No podem jutjar a la Rhaenyra, jo tampoc li hauria dit que no al Daemon. Ningú li podria dir que no, el cabró està buenorro i ho sap. I és un puto cabró, jo sincerament no acabo d'entendre què collons vol (és a dir, tocar els collons al germà, però que li costa com molt d'esforç, no?). És a dir, el tio es passa un munt d'anys en guerra lluitant contra els crancs, fa un atac a la desesperada i al final pot tornar, aconsegueix que el germà el perdoni i tot per fotre-ho un vespre anant-se de putes.
El que m'ha flipat és que després la Rhaenyra es faci el seu cavaller perquè no es podia aguantar el calentón. He tingut la sensació que al cavaller (no recordo el seu nom, per variar) al pobre noi se'l veia contrariat, com si li fes unes ganes de l'hòstia però a la vegada no... Imagino que no li podria dir que no, però que si mai ho sap ningú potser li tallen l'espasa xDDD (per fer analogia de cavaller).
I res, en general bé el capítol no m'ha desagradat. M'hauria agradat més tornar-li a veure el cul al Matt Smith? Evidentment!
Llàstima que no es pugui tenir tot a la vida...I la poció, imagino que el marró serà si se la pren o no. Si la beu serà com si admetés que s'ha tirat el Daemon, però si no la beu... A veure com ho arregla!
Entenc que la Rhaenyra li hagi pogut fer mal, no ho discuteixo i crec que no va ser un comportament massa correcte però... 1) de debò pensava que ho deixaria tot i fugiria amb ell? i 2) No entenc el processament que ha fet per a arribar a la conclusió de matar l’amant d’en Laenor. Si s’ha pres aquell comentari que li fa com una amenaça podria haver pensat en maneres molt diverses de solucionar-ho i que no fossin un assassinat en públic durant al banquet. El seu comportament em té una mica descol·locada precisament perquè pels primers episodis donava una imatge molt diferent. No sé si és que estic espessa i m'he perdut alguna cosa però no ho acabo de pillar. 
