Concurs de Sant Jordi 2018

Respon
Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 321
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Gràcies donades: 242 cops
Gràcies rebudes: 169 cops
Sexe: Home

23 abr. 2018, 20:48

Concurs de Sant Jordi 2018


Imatge

Hola, benvolguts usuaris de Tadaima! Avui és Sant Jordi, dia en què es regalen roses i llibres tot celebrant la llegenda de Sant Jordi i el drac i ajuntant-la amb el dia del llibre!

És per això que enguany tornem a fer el concurs de producció literària que l'any passat va presentar la @Nafi! (i de qui he fet una mica de copy-paste)

En què consisteix el concurs, direu? Doncs simplement heu de publicar en aquest mateix post un relat curt, poesia, còmic, cal·ligrama... el que més us vingui de gust mentre sigui producció vostra (una per persona) i òbviament es pugui considerar literatura. No hi ha cap condició excepte que no sigui excessivament llarg i òbviament no infringeixi cap norma de Tadaima (peace & love sempre).

Podreu publicar els vostres escrits durant tot el dia d'avui i demà. L'escrit que tingui més "m'agrada" serà el guanyador, així que prepareu-vos a prémer el botonet!

Hauríem de prometre algun premi per al guanyador, però com que l'any passat havíem de rebre un dibuix de sensualitat màxima per part d'en @Samael i no va arribar mai, doncs... suposo que us endureu les felicitacions, els "m'agrada" i l'admiració de tots els membres d'aquesta meravellosa comunitat! Segur que n'hi haurà prou, oi? :stuck_out_tongue:

Que acabeu de passar un bon Sant Jordi! :heart:


Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Love the seiyuus <3
Shinsei
Entrades: 1707
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 188 cops
Gràcies rebudes: 505 cops
Sexe: Dona

24 abr. 2018, 16:27

Molt bones, eròtica gent de gran sensualitat. Aaaaaaaaaaah... el dia de l'amor m'ha inspirat!! En aquest fòrum parlem sempre d'amor, no? L'amor pels nostres husbandos més eròtics m'ha inspirat per fer aquest poema. Espero que us agradi!


Imatge


Amor 2D



Coreans, seiyus,
husbandos, waifus!
Amors que van més enllà,
tots dignes d’admirar.

El seiyuu de veu sensual,
és digne de menció
l’eròtica veu natural
de les bragues destrucció.

Els coreans dominen
tot el món sencer,
sempre volen satisfer
les fans que els estimen.

Els ulls allargats
aixequen passions;
petits i sensuals
secretes confessions.

Cabelleres negres,
cossos esculturals
dins ajustats trajes:
ovaris explosionant.

Potser no és real,
el 2D com a opció,
però ens serà igual
sortosa temptació.

Que “no” mai no diria
a un amor virtual.
La vida sencera donaria
per la waifu servicial.

Al meu cor no podràs mai aplicar
un 155 que el faci callar.
Per aquest amor bestial
no em condemnarà cap tribunal!!



Gràcies <3 :besitu:

Imatge

Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 321
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
Gràcies donades: 242 cops
Gràcies rebudes: 169 cops
Sexe: Home

24 abr. 2018, 18:40

Després de la preciositat de poema de la @UkiHana, això és tot un canvi d'estil, però bé, feia temps que tenia la idea de fer un relat basat en aquest tema, així que què millor que aprofitar el concurs! Podria ser millor, però ha sortit com ha sortit, tu...

Via morta


Imatge

Es llevà ben d'hora, se separà d'ell quan encara era negra nit i emprengué el camí cap a l'estació. A l'andana l'esperaven molts viatgers, preparats per anar a les seves feines, a visitar les seves famílies, a fer turisme, o qui sap a quants destins més. Cada dia es repetien les mateixes escenes, però sempre hi havia un lleuger punt de canvi en el trajecte o en els acompanyants que feia que valgués la pena conduir per aquelles vies.

