Kimi no Suizo wo Tabetai (I Want to eat your pancreas)

Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

31 gen. 2018, 16:34

Obro post per parlar-vos d'una de les pelicules més esperades pel 2018 pels amants del lagrimeo i les emocions fortes, avui us porto Kimi no Suizo wo Tabetai, basada en una novel·la de Yoru Sumino publicada l'any 2015. Si no podeu esperar a veure la pelicula, us convido a seguir el manga o llegir directament la novel·la, tots dos ja traduïts per els fans i que consten de dos volums, mentre la novel·la no arriba a les 300 pàgines


Imatge

Nom: Voldria menjar el teu pancreas/君の膵臓をたべたい
Font: Adaptació de novel·la
Estudi: Animeplex
Gèneres: Drama, Escolar, Romanç


Argument


Un dia, "I" un estudiant d'institut - vaig trobar un diari a l'hospital. El seu títol era: "Diari de la coexistència amb la malaltia". Era un diari que la meva companya, Sakura Yamauchi, havia estat escriguen en secret. Dintre, ella i escrivia totes les seves impressions i pors, a tall de memoràndum, ja que per culpa de la malaltia terminal que patia al pàncrees acabaria morint. Quan ella o va descobrir, vaig passar de ser "Un-Company-De-Classe-Més" a "El-Company-Que-Sabia-El-Secret". Des d'aquell moment la meva vida va donar una volta de 180 graus per culpa d'ella, que era el meu pol oposat, m'atrapés. Per desgràcia, el món li va presentar a la noia, que ja patia una malaltia terminal, una realitat encara més cruel....

Perqué la recomano

En primer lloc, la recomano perqué considero que argumentalment tot i que ja et diuen tot al principi la novel·la i espero l'anime viu una sèrie de girs argumentals que fan encara més trista i tràgica la història de la protagonista i per tant del mateix protagonista. La novel·la tracta temes molt coneguts i podríem dir que "gastats", per tant no us espereu un pelicula revolucionaria, pero si que té un final inèsperat i sobretot molt, molt colpidor. A més a més haig de dir que els tres protagonistes són adorables i molt ben definits, amb les seves aspiracions, somnis i objectius. Potser el més gran canvi es que el dibuix els fa ser més grans, pero en general sembla que tot segueix bé l'argument escrit a la novel·la" Al final us adjunto els trailers de la versió live action i la de l'anime, sense data de estrena per ara.

PD: Cal dir que la novel·la ja va ser adaptada en un format live action, l'estiu de l'any passat. Per desgràcia sembla que en aquesta es modifica bastant l'argument original de la novel·la i per tan a no ser com jo que no importa si modifica gaire l'argument si és preserva el missatge original, que sembla que ha estat així.


Anime


Live Action
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Love the seiyuus <3
Repte d'anime 2019
Intermedi
20 / 36
Entrades: 1870
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 201 cops
Gràcies rebudes: 590 cops
Sexe: Home

03 feb. 2019, 21:56

Doncs al matí he anat a veure Broly i per la tarda, com a puta bona otaku que sóc, també me l'he passat mirant animu xD Doncs res, he vist Kimi no Suizo wo Tabetai i us porto la meva opinió.


Imatge

A partir d'aquí faig spoiler, jo aviso!

Per començar, m'ha recordat bastat a Shigatsu, perquè el tema és realment el mateix però sense drames musicals pel mig i amb els protagonistes més complexos. Bàsicament la diferència és que els dos personatges saben que ella es mor i la manera en què ho enfronten és conjunta. A Shigatsu tu podies veure quan la trama ja havia avançat molt que la Kaori era com era just perquè es moria. Doncs la Sakura igual, però diferent.

Ella també sap que es mor i veu en ell l'oportunitat de tenir un "amic" que l'ajudi a fer realitat els seus desitjos estúpids. Al principi he de confessar que he pensat que el veia com un pardillo i que només es volia aprofitar d'ell... I de fet, que els dos sàpiguen que ha de morir m'ha agradat bastant, perquè amb la Kaori al final et sents com si sempre hagués estat mentint i en aquest cas la Sakura no menteix en Haruki, li diu "mira, has descobert que em moro, vull fer això i vull que vinguis amb mi" i això m'ha agradat, hi havia sinceritat i poc drama amb aquest fet.

