BERSERK
Autor: Miura Kentaro
Editorial: Hakusensha
Inici publicació: 1988 - actualitat [343 capítols]
Volums: 37 (segueix en publicació - intermitent)
Gènere: Seinen. Acció, aventura, drama, fantasia obscura, gore, romàntic, tragèdia.
Adaptacions:
Temporada 1: 25 capítols
Pel·lícules: tres films d' aproximadament 90 minuts cada un; animada amb tècnica CGI.
Pròxima temporada per l'estiu de 2016.
Tant la primera temporada com les pel·lícules expliquen la història corresponent a la saga de l'Edat Daurada. La segona temporada de l'anime té previst adaptar l'arc de l'Espadatxí Negre i probablement, per les imatges, alguna saga posterior.
Editorial: Hakusensha
Inici publicació: 1988 - actualitat [343 capítols]
Volums: 37 (segueix en publicació - intermitent)
Gènere: Seinen. Acció, aventura, drama, fantasia obscura, gore, romàntic, tragèdia.
Adaptacions:
Temporada 1: 25 capítols
Pel·lícules: tres films d' aproximadament 90 minuts cada un; animada amb tècnica CGI.
Pròxima temporada per l'estiu de 2016.
Tant la primera temporada com les pel·lícules expliquen la història corresponent a la saga de l'Edat Daurada. La segona temporada de l'anime té previst adaptar l'arc de l'Espadatxí Negre i probablement, per les imatges, alguna saga posterior.
Sinopsis:
La història transcorre en un món de fantasia inspirat en l'Europa medieval i se centra en la vida d'en Guts, un guerrer solitari, i en Griffith, líder d'una banda de mercenaris anomenada "La banda del Falcó". La història es divideix en dues parts, la primera explica la infància d'en Guts i com aquest coneix en Griffith. La segona part mostra com després de certs esdeveniments i la tragèdia de l'Eclipsi en Guts acaba en companyia d'en Puck, un petit elf, i sobreviu caçant els dimonis anomenats "Àpostols" en busca de venjança.
La història transcorre en un món de fantasia inspirat en l'Europa medieval i se centra en la vida d'en Guts, un guerrer solitari, i en Griffith, líder d'una banda de mercenaris anomenada "La banda del Falcó". La història es divideix en dues parts, la primera explica la infància d'en Guts i com aquest coneix en Griffith. La segona part mostra com després de certs esdeveniments i la tragèdia de l'Eclipsi en Guts acaba en companyia d'en Puck, un petit elf, i sobreviu caçant els dimonis anomenats "Àpostols" en busca de venjança.
Abans de posar-me amb aquesta sèrie pensava que realment no seria per tant i que tota aquella gent que la idolatrava es passava un munt, però vaig canviar d'opinió perquè en veritat és molt bona. Tots els punts que exposo a continuació crec que fan que sigui considerada com una obra de culte dins el món del manga i l'anime. No vull dir que a tothom li hagi d'agradar ni que li hagi de semblar el més meravellós del món, però estaria bé poder valorar-la un mateix. No m'agradaria deixar les expectatives pels aires per després trobar que us sentiu decebuts però... no crec que sigui el cas. Sí, sóc molt fan de Berserk XD
ADVERTÈNCIA
Tant l'anime com el manga (sobretot el manga) es caracteritzen per un ús gràfic de contingut sexual i violència; si no tolereu bé el gore traieu-vos-ho del cap per què és MOLT violent i MOLT explícit. No és una sèrie per a tothom ja que pot ferir sensibilitats. Probablement no es vegi tanta sang com a "Hellsing Ultimate" o "Corpse Party", però no té res a envejar-los ja que simplement l'aproximació que es fa és diferent. No és un món feliç, des dels primers capítols ja es veu que és una història tràgica. Resumint, ras i curt, és la història de la vida d'un home que ho perd tot. No ho puc assegurar al 100%, però serà difícil que trobeu un personatge de qualsevol sèrie que ho hagi passat i ho passi pitjor que en Guts: es veuen moltes atrocitats i totes estan molt ben escenificades i dibuixades.
