Tadaima.cat

InuYasha


Fitxa tècnica:

Nom original: 戦国御伽草子 - 犬夜叉 Sengoku Otogizoshi InuYasha (InuYasha, A Feudal Fairy Tale)
Autora: Rumiko Takahashi
Directors: Masashi Ikeda (episodis 1-44), Yasunao Aoki (episodis 45-167)
Guió: Katsuyuki Sumizawa
Gènere: Shonen, fantasia, aventura, romanç, comèdia
Estudi: Sunrise
Capítols: 167
Any: 16 d’octubre de 2000 – 13 de setembre de 2004 (Al Japó, al canal Yomiuri TV)


Informació adicional:

Text amagat.

Manga:

Nom original: 戦国御伽草子, 犬夜叉 Sengoku Otogizoshi, InuYasha (InuYasha)
Any de publicació: 13 de novembre del 1996 – 18 de juny de 2008
Editorial: Shogakukan
Volums: 56
Curiositat: a l’any 2002, el manga InuYasha va obtenir el premi Shogakukan a la categoria Shonen.

InuYasha va marcar un abans i un després en la història de les obres de Takahashi, que fins llavors s’havia centrat més en el gènere de la comèdia, amb històries tan conegudes com Ranma ½ i Urusei Yatsura. A InuYasha, tot i que també hi ha comèdia, la història té un tint més seriós i fins i tot obscur, amb criatures demoníaques i escenes sovint pertorbants (certes escenes han ferit molt la meva sensibilitat, hi ha coses que preferiria no haver vist mai). Per això l’autora escull l’època Sengoku per desenvolupar la seva història, ja que era una època coneguda per les guerres civils i els conflictes.
No va ser fins que no vaig haver vist l’anime i em vaig adonar que podia mirar aquelles criatures sense donar-lis massa importància i centrar-me en tota la resta, que vaig començar a devorar els mangues.


Actors de doblatge:

InuYasha: Kappei Yamaguchi/Aleix Estadella
Kagome: Satsuki Yukino/Gemma Ibàñez
Sango: Houko Kuwashima/Joel Mulachs
Miroku: Koji Tsujitani/Claudi Domingo
Shippo: Kumiko Watanabe/Geni Rey
Kikyo: Noriko Hidaka/Isabel Valls
Sesshomaru: Ken Narita/Carles Di Blasi
Koga: Taiki Matsuno/ Hernan Fernández
Naraku: Tomoyuki Morikawa/ Àlex Messeguer i Santi Lorenz

Pel·lícules:

- Els sentiments que viatgen més enllà del temps (Toki wo koeru omoi)
- El castell dins el mirall (Kagami no naka no mugenjo)
- L’espasa de la conquesta (Tenka hado no ken)
- Foc a l’Illa Mística (Guren no horaijima)

Totes tenen adaptació al català.

OVA:

- Kuroi Tessaiga (2008)



犬夜叉: 完結編 InuYasha: Kanketsu-Hen (InuYasha: The Final Act)


Directors: Yasunao Aoki (1-23)
Sayaka Koiso (24)
Sachiko Sugimoto y Tachibana Kayo (25)
Yoshihito Hishinuma (26)
Estudi: Sunrise
Any: 3 d’octubre del 2009 – 29 de març del 2010

Al final de l’última temporada (capítol 167) la sèrie va quedar inconclusa, amb molts interrogants sense resoldre. Quan l’autora va haver finalitzat el manga, Sunrise va reprendre l’animació i va sorgir InuYasha Kanketsu-Hen, que consta de 26 capítols que també van ser doblats al català.




Openings:

“Change the world” per V6 (capítols 1-34)
“I am” per hitomi (capítols 35-64)
“Owarinai Yume” per Nanase Aikawa (capítols 65-95)
“Grip!” per Every Little Thing (capítols 96-127)
“One day, One dream” per Tackey and Tsubasa (capítols 128-153)
“Angelus” per Hitomi Shimatani (capítols 154-167)
“Kimi ga Inai Mirai” per Do As Infinity (capítols 1-26 d’InuYasha Kanketsu-Hen)

Endings:

“My will” per dream (capítols 1-20, 167)
“Fukai Mori” per Do As Infinity (capítols 21-41)
“Dearest” per Ayumi Hamasaki (capítols 42-60)
“Every Heart” per BoA (capítols 61-85)
“Shinjitsu no Uta” per Do As Infinity (capítols 86-108)
“Itazurana kiss” per day after tomorrow (capítols 109-127)
“Come” per Namie Amuro (capítols 128-146)
“Brand New World” per V6 (capítols 149-165)

“With You” per AAA (capítols 1-9 d'InuYasha Kanketsu-Hen)
“Diamond” per alan (capítols 10-17)
“Tooi michi no saki de” per Ai Tatekawa (capítols 18-26)




Argument:

L’esfera dels quatre esperits és una joia molt poderosa, capaç d’augmentar considerablement el poder tant de dimonis com d’humans. El hanyou (semidimoni) InuYasha intenta apoderarse’n, amb la intenció de convertir-se en youkai (dimoni complet). Quan està a punt d’aconseguir-ho, la sacerdotessa Kikyo, qui s’encarregava de custodiar l’esfera, l’atura segellant-lo a un arbre amb una fletxa i provocant-li un son profund que durarà 50 anys.
Malferida, la Kikyo mor poc després i s’emporta amb ella l’esfera, amb la intenció de fer-la desaparèixer d’aquest món i evitar que causi més morts i patiment.
La Kagome Higurashi és una estudiant normal i corrent que viu al santuari de la seva família, a Tòquio. El dia que compleix 15 anys entra al santuari on hi ha un antic pou que porta anys segellat per agafar al Buyo, el seu gat. Però de sobte un monstre emergeix de dins del pou i s’emporta la noia al passat, al Japó feudal de fa 500 anys, concretament a l’era Sengoku.
Allà es troba amb l’InuYasha, a qui acaba despertant del seu son arrencant-li la fletxa del pit; i amb la Kaede, germana menor de la Kikyo. Aquesta li revela que ella és en realitat la reencarnació de la sacerdotessa; ja que a banda de la semblança física posseeix poders espirituals i és capaç de detectar la presència de l’esfera i veure-la. La joia reapareix en escena a través de la Kagome, que al ser la reencarnació de la Kikyo duia l’esfera dins del cos.
La Kagome passa a ser la guardiana de l’esfera, però de seguida apareixen dimonis que al sentir la seva presència de nou se’n volen apoderar, i un d’aquests ho aconsegueix. En la lluita contra aquest dimoni, la Kagome acaba trencant l’esfera en trossos per accident.
Així, els fragments de la joia acaben escampats per tota la regió, i l’InuYasha i la Kagome hauran d’unir forces per recollir-los tots abans que caiguin en males mans, ja que un sol fragment en les mans equivocades pot ser molt perillós; i poder recompondre-la. Japó feudal i japó modern connectats a través del pou que la Kagome haurà de traspassar per poder seguir amb la seva vida d’estudiant a l’altra banda; alhora que haurà de lluitar contra nombrosos dimonis al costat de l’InuYasha i els seus amics per aconseguir l’objectiu de tots, que finalment no és només recompondre l'esfera.


Opinió personal:

InuYasha sempre ha sigut el meu anime preferit, per diverses raons que van mes enllà de que sigui l’anime de la meva infància que més nostàlgia em porta (que també). Miraré d’explicar les raons principals, sense enrrotllar-me massa (no prometo res :P).
La història es desenvolupa principalment al Japó feudal, un Japó poblat de dimonis i monstres que campen tranquilament pels pobles i els camps sembrant el caos (mai m’han agradat aquests bichos però tota la resta m’agradava tant, que m’era igual). Basat en un Japó que va existir realment, és un món fantàstic que sempre ha aconseguit absorbir-me, els escenaris estan molt ben aconseguits, desde el bosc on estava segellat l’InuYasha fins les viles de campesins, tots fan que et posis en situació i entris més i més en la història.





D’altra banda, gran part també es va desenvolupant al Japó modern, ja sigui a casa de la Kagome, al seu institut i
pel carrer. Els moments en que l’InuYasha anava al món modern per mi eren dels millors, les seves reaccions al veure coses que li semblaven tan estranyes com la televisió sempre em feien riure, així com la seva obsessió pel gat de la Kagome.