I m'ha agradat bastant que han anat fent coses junts -el moment del viatge jo esperava que passés més salseo, reconec que tinc la ment brutota- però la cosa ha anat evolucionant d'una manera natural que m'ha encantat: ella se sent atreta per ell i ell, a la seva manera, decideix que es vol transformar en ella, que vol ser sociable i sortir del seu cercle de comfort envoltat de llibres. I tot gràcies que ella li diu "per a mi viure és estar amb els altres, perquè els altres proven que estic viva".

L'evolució d'ell m'ha sorprès. No, no ho esperava. És que des del principi de la peli l'he vist tan putament sec que no esperava que anés a canviar. De fet, el final quan va a veure la mare de la Sakura i la Kyoko... no ho esperava. Em pensava que es quedaria tot en el moment que ella es mor i que seria la història de com ella va viure els seus darrers dies amb ell, que ell conservaria aquesta història com una cosa noble i preciosa dins el seu cor per sempre i ja està. Però no, al final aconsegueix fer amics!

Dir també que no m'esperava que ella morís d'aquella manera, ha estat un poc tongo. "Hola, estic malalta i sé que la palmaré, però al final la palmo perquè em claven un ganivet"... No sé, ni tan sols t'han aclarit si els de la ganivetada han estat els tios del districte aquell per venjança quan ella ajuda l'obaasan (en un principi he pensat que podria ser així, però no han tornat a fer referència al tema).


Fi dels spoilers

En general una pel·lícula bonica, especialment per als que sou de llagrimeta fàcil (jo reconec que no em sento gaire a gust amb aquest gènere i que sempre el jutjo molt, així que no m'ha fet plorar perquè estava ocupada queixant-me mentalment) però bé, està bé. És una altra vegada la mateixa història de sempre, sobreexplotada ja, però contada des d'una altra perspectiva i deixant-ho ben tancat.

No ha estat malament. No tenia gaire idea de què anava, així que ni m'ha decebut i m'ha encantat. Si us agrada plorar i aquestes coses sentimentals, aquesta és la vostra!!

Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Repte d'anime 2019
Principiant
3 / 12
Entrades: 440
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Gràcies donades: 311 cops
Gràcies rebudes: 256 cops
Sexe: Home

05 març 2019, 15:41

Avui he vist pel Twitter de Tadaima que la Generalitat s'ha portat bé i ens la portarà en català als cinemes:

Imatge

Fitxa a la cartellera de Cinema en català

No l'he vista (i no he llegit les vostres opinions per por de menjar-me spoilers), però serà una bona ocasió per anar al cinema!
Imatge

Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Repte d'anime 2019
Principiant
3 / 12
Entrades: 440
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Gràcies donades: 311 cops
Gràcies rebudes: 256 cops
Sexe: Home

15 març 2019, 15:18

Ja n'ha sortit el tràiler en català:

Imatge

Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Repte d'anime 2019
Principiant
3 / 12
Entrades: 440
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Gràcies donades: 311 cops
Gràcies rebudes: 256 cops
Sexe: Home

15 abr. 2019, 23:13

Bé, doncs dissabte passat la vaig anar a veure i haig de dir que em va agradar força. Subscric molt les reflexions de la @UkiHana (la part amb spoilers), tot i que...
Text amagat.

Pel que fa al final...
Text amagat.


Efectivament és una mica similar a Shigatsu wa kimi no uso pel que fa a temàtica, però portat molt diferent. Dins del drama, no l'he vist tan dramàtica. Tot i que evidentment se m'ha escapat la llagrimeta...

Pel que fa a aspectes més objectius... l'apartat visual bé, tot i que no es pot esperar una qualitat del nivell d'un film de Ghibli o Shinkai. En algunes escenes hi havia trens o cotxes fets en 3D i feien una mica de mal d'ulls. Musicalment parlant doncs suposo que normaleta.

Pel que fa al doblatge català, l'he trobat bé, llevat de la Kyoko que trobo que pronunciava les esses de manera estranya. Com a bon grammar nazi, m'he de queixar del llenguatge (cada cop que deien "nòvios" o "disfrutar"
em moria una neurona), però especialment, dels subtítols. Amb Your name va passar el mateix, sospito que qui subtitula no és el mateix que dobla, i que és algú que no té gaire idea de català, perquè hi ha errades evidents: "ma" sense accent, "còrrer" amb l'accent al revés, "de que" (i no em digueu que és la nova normativa, perquè els diacrítics els feien servir), i la manca de pronoms febles ("adonar-me" en lloc de "adonar-me'n" i "vaig anar" en lloc de "hi vaig anar").