ADVERTÈNCIA
Tant l'anime com el manga (sobretot el manga) es caracteritzen per un ús gràfic de contingut sexual i violència; si no tolereu bé el gore traieu-vos-ho del cap per què és MOLT violent i MOLT explícit. No és una sèrie per a tothom ja que pot ferir sensibilitats. Probablement no es vegi tanta sang com a "Hellsing Ultimate" o "Corpse Party", però no té res a envejar-los ja que simplement l'aproximació que es fa és diferent. No és un món feliç, des dels primers capítols ja es veu que és una història tràgica. Resumint, ras i curt, és la història de la vida d'un home que ho perd tot. No ho puc assegurar al 100%, però serà difícil que trobeu un personatge de qualsevol sèrie que ho hagi passat i ho passi pitjor que en Guts: es veuen moltes atrocitats i totes estan molt ben escenificades i dibuixades.
Valoració personal:
Al llarg de l'obra es pot veure com es tracten diferents temes com poden ser l'aïllament, la identitat personal, la camaraderia... i també la pregunta sobre si la humanitat és fonamentalment bona o dolenta. A través de diferents ideologies com l'existencialisme i el determinisme es va explorant el millor i el pitjor de la naturalesa humana. La motivació i la força dels personatges es desencadena d'aquestes teories i, en aquest cas, es podria dir que els personatges i la història van de la mà, es fan l'un a l'altra. És un guió molt ben pensat i estructurat, no es fa pesat de llegir i sempre hi ha contingut. Alguna vegada pot ser que tot el capítol sencer es tracti només de diàleg, però tot i així seguirà essent interessant. Es podria descriure com una barreja de filosofia i moralitat en un món realista a nivell gràfic i també històric.
No puc dir que tota l'obra en global sigui perfecte, sinó que per més que em dolgui sóc plenament conscient dels alts i baixos. Tot i mantenir l'interès al llarg de tot el transcurs hi ha alguns punts en què em falta alguna cosa, tot i no saber ben bé com explicar-ho. Per altra banda però, només per la saga de l'Edat Daurada és d'obligació llegir-lo. És senzillament una obra d'art, no hi ha més paraules per descriure-ho, és la millor saga de Berserk i és completament sublim. En aquesta primera saga el contingut fantàstic/sobrenatural no hi és tan present, sinó que deixa caure els seus elements amb comptagotes, introduint el món de la manera més subtil possible donant més sensació de realisme. No és fins més endavant quan entra la fantasia en tota la seva esplendor; però com ja he dit, és una fantasia realista, com si sempre hagués estat d'aquella manera.
En aquesta saga es mostra exactament el camí que segueixen els personatges per aconseguir el seu somni (precisament d'aquí el nom de l'edat daurada) i com creixen i evolucionen els diferents personatges. Es veu com formen els llaços entre cada un d'ells i com les seves experiències vitals els han unit i enfortit fins arribar on estan. Tots són originals, no hi ha buits o accions inexplicables, els personatges tenen una psicologia molt ben definida i no hi ha errors o coses sense sentit. En aquesta saga i la d'introducció (l'espadatxí negre) es veu perfectament el contrast entre els temps present i passat; i és quan pren sentit l'expressió "res dura per sempre". La manera d'explicar la història és excel·lent.
A banda de la història, un altre dels millors punts a favor que té Berserk són els personatges, ja que són increïblement carismàtics. Els més desenvolupats al llarg de tot el manga són en Griffith i en Guts, sobretot aquest últim. També m'agradaria comentar que la història no sempre es focalitza en el protagonista i no sempre és el centre d'atenció, per tant, els altres personatges han de tenir el seu propi encant per a poder fer un capítol interessant, i la veritat és que ho aconsegueixen. Són "reals" pel simple fet que se centra gran part en explicar la seva psicologia i tots presenten una gran evolució, encara que sigui per arribar a destins diferents. Les personalitats són consistents i se sap en cada moment com pensen i perquè fan les coses, actuen de manera natural i no es veu mai un canvi forçat dels esdeveniments.
