• Autora: Rumiko Takahashi
• Gènere: Coses de la vida, comèdia, drama, romanç, seinen
• Estudi: Studio Deen
• Temporades: 4
• Capítols: 96
• Any: 1986
• En català? Sí (doblada)

A la Maison Ikkoku, una pensió força normal, hi ha força inquilins que no ho són tant. En Yuusaku Godai, el llogater més calmat, s'ha cansat finalment del xivarri, les festes i les interrupcions dels seus veïns, i ha decidit anar-se'n a un altre lloc on pugui estudiar en pau, així que es prepara per partir.

Però el pla es veu interromput quan coneix la nova portera de la pensió, la Kyouko Otonashi. Se n'enamora bojament i decideix que potser la pensió no és un lloc tan dolent. Malauradament, la Kyouko té els seus propis problemes romàntics: és vídua i el seu marit es va morir sis mesos després de casar-se. I tot i els seus creixents sentiments vers en Godai, la Kyouko encara enyora el seu marit, i pensa que cap altre home podria omplir aquest buit al seu cor. Però qui sap, potser amb la persistència d'en Godai i una mica d'ajuda dels altres llogaters excèntrics, podrà tornar a experimentar l'autèntic amor.


Opening 1: Kanashimi yo konnichi wa


Opening 2: Suki sa


Opening 3: Sunny shining morning


Opening 4: Hidamari


Ending 1: Ashita hareru ka


Ending 2: Cinema


Ending 3: Fantasy


Ending 4: Sayonara no sobyou dessan


Ending 5: Begin the night



Doncs no us en puc dir gaire cosa, ara per ara. Només n'he vist els 5 primers capítols i he creat el tema per anar donant-ne la meva opinió de tant en tant, ja que és una sèrie llarga.

Ara per ara, puc dir que l'humor em recorda al de Ranma ½, i això m'encanta, perquè amb Ranma és amb la sèrie amb què més he rigut. De moment, fa molt bona pinta, tinc ganes de mirar-ne més capítols.

En aquest sentit, potser l'argument és una mica el mateix, una parella protagonista i tot de malentesos, desastres i xivarri al seu voltant... que és realment l'ànima de la sèrie. O almenys, això sembla per ara. Sí que sembla que el pas del temps és més acusat a Maison Ikkoku que no pas a Ranma, així que potser hi ha algun gir argumental interessant (em temo que no, però mentre em faci riure, ja m'està bé).

Ara per ara, només tinc un dubte... i és que algú em pot dir què coi li passa a en Soichiro? Per què té aquests ulls? És cec? La Rumiko no sabia dibuixar ulls de gos? Pobra bèstia! xD

Ja aniré comentant de tant en tant per aquí! :p

Bé, doncs vaig pel 32, és a dir, un terç de la sèrie completa. Hi haurà spoilers fins al capítol 32.

Fins ara, m'ha agradat el ritme de la sèrie. Lent, però van passant coses que van sumant i fan evolucionar els personatges i la història a poc a poc.

Ara ja he conegut la Kozue i en Mitaka, les dues possibles parelles alternatives d'en Godai i la Kyoko respectivament. Haig de dir que la Kozue és força waifu (tot i que potser massa somiatruites), però en canvi, en Mitaka és un fatxenda xD

Però no ens despistem, que aquí la waifu principal és la Kyoko. Ara ja sé que en Soichiro era el seu professor (una mica inesperat, sincerament), i sembla que li costa força superar-ho (la qual cosa és d'esperar, d'altra banda). També em vaig fixar que el nom original d'en Soichiro (el gos) era "Blanquet", suposo que en japonès devia ser un joc de paraules amb "Shiro"-"Soichiro", que sonen semblant. També han tingut una cita (fallida per la confusió de restaurant) amb en Godai, que ja era hora. I molts, molts malentesos i escàndols sonats xD El més destacable, quan en Godai se'n va de la Maison Ikkoku perquè es pensa que la Kyoko es vol casar amb en Mitaka, i quan la Kyoko el va a visitar descobreix que viu amb una altra dona i llavors és ella qui no en vol saber res.

Diria que dels llogaters de la Maison Ikkoku, el meu personatge preferit és la Hanae. És una xafardera total, però en el fons també té cor i es preocupa per la Kyoko i en Godai. Ah, i el seu fill és un troll total xD I el marit, només l'hem vist en un capítol... Em va semblar molt absurd que només sortís en un... El veurem més en el futur?