Una vegada començà el viatge, en el temps mort en què contemplava el paisatge entre estació i estació, es posà a pensar en ella i el seu estimat. Dormien junts, dia rere dia, prop d'aquella estació en què cada dia començava i acabava els viatges. De vegades, passaven la nit ben junts; d'altres, lleugerament separats per una fina capa d'aire. Però això no impedia que l'amor fluís entre ells. Ella notava que es feia gran, i fins i tot algunes vegades li costava començar a moure's. Ell, en canvi, es mostrava impassible davant del pas del temps: tenia el mateix aspecte que el dia en què es conegueren per primer cop. Però aquestes diferències no impedien que ella fes cada dia l'esforç d'anar amunt i avall i, finalment, tornés a casa per gaudir de la proximitat d'ell.

Lluny quedaven ja els dies en què la traslladaren temporalment a una altra zona del país. No podria oblidar mai aquelles nits lluny d'ell, aquelles fredes nits en què, sense voler-ho, havia acabat dormint al costat d'algú altre. Però mai no deixava de pensar-hi ni d'enyorar-lo, fins que, per fi, aconseguí tornar novament a la mateixa estació. Enrere quedava també el fugaç record d'aquella persona que es llançà a la via en aquell revolt. Allò li provocà remordiments que l'acompanyaren durant anys, tot i que, per més que s'hi hagués esforçat, haver accionat els frens uns segons abans tampoc no ho hauria evitat.

Però sempre havia mirat de fer el cor fort, oblidar aquells mals records i tirar endavant amb l'ajuda del seu amor. Desitjava fortament que arribés el dia en què per fi es retirés, el dia en què per fi podria passar l'estona al costat d'ell, el dia en què deixaria de conduir per aquelles vies.

I finalment, el dia arribà. La seva vida de viatges amunt i avall s'havia acabat. Deixà baixar els últims passatgers a la mateixa estació que havia visitat dia rere dia, any rere any, i es retirà cap a la via morta. Aturà el motor, abaixà els pantògrafs, apagà els llums i s'adormí. Allà s'acomiadava per sempre dels seus companys de viatges, de tots els records que havia dut dins seu, de tots els moments compartits amb els passatgers. Allà reposaria per sempre més. Però per fi podria fer realitat el seu somni: gaudir d'un bes etern, tots dos, metall contra metall. Junts, la locomotora i el topall.
Imatge

Avatar de l’usuari
Morte-Diem
Porco Rosso
Porco Rosso
♫ Tu Tu Ru ♪
Drakkar
Entrades: 191
Membre des de: 15 oct. 2016, 12:07
Gràcies donades: 96 cops
Gràcies rebudes: 75 cops
Sexe: Home

24 abr. 2018, 20:08

Bé, jo hi participaré amb una història breu.

El fantasma de Tadaima


Us explicaré la història que en @Minatoni ha intentat amagar durant molt anys.
Però s'ha acabat la por!! i aquí estic jo, a punt d'explicar el secret més gran de Tadaima, seieu davant del foc i escolteu.

Tot es remunta a l’hivern de farà dos anys, en una casa obscura i tenebrosa, en el soterrani d’aquella casa... hi passaven coses... S’hi reunia cada nit de lluna plena la societat secreta “Secta Daima”, composada per ni més ni menys que la @Nafi, la @Meina, la @Layla, i liderada per n’@UkiHana, i potser hi ha gent que no s’ho creurà mai, però puc assegurar que allà s’hi feien coses... molt coreanes!! Això, tot i que tots sabem el nivell de gravetat que això representava, no hauria sigut un problema si no fos perquè un dia se’ls hi va aparèixer davant seu el mític @Arnau11, un invocador que sembrava el mal per allà on passava, i tal i com deien les llegendes, així ho va fer, i va invocar el monstre de Boku no Pico, que era en @robguerrero repartint gelats a menors de 13 anys.

Preocupades per la situació insostenible, la Secta Daima va córrer a demanar ajuda a un conegut grup eliminador de bokus no picos, liderat per en @Minatoni. Els seus subordinats eren en @cosarara, en @Samael i en @Shancks. En @Minatoni va acceptar la feina de bon grat, però va avisar que necessitaria ajuda, que aquest monstre de boku no pico era massa poderós com per ser derrotat per només tres persones. Així que el grup exterminador va anar a cercar ajuda.

