[Anime K3] Utena, la Noia Revolucionària

Respon
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Fàcil
10 / 24
Entrades: 518
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 37 cops
Gràcies rebudes: 178 cops
Sexe: Dona

15 maig 2016, 23:03

Imatge

Utena, la Noia Revolucionària


Fitxa tècnica


Nom original en japonès: 少女革命ウテナ, Shōjo Kakumei Utena, Revolutionary girl Utena
Autor: Chiho Saitō i Be Papas
Gènere: Shojo, Josei
Estudi: J.C.Staff, dirigit per Kunihiko Ikuhara
Capítols: 39
Any: 2/04/1997 a 24/12/1997 (Japó)

Informació adicional

Manga: basat en el manga també titulat Shōjo Kakumei Utena publicat en el 1996 - 1998
Premis: Best TV Animation Award at Animation Kobe (1997)
Seiyuus: Japonès / Català

Utena Tenjo: Tomoko Kawakami / Núria Trifol
Anthy Himemiya: Yuriko Fuchizaki / Joël Mulachs
Touga Kiryuu: Takehito Koyasu / Daniel García
Juri Arisugawa: Kotono Mitsuishi / Mercedes Diemand-Hartz
Kyoichi Saionji: Takeshi Kusao / Ángel de Gracia
Nanami Kiryuu: Yuri Shiratori / María del Mar Tamarit
Wakaba Shinohara: Yuka Imai / Geni Rey
Miki Kaoru: Aya Hisakawa / Claudi Domingo
Kozue Kaoru: Chieko Honda / Cristina Mauri

Argument


Els pares de l'Utena Tenjou van morir quan ella només era una nena. En aquell moment, un príncep va aparèixer i li va regalar un anell amb el segell real amb una rosa. Va dir-li a l'Utena que conservés aquell anell i li va prometre que es tornarien a trobar alguna dia. Utena es va quedar tan meravellada d'aquell príncep que va decidir convertir-se ella mateixa en príncep.
Ara l'Utena ha crescut. Estudia a l'Academia Ohtori i porta una versió personal d'un uniforme de noi. Segueix esperant trobar algun dia al seu príncep, però mentrestant, es dedica a salvar damiseles en dificultats i lluitar amb l'espasa contra els millors espadachins de l'Academia Ohtori. Quan inesperadament Utena guanya la "Promesa de la Rosa" en un duel, es troba en mig de quelcom estrany... quelcom que potser la portarà cap al seu príncep.

Opening i ending


Opening
"Rinbu -Revolution-" (eps 1-38)
Autor: Masami Okui
Text amagat.


Primer Ending
"Truth" (eps 1-24)
Autor: "Luca Yumi"
Text amagat.


Segon Ending
"Virtual Star Hasseigaku" (eps 25-38)
Autor: Maki Kamiya
Text amagat.


Tercer Ending
"Rose & release" (ep 39)
Autor: Masami Okui

Banda sonora
"Revolutionary Girl Utena Original Soundtrack"
Compositor: Mitsumune Shinkichi

Opinió personal


Utena no va ser el meu primer anime ni de lluny, però si que va ser un dels primers que em va descol•locar i per això l'he triat per a fer la fitxa. Estava acostumada a veure animes d'esport, de lluites, de detectius sense molt més transfons del que es veia a la pantalla i el primer cop que vaig veure Utena em va trencar els esquemes. La meitat de les coses que passaven NO TENIEN SENTIT però tot i així en alguna part no conscient del meu cervell algun sentit si que tenia.

Quan la vaig veure de petita no sabia de que tractava tot allò però al veure-la ja de més gran vaig poder comprendre perquè em va fascinar tant tota aquella historia. Utena tracta del pas de la infància a l'adolescència, de la innocència a la sexualitat, de la construcció de la pròpia identitat en aquesta etapa i de com els nostres records s'acaben reflexant en lo que som. L'Utena decideix convertir-se en príncep i per això es vesteix com a un príncep però no per això decideix de considerar-se una noia i això em va xocar molt, ella no volia ser un noi, si no ser un príncep seguint sent una noia i això als 12-13 anys que vaig veure l'anime per primer cop em va impactar.

