Utena, la Noia Revolucionària

Sembla que totes la vam veure de petites i no vam entendre res XDD De totes maneres, com ja heu dit això importava ben poc llavors perquè a mi em fascinava igual, era molt entretinguda de mirar. El que té de bo Utena a diferència d'altres anime de l'estil (en el meu cas Evangelion) crec que és que encara que no ho entenguis del tot no es fa avorrit i ho poden mirar els més petits perquè és entretingut i els més grans per trobar-hi el simbolisme. És impressionant com agafen totes les variables d'un conte de fades tradicional i ho deconstrueixen de tal manera que sigui una història completament diferent.

Tal com heu comentat jo també me la vaig tornar a veure de més gran per entendre millor la història i he de dir que a trets generals sí que s'entén millor, però per entrar-hi en més profunditat crec que l'hauria de mirar unes quantes vegades més perquè hi ha tant per interpretar que és difícil agafar-ho tot a la primera. Posats a mirar detingudament, hi ha simbolismes des del disseny dels personatges fins a les roses que porten, és absurda la quantitat d'elements i doble sentits que hi pots trobar referent a l'adolescència, l'amor romàntic, arribar a la maduresa, la sexualitat etc. L'adolescència és tota una revolució i es veu perfectament amb aquest anime. En un moment em va entrar curiositat pel manga, però en el meu cas és de les poques vegades que em quedaria amb l'anime sense dubtar-ho ni un moment. És veritat que a vegades l'escalinata i fer servir el mateix format per tot pot ser una mica repetitiu, però no li treu mèrit a les reflexions durant els duels. Al manga no hi ha aquest rerefons que presenta l'anime, sinó que em va semblar més senzill i que el personatge de l'Utena perdia força, a més d'estar dibuixat molt més estil shoujo dels noranta.

A part de l'opening súper èpic, dels pocs que deixaven en versió original per aquella època al K3, hi havia una banda sonora molt currada, no us sembla? Sempre recordaré quan l'Utena pujava per aquella escala/ascensor i sonava "Zettai Unmei Mokushiroku", a mi em va marcar molt. Evidentment de petita ni idea de què significava o què deia, però la cançó se'm va quedar gravada per sempre més. I destacar també que a cada duel que es completa hi ha la seva cançó corresponent dedicada expressament a l'adversari i l'ocasió; si us hi fixeu no n'hi ha cap de repetida i són una passada.

Pot ser que a partir d'ara hi hagi algun spoiler pels que no l'hagin vist o no se'n recordin barrejat amb una interpretació lliure del que passa!!

M'encantava l'Utena perquè destacava per sobre de tota la resta, havia conegut al seu príncep abans que es corrompés i d'ell havia après tota la inocència i el valor per créixer i ser diferent dels altres. Sempre m'ha agradat el fet que volgués ser un príncep sense deixar de ser una noia, és un gran personatge. La part de l'opening en què es veu l'Utena destacar per sobre totes les altres ja deixa molt clar que és la que pot revolucionar el seu món, mentre que l'Anthy viu atrapada dins el corrent del món creat per l'Akio; aquest opening, com diu la Meina, és realment meravellós en tots els sentits perquè també és molt simbòlic i només amb aquest ja hi ha un munt de coses per observar!! Si és que l'Utena té el poder per salvar-se ella i fer que els altres s'adonin que estan vivint atrapats sense poder seguir endavant. M'encanta també la part del final en què tots ells canvien després d'haver conegut l'Utena i poden seguir amb les seves vides. Recordo especialment el capítol en què l'Utena perdia el seu duel contra en Toga i llavors es posava l'uniforme de noia... de petita ho vaig passar molt malament jeje però sort que es va sobreposar de seguida i va tornar a ser la lluitadora de sempre!! Quan va aparèixer l'Akio van tornar a sorgir dubtes sobre la feminitat i tota la pesca, però jo el que recordava era quan perdia aquest duel, em va afectar veure el canvi en el personatge.

El final és d'interpretació personal, però a mi m'agrada veure'l com un final feliç en què la protagonista s'ha alliberat de la innocència infantil que la mantenia lligada i ha crescut, s'ha enamorat i ha entrat en el món adult. Després de sacrificar-se com ho fa el que jo entenc és que per fi ha abandonat el món de l'Akio, representat per l'acadèmia i on ningú mai envelleix, s'ha desfet de la seva por i s'ha aventurat a l'exterior. I és el mateix que fa l'Anthy al final de l'anime quan s'acomiada i decideix avançar també cap aquesta maduresa, s'allibera de les cadenes del passat. Realment la història té molt de transfons i podria haver-hi altres explicacions també molt vàlides, però jo ho he entès d'aquesta manera i m'agrada molt. No sé com ho veieu vosaltres ^^.

A mi si t'he de dir la veritat el capítol que comentes de la Nanami realment em posa els pèls de punta. No ho recordo massa bé, però de petita crec que aquest en concret em va fer por XD Quan vaig tornar a mirar la sèrie i vaig escoltar aquella cançó quan es comença a transformar encara em fa sentir malament... més que l'escena en si (que també) el que em fa tenir aquesta sensació és la música, per algun motiu aquest tipus de composicions em posen nerviosa. Es podrien interpretar moltes coses del personatge amb aquest capítol, però és d'aquells que m'he d'aguantar les ganes de saltar-me'l Mirant-ho amb perspectiva és cert que hi ha moments força graciosos. En general però, per mi la Nanami és un personatge que dintre totes les estupideses que arriba a fer, em fa molta llàstima. Seria molt interessant profunditzar més en els personatges i m'encantaria fer-ho, tots tenen molt de potencial, segur que en sortirien coses molt interessants XD