Aquí ja comença la teca, apareix en Johan.

El Doctor Tenma presenciant la mort d'un dels seus pacients a mans d'en Johan, el nen a qui va salvar la vida 9 anys enrere.


Mira'l bé a la cara, que aquest paio et martiritzarà durant 70 episodis.

(i sí, he fet gifs així molt misteriosos, no es veu res )

M'han convençut que que el senyor de l'editorial es quedés a casa dels Fortner era una bona idea. De debò que em pensava que en Johan aniria a buscar la Nina (Anna) al castell i es liaria parda. I buf. És que ja voràs. No ho han ensenyat pro ja voràs, a casa la Nina. Catàstrofe. M'ho veig venir.

Ho sabia, és que ho sabia. Collons. Mira que m'havia caigut bé el senyor de l'editorial. És el primer que li ha fet cas al Tenma. Bé, realment no, aquell senyor invident de no sé si l'episodi 5 també el va convidar a xerrar. Però és com el seu primer "company" d'aventures, havíem sabut coses de la seva vida. I mira. No hi ha res a fer contra ell, Tenma. Ara ja ho saps.
Tant que no fumi si total l'ha espitxat. Pobre bon jan. Ai xiquet.
I els inspectors aquells, ja semblaven sospitosos. Seràn falsos? Seràn infiltrats/pagats d'en Johan? O simplement sospiten d'en Tenma i li havien seguit la pista o algo? Igualment, no sé si era tant com per tirar-se del pont, a mi m'hauria fet mal rollo, no sé XD

Mig episodi per la porca aquesta. Mala sort xiqueta, tu t'ho has ben buscat.
Ah, o sigui que quan va aparèixer en Johan al quart episodi en Tenma va anar a buscar l'Anna, però al desaparèixer l'Anna va tornar a l'hospital. I ara ja ha renunciat i realment se'n va a buscar en Johan.

Aquest moment. Ha canviat tot. Ja no et busco per "aturar-te".

Un dels moments més mítics de la sèrie.



I per cert el paio aquest que ha conegut, el lladre, Otto Heckel. Abans no ho percebia, però ara que ja he mirat One Piece m'encanta més perquè té la veu d'en Brook.
I en Tenma s'ha tornat savage eh, ara no està per hòsties.

Uuui, aquí passen coses turbies. Crec que la de Kinderheim 511 és de les meves històries preferides de Monster.


I per cert, Dieter nen meu, vine a viure amb mi que jo tinc una nintendo, molt millor que una trista pilota i un paio maltractador, win win.

La veritat és que tan de bo en Tenma no hagués de marxar. Podria viure tranquil en aquell poble, protegit per l'estima, confiança i complicitat del metge Schumann. I al final es resoldria tot.

Interessant episodi en el que es mostra una mica de la vida i la personalitat de l'inspector obsessionat amb en Tenma, en Heinrich Lunge. La seva feina regeix la seva vida fins el punt que és incapaç de centrar-se o dedicar-se a qualsevol altra cosa. És curiós com és "tan bo" en la seva feina, però alhora és cec als afers que ocorren dins de casa seva.
Ara ja s'ha quedat sense feina. Ara, com en Tenma, ja és lliure per dedicar-se exclusivament a complir el seu objectiu.

M'ha sorprès el paio de l'episodi 7. Si l'ha contractat en Johan (o algú a ordres de) cagada pastoret, no sobreviurà gaire. Qui era que el protegia? No me n'he enterat gaire.
I ja comença la part turbia. Ja ha aparegut un grupet de l'extrema dreta de mafiosos que pretenen pidolar a en Johan. Les arnes es senten atretes per la llum. Però la llum no sempre és inofensiva.
I perdona la ofensa de comparar en Johan amb Hitler. Un respecte a en Johan eh? Que ens peguem.