Em centraré bàsicament en els dos esmentats, en Guts i en Griffith, ja que realment són els que aconsegueixen posar els pèls de punta i els que es poden arribar a conèixer més a fons. Són uns dels personatges millor representats que puc haver conegut mai. Ambdós desenvolupen el seu paper a la perfecció i desperten alguna emoció en el lector, sigui bona o dolenta. I el millor és que cap d'ells resulta fals, és a dir, que en les seves situacions probablement ens plantejaríem les mateixes opcions i dubtes. Al principi en Guts és un personatge que potser no cau gaire simpàtic (cínic, malhumorat, desequilibrat...), però la vostra opinió respecte ell canviarà més endavant, ja que és la representació de "heroi tràgic/anti heroi" per excel·lència. A banda d'això, és un súper badass i encara que sembla que estigui acorralat, en Guts farà el que sembla impossible per a qualsevol altre humà (en força bruta i de voluntat no té rival). No obstant, el que ensenya la sèrie és que tot i això, una sola persona no sempre és suficient per a solucionar-ho tot o protegir aquells que un estima. Es veuen també les falles de cada un d'ells, el que els fa vulnerables, les seves pors i debilitats.
Altres personatges que van apareixent també tenen la seva pròpia personalitat i es distingeixen de la resta. En Puck, per exemple, es refereix a si mateix com a via d'escapada per l'humor (ell mateix ja ho diu, d'altra manera la història seria massa horripilant). Pel que fa als membres de la mà de déu, podríem dir que posseeixen l'eròtica del poder i són l'objectiu a derrocar. No s'hi ha entrat gaire, però són interessants. Pel que fa als apòstols, la majoria són bèsties desagradables i no tenen més rellevància que provocar repulsió, però n'hi ha d'altres que són especials i es distingeixen de la resta amb una personalitat que destaca per sobre dels altres, essent una novetat dins la mateixa depravació.
L'apartat artístic és summament increïble, impecable. És veritat que en els primers volums potser no crida tant l'atenció tenint en compte l'estil a què estem acostumats avui dia, però si pensem en l'estil del 1989, estarem d'acord que està per sobre la mitjana. A mesura que avancen els capítols es pot veure un gran avanç en el seu art i el canvi és espectacular en tots els sentits. En Miura és juntament amb l'Inoue (Slam Dunk, Real, Vagabond...) un dels mangaka que més m'ha impactat. La tècnica i l'estil millora gradualment i el dibuix va perfecte amb la temàtica i essència fosca de la sèrie. No és un estil tan realista com en el cas de l'Inoue, però és detallat i molt ben fet. No hi ha cares reciclades i cadascun dels personatges té un estil propi; a mi però, m'agradaria destacar els ulls i les dents perquè en algunes imatges és massa brutal. Les expressions, les armadures, l'ombrejat... està molt cuidat i sap com reflectir les emocions en cada moment perquè realment tinguin un impacte i arribi el que senten els personatges. Algunes de les escenes són d'aquelles que capten la vista i no hi ha necessitat de posar-hi diàleg. Si és d'aquelles ocasions en què busqueu un manga amb un apartat artístic per admirar, Berserk és una bona opció (tot i que ser bo no implica que sigui bonic).
Al llarg de l'obra es pot veure com es tracten diferents temes com poden ser l'aïllament, la identitat personal, la camaraderia... i també la pregunta sobre si la humanitat és fonamentalment bona o dolenta. A través de diferents ideologies com l'existencialisme i el determinisme es va explorant el millor i el pitjor de la naturalesa humana. La motivació i la força dels personatges es desencadena d'aquestes teories i, en aquest cas, es podria dir que els personatges i la història van de la mà, es fan l'un a l'altra. És un guió molt ben pensat i estructurat, no es fa pesat de llegir i sempre hi ha contingut. Alguna vegada pot ser que tot el capítol sencer es tracti només de diàleg, però tot i així seguirà essent interessant. Es podria descriure com una barreja de filosofia i moralitat en un món realista a nivell gràfic i també històric.
