A manca de tres anime, ja he mirat al menys el primer episodi de totes les sèries de la temporada (de totes les que apujen a les meves webs pirates preferides, si més no).
Donat que m'agraden els finals oberts (soc mala persona), faré ja el meu report del total de la temporada:
Obligatòries
Zombieland Saga
Text amagat.
Un director que coneix el seu ofici, uns gags ben funcionals i uns seiyuu espatarrants. La Kaede Hondo és un amor i en fa molta gràcia escoltar en Reinhardt de Ginga Eiyuu Densetsu desbarrant en un accent rural japo que alguns fansub tradueixen amb un exagerat argot mexicà (imagino que podria ser una mena de "deje andaluz").
La OST és una propina ben rebuda.
Karakuri Circus
Text amagat.
Seinen elegant, estilós i amb un tractament original de l'acció i la violència. La història no és pas complexa i l'intent de fer comèdia romàntica entre els protagoniste no és gaire reeixit però trobo que paga molt la pena.
Resulta paradoxal que dissenyin un protagonista que és un mestre de combat Wushu amb el físic de Berserker, li enclastin la malaltia terminal més poc creïble de la història de la paraciència psicosomàtica i tot i així s'ho maneguin per a que sembli un paio normal i caigui simpàtic.
A més: ¡¡BUMP OF CHICKEN, BITCHES!!
Goblin Slayer
Text amagat.
Aquest anime deixa un missatge que resulta cínic, tenint en compte que ell mateix fa el que critica i hi guanyen diners.
Però independentment de la moralitat, és un missatge totalment realista i que fins i tot els nens poden entendre (sovint, millor que els adults):
La violència no és divertida ni políticament correcta. No és justificada. No és neta. No és admirable.
Es dura, aspre, fa mal i traumatitza, és injusta i alhora igualitària.
És bruta i fa pudor.
I també fa por.
Però seguim amb els cops que estaborneixen infantilment, les poses empoderades, les espases que no tallen o els encanteris que permeten lluitar sense embrutar-se les mans si això ens fa feliços... total, són regnes de fantasia.
Recomanables
Anima Yell!
Text amagat.
Un pressupost modest però ben aprofitat per a una comèdia més Shoujo que no pas Spokon. Sembla tenir un ritme relaxat i en realitat és una esgotadora metralladora de gags. No passen més de deu o dotze segons sense colar de rondo un a d'altre acudit per terra mar i Twitter. Fan acudits amb els grafismes, amb els fons, amb l'animació, amb els diàlegs, amb els personatges, amb l'entorn i (el més difícil de tot, a la còmedia) amb la succesió de situacions.
És un humor blanc i apte per a menors, sense gens de fil ni acidesa i un ecchi innocentot i minso.
No és pas el meu estil d'humor preferit però en el seu, ho fan de meravella.
Hinomaru Zumou
Text amagat.
A manca de mirar-me el dels arquers, el millor Spokon de la temporada (no n'hi ha gaires).
Tradicionalment, el japo mitjà es pren (o prenia, que el tema ha perdut molt) el Sumo amb una obssessivitat difícilment traduïble a fenomenologia occidental... seria una mena de culé tribunero de primera generació barrejat amb un temporer agrícola jubilat al que deixen entrar de franc al Tendido de Sol de Sevilla perquè és el més entés en toros de tota Triana.
Hi ha un rerafons social fascinant, en aquest anime... el fet que el protagonista sigui massa petitet pel Sumo enllaça directament amb els éxits dels gegantescos Yokozuna hawaians i mongols que han trencat l'hegemonia japo i han desfermat un latent problema de racisme dins la societat, reflectida dins aquest esport...
... que, no ho oblidem, és originàriament un ritual religiós.
L'anime en sí té la complexitat del mecanisme d'un xumet però està narrat amb pols, ritme i empenta.
Seishun Buta Yarou wa Buuny Girl-Senpai no Yume wo Mina
Text amagat.
Rareta.
La protagonista i tota la sèrie.
Subrrealisme de to genuinament oníric diseccionat amb la fredor d'un científic experimentant amb granotes.
Potser és una estupidesa tot plegat però cal reconèixer-los una estupidesa narrada amb molta elegància.
El to remot i asèptic amb que es disfressen les emocions està ben aconseguit. Bona feina dels seiyuu.
Si hi ha o no hi ha res sota la disfressa és quelcom que no goso profetitzar en només un episodi.
Mmmh...