Havien sentit llegendes d’una talibà ortogràfic molt poderós que vivia en una caseta dalt d’una muntanya, lluny de la societat. 4 dies i 3 nits van trigar el grup d’exterminadors a arribar a casa seva, van entrar i el primer que van veure va ser l’@Ereza al costat fosc de la cabra, després d’assegurar que era per resistir el fred de l’hivern va accedir a ajudar-los amb la condició que no dirien ni una paraula de res del que haguessin vist en aquella fosca casa...

El grup d’exterminadors de bokus no picos ja tenia el poder suficient per derrotar la bèstia, però ara no sabien on trobar-la, mentre rumiaven com s’ho farien per trobar la bèstia i derrotar-la, va sortir de darrere una pedra la @manolini, que els hi va intentar vendre un amulet de Elmo, una jaqueta de Elmo, els cromos de l’Elmo, el disc de regueton de l’Elmo firmat per l’Elmo, una mostra del banc d’esperma de l’Elmo i una cabra amb la cara de l’Elmo, no cal dir qui va ser el que va acabar comprant l’últim producte...

Després d’anar a guardar la cabra a dins la casa de la muntanya, se’ls hi va aparèixer davant seu la @Giggles, que assegurava ser una bruixa de gran poder –Sóc l’endevina, sóc l’endevina, jo us ajudaré a trobar el monstre de Boku no Pico- Va dir. Acte seguit en @Minatoni la va matar i va exclamar –Segur que era el llop i ens volia matar, tinc un pressentiment- Desgraciadament, en @Minatoni estava molt equivocat, ja que totes les seves pertinences eren de l’endevina, però sense reconèixer gaire el seu error, va agafar una brúixola del cadàver i va posar rumb cap a la direcció que marcava.

4 dies de camí els van portar en un turó amb un sospitós núvol de color vermell, s’hi van acostar una mica més i van veure en Matsumoto, el provador de tengas, dret davant el cos derrotat d’en @robguerrero. L’havia derrotat només amb una mà i el seu tenga, davant d’aquell poder tan inigualable, el grup d’exterminadors es va dissoldre per dedicar-se únic i exclusivament a la cata de pernils.

Fi



Si no hi sortiu i hi voleu sortir a l'edició de l'any que ve, envieu els pernils corresponents a la meva adreça.

Avatar de l’usuari
Patx
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Entrades: 97
Membre des de: 19 ago. 2015, 14:23
Gràcies donades: 8 cops
Gràcies rebudes: 22 cops
Sexe: Dona

24 abr. 2018, 22:15

La nit de Sant Jordi, la Àvia va anar dormir pensant ''Mai havia rebut tantes roses''. Tot i que en trobava a faltar una, els seus néts i fills s'havien encarregat de no fer-li pensar. Aquest any havia rebut roses però no havia pogut comprar un llibre.
Al mig de la taula del menjador, un gerro amb 3 roses adornava la sala al costat d'una fotografia.
Imatge

Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 110
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
Gràcies donades: 90 cops
Gràcies rebudes: 50 cops
Sexe: Sense especificar

25 abr. 2018, 00:04

Sam



Southshore era un país molt bonic de grans muntanyes, amb prats verds clapejats per moltes flors, de llampants colors. La primavera arribava i tothom sortia feliç al carrer, organitzaven festes i preparaven els vaixells per sortir a pescar. Tothom estava content amb l'arribada de la nova estació, tothom excepte un gran drac que vivia a la part alta d'una muntanya.

   Sam mirava lluny enllà des de la seva cova i veia als altres animals sortir i gaudir de l'aire lliure amb enveja. El seu gran problema era una terrible al·lèrgia que li sacsejava cada any. Podria sortir a l'estiu però feia massa calor i Sam preferia quedar-se a la seva freda cova, també podria sortir a la tardor però plovia massa i Sam odiava l'aigua, i a l'hivern feia molt de fred. Així que Sam es passava tot l'any dins la seva cova i quan arribava la primavera, la seva estació preferida, no podia sortir a passejar. Sam, fart de la seva al·lèrgia va rumiar la manera de desfer-se de totes les flors amb el foc del seu alè.

   Va arribar volant fins a un poble. La gent en veure’l es va espantar i va córrer a refugiar-se a dins de les cases. Però Sam no tenia intenció d'atacar cap ésser humà. Va descendir fins a un jardí de roses que envoltava un castell.