No puc dir que tota l'obra en global sigui perfecte, sinó que per més que em dolgui sóc plenament conscient dels alts i baixos. Tot i mantenir l'interès al llarg de tot el transcurs hi ha alguns punts en què em falta alguna cosa, tot i no saber ben bé com explicar-ho. Per altra banda però, només per la saga de l'Edat Daurada és d'obligació llegir-lo. És senzillament una obra d'art, no hi ha més paraules per descriure-ho, és la millor saga de Berserk i és completament sublim. En aquesta primera saga el contingut fantàstic/sobrenatural no hi és tan present, sinó que deixa caure els seus elements amb comptagotes, introduint el món de la manera més subtil possible donant més sensació de realisme. No és fins més endavant quan entra la fantasia en tota la seva esplendor; però com ja he dit, és una fantasia realista, com si sempre hagués estat d'aquella manera.
En aquesta saga es mostra exactament el camí que segueixen els personatges per aconseguir el seu somni (precisament d'aquí el nom de l'edat daurada) i com creixen i evolucionen els diferents personatges. Es veu com formen els llaços entre cada un d'ells i com les seves experiències vitals els han unit i enfortit fins arribar on estan. Tots són originals, no hi ha buits o accions inexplicables, els personatges tenen una psicologia molt ben definida i no hi ha errors o coses sense sentit. En aquesta saga i la d'introducció (l'espadatxí negre) es veu perfectament el contrast entre els temps present i passat; i és quan pren sentit l'expressió "res dura per sempre". La manera d'explicar la història és excel·lent.
A banda de la història, un altre dels millors punts a favor que té Berserk són els personatges, ja que són increïblement carismàtics. Els més desenvolupats al llarg de tot el manga són en Griffith i en Guts, sobretot aquest últim. També m'agradaria comentar que la història no sempre es focalitza en el protagonista i no sempre és el centre d'atenció, per tant, els altres personatges han de tenir el seu propi encant per a poder fer un capítol interessant, i la veritat és que ho aconsegueixen. Són "reals" pel simple fet que se centra gran part en explicar la seva psicologia i tots presenten una gran evolució, encara que sigui per arribar a destins diferents. Les personalitats són consistents i se sap en cada moment com pensen i perquè fan les coses, actuen de manera natural i no es veu mai un canvi forçat dels esdeveniments.
Em centraré bàsicament en els dos esmentats, en Guts i en Griffith, ja que realment són els que aconsegueixen posar els pèls de punta i els que es poden arribar a conèixer més a fons. Són uns dels personatges millor representats que puc haver conegut mai. Ambdós desenvolupen el seu paper a la perfecció i desperten alguna emoció en el lector, sigui bona o dolenta. I el millor és que cap d'ells resulta fals, és a dir, que en les seves situacions probablement ens plantejaríem les mateixes opcions i dubtes. Al principi en Guts és un personatge que potser no cau gaire simpàtic (cínic, malhumorat, desequilibrat...), però la vostra opinió respecte ell canviarà més endavant, ja que és la representació de "heroi tràgic/anti heroi" per excel·lència. A banda d'això, és un súper badass i encara que sembla que estigui acorralat, en Guts farà el que sembla impossible per a qualsevol altre humà (en força bruta i de voluntat no té rival). No obstant, el que ensenya la sèrie és que tot i això, una sola persona no sempre és suficient per a solucionar-ho tot o protegir aquells que un estima. Es veuen també les falles de cada un d'ells, el que els fa vulnerables, les seves pors i debilitats.
Altres personatges que van apareixent també tenen la seva pròpia personalitat i es distingeixen de la resta. En Puck, per exemple, es refereix a si mateix com a via d'escapada per l'humor (ell mateix ja ho diu, d'altra manera la història seria massa horripilant). Pel que fa als membres de la mà de déu, podríem dir que posseeixen l'eròtica del poder i són l'objectiu a derrocar. No s'hi ha entrat gaire, però són interessants. Pel que fa als apòstols, la majoria són bèsties desagradables i no tenen més rellevància que provocar repulsió, però n'hi ha d'altres que són especials i es distingeixen de la resta amb una personalitat que destaca per sobre dels altres, essent una novetat dins la mateixa depravació.
