Títol original: クレヨンしんちゃん (Kureyon Shin-chan)
Autor: Yoshito Usui
Gènere: Comèdia, Humor Negre.
Estudi: Shin-Ei Animation
Capítols: Uns 900 i pujant, en català aproximadament 450 (ja que alguns estan doblats i altres no, saltejats).
Pel·lícules: 24, 16 de les quals doblades en català
Any: 1992 - actualitat (Japó), 2001 - actualitat (Catalunya)
Dobladors principals:

• Shin Chan Akiko Yajima (japonès), Cristina Mauri (català)
• Misae Nohara Miki Narahashi (japonès), Glòria Gonzàlez (català)
• Hiroshi Nohara Keiji Fujiwara (japonès), Marc Zanni (català)
• Himawari Nohara Satomi Koorogi (japonès), Elisabet Margalló (català)
• Ultra Heroi Tesshô Genda (japonès), Norbert Ibero

Argument:

Shinosuke Nohara, anomenat pels amics Shin-chan, és un nen de 5 anys que viu a Kasukabe amb els seus pares i la seva germana petita. Aquest nen, però, és un poca-vergonya aficionat a les revistes de models en bikini i no té cap problema en fer la dansa del cul o ensenyar la trompa davant de qualsevol. És extremadament extravertit, li agrada lligar amb totes les noies maques del carrer i és molt entremaliat.
La seva mare, la Misae Nohara, és una dona que s'enfada molt sovint amb el seu fill i està casada amb el Hiroshi Nohara, un empresari estancat en la seva feina que té per costum emborratxar-se quan cobra, jugar a golf i mirar noies boniques (els testos s'assemblen a les olles).
A tots aquests personatges s'uneixen els amics del parvulari, les mestres, la parella d'enamorats, la Nanako, les estudiants rebels, les encarregades de la llibreria... Sempre per episodis i situacions divertides que a vegades no són adequades per nens.



Opening:
Català:

Text amagat.

En japonès hi han 14 openings i endings, podeu trobar la llista per youtube, són masses per posar-los aquí

Opinió personal:

De petit sempre havia vist shin chan i m'encantava, el trobava molt divertit. No recordo una època en que no hi hagués shin-chan per aquí o per allà, ja sigui en anime en català, castellà (si, hi va haver una època que no podia ser-hi quan feien episodis en català i me'l vaig mirar en castellà xD) o pel·lícules.
Malgrat ser uns dibuixos així simples no està orientat a nens petits, per això ara que sóc més gran em fa més gràcia que abans. Entens coses que no s'entenien i dones diferents significats. Òbviament no he vist tots els episodis, només saltejats que fan per TV3, però hi han uns que són els meus preferits. Es diuen "Shin-chan de les galàxies" i són dos o tres episodis que fan paròdia de Star Wars, si algun cop els trobeu per internet us animo a veure'ls!

I bé, vosaltres? Quins records teniu del Shin-chan? El seguiu mirant ara que esteu més crescudets?

ESCOLTA MACA, ESCOLTA MACA, A MI NO M'AGRADA EL PEBROT
QUINA TROMPA MIRA QUINA TROMPA,
TROOOOOOOMPA, TROOOOOOOOOOOOOOOMPA,
TOTHOM SAP QUE SÓC EL SHIN-CHAN!

Doncs jo què voleu què us digui, si veig el Shin-chan a la tele m'hi quedo mirant i ric ben molt! De fet, no fa gaire vaig mirar un capítol on el Kazama s'estava defecant a sobre abans d'anar a l'acadèmia d'anglès (dios, aquest nen és realment molt repelent xD) i anava a casa del Shin-chan per anar al bany però entre una cosa i l'altra no arribava a anar. El Shin-chan és un personatge que te l'estimes perquè no és real perquè si un nen així existís li rompries la cara als dos minuts de parlar amb ell xDD Però en el fons tothom l'estima al pobre Shinosuke.

Però a part del Shin-chan jo he de confessar que tinc dos grans personatges preferits. Un d'ells és la mare de la Nene, una dona amb poca paciència amb la qual m'hi sentia identificada quan anava al bany, treia el cunillet de peluix i l'apallissava com si no hagués demà. Vull un conillet com aquell... I l'altre, el gran personatge de Shin-chan que és i sempre serà, el mafiós. No dissimuleu, a tots us agrada el mafiós i té un lloc al vostre cor!



SÓC L'HEROI DEL MÓN SENCER, EM DIUEN L'ULTRA-HEROI, SÍ SÍ SÍ, SÓC EL MILLOR!!

M'encanta que després de tants d'anys encara recordo la lletra de moltes cançons com la de la Nadala de tinc un pèl (Tinc un pèl, tinc un pèl, tinc un pèl al cul, un de llarg, un de curt i un que no me suuuuurt...) Aaaaaaaah, grans temps! El doblatge en català és sublim, la seiyuu que fa de Shin-chan té el cel guanyat, ni punt de comparació amb el doblatge en castellà...

Ah, per cert, vaig tastar les galetes del Shin-chan que a l'anime tenien super bona pinta i dir-vos que no em varen agradar gaire... Estaven fetes com d'una patatilla que no tenia gust de res (sí, patatilla d'aquesta molt fluixa en comptes de galeta que era el que m'esperava) i a sobre tenien xocolata per dintre de manera que no sabies ben bé què menjaves perquè no sabies exactament de què tenia gust i era molt estrany... Si trobo la capsa (deu ser a algun lloc de per aquí) us en passaré una foto!

A mi em passa exactament el mateix! Considero que és un anime per adults, encara que mig món no ho entengui, i és cert que ric molt més ara que abans, hi ha bromes que estan molt ben treballades.
I per cert.... Fa anys que ja dic més xi que sí.....