Està clar que l'anime agafa els conceptes més clàssics tant de la literatura (prínceps i princeses) com de l'ésser humà (amor, felicitat,...) mateix i els deconstrueix i reconstrueix com li dona la gana. Gràcies a això et fa replantejar molts dels conceptes que ja tenies catalogats i classificats com són l'amor, l'amistat, el gènere, el "ser adult". Utena aconsegueix barrejar-ho tot i que confonguis una cosa amb un altre i trencar així els esquemes de lo que està tan socialment definit i estructurat.
I lo millor de tot és que el final és tan obert que cadascú pot interpretar-ho com prefereixi, un final tràgic o un final feliç.

Imatge

Qui sap, qui sap
...podria ser que?
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
28 / 36
Entrades: 1965
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 218 cops
Gràcies rebudes: 640 cops
Sexe: Home

16 maig 2016, 10:40

Aprofundeix, aprofundeix més...


Tinc molts, molts bons records d'Utena!! Al pati de l'escola era el més comentat (entre el grupet de frikis xD). Recordo que exactament no acabava d'entendre mai què estava passant, però de totes maneres sempre volia veure un capítol més. No sé per quin motiu ens feia moltíssima gràcia quan entraven dins d'un confessionari i una veu misteriosa els hi deia "aprofundeix, aprofundeix més" i mentre l'altra persona es desfogava a saco i acabava cridant com un boig... era molt graciós, no sé perquè xDDD

La Utena en si era un personatge brutal, dels millors personatges femenins protagonistes que he vistl!! Una noia completament forta i valenta que no necessita un noi que la salvi :lloa: La Utena m'agradava molt perquè en aquella època (abans o després) feien Fushigi Yugi i la Miaka era molt, molt tonta i sempre l'estaven salvant i jo pensava que tant de bo tots els personatges fossin com l'Utena (però no, n'hi ha ben poques de titis així per desgràcia).

Els altres personatges també eren tot un món, especialment em cridaven l'atenció el grupet del Consell Escolar (i que en aquella època em feia moltíssima gràcia que anessin tots vestits del mateix color que els seus cabells). El pèl-roig estava hiper flipat, però era molt, molt sensual quan s'obria la camisa i es posava espatarrat a sobre del descapotable que anava a tota potència mentre deixava onejar els seus cabells a l'aire i mostrava el seu pit en un alarde d'erotisme sense precedents (ooooh, li faria un poema) Recordeu aquesta escena? xDDDD

És un anime que realment tinc moltes ganes de remirar perquè quan el vaig veure no era apta per entendre què passava en tot moment i estic seguríssima que, com ha dit la Nafi, ara podria entendre la història perfectament i la disfrutaria molt més. La poso al llistat de pendents!

Gràcies pel post Nafi! :besitu:

Imatge

(Un poquet de fanservice no fa mal)

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 593
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 128 cops
Gràcies rebudes: 160 cops
Sexe: Dona

16 maig 2016, 22:30

Jo igual que la Nafi i la Hanako el primer cop que vaig mirar aquest anime no l'entenia massa, tot i que m'agradava molt veure la Utena, una noia que sempre es mostrava forta i lluitava. Recordo que ho mirava els migdies a casa els meus avis (no sé si mentres dinava o després de dinar). Com ja he comentat, era un anime que mirava sense entendre, només recordo que tots lluitaven per la Himemiya, la nuvia de la rosa, però no entenia les raons, i m'agradava molt lo motivades que eren moltes de les lluites i el moment abans de lluitar :''')

Uns anys després, quan em ve començar a agafar la vena friki, va ser un dels primers animes que em vaig mirar, per que era d'aquells que se'm havien quedat molt marcats a la ment, però no m'enrecordava massa de tot. Remirar-la em va ajudar moltissim a entendre-la, i per això em va agradar molt, apart de que trobo que l'argument és molt original i tot el que passa fa que no hi hagi cap anime semblant a ell.