L'apartat artístic és summament increïble, impecable. És veritat que en els primers volums potser no crida tant l'atenció tenint en compte l'estil a què estem acostumats avui dia, però si pensem en l'estil del 1989, estarem d'acord que està per sobre la mitjana. A mesura que avancen els capítols es pot veure un gran avanç en el seu art i el canvi és espectacular en tots els sentits. En Miura és juntament amb l'Inoue (Slam Dunk, Real, Vagabond...) un dels mangaka que més m'ha impactat. La tècnica i l'estil millora gradualment i el dibuix va perfecte amb la temàtica i essència fosca de la sèrie. No és un estil tan realista com en el cas de l'Inoue, però és detallat i molt ben fet. No hi ha cares reciclades i cadascun dels personatges té un estil propi; a mi però, m'agradaria destacar els ulls i les dents perquè en algunes imatges és massa brutal. Les expressions, les armadures, l'ombrejat... està molt cuidat i sap com reflectir les emocions en cada moment perquè realment tinguin un impacte i arribi el que senten els personatges. Algunes de les escenes són d'aquelles que capten la vista i no hi ha necessitat de posar-hi diàleg. Si és d'aquelles ocasions en què busqueu un manga amb un apartat artístic per admirar, Berserk és una bona opció (tot i que ser bo no implica que sigui bonic).
El dolent d'aquest manga és que l'autor fa el que li dóna la gana sense importar-li gaire els seus lectors. M'explico, va començar a publicar el 1988 i encara no es decideix a continuar del tot... fent que la publicació sigui completament irregular; fins a l'estiu no tornarà a publicar un capítol. S'ha d'esperar una eternitat per una actualització i no sé pas si sap com continuar la història, és d'aquelles obres que realment dubtes si la veuràs acabada. De totes maneres fins ara és tan summament espectacular que això és el que menys importa.
És un manga que es devora tot sol, primer vaig veure les pel·lícules, però després d'aquell final va ser impossible no passar a la font original. Tot i que la versió animada és correcta, no es pot comparar amb el manga en cap aspecte. Es deixen moltes coses importants per al desenvolupament deixant només allò vital perquè la història s'entengui i sigui més o menys coherent, a més de fer-ho tot de manera molt més lleugera i censurada. A les pelis hi ha algunes escenes "codificades" que més o menys es poden entendre, però en cap punt comparable al que desprèn el manga.
Fàcilment del millor que he llegit: ben desenvolupat i escrit, bona trama i bons personatges. A més de molta acció, sang, gore, nus, violència, dissenys de monstres horribles etc. i puc dir sense problemes que m'encanta tot. Us he dit ja que és el meu manga preferit?? Era per si no es notava XDD
És un manga que es devora tot sol, primer vaig veure les pel·lícules, però després d'aquell final va ser impossible no passar a la font original. Tot i que la versió animada és correcta, no es pot comparar amb el manga en cap aspecte. Es deixen moltes coses importants per al desenvolupament deixant només allò vital perquè la història s'entengui i sigui més o menys coherent, a més de fer-ho tot de manera molt més lleugera i censurada. A les pelis hi ha algunes escenes "codificades" que més o menys es poden entendre, però en cap punt comparable al que desprèn el manga.
Fàcilment del millor que he llegit: ben desenvolupat i escrit, bona trama i bons personatges. A més de molta acció, sang, gore, nus, violència, dissenys de monstres horribles etc. i puc dir sense problemes que m'encanta tot. Us he dit ja que és el meu manga preferit?? Era per si no es notava XDD
Puntuació: 10
No em puc estar de compartir aquesta cançó tan èpica en aquest post: és l'opening de les pel·lícules. Quan apareixen les imatges del manga és súper brutal!!
Hirasawa Susumu - Aria
O sigui, tampoc crec que adaptar Berserk correctament sigui un risc, només tenint en compte el nombre de fans que ens estem empassant "això?" ja els hi sortiria rentable; tot i que si no hi posen esforç i ho mirem igual suposo que millor per ells XDD Ja s'ho podrien haver quedat estudis com Madhouse (que ja va fer la bona versió de Hellsing Ultimate). Si més no l'elecció d'estudi és estranya. :scratch:
