Tadaima.cat

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet,

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes.

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa!

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa! Avui és el dia cultural i ensenyo als meus alumnes la meva relíquia familiar i les tradicions que l'acompanyen.

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa! Avui és el dia cultural i ensenyo als meus alumnes la meva relíquia familiar i les tradicions que l'acompanyen. De cop, un dels estudiants, s'aixeca alegrament i m'ensenya la seva katana. Resulta que

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa! Avui és el dia cultural i ensenyo als meus alumnes la meva relíquia familiar i les tradicions que l'acompanyen. De cop, un dels estudiants, s'aixeca alegrament i m'ensenya la seva katana. Resulta que s'acosta l'obra de teatre que hem preparat a l'acadèmia i vol que l'ajudi a practicar.

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa! Avui és el dia cultural i ensenyo als meus alumnes la meva relíquia familiar i les tradicions que l'acompanyen. De cop, un dels estudiants, s'aixeca alegrament i m'ensenya la seva katana. Resulta que s'acosta l'obra de teatre que hem preparat a l'acadèmia i vol que l'ajudi a practicar.
Potser us demanareu: què té a veure la classe de japonès amb la cita? Doncs

Tenia una cita per aquest Sant Jordi. Què podia anar malament? Tot va anar malament. Explico la meva història:

Sóc Ermengol de Palautordera, descendent d'una nissaga de cavallers de Montblanc. Per alguna raó, m’atreu la diada de Sant Jordi.

Els carrers s'omplen de colors, de roses i de llibres. Els nens fan xivarri, els joves festegen mig avergonyits amb roses a la mà, els adults xafardegen entre les grans piles de llibres i els avis descansen en els bancs de pedra recordant els anys que abans passaven ràpidament i ara passen lentament.

Aquest ambient festiu em convida, cada any, a sortir al poble per sentir la brisa suau de la primavera, mentre sents el bel de les cabres i ovelles que pasturen pels camps. Aquests animals m'inspiren: en veure'ls alimentar-se feliçment d'herba, m'adono que el més important de la vida és el moment present. De manera que dirigeixo els ulls al rellotge del campanar: falten pocs minuts per l'hora acordada. De seguida començo a córrer en veure que no arribaré a temps a classe de japonès. Sí, encara que no ho sembli, a Montblanc hi fan classes de japonès. I de fet, no ho he dit, però el meu segon cognom és Nobunaga. La sang dels samurais corre per les meves venes. I aquesta part de sang japonesa no em permet fer esperar els meus alumnes. Obro la porta de la classe, desenfundo la Katana, i allibero un crit de guerra: furiokawa! Avui és el dia cultural i ensenyo als meus alumnes la meva relíquia familiar i les tradicions que l'acompanyen. De cop, un dels estudiants, s'aixeca alegrament i m'ensenya la seva katana. Resulta que s'acosta l'obra de teatre que hem preparat a l'acadèmia i vol que l'ajudi a practicar.

Potser us demanareu: què té a veure la classe de japonès amb la cita? Doncs la cita la tenia amb la senyoreta Yamaguchi, la coordinadora de l'acadèmia. Era una dona de mitjana edat de caràcter