi posaria mai, però per fi ahir m'hi vaig dignar, he de dir que ha estat entretingut. Abans de començar qualsevol recepta o repte sempre tinc un moment de pànic pensant que serà un desastre, i aquest cop igual. Procedeixo a detallar el procés.

Croquetes amorfes, insanes i indignes de l'Arèsa

Ingredients utilitzats

• 2 cebes
• Aprox. 1 l de llet sencera
• Farina (ni idea de la quantitat, però menys de la que pensava)
• Sal
• Pebre negre
• Un polsim de curri que em sobrava
• Pa ratllat
• 4 ous
• All (<- és mentida, volia posar-ne, però me n'he oblidat)
• Pollastre bullit (quarts de la cuixa)
• Verdures bullides (barreja de pastanaga, patata, ceba, xirivia, nap, api i porro)

Aquí teniu la foto de grup:

Text amagat.

I perquè no hi hagi dubtes de la caducitat dels meus productes ni em vingueu a fer cap inspecció sanitària, tot estava sense caducar, excepte un parell de cosetes:

Text amagat.

Pa ratllat que caducava el 201X:
Curri que caducava el 2012 (no patiu, ja l'he acabat, ara en tinc un altre que caduca el 2016):

Procediment

Cal dir que he fet el procediment sencer dues vegades: primer amb les croquetes de pollastre, i després amb les de verdures. Les de verdures han sortit més bones, ja detallaré les diferències dins del procés.

En primer lloc, tallem la ceba com bonament puguem i plorem per la seva mort, i la posem a fregir amb oli a la paella:

Text amagat.

Mentrestant, posem la llet a escalfar-se i hi afegim una mica de pebre, un polsimet molt petit de curri i la sal (el primer cop n'he posat massa poca, el segon cop ho he corregit). I d'altra banda, fem trossets petits del pollastre o verdures:

Text amagat.

Quan la ceba comenci a fer bona pinta (més aviat transparent però no daurada), hi afegim farina i anem remenant. Al cap d'un moment, hi aboquem la llet i el pollastre (o verdures, o el que sigui). Aquí no tenia ni idea de si ho havia fet bé o no, però hi he afegit una mica de farina si ho veia massa líquid, i una mica de llet si ho veia massa espès. Crec que me n'he sortit. Es tracta d'anar barrejant durant una booona estona fins que sigui tot una pasta i es desenganxi una mica de la paella. Una cosa així:

Text amagat.

Llavors, la traiem de la paella i la posem en algun recipient, i la deixem reposar unes hores (les de pollastre les he fet deixant-la reposar aprox. 90 minuts, les de verdures, tota la nit a la nevera, i han sortit millor les segones). L'he tapat amb film transparent perquè diuen que així no fa crosta:

Text amagat.

Un cop passat el temps prudencial, ens rentem bé les mans i a fer boletes amorfes. Fas la bola, la suques en ou, després l'arrebosses de pa ratllat, i cap a la plata:

Text amagat.

Croquetes llestes

Aquí hi ha les dues plates que n'han sortit (les primeres són de pollastre, les segones de verdures):

Text amagat.

La gran majoria han anat al congelador, i tinc croquetes per a molts dies xD Però avui n'he fet per dinar, que tenia ganes de tastar-les. Així que les posem a fregir:

Text amagat.

Les posem en un plat:

Text amagat.

I a menjar s'ha dit! Deixo foto del resultat:

Verdures:


Pollastre:

Veredicte

Doncs les he trobat molt bones! No n'havia fet mai, i crec que ara en faré de tant en tant i aniré provant coses diferents. M'ha sorprès que he trobat més bones les de verdures que no pas les de pollastre (potser perquè a les de pollastre els faltava sal). I també he de millorar la forma, que algunes m'han sortit força deformades xD

En fi, no esperava dir això, però estic força satisfet del resultat, i més, per ser el primer cop!

Que consti que ho vaig fer!! vaig fer servir aquesta maravellosa recepte, per mi estavem prou bones i vist com de facil es fer-les en faré moltes mes!!! http://saneandolacocina.blogspot.com/20 ... ivada.html

Ha arribat l'hora que tots esperàvem... Ha arribat l'hora de les...

Croquetes d'hamburguesa de bacon i formatge!

Seieu adequadament i prepareu les crispetes (o millor no) perquè presenciareu una recepta que podria assassinar a qualsevol.

Abans de començar us he de fer uns quants disclaimers: Aquestes croquetes les vaig confeccionar amb el meu cosí el 27 de juny del 2020 en una successió de "No tens collons". Era la primera vegada que jo feia croquetes, i ens vam adonar a mitges que potser ens havíem passat. És possible que les fotos no siguin gaire agradables. És més, pot ser que siguin fins i tot perilloses per la salut humana. I com que fa un any que les vaig fer i no vaig guardar la recepta enlloc, no recordo gaire mesures exactes (tampoc vam fer res exacte, el secret de tota bona recepta és la mesura de quantitat "fot-li el que et sembli").

Dit això, comencem!


Com a bons esclaus del capitalisme que subvencionen la precarietat laboral i els productes de qualitat sospitosa i a preu baix, vam anar al nostre estimat Mercadona a comprar tot allò que ens faltava.
Quatre hamburgueses de vaca, bacon, cheddar, patates fregides per acompanyar (no les vam fotre a dins, no us preocupeu. Espera... potser he tingut una idea...), quètxup (perque a casa meva som uns pringats i no en tenim mai), i pa ratllat. Vam utilitzar altres coses, com farina, llet, sal, all, oli, ou... Però ja ho tenia jo tot a casa.