El segon segurament seria en Yotsuya. És molt misteriós i també és un troll de manual. Al principi de la sèrie no em feia gaire gràcia, però també me l'he acabat estimant. De què deu treballar? Per què aquesta obsessió a fer forats a les parets? Per què tant de misteri? xD

La que menys m'agrada és l'Akemi, al principi pensava que prendria una mica el rol de la Nabiki a Ranma (xantatgista professional), però aquest paper el fa més aviat en Yotsuya. És una noia eixelebrada i poc més. I també l'excusa per a posar fanservice a la sèrie, que sincerament, no hi feia cap falta.

En resum, el que ja vaig dir, és una sèrie molt Rumiko i l'autèntica gràcia són sobretot els escàndols i malentesos i els personatges secundaris, i no la parella protagonista, però a partir d'ara ja no la compararé més amb Ranma, perquè més enllà de l'estil humorístic ja no hi veig tanta semblança. I bé, això és tot, m'està agradant molt.

Fins aquí les meves impressions actuals. Tornaré a escriure al capítol 64.

Que bé que la segueixis mirant i t'estigui agradant, @Ereza.

Trobo curiós que pensis que la Kozue és una mica waifu, a mi és un personatge que més aviat em molesta perquè es monta la pel·lícula una mica sola. Tot i que en part és culpa d'en Godai que no li diu mai les coses clares. Però vaja, el seu rol és així com el d'en Mitaka i ja fa el fet.

El millor de tot són els altres llogaters de la Maison Ikkoku, se'ns dubte. En Yotsuya és besto i la Hanae sempre ho embolica tot, tan xafardera que és. Sempre afegeixen llenya al foc quan hi ha algun malentès entre els protagonistes i li prenen el pèl al pobre Godai. L'Akemi entenc que no t'agradi gaire, tot i que també té el seu paper al chahamaru i dóna joc a la trama.

Iiiiiiiii

Text amagat.

ja has vist quan en Godai li fa classes a la Ikuko, no? Fins i tot ella li pren el número. Ella i en Kentaro semblen la Kyoko i en Godai en petit!

Atir dels Senders ha escrit: ↑17 feb. 2019, 16:04Trobo curiós que pensis que la Kozue és una mica waifu, a mi és un personatge que més aviat em molesta perquè es monta la pel·lícula una mica sola. Tot i que en part és culpa d'en Godai que no li diu mai les coses clares. Però vaja, el seu rol és així com el d'en Mitaka i ja fa el fet.

Sí, ja he dit que és somiatruites i com dius s'inventa la història, i després el ruc d'en Godai no sap dir-li que no xD Però a banda d'això em sembla adorable, pobra, sobretot per les esperances que té (no sé pas què hi veu, en en Godai).

Atir dels Senders ha escrit: ↑17 feb. 2019, 16:04

Text amagat.

ja has vist quan en Godai li fa classes a la Ikuko, no? Fins i tot ella li pren el número. Ella i en Kentaro semblen la Kyoko i en Godai en petit!

Sí. La veritat és que no ho havia pensat així però tens raó xD Amb la diferència que en Kentaro és espavilat xD

Possibles spoilers fins al capítol 64.

Bé, doncs ja vaig per 2/3 de sèrie. Haig de dir que la meva consideració per dos dels personatges ha canviat:

• En primer lloc, hem aprofundit una mica més en en Mitaka i la veritat és que he passat de tenir-li tírria a sentir més aviat pena per ell. Especialment, pel seus intents de superació de la por als gossos, o per quan "sospitosament" es trenca la cama esquiant per anar al mateix hospital que en Godai i que el cuidi la Kyoko. També quan li fa l'ultimàtum a la Kyoko, tot i que al final tampoc no s'acaba resolent res. Molts cops sembla que acusi en Godai però ell acaba fent el mateix i s'arrossega tant com pot per intentar que la Kyoko li faci cas.
• D'altra banda, reconec que en Yotsuya m'està fent força més gràcia en aquests capítols. Sóc jo, o pren més protagonisme a la sèrie? Sembla que sigui el secundari "destacat" per sobre dels altres. Tot i que encara no en sabem res, és clar. Sabrem mai de què treballa?