    - Agh! Flors per tot arreu! Aaaaachís! Us convertiré en cendres! - va dir grunyint.

   Sam va començar a ficar-se pedres a la boca preparant-se per fer una gran flamarada. Llavors, just quan les flors van pensar: "morirem!", un raig fort d'aigua va regar al drac que va quedar xop i va apagar el foc de la seva gola. Sam va albirar la figura d'un home entre la fumera. Era el jardiner reial i anava armat amb un rasclet i una mànega. Es deia Jordi i estimava el seu jardí.

    - Siusplau, deixa el meu jardí tranquil i vés-te'n. - va dir el jardiner, però Sam, el va ignorar i ho va tornar a intentar- Fora! - va insistir el jardiner.

   En veure que el drac no tenia intenció de marxar li va llançar el rasclet al cap amb tanta força que va ferir el drac. Sam va començar a sagnar esquitxant un roser. Aleshores una de les roses mullades de sang va començar a estirar-se i a sacsejar-se brillant intensament.

   La rosa brillava tant que va encegar, per moments, al jardiner i al drac. En recuperar la vista els dos van fixar la seva mirada en la rosa, però en comptes d'això van veure a una bella donzella. La donzella els va explicar que feia molt de temps una malvada bruixa l'havia transformat en flor amb una maledicció. Agraïda va voler arreglar la situació entre el jardiner i el drac.

    - Tú, drac que vas venir a cremar-nos, escolta’m. - va dir la noia deixant a Sam estupefacte i atònit davant el que havia passat amb la flor - Si promets que no faràs més mal et curaré aquesta al·lèrgia.

   Sam, encara sorprès, li va prometre a la donzella ser bo i ella li va curar l'al·lèrgia amb una poció màgica. La donzella va agrair al jardiner les seves cures amb un petó i el jove es va enamorar a l'instant d'ella.

   Des de llavors Sam va viure feliç, gaudint cada primavera recorrent Southshore. Visitant la casa on vivien la donzella i el jardiner, i donant-se a conèixer com "Sammie", el drac que sovint es deixava veure cantant i saltant pels prats amb una corona de flors al cap. I així com us ho he explicat, creieu-me que no es mentida, que d’ençà d’aquesta història la gent ja no té por als dracs.

Avatar de l’usuari
cosarara
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 123
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
Gràcies donades: 33 cops
Gràcies rebudes: 54 cops
Sexe: Sense especificar

25 abr. 2018, 02:40

La teva sessió ha caducat :/


Altre cop es trobava en @cosarara davant del missatge de "La teva sessió ha caducat". Com podia ser? Havia enviat un missatge feia menys de 10 segons! Només hi havia una explicació: Els hackers coreans.

A l'altra banda del planeta, en un pis de 20 metres quadrats, hi havia un home davant un ordinador. Ampolles de cervesa i envasos de menjar instantani ocupaven la resta de l'espai. Només se sentia el tac-tac del teclat mecànic per sota el K-Pop eixordador. L'habitació estava pràcticament a les fosques. A fora, el Sol ja il·luminava els carrers de Seül, però dins aquell pis no existien el dia i la nit.

Es tractava del hacker més temut de la xarxa, conegut per un nom diferent a cada racó del ciberespai. Des que s'havia despertat, havia trobat dos forats de seguretat a phpbb, i havia aconseguit control total sobre el servidor de Tadaima; tot això abans d'esmorzar. Llavors, però, li va entrar gana. Va agafar una bossa de patates fregides, i quan la va obrir li va anar tot de pols al nas. L'esternut va ser tan gran, que amb un moviment involuntari va prémer tot de tecles sense voler.

I així va ser com en @cosarara es va quedar amb un pam de nas fora el xat. Bé, o això, o la @Nafi li havia fet un kick, una de dues.


Un pel fora d'hores, però la inspiració ve quan ve!

Avatar de l’usuari
manolini
Porco Rosso
Porco Rosso
manolini.esy.es
Entrades: 202
Membre des de: 16 juny 2017, 22:01
Gràcies donades: 140 cops
Gràcies rebudes: 119 cops
Sexe: Home

26 abr. 2018, 18:28

Era un drac tan petit tan petit tan petit... que el feien servir d'encenedor.
Imatge
Imatge

Respon