Així m'agrada rei, crida més fort perquè et sentin els que seuen més enllà. Aquí si hem d'odiar, a tothom per igual XD

I mira ja està, tothom mort. La veritat és que sembla que ho vaig dient fent spoilers, però no no, si no men recordo gaire. Però és que està cantat, aquí mor tothom. Quan ha mort la mare turca que estava tancada al tercer pis, que parlava amb l'Anna/Nina a través del lavabo. M'ho veia venir. I quan ha passat ha sigut com: Pos ok. I en realitat m'ha fet pena pensar així. Però és que ja ens han acostumat a les morts. És una pèrdua, però és que s'està liant cada cop més parda. Ja no és moment de sentir llàstima perque el paio de l'editorial (episodi 6-7) o els Fortner han sigut assassinats. Ja no estem parlant d'un parell de morts anecdòtiques. Aquí la situació empitjora per moments. Comença a ser una cosa molt seriosa.

I l'últim tros ha sigut molt interessant. Quan coneixem el general Wolf. Segueix viu, però no per casualitat. En Johan l'ha deixat viure expressament. I ha anat eliminant la gent del seu voltant. Perquè poc a poc en Wolf sigui consumit per la por i la soledat. El pitjor dels càstigs, no morir. Tant mal li va provocar en Wolf? O al contrari i el deixa viure deliberadament com a concessió?
Sigui com sigui aquest paio li té moltíssima por a en Johan i està disposat a ajudar a en Tenma en la seva empresa. (Que realment poc ha ajudat eh, nen ja li podries haver donat una ametralladora o algo, una escopeta, un mapa, uns quants diners. No aquí deixar-lo suelto i que foti el que li roti)

Txan Txan! Ara sí. S'ha desvelat de les informacions més importants!


Ja t'ho va dir, a l'episodi 10. I no li vas fer cas.

Buf és que no sé per què de tots els episodis aquest ha sigut el que més ganes de plorar m'ha fet venir. Senyor Rosso, plori mirant pel·lícules i gaudeixi d'un bon cafè ensucrat amb cinc culleradetes de sucre. M'alegro que segueixi viu.

I crec que de les coses més maques és anar veient com en Tenma es va trobant amb persones i al final sempre s'acaben posant tots de la seva part i l'acaben protegint, per tornar-li el favor.

Mira que a mi aquell psicoleg em feia mala espina. Molt bé al final. Cada cop descobrim més coses.

Osti al final han assassinat al poli ros de l'episodi 7, que va aparèixer com a drogadicte a l'episodi 15, en Messener. Doncs F, semblava bon jan.
Noooo l'altre paioooo. Que semblava que s'havia redimit. En Müller. Que tenia una family feliç i el xiquet el començava a acceptar. Quina merda. Quina F. Aquí tothom mor. No et pot caure bé ningú. Ja pot durar en Tenma tota la vida o em cagaré en la verga més sagrada.

La veritat és que tots els agents implicats en aquesta situació (en Johan i en Tenma, però també l'Anna i l'inspector Lunge) són tots genials. Hem vist la obsessió d'en Lunge. Fins i tot després que en Tenma li salvés la vida segueix obsessionat. Bé, potser diria que encara més i tot.
I unexpected que el paio de l'empresa que ha assassinat el matrimoni (el paio que és el principal benefactor de l'herència, no sé si és fill o no) apunyalés a l'inspector. Quin mal plan, la gent pensa? Però si a en Lunge òbviament li importes tres pepinos, si les últimes paraules que t'ha dit han sigut que no et preocupessis, que els polis locals són inútils com una pedra. Que ell té en Tenma com a objectiu, no es dedicarà a tu que clarament ets idiota. Que a veure què pretenia fer amb el cadàver d'en Lunge si ho aconseguia. I a més justament l'apunyala quan per fi es topa amb en Tenma. És que quina putada.

És especialment interessant com al llarg de la sèrie, o almenys el que hem vist fins ara, els investigadors i policies estàn absolutament cecs, sense accés a la realitat, en una torre de marfil de la superioritat moral i jeràrquica. Mai res del que diuen té res a veure amb el que és. I quan troben proves que contradiuen la seva tesi, encara s'enroquen més. No serà una indirecta directa directíssima super obvia a la policia a la vida real?