En fi, la valoració és positiva, i sent un film que ens han portat en català tot i no ser una gran producció, crec que és d'agrair. Si us agraden els drames, és una bona recomanació, aneu-hi ara que encara és al cinema!

Ah, i per cert...
Text amagat.
Imatge

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Principiant
4 / 12
Entrades: 492
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 34 cops
Gràcies rebudes: 162 cops
Sexe: Dona

21 abr. 2019, 16:04

M'han dit que vingui a hatejar aquí, així que aquí estic, si t'agrada molt aquesta peli i t'agafaràs el meu hate com un atac personal t'aconsello que deixis de llegir ja el post, no em penso tallar un pèl

A partir d'aquí hi ha spoilers de tot l'argument

Crec que em repetiré però està clar que recorda moltissim a Shigatsu, però treient-li la música (que va ser de lo que més em va agradar de Shigatsu). Així que queda una història que ja coneixem amb uns personatges que també coneixem sense música i amb molts paisatges aesthetics (siusplau que no faltin, per què fem pelis si no podem posar-hi sakura-trees?).

La història jo la definiria com a normaleta, però lo que més destroça la peli és el protagonista. És molt maco veure com un personatge creix i millora gràcies a un altre personage (<irony>i és molt original també s'ha de dir </irony>) però el tio aquest és i n s o p o r t a b l e. El típic sadboy que s'aïlla del mon perquè és un èsser superior i no necessita contacte amb la resta de gent però després descobrim que en realitat es pensa que és un èsser maleït que només porta coses dolentes als demés, en resum:

Imatge
no te puto pilles

Dit això l'únic plot twist ha sigut que al final ha mort de manera violenta i no per la seva enfermetat, però ja sabiem que havia mort abans de veure les noticies perquè li envia el missatge aquell de quiero comerme tu pancreas, així que és sorpresa però a mitges. Ja sabiem que estava morta.

Com hagués sigut molt més interessant? Si hagués fet totes aquestes coses tant divertides amb la seva amiga que era evident que estava pillada per la Sakura. També m'hagués agradat molt més que expliquessin lo de l'assassí en serie que apunyala gent random pel carrer que la vida del sadboy i la Kaori 2.0.

He de confessar que seguramen si no hagués pagat per veure-la potser el hate no seria tant gran, però no puc controlar la meva vena catalana (la poca que em queda).
Imatge

Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

24 abr. 2019, 16:55

Jo haig de dir que per desgràcia també he acabat amb sentiments trobats amb l'anime. Ho definiria com que no m'ha transmés tan com la novel·la i molt menys que la d'actors reals (qui m'ho diria llegint el meu primer post). L'animació es molt bonica, la historia potser com tots hem anat comentant peca molt de estar gastada, pero jo sóc d'aquells que prefereixo la catarsi i una evolució més humana dels personatges i la peli la té (podent agradar més o menys).

Tinc dos detalls que no m'han agradat de la peli, el primer, el paper que li han atorgat a la Kyoko. Es un personatge molt, molt més profund del que li han atorgat (i no, no busquem Yuri on no n'hi ha), la seva hostilitat amb el protagonista s'explica de mala manera i dona la sensació de no ser diferent que l'exnovio. Sincerament, m'hagués agradat que la seva relació amb en Haruki hagués queda't més enllà d'amics o que es mostres com realment ella es sentia culpable de tot plegat el que ella li va fer (com es veu en el film d'actors reals). En aquest sentit, es veia molt més l'impacte i l'importància que va tenir la Sakura en el seu futur, pero bé, entenc que aquí va privar més el drama que un missatge positiu.

L'altre detall el trobem en els llibres. Francament no m'esperava tanta importància del Petit Príncep (un altre llicencia de l'anime respecte a la historia) i em va agradar molt l'easter egg de que en Haruki llegueixi Kokoro (el vaig llegir fa uns dies a recomanció d'un amic de la feina). En aquest sentit, hagués preferit una referencia més global als llibres, i no tan en aquest dos llibres.

Li posaria un 7,5 sobre 10. No es una obra mestre pero es un anime bastant tendre i ben treballat en l'aspecte visual, que adoloreix sobretot un guio potser massa trillat i mal plantejat. Massa focus en els dos protagonistes i poca voluntat de treure una perspectiva més gran de les relacions d'ambós protagonistes amb el món.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Respon