Per començar vam posar en una paella grossa una mica d'oli qualsevol i vam fregir les quatre hamburgueses i tot el bacon. No sé per què collons vam fotre-hi oli si allò va soltar més greix, horrible i traumàtic. Un cop tot fet vam triturar les hamburgueses amb un instrument del dimoni i vam deixar la pasta en un bol. (només en vam triturar tres perquè mentre cuinavem la quarta va morir, no sé qui se la devia menjar ) Seguidament vam triturar el bacon i el vam barrejar amb la pasta. (gràcies a Jesucrist que no tinc fotos d'aquest moment perquè és poc agradable. Però de la resta de passos sí que els vam retratar, o sigui no sé pa qué) Per cert, heu tastat mai bacon triturat? És sorprenent, el mateix gust fantàstic però la textura té un gir, li dones la volta a la idea. Us ho comunico perquè ho reflexioneu, ho consulteu amb el coixí, i sortiu amb receptes amb bacon triturat. Jo ja he fet la meva labor, us he plantat la llavor.

En una altra paella encara més gran (la que havia de ser la definitiva ja) vam afegir una quantitat indeterminada de llet i, mentre removiem vam anar afegint farina paulatinament, per fer la betxamel. Remoure amb algun utensili de fusta és important perquè la farina no formi grumolls. I sempre és preferible que a priori et passis de farina perquè és més facil solucionar-ho amb llet que no amb més farina. Més que res perquè la farina s'ha de fer bé, la farina crua és fastigosíssima, i si a últim moment li poses una mica de farina i no la fas, cagada pastoret.
Bé, que has de fer la betxamel d'alguna manera amb quantitats aleatòries fins que et quedi una textura que en realitat ningú sap exactament quina és, i au (aquesta és la conclusió que en vaig extreure).

Quan ja teníem la betxamel llesta hi vam afegir aquella massa d'hamburguesa i bacon triturats. Com podeu observar hi ha poca betxamel perquè no tenim criteri. Si volguéssiu que us quedessin més suaus haurieu de fer més betxamel (o ficar-hi menys merda, és que naltros també...)


Ara ve el puntazo fastigós. Quan la barreja de carn i la betxamel ja estavem integrades, hi vam tirar un mejunge. Aquí entre olors, textures i totes les desgràcies que havíem vist ja estavem una mica marejats. En un bol apart vam posar una miqueta de llet i tres o quatre llenques de formatge cheddar, i ho vam escalfar al microones. Quan ens va quedar una salsa la vam afegir a la paella i vam deixar arrofredar.

Text amagat.

Ara venia el pitjor moment. Recordar-ho em fa venir suor freda. Crec que encara no ho he superat. Havíem de fer la forma de croquetes d'aquella pasta. És que no sé com explicar-vos-ho, no tinc paraules. Us demano als forts d'estómac que observeu detingudament aquesta imatge: (Advertència: Veure aquesta imatge pot provocar veganisme no intencionat)

Text amagat.

No sé si ho veieu bé, però millor que us ho digui. Va ser una experiència traumàtica, estressant, i complicadíssima. Era agafar una miqueta de la pasta de croqueta i que se t'omplissin les mans d'oli, greix i altres substàncies. Ens relliscaven de les mans. Cada tres croquetes ens les havíem de rentar. L'aspecte i la textura nefasta (i, també, la olor fortíssima) ens feia marejar-nos. Vam haver de seure més d'una vegada. Era una operació a cor obert i erem naltros dos sols, sense anestesistes i sense guants, confeccionant les croquetes més feixgues que s'han fet mai.

Per fi va arribar la part divertida. L'arrebossament. Ou batut i pa ratllat, i bastanta habilitat. (no sé si s'apreciarà gaire, però n'hi havien unes de llargarudes que vaig fer jo. És que a veure. Jo sé fer boletes. I sé fer xurros. Però a mi l'art de les croquetes de fer una forma entre boleta i xurro no me l'ha ensenyada ningú. És molt difícil, no em jutgeu)

Text amagat.

Finalment les vam fregir amb prou oli. N'hi ha algunes de torrades perquè no tinc criteri, però not bad. En realitat aquesta fotografia m'agrada molt, perquè tu aquí veus croquetes normals, fregides amb més o menys gust, però normals. Un ciutadà normal no sap el que es pot trobar si en tasta una.


Quan les vam tastar no ens ho crèiem. Havíem triomfat. Tant patiment, estrés i tensió, en condicions d'olors, textures i cansanci extrem. I ho haviem aconseguit. Aquelles croquetes conservaven tot el sabor de l'hamburguesa, del bacon, del formatge. Del greix, l'oli i el colesterol. Mossegar una croqueta era mossegar la mort. La veies durant uns segons, jutjava la teva vida, i et deia que encara no t'havia arribat el moment, però que no juguessis amb la sort. Cada croqueta era una experiència. Una experiència molt perillosa, perquè cada mossegada podia ser l'última. Però en això consisteix l'art.

Text amagat.

"Però Lora, què tenieu al cap, esteu bojos?" Ui no, perdona. Però quan ets un artista consagrat com nosaltres no pots fer les coses a mitges. La nostra idea una nit de catxondeo havia sigut fer croquetes de bacon cheeseburguer, i allò pensavem fer. No ens valia fer croquetes de carn picada perquè la carn picada no és una hamburguesa. Encara que després la vam triturar igualment, el més important és el símbol de l'hamburguesa. I tampoc ens valia fer croquetes d'hamburguesa i després acompanyar-les amb formatge i bacon. Hauríem fracassat en la nostra empresa. El nostre objectiu era compactar en una petita croqueteta el sabor d'una hamburguesa amb bacon i formatge, la seva potència, el seu colesterol. Volíem una mongeta que t'alimentés no per deu dies, sinó per tota la vida. I el que va resultar d'aquella feinada va ser una obra d'art que viurà eternament en les memòries dels que van tenir la sort de tastar-ho.