Puc adoptar en Johan? No per res. (Lligueu-me o algo que si fos per mi adoptaria a tothom d'aquest anime)

M'esperava de debò que en Johan la liés parda i digués que en realitat el fill era ell i no l'altre. Ha acabat molt bé. Així sí. Ploro molt.
Però clar, ara els pares adoptius què? Serà una persona normal i dirà "Pa la saca, puc tenir 3 pares si em don la gana" o n'escollirà a un?
I sobre el detectiu que investiga el cas. La veritat és que fa pensar com de complicat és viure en societat per algú que ha tingut problemes amb la beguda en el passat. I igual amb la ludopatia. A cada cantonada hi ha un bar, tothom beu alcohol, si quedes amb els amics a xerrar es fan una birra, si vas a un dinar beuen vi. Tenim l'alcohol molt lligat a la interacció social, i quan això per algú acaba desencadenant en un problema (d'addicció) la recuperació i posteriorment mantenir-se allunyat de l'alcohol es fa gairebé impossible. Com se suposa que has d'evitar un aspecte de la cultura que permea gairebé tots els aspectes de la vida?

Si investigues sobre en Johan, cagada pastoret. És el que hi ha. Ja és ben trist que estiguin tots els cossos policials plens d'inútils com perquè a sobre els únics que saben percebre per on van els trets, acabin morint sospitosament.

Per fi veu en Johan. Com a mínim veure'l de lluny. És el primer cop que li veu la cara en, no sé, un any?
Que també t'he de dir. Ara que té en Dieter. Que sap que en Johan segurament el que li passi és que necessita ajuda. De debò el pensa matar? D'acord que el busqui i el "deixi en evidència" perquè se sàpiga la veritat i pugui rebre l'ajuda que necessita. Però matar-lo no sé si és tan necessari com abans. (Vull dir, mai està justificat, però ja m'enteneu)

Així m'agrada nena. Al ball de la uni, amb l'Anna. Visca el yuri. Ah, Lottie, tu no ajudes a penya depressiva a trobar el seu estimat i perdut pare de tota la vida per penjar-te la medalleta de guai i que llavors el xiquet perdi el cul per tu. Tu l'ajudes per fer-lo feliç. A prop o lluny teu. I si no, no entenc què fas.
Per cert, aquí la gent balla horrible, quina por. Entro en una habitació i veig gent ballant així i toco el dos.

I lo que li faltava. No estava en Tenma fet una merda que ara a sobre va aquell bon jan i li explica una historieta perquè no hi hagi violència al bosc. No ho farà aquí, ja.

Mai sé si pensar que en Johan és un cagón o que és un bon jan. Visca els nens i els seus drets, però després els foto merda al cap perquè temptin la mort a la vora d'un edifici.
I sé perfectament quin llibre és aquell que ha impactat tant al Johan. Jo en tinc una versió
I Tenma, amor meu. No vols vessar sang en un bosc perquè t'ho ha demanat un senyor qualsevol, però et sembla acceptable matar a un paio en una biblioteca amb un franctirador i esquitxar-ho tot?

Tenma vols ser mun pare? En puc tenir més d'un, no passa res.
No és la primera vegada que li supliquen que es quedi amb gent a qui ajudarà més. T'estàs encegant.
I ah. Rossooooooooo. Vostè sí que pot ser mun pare. Jo l'adopto. I ve a casa i em cuina pasta. Sí, em sembla molt bé unilateralment a mi.

Unexpected que l'inspector accepti la quedada de sa filla, no? I és clar que no hi va. Què esperava. És que em faig il·lusions per re.

Sí xiquets, xerreu del Kinderheim 511 i de la por i la mort i tal davant d'una colla de nens.
I Anna. Estàs tonta o què te passa? Abans em queies bé i ara tinc unes ganes d'apallissar-te que no vegis.

Wtf, i la veu? Però ara ja ho entenc, ja pensava jo. Ho sento Anna per dubtar de tu.

Oh, Lunge, estimat meu, per fi te n'adones. T'ha costat, eh? Buf, és que aquest paio s'ha enterat de tot, li han estat tirant facts a la cara des del principi, i ell en plan "mimimi és que en Tenma té doble personalitat, en Johan existeix dins seu, mimimi". I ara decideix que no? Mira, millor tard que mai. Però tenies la majoria de les peces del puzzle eh, perfectament les podies haver posat com toca i no així com te donava la gana.