Dit això, com s'ho fa, en Godai, per ser tan fucker? La Yagami ha caigut a les seves grapes (tot i que sols sigui un "objectiu" que es planteja ella més per presumir que no pas amor real), i mare meva quina noia més malèvola! I d'altra banda, fins i tot a la llar d'infants, la Kyoko també se n'enamora (amb el consegüent malentès amb les cintes de casset xD).

També m'ha agradat que hagi aparegut la contrapartida a la Kozue (que per cert, no surt tan sovint) per la banda d'en Mitaka: l'Asuna. La que seria la dona ideal per a ell, si no fos perquè només fa que pensar en gossos. Espero que en treguin més el suc en els capítols que falten.

I bé, això és tot... M'ho estic passant molt bé amb aquesta sèrie, no hi ha cap argument profund però fa riure i t'anima el dia. En acabar-la ja comentaré més!

Ja fa setmanes que vaig acabar la sèrie i tenia pendent fer-ne el post final, però no trobava el moment. Així que... som-hi.

Spoilers del final i les OVAs.

Doncs al final resulta que en Mitaka aconsegueix superar la fòbia als gossos. I sí que han tret suc de l'Asuna en els capítols que em faltaven per a acabar-la... Tant, que al final han acabat casats! Sincerament, en Mitaka és el personatge que més pena em fa, obligat a casar-se per força. Suposo que era el requisit per a tenir un "final feliç", però no es mereixia això. Bé, i en Godai tampoc no es mereix acabar junt amb la Kyoko xDD Tot i que sincerament, la Kyoko també és una mica bleda com en Godai, potser sí que fan l'un per l'altre,

I bé, al final han acabat emparellant tothom... També la Kozue i l'Akemi. No sé, és un final feliç però m'ha semblat una mica forçat. Però bé, si hi ha alguna cosa a destacar de la sèrie, no és la gran història que hi ha al darrere, sinó que és una sèrie molt, molt amena de mirar. Si tens un mal dia, mires algun capítol de Maison Ikkoku i riuràs (o com a mínim, se t'escaparà un somriure). Els maldecaps que provoquen els inquilins de la Maison són força divertits. I la veritat és que m'he acabat estimant tots els personatges (inclosos en Mitaka i la Kozue, que potser poden ser considerats "odiosos"). N'he gaudit molt, i m'ha transportat al món de les sèries del 3xl, ha estat com viatjar al passat.

També n'he vist les OVAs. Les resumiria així:

• Maison Ikkoku: Kanketsu-hen (Capítol final): De fet, no és un OVA sinó un film. I sincerament, calia fer-lo? A l'anime ja sabíem que s'acabaven casant, i ara en Godai torna a dubtar de la Kyoko? Al final és un malentès, com sempre. També hi veiem un inquilí que apareixia al manga però no a l'anime... Però la veritat és que tampoc no hi veig res de destacable.
• Maison Ikkoku: Bangai-hen - Ikkokujima Nanpa Shimatsuki (L'illa deserta): Podria colar com al típic capítol de platja de qualsevol anime. Com un capítol més, i potser dels fluixets.
• Maison Ikkoku: Prelude - Meguru Haru no Sakura no You ni... (Preludi, quan tornin a florir els cirerers): Se centra en la relació de la Kyoko amb en Soichiro, però la majoria són coses que ja hem vist dins de la sèrie normal. Opinió: Meh.
  Maison Ikkoku: Shiki Utsuriyuku Kisetsu no Naka de (El pas de les estacions): Directament ni l'he mirat, perquè és un resum amb fragments de l'anime.

Així que les OVAs en general són força prescindibles. I a més, les he hagudes de mirar en anglès, i la del "Preludi" l'he haguda de mirar en castellà i amb subtítols molt i molt penosos:

Text amagat.

Per cert, una curiositat que hem perdut amb el doblatge (juntament amb el joc de paraules entre Soichiro i Shiro -el nom original del gos-) és que en Godai no anomena mai la Kyoko pel nom, sinó que sempre li diu "senyoreta encarregada".

Ah! I per cert, al final... No hem sabut ni de què treballa en Yotsuya, ni quina cara fa en Soichiro

En fi, ha estat molt divertit, la recomanaria sense dubtar. Per fi he posat fi a les grans sèries del 3xl que no vaig mirar, juntament amb Kimagure Orange Road, que és l'altra gran sèrie que em vaig perdre (i que per fi vaig mirar l'any passat). Em restaria acabar Inuyasha i Ranma, que només les vaig veure parcialment (curiosament, totes dues de la Takahashi també)... Algun dia ho faré :p