Crec que és molt especial veure una noia que quan coneix a un príncep, és motiva tant per voler ser igual que ell!

Apart d'això el que sempre m'ha agradat molt és l'opening, no només la canço que és una passada i m'encanta massa, sino que mostra al video, sempre trobava que estava molt ben posat i era perfecte per l'anime, i era genial!

P.D: Estic enamorada de la rosa

Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

17 maig 2016, 00:03

Sembla que totes la vam veure de petites i no vam entendre res XDD De totes maneres, com ja heu dit això importava ben poc llavors perquè a mi em fascinava igual, era molt entretinguda de mirar. El que té de bo Utena a diferència d'altres anime de l'estil (en el meu cas Evangelion) crec que és que encara que no ho entenguis del tot no es fa avorrit i ho poden mirar els més petits perquè és entretingut i els més grans per trobar-hi el simbolisme. És impressionant com agafen totes les variables d'un conte de fades tradicional i ho deconstrueixen de tal manera que sigui una història completament diferent.

Tal com heu comentat jo també me la vaig tornar a veure de més gran per entendre millor la història i he de dir que a trets generals sí que s'entén millor, però per entrar-hi en més profunditat crec que l'hauria de mirar unes quantes vegades més perquè hi ha tant per interpretar que és difícil agafar-ho tot a la primera. Posats a mirar detingudament, hi ha simbolismes des del disseny dels personatges fins a les roses que porten, és absurda la quantitat d'elements i doble sentits que hi pots trobar referent a l'adolescència, l'amor romàntic, arribar a la maduresa, la sexualitat etc. L'adolescència és tota una revolució i es veu perfectament amb aquest anime. En un moment em va entrar curiositat pel manga, però en el meu cas és de les poques vegades que em quedaria amb l'anime sense dubtar-ho ni un moment. És veritat que a vegades l'escalinata i fer servir el mateix format per tot pot ser una mica repetitiu, però no li treu mèrit a les reflexions durant els duels. Al manga no hi ha aquest rerefons que presenta l'anime, sinó que em va semblar més senzill i que el personatge de l'Utena perdia força, a més d'estar dibuixat molt més estil shoujo dels noranta.

A part de l'opening súper èpic, dels pocs que deixaven en versió original per aquella època al K3, hi havia una banda sonora molt currada, no us sembla? Sempre recordaré quan l'Utena pujava per aquella escala/ascensor i sonava "Zettai Unmei Mokushiroku", a mi em va marcar molt. Evidentment de petita ni idea de què significava o què deia, però la cançó se'm va quedar gravada per sempre més. I destacar també que a cada duel que es completa hi ha la seva cançó corresponent dedicada expressament a l'adversari i l'ocasió; si us hi fixeu no n'hi ha cap de repetida i són una passada.

Pot ser que a partir d'ara hi hagi algun spoiler pels que no l'hagin vist o no se'n recordin barrejat amb una interpretació lliure del que passa!!

M'encantava l'Utena perquè destacava per sobre de tota la resta, havia conegut al seu príncep abans que es corrompés i d'ell havia après tota la inocència i el valor per créixer i ser diferent dels altres. Sempre m'ha agradat el fet que volgués ser un príncep sense deixar de ser una noia, és un gran personatge. La part de l'opening en què es veu l'Utena destacar per sobre totes les altres ja deixa molt clar que és la que pot revolucionar el seu món, mentre que l'Anthy viu atrapada dins el corrent del món creat per l'Akio; aquest opening, com diu la Meina, és realment meravellós en tots els sentits perquè també és molt simbòlic i només amb aquest ja hi ha un munt de coses per observar!! Si és que l'Utena té el poder per salvar-se ella i fer que els altres s'adonin que estan vivint atrapats sense poder seguir endavant. M'encanta també la part del final en què tots ells canvien després d'haver conegut l'Utena i poden seguir amb les seves vides. Recordo especialment el capítol en què l'Utena perdia el seu duel contra en Toga i llavors es posava l'uniforme de noia... de petita ho vaig passar molt malament jeje però sort que es va sobreposar de seguida i va tornar a ser la lluitadora de sempre!! Quan va aparèixer l'Akio van tornar a sorgir dubtes sobre la feminitat i tota la pesca, però jo el que recordava era quan perdia aquest duel, em va afectar veure el canvi en el personatge.