Els dos mons estan connectats a través del pou, i això és algo que sempre m’ha captivat de la història, fins al punt d’anar pel carrer sent una nena buscant forats que puguessin semblar pous i plantejant-me tirar-me a dins a veure si em portava al passat, preferiblement un passat on jo tingués poders i em trobés amb l’InuYasha (sort que es va quedar en una idea i prou).


A banda dels escenaris també m’agrada molt l’estètica dels personatges, tant la roba que porten (el traje de sacerdotessa sempre m’ha agradat) com les armes que utilitzen: les meves preferides eren l’arc i les fletxes (hauré simulat que tirava amb arc i que en sabia unes mil vegades) i el hiraikotsu (ós volador) que feia servir la Sango. Aquella arma m’encantava, sempre m’ha semblat una forma guai de carregar-te dimonis, fer-ho amb un boomerang gegant.





La història gira al voltant de l’esfera dels quatre esperits, aquest objecte que pot fer molt de bé o molt de mal depenent de les mans en que es trobi. Té una història interessant al darrere que s’explica en un dels episodis de la primera temporada. De petita m’encantava principalment perquè era rosa i brillant, però de més gran el que m’agrada és el seu simbolisme. Una mica de
llum pot acabar totalment amb la foscor i viceversa, una mica de foscor pot ser suficient per contaminar la llum… I una mica de poder en les mans equivocades pot ser molt perillós.





Amb trobar els fragments de l’esfera com a objectiu principal, sen’s presenta una història que a vegades pot semblar que no avança (hi ha lluites com les Sesshomaru/InuYasha que més d’una vegada em cansaven) però que es va tornant cada cop més interessant, amb nous i variats personatges que apareixen per interposar-se al camí dels protagonistes o ajudar-los, amb vincles que es van creant entre ells, històries del passat que es tornen relevants al present…
A cada capítol hi ha una mica de tot, no hi ha masses capítols que estiguin centrats només en una sola cosa. Això és una altra de les coses que més m’agraden d’aquest anime, com va alternant els diferents elements que conté, en un mateix capítol hi pot haver tant comèdia com drama.

Tinc una llarga llista de moments que m’han fet plorar com una magdalena, moments que m’han posat en modo fangirl total, moments que m’han fet riure moltíssim… està tot molt ben repartit de manera que no et cansis per veure massa d’una sola cosa, ja que fins i tot quan hi ha batalles excessivament llargues al final acaben apareixent moments que compensen haver-te tragat tot allò. Jo que sóc una sentimental no puc fer més que decantar-me pels moments romàntics o dramàtics, que n’hi ha uns quants. InuYasha no és pas un anime romàntic, però l’amor sempre està present, sense ser el centre.
No puc triar uns capítols que m’agradin més que d’altres, crec que tots tenen alguna cosa que els fa especials, fins i tot aquells que són puro relleno m’han acabat agradant i he acabat trobant a faltar aquell personatge que no apareixia mai més.




Parlant dels personatges, el que més m’agrada d’ells és que estan tan ben fets, que els hi acabes agafant carinyo a tots. M’ha passat amb pocs animes, això de començar detestant un personatge (en aquest cas la Kikyo) i acabant tenint-li simpatia i sentint tristesa per ella.
Suposo que era cosa de l’edat que tenia (vaig començar a veure InuYasha amb 8 anys), era una nena que s’acabava d’adentrar al món de shippejar parelles d’anime i no podia suportar que aquella dona de les serps voladores s’interposés entre l’InuYasha i la Kagome. Tot i que de gran em segueix molestant a vegades la seva actitud i semblant-me molt egoista, darrere de tot el que fa només hi ha pena, i finalment es demostra que té bones intencions. A més, sense ella la història perdria gràcia i és un molt bon personatge.




I apart d’ella està en Naraku, el malo malísimo que al final m’acaba donant una pena important, resultava ser més
humà del que mai havia volgut admetre... (els que hagueu vist el final m’entendreu). No és justificable res del que ha fet, i no deixa de ser un personatge malvat, però és un malvat amb una història tan trista i un paper tan important en l’anime que també li guardo un lloc entre els personatges que al principi no podia veure i finalment m’acaben agradant.


I d’altra banda el que també m’agrada molt és l’evolució que fan els personatges al llarg de la sèrie. Especialment a InuYasha Kanketsu-Hen, cada personatge té un moment en què s’enfronta a si mateix i s’enforteix. Posant un exemple, tant l’InuYasha com la Kagome presenten comportaments infantils i a vegades egoistes que finalment acaben deixant enrrere.
Al principi l’única motivació de l’InuYasha era convertir-se en dimoni complet per deixar enrrere el seu passat i no veia més enllà d’això, però al costat del seus companys va fent una evolució que el porta a qüestionar-se si és realment això el que desitja i si realment paga la pena.

La Kagome té moments en què lluita, però la majoria d’episodis es quedava sense moure un múscul esperant que l’InuYasha la rescatés (això em posava nerviosa d’ella) però també va canviant, cada vegada es fa més forta i demostra que sap lluitar pel que li importa i defensar el que és just (encara que a vegades es passi molt amb el “seu gosset” xD)



La raó per la qual és un dels meus personatges preferits és que sempre m’hi he identificat en certes coses (en d’altres gens): com no dubta ni un segon a ajudar a qui ho necessita i com manifesta els seus sentiments obertament, plorant si ha de plorar i cridant si ha de cridar; com és fidel al que sent i segueix al seu cor, per dolorós que sigui.




En fi, m’agrada veure a través d’aquests personatges que tant m’agraden com les experiències i el haver d’enfrontar-se a una sovint crua realitat fa que un vagi evolucionant i fent-se més fort a mesura que canvia certes formes de pensar i comportaments… i com trobar persones que t'ajudin pel camí pot ser decisiu per aconseguir-ho.


I ara passo a la part dels records, que sino faré un post kilomètric. Apart de tot el que he mencionat, a aquest anime li tinc un carinyo especial perquè forma part del meu procés de passar de nena a adolescent, em va acompanyar en aquest camí i em va fer viure moments molt macos, i també va ser el responsable de tornar-me fanàtica del manganime en general.
La majoria de records que en guardo son amb la meva millor amiga de la infància, amb qui ens passàvem els patis jugant a buscar fragments de l’esfera o a inventar-nos històries alternatives en les que l’InuYasha deixava de banda el seu orgull i es declarava per fi a la Kagome. Apart estan els berenars de després de classes enganxades a la tele, saltant del sofà per cantar juntes tant l’opening com l’ending.
Un altre record que tinc molt gravat a la memòria és d’un dia en que totes les noies de classe, que normalment no ens juntàvem mai, ens vam juntar a l’hora del pati per jugar a InuYasha i jo vaig poder ser la Kagome (ja que amb la meva millor amiga sempre ho volia ser ella). Vaig passar aquella mitja hora pujada a l’esquena d’una noia amb la que normalment no em parlava, corrent pel pati i cridant: SENTO LA PRESÈNCIA D’UN FRAGMENT DE L’ESFERA!
I com aquest moltíssims records més, tardes i hores de "classe" dibuixant (bueno, més aviat calcant) dibuixos d’InuYasha, converses amb amigues debatint temes com “la Kagome i la Kikyo son la mateixa persona o no?”, intents de fer cosplay de Kagome agafant una samarreta blanca del meu pare i dibuixant la resta amb retoladors…
I quan l’anime es va reemetre allà pel 2012/2013, moments jo sola davant la televisió tornant a emocionar-me com feia de petita, veient els mateixos episodis que ja havia vist però entenent coses i veient d’altres de forma totalment diferent, i gaudint com si tornés a ser la nena que somiava amb viatjar al passat i viure aventures al costat de l’InuYasha i companyia.

És un anime del que podria dir moltes coses, tan bones com dolentes, però principalment és un anime que sempre ha format part de mi i que m’ha marcat moltíssim, connecta amb la meva sensibilitat i em fa sentir moltes emocions. Una bona història, uns bons personatges, una banda sonora preciosa i pel meu gust perfecta per l’anime (Kaoru Wada és un compositor genial) així com els opening/endings… Per tot això l’he triat.