Nens putos amos eh, més eficients que tota la policia del món junta.
En Grimmy, vull dir, cof cof, en Grimmer em cau molt bé. És super bon jan. M'encanta que del Kinderheim 511 n'hagin sortit coses bones. És una pinzellada positiva de tota aquesta situació. És igual que no sàpigues com se suposa que t'has de comportar. No passa res. Jo tampoc ho sé. Però tens intenció d'aprendre. I de moment estàs actuant molt bé.

Cagada pastoret. Nen, quina mala sort. Mira que hi havia probabilitats que palmés molt fort. Collons. Bé per en Tenma, en realitat. Perquè això vol dir que encara no ha matat ningú. Però bé, que quina cagada enorme, terrible.

Nooooo Martiiiin no et moriiiis! Que mira que hi ha merdosos que sobreviuen i tu aquí palmant. Nooooo Martiiiiin que eres un bon jan! Collons, només cal agafar-li estima a algú en aquest anime perquè palmi.
És que a més l'Eva no en tenia prou que tot li surt malament, que ara se li ha mort el paio que semblava que s'hi portava. És que quina desgràcia, Martiiiiin.
Que malament, m'ha sentat fatal per alguna raó que morís aquest xiquet. Nooooooo Martiiiiiin.

Així m'agrada Dieter, nen meu. Ets la veu de la raó. De les poques persones que diu coses amb seny. Neu cap a casa, no us lieu.
I l'advocat i l'inspector aquest, tots bojos. Què coi, on us ha quedat la professionalitat?
Per cert, la situació no té remei eh. Aquesta sèrie va de Guatemala a Guatepeor. Acabarà tot en desgràcia (com si no en tinguéssim prouta ja).

Aquest moment m'ha sabut molt greu, la veritat.

Ja van filant. Que també, si hi havien coses sospitoses, a ningú se li havia acudit mirar? O tothom que s'ha interessat ha desaparegut o mort sospitosament? Segurament, si ja van dient que persones desapareixen per ordre d'en Johan.
I m'encanta que els més propers al monstre comencin a passar por per la seva vida, i comencin a morir un a un. És el que passa quan t'apropes massa al foc. Volies poder i t'has cremat.
I per cert, la mort del Bebè ha sigut per obra d'en Johan (i subordinats) o hi ha tingut alguna cosa a veure la xiqueta amb qui sortia? Perquè just abans que el trobessin mort s'ha vist la noia que pujava a l'ascensor. Ella o un altre? Motu proprio o obeïnt a?

A veure senyor. Vostè està tot emparanoiat que el mataràn. Arriba a casa seva tot preocupat. Entra a una habitació qualsevol i es troba una ampolla de vi i una copa damunt la taula allà sospitosíssim en un lloc que mai deixaries per accident, o sigui molt raro. I tu, preocupat per la vida com estas, vas i ten beus un got? Paio, selecció natural. Ja te'n pots anar al canyet, que amb aquesta iluminació mental que portes, és el teu lloc idoni.
I nens menors. Venjança de qué de què. De què deserebi asebinoui aserejé. Que no heu llegit mai cap dels milers de llibres i series i pelis i histories que demonitzen la venjança? No heu après res de la cultura popular? Pse. I en Tenma dient que res de venjança. Doncs molt ben dit als xiquets. Però no sé si tu estàs en la situació de dir res. Que mira, potser venjança venjança no persegueixes. Però que has tirat la vida per la borda i fa dos anys que fuges de les autoritats en una empresa bastant qüestionable, sí. No sé si ets qui per parlar. (Però bé, algú havia de frenar als xiquets. No sé fins a quin punt aquella família sap exactament la situació i intencions d'en Tenma. El dentista sí, però ells ves a saber)

Buf que l'episodi començi amb el títol narrat per una veu que no és la d'en Tenma, sabent que al final de l'últim episodi ha sonat un tiro que ves a saber on deu haver acabat, fa mal rollo eh. No em feu això perfavort.
(al final re, encara sort)