El final és d'interpretació personal, però a mi m'agrada veure'l com un final feliç en què la protagonista s'ha alliberat de la innocència infantil que la mantenia lligada i ha crescut, s'ha enamorat i ha entrat en el món adult. Després de sacrificar-se com ho fa el que jo entenc és que per fi ha abandonat el món de l'Akio, representat per l'acadèmia i on ningú mai envelleix, s'ha desfet de la seva por i s'ha aventurat a l'exterior. I és el mateix que fa l'Anthy al final de l'anime quan s'acomiada i decideix avançar també cap aquesta maduresa, s'allibera de les cadenes del passat. Realment la història té molt de transfons i podria haver-hi altres explicacions també molt vàlides, però jo ho he entès d'aquesta manera i m'agrada molt. No sé com ho veieu vosaltres ^^.
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Fàcil
10 / 24
Entrades: 518
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 37 cops
Gràcies rebudes: 178 cops
Sexe: Dona

18 maig 2016, 14:09

Crec que ens podriem passar hores parlant d'Utena i sense repentint-se, l'estètica ja de per sí enganxa fins i tot als més joves que poden no entendre ben bé de que va tot i si a més li sumem tota la retòrica i metàfores que s'hi amaguen doncs jo ho trobo una obra maestra. És molt interessant que sigui tan interpretable i que cadascú ho faci a la seva manera, influit també per les pròpies experiències i el propi pas de l'infància a l'adolescència. M'alegra saber que no sóc la única a la qual la va fascinar aquest anime ja que trobo que en general és un anime que va passar desgraciadamente bastant desapercebut en la època en que el transmetien (al menys en el meu entorn).
Personalment mentre feia el post també m'han donat ganes de tornar a veure'l també per curiositat de saber que veuria ara respecte a les vegades anteriors, segurament molts més matisos em quedarien clars però també segur que el veuria de manera diferent. M'agradaria centrar-me també en analitzar més a fons als personatges secundaris com la Nanami i els seus capítols absurds però que a l'hora fan sempre referència a la construcció de la identitat. Us enrecordeu del capítol en que anava tot el rato amb una esquella al coll pensant que era una joia? Em feia gràcia i pena a l'hora pobreta. Com ja he dit, em podria passar hores parlant d'Utena sense cansar-me...

Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

19 maig 2016, 00:34

Nafi ha escrit:M'agradaria centrar-me també en analitzar més a fons als personatges secundaris com la Nanami i els seus capítols absurds però que a l'hora fan sempre referència a la construcció de la identitat. Us enrecordeu del capítol en que anava tot el rato amb una esquella al coll pensant que era una joia? Em feia gràcia i pena a l'hora pobreta. Com ja he dit, em podria passar hores parlant d'Utena sense cansar-me...
A mi si t'he de dir la veritat el capítol que comentes de la Nanami realment em posa els pèls de punta. No ho recordo massa bé, però de petita crec que aquest en concret em va fer por XD Quan vaig tornar a mirar la sèrie i vaig escoltar aquella cançó quan es comença a transformar encara em fa sentir malament... més que l'escena en si (que també) el que em fa tenir aquesta sensació és la música, per algun motiu aquest tipus de composicions em posen nerviosa. Es podrien interpretar moltes coses del personatge amb aquest capítol, però és d'aquells que m'he d'aguantar les ganes de saltar-me'l :xiular: Mirant-ho amb perspectiva és cert que hi ha moments força graciosos. En general però, per mi la Nanami és un personatge que dintre totes les estupideses que arriba a fer, em fa molta llàstima. Seria molt interessant profunditzar més en els personatges i m'encantaria fer-ho, tots tenen molt de potencial, segur que en sortirien coses molt interessants XD
Imatge Imatge

Respon