Pink

Respon
Avatar de l’usuari
Japanium
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
daijôbu desu!
Entrades: 48
Membre des de: 07 gen. 2018, 12:39
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 26 cops
Sexe: Home

16 ago. 2018, 23:06

Us deixo la última entrada que he penjat al blog: www.japaniums.blogspot.com

Imatge

“Els qui temen ser feliços mai ho seran”

Yumiko manté dues vides. Durant el dia és una oficinista alegre malgrat l’avorriment que li provoca la seva feina. Durant la nit es prostitueix per poder assumir el seu ritme de vida. Roba bonica, maquillatge, un apartament luxós, restaurants i un cocodril. Sí, un cocodril que manté en el seu apartament com a mascota i que s’ha d’alimentar.

L’entorn de Yumiko seria perfecte si no fos per la seva madrastra. Una dona envejosa i que no accepta el pas dels anys. La relació entre les dues dones mai ha estat ideal, però des del moment en que Yumiko li roba el seu jove amant la madrastra es converteix en la seva veritable nèmesis.

Imatge

Ponent Mon publica “Pink” (pinku) de Kyoko Okazaki. L’obra va ser publicada al Japó l’any 1989 per la editorial Magazine House, moment en que començava a despuntar el manga adult per a dones. A banda del moment en que va ser publicat, l’autora ha anat desenvolupant durant la seva carrera arribant amb “Pink” a crear un estil propi, desenfadat i, algunes vegades, còmic que queda en contraposició amb els temes seriosos que va tocant al llarg de les seves obres. En el cas de “Pink” és la prostitució però Okazaki també ha posat el seu particular punt de vista a la violació, al consum de drogues, a la violència, l’assassinat...

Però dos dels temes que tenen una presència constant són les seves protagonistes que lluiten per dur una vida independent i digna dins d’una societat patriarcal i altament misògina com la japonesa, i la hipocresia de la societat actual que no arriba a acceptar la seva pròpia realitat. En aquest segon aspecte, Okazaki, retrata dones sense complexes, directes, que expressen el que senten en tot moment i sense cap tipus de concessió social al consumisme desproporcionat i benestar egoista. Aconseguir el que sigui sense valorar els mitjans.

El retrat que l’autora fa sobre la vida de Yumiko és cru, sense treva ni lloc a reinterpretacions. La duresa de viure queda retratada amb els esforços que Yumiko fa per ser feliç, o al menys, per considerar que és feliç. Malgrat la poesia que arriba a donar el cocodril en l’obra, aquesta queda trencada per l’egoisme de cada un dels personatges. Tots escombren cap a casa i sense cap tipus de remordiment de consciencia si, en el seu escombrar, s’emporten per davant els sentiments dels altres.

Imatge

El dibuix, net i de línea fina, amb poques ombres i amb predomini del blanc, és l’únic element que treu ferro a la temàtica duríssima que tracta. El convenciment que tenen tots els personatges de que estan fent el correcte queda retratat constantment en les seves lluminoses vinyetes. Vinyetes que desprenen un cert baf de tristesa per una protagonista que s’aferra al que calgui per fugir de la realitat, una realitat mesquina que no para de perseguir-la i trobar-la allà on s’amagui.

Imatge

“Pink” és una obra sincera, que diu veritats com a punys i que dóna puntades de peu a les consciències dels lectors. L’obra s’erigeix com a estendard de la realitat femenina japonesa i de la deriva social de tota una generació. “Pink” és un crit femení de llibertat, una crítica a la pèrdua de valors i un retrat fidel sobre les ànsies de felicitat. Voldria acabar aquesta revisió amb una de les frases que l’autora deix en l’epíleg, malgrat no sigui de collita pròpia:

“Tot treball és prostitució” Jean-Luc Godart.

Respon