Tensei Shitara Slime Datta Ken
Text amagat.
Per a ésser un Isekai (ara per ara, el gènere més afectat per la Síndrome de la Standarització) te el seu puntet d'originalitat.
Una animació molt bona que ja veurem si es manté i un ecchi que, en aquest primer episodi no hi és però se l'espera.
Kaze ga Tsuyoku Fuiteiru
Text amagat.
OP d'Unison Square Garden.
El primer episodi m'ha resultat ensopidet. Spokon tècnicament impecable (és pràcticament el mateix equip de Haykuu) amb uns personatges amb menys carisma que Kevin Durant i un aire de predictibilitat desanimant. Fins i tot goso profetitzar que jugaràn amb metàfores Yaoi border-Free! sense la honestedat d'un Yuri On Ice.
Sí, ja, ui quina pena...
...però OP d'Unison Square Garden
Mentre no s'empesquin algún emodrama raret tipus que el pare d'un el va abandonar per a apadrinar un nen etíop que corria molt, tot anirà més o menys bé, suposo.
Beelzebub-jou no Okinimesu Mama
Text amagat.
Recapitulem:
-Noi tsundere enamorat de jefa súper-moe fumadíssima d'alguna coseta ben relaxant.
-Infern ambientat en l'Àustria decimonònica de Sissi Emperatriu.
-Paleta de colors basada en un blanc nuclear hemorràgic per a retines sensibles.
-Compulsió digna de psiquiàtric per tot alló peludet, suau, tou i acaronable.
-Ecchi discret i gairebé tan blanc com la paleta de colors.
Doncs enlloc d'horroritzar-me m'ha arrencat un parell de rialles i un general somriure aprobatori.
Em faig gran.
Ore ga Suki Nano wa Imouto Dakedo Imouto ja nai
Text amagat.
Eromanga Sensei amb menys pressupost però un guionista de comèdia força més competent, bons diàlegs i personatges creïbles i matisats.
L'ecchi té força mala llet soterrada, la qual cosa sempre compta amb la meva destral
El problema és que no m'atrau gens el moe de l'incest... tinc una germana, jo.
Tinc moltes perversions però aquesta en concret no, ves.
Gaikotsu Shotenin Honda-san
Text amagat.
Artísticament atípic. Molt influït pel còmic underground occidental dels 70 i al mateix temps fortament arrelat en una percepció pròpiament japo.
És un Slice of Life estajanovista. A despit de la seva aparença irreal, tot el que passa són autèntiques experiències d'empleats de llibreries manga i similars, tots els personatges que apareixen tenen el seu trasunte a la Real Life i totes i cadascuna de les línies de diàleg extern o intern han passat i passen a la realitat.
Tinc més dubtes de la funcionalitat del seu sentit de l'humor.
Conception
Text amagat.
Tonta amb ganes.
No és una manera de parlar... calen moltes ganes per a poder imaginar una parida d'aquestes dimensions.
Mmmh...
Això de "parida" no era pun intended.
No l'he droppejada (encara) perque no puc sino admirar la desvergonyida patxorra amb que fan via sense mirar a tort ni dret, fingint que el que passa té el mes mínim sentit.
També hi ha tingut a veure el fansub latino que m'ha tocat.
Tot de coses com ara: "solamente la puntita" no sé si és un escarafall de traducció creativa o realment hi ha una frase feta japo amb aquest sentit.
Aplaudible en ambdos casos.
Tonari no Kyuuketsuki-san
Text amagat.
Tonteta amb ganes.
Bàsica, repetitiva i fins i tot èticament qüestionable, com tots els anime que basen el seu humor en el assetjament.
Té un cert encant que no acabo d'identificar d'on arriba.
Em recorda a Yuru Camp... no sé si serà del mateix estudi o hi haurà algúna de les seiyuu.
Kishuku Gakkou no Juliet
Text amagat.
La idea d'adaptar Romeo i Julieta a un internat pijo japonés ofereix bones possibilitat tant per a la paròdia com per al romanç.
No sé jo si les aprofiten prou bé...
El to de la comèdia està raonablement passable... no estic tan posat en jutjar el to dels romanços però sospito que aquest no passarà pas a la Història.
-------------------------------------------------------------
Pensava posar tambè els que he droppejat però la veritat és que ja m''he cansat de redactar i ho deixo aquí.
Aiyä!
Quan es menja el pastís tot sol al final del capítol perquè està frustrat... Necessito més capítols!!
