Haruki Murakami

Respon
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
28 / 36
Entrades: 1968
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 218 cops
Gràcies rebudes: 641 cops
Sexe: Home

19 març 2016, 11:19

Avui us vinc a proposar una lectura un poc diferent i molt moderna a la vegada, una literatura que s'ha valgut la nominació al premi Nobel. Us parlo del carismàtic autor japonès Haruki Murakami.

Imatge

Haruki Murakami



Biografia

El Haruki Murakami (村上春樹) va nèixer a Kyoto el 1949. El seus pares eren professors de literatura i d'aquí prové l'afició de l'escriptor pels clàssics japonesos i també occidentals. Va estudiar Literatura i Dramatúrgia Grega a la Universitat de Waseda, però es dedicà fins el 1982 a una altra afició: va regentar un cafè de jazz. De fet, la seva obra està molt influïda per la música i l'aparició de cançons és constant. Actualment viu al Japó i gaudeix de fama internacional per la seves novel·les.

Obres

Us parlaré de les obres que m'he llegit de Murakami fins el moment, en ordre de preferència personal. De moment m'he llegit tres, i les tres m'han propiciat reaccions diferents, així que us deixo també el que jo he trobat d'aquests llibres!

Imatge

Tokyo Blues

Títol original: Norwei no Mori (ノルウェイの森) (El bosc noruec)
Any: 1987

Argument: Tokyo Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a una espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.

Opinió personal: Va ser el primer llibre de Murakami que em vaig llegir i em va atrapar completament, em va enamorar. Me'l vaig llegir molt ràpid perquè em va enganxar molt! Els personatges em van agradar molt, l'argument no és res de l'altre món però et va enganxant i enganxant i no te n'adones i ja t'has acabat el llibre i a mi això... m'encanta. Que em quedi una sensació de "buidor" quan m'he acabat un llibre em fa adonar que realment ha valgut la pena llegir-se'l. Per tant, si no heu llegit res mai de Murakami, jo us recomanaria sense cap dubte, Tokyo Blues. De totes maneres crec que han fet una peli però no l'he vista.


Imatge

After Dark

(Després de la foscor)
Títol original: アフターダーク After Dark
Any: 2004

Argument: S'acosta la mitjanit en un restaurant que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. Tots dos han perdut l'últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l'ànim boirós de l'insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark narra les històries entrelligades d'uns personatges solitaris a la recerca d'una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar.

Opinió personal:
Encertat, jo li poso un notable. Em va agradar però té dos tipus de capítols (depenent de quin personatge sigui el protagonista) i uns em van avorrir moltíssim i els altres em van agradar molt. Realment pareix un tipus d'aposta de l'autor de com combinar a un mateix llibre capítols on no passa res i tot és absolutament una descripció i d'altres on el ritme és frenètic i va passant de tot, i tot això, dins el marc d'un sol vespre.

Imatge

Crònica de l'ocell que donava corda al món

Títol original: Nejimaki-dori Kuronikuru
Any: 1995

Argument: El jove Toru Okada acaba de deixar la seva feina en un bufet d’advocats. Un dia rep la trucada anònima d’una dona. A partir d’aquell moment, l’existència de Tooru pateix una estranya transformació: la seva dona desapareix misteriosament, comencen a aparèixer al seu voltant misteriosos personatges, i allò real es degrada fins a impregnar-se d’un aire completament fantasmagòric. Mentre els somnis envaeixen cada cop més la realitat, Toru Okada haurà de resoldre molts conflictes que ha anat arrossegant al llarg de la seva existència.

Opinió personal: Sincerament, a mi no em va agradar. És un llibre lent, a estones cruel, que no em va enganxar gaire i vaig tardar molt en acabar-lo, on va mesclant realitat i ficció a la mateixa escena i, a la segona meitat, va afegint personatges nous que em va donar la sensació que només ho feia per fer més gruixut el llibre, perquè no tenien res d'important i que, al final, es resolia tot molt senzill, en un sol capítol.

----------------------------------------

Dir que, a mi personalment, Murakami m'agrada molt però reconec que el que diuen les veus crítiques és cert: sempre fa servir el mateix esquema i totes les seves novel·les tenen elements comuns i personatges que s'assemblen moltíssim.

Vosaltres heu llegit alguna altra novel·la de Murakami que no sigui una d'aquestes i la recomanaríeu? Coneixieu aquest autor? Us agrada?

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

22 març 2016, 17:16

De moment només he llegit un llibre d'en Murakami, ja que em va cridar l'atenció i per l'últim St. Jordi em vaig comprar "Homes sense dones".

Imatge


A diferència dels que s'han mencionat, aquest és més aviat un recull de contes o històries i potser per això em va faltar alguna cosa. De totes maneres, la manera d'escriure sí que se'm va fer fàcil de llegir i em mantenia enganxada. Segons com estigui redactada una novel·la hi fa molt a l'hora de llegir-la (almenys en el meu cas), ja que a vegades la història pot ser molt bona però quan no m'agrada com està escrita perd molt la substància. En aquest aspecte en Murakami m'agrada bastant i per això ara he començat a llegir "El salze cec i la dona adormida", també un recull de contes.

Imatge


Pel que fa al que he llegit m'ha semblat una bona obra i la veritat és que el vaig llegir força de pressa, algunes històries em van agradar més que d'altres, però en conjunt trobo que és interessant de llegir i no us prendra gaire temps. De totes maneres com que és el primer que he llegit no tinc on comparar :/ A més que és difícil posar nota a un conjunt de diferents històries XD
Quan acabi el que estic llegint ara m'agradaria posar-me amb algun que s'acosti més a la "novel·la" perquè tot i que els reculls estiguin bé voldria saber com escriu quan es tracta d'una narració més llarga :)
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
28 / 36
Entrades: 1968
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 218 cops
Gràcies rebudes: 641 cops
Sexe: Home

22 març 2016, 22:36

Homes sense dones va sortir mentre feia feina a la llibreria, però no vaig tenir temps de pillar-lo! Ara m'has fet venir ganes, la veritat, de Murakami només he llegit novel·les i m'agradaria molt poder llegir contes seus, segur que amb el seu estil m'agradarien, així que començaré pel que has recomanat!!

Estic contenta que haguem llegit coses diferents d'aquest autor, realment m'has fet descobrir una cara del Murakami que no coneixia i que no m'hauria plantejat. Espero que t'animis a llegir alguna novel·la seva! Si et fa ganes, dóna-li una oportunitat a Tokyo Blues, enganxa molt i, per a mi, és la millor que he llegit d'ell!

Respon