I bé, vosaltres vau arribar a veure el final? (Jo he de dir que el final en català no el vaig arribar a veure mai per la tele, el vaig veure per internet)

El seguíeu o vèieu episodis sueltos? Us porta feels o records especials com a mi? ^^

Inuyasha, quins records, va ser el primer manga que vaig comprar i l'únic que ara per ara tinc complet. Vaig començar a veurela així com de casualitat, que la feien després del Detectiu Conan (una constant al 3xl) i em vaig anar enganxant tot i que no m'enterava de res del que pasava. D'aquí vaig passar a comprarme els toms de manga, inclús m'he vist les películes, que és algo que no faig casi mai perquè solen ser d'una qualitat tan pobre que fa pena, i durant molt de temps la vaig considerar la meva sèrie preferida, segueix sent de les que més m'agraden, però accpeto que és en gran mesura pel factor nostalgia (i pot ser que pels dibuixos del manga també). De fet encara recordo alguns personatges com dels que més m'han agradat. Dit això, quan descobreixes que l'argument general és agafar la idea de Viatge a l'Oest, crec que perd una mica. En sèrio quantes obres hi ha inspirades en aquest llibre?

I tornant als personatges m'agradaria comentar un parell de coses. La primera és que en Sesshomaru, amb la Rin, fan una parella genial, tenen moments genials i de fet els recordo com una parella de personatges que després he vist a un munt de llocs però mai de la mateixa manera (inclús a Joc de Trons ho van intentar), i en un final que el recordo força mediocre, els capítols del Sesshomaru del Kanketsu-hen els trobo increíbles i de vegades encara els torno a mirar (són tres, és lamentable el que van fer). També volia comentar la Kagome, que al principi (molt al principi) la veia una mica pesada però al final em va agradar molt la veritat, és forta i es pot considerar que és una bona protagonista, que és al cap i a la fi el que és. Peeerò (sempre hi ha un però) jo era més de la Kikyo... que no em desagrada el tema de la Kagome i tal, però aquell parell de capítols de flashback de l'Inuyasha i la Kikyo encara els recordo força i molt reals, i jo era un crío de merda, vull dir el dia que els vaig veure vaig tenir un malson així que poca broma. :roll:

I m'ha semblat llegir que buscaves pous per tirar-t'hi quan eres petita xD, per si de cas no ho facis que allà saltaven amb molta alegría xD

Si no n'haguéssim parlat ahir potser no m'hauria percatat mai de que havies respost això jajaja, gràcies!

Jo vaig començar a fer la col·lecció de petita amb molta ilusió, vaig arribar fins al trenta i pico però coses de la vida es van acabar perdent quasi tots i ara només m'en queden alguns sueltos. Ni recordo com la vaig començar a veure, el que recordo és que em va cridar l'atenció l'opening i els dibuixos, aquestes dues coses van ser suficients per fer-me enganxar a la sèrie. Les pelis les he vist totes (en català només la primera) i valen molt la pena, sobretot les dues primeres, em van agradar moltíssim. Jo ja deus haver vist que la segueixo considerant la meva preferida perquè m'agrada quasi tot però això del factor nostalgia també és cert, em porta tants records de la infància que vulguis o no influeix. No he llegit mai Viatge a L'Oest, però bé arguments sobre viatges per cercar coses n'hi ha i n'hi haurà sempre moltíssims.

El Sesshomaru i la Rin sempre m'han agradat molt però he de dir que mai els he vist com a parella, sino més com a pare-filla, la Rin desperta el costat sensible i protector d'en Sesshomaru més que un costat romàntic tal com ho veig jo. Potser si haguessin fet avançar la sèrie fins que la Rin es torni adulta sí que els hauria vist junts, pero amb ella sent una nena como que no. Sí és cert que tenen moments molt macos i juntament amb el Jaken formaven un trio interessant. El final va ser bastant decepcionant, probablement haurien d'haver-lis dedicat com a mínim un parell d'episodis més, així com a en Sesshomaru. Van ser molt bons els episodis en que va sortir però jo el volia veure aparèixer més. Però bueno, almenys el van fer participar a la lluita final contra en Naraku, que al pobre Koga ni se li va veure el pèl.
La Kagome té moments en que no m'agrada la seva actitud, especialment quan només espera que la rescatin, però m'agrada que hagis dit que és una bona protagonista, té un paper molt important a la sèrie apart de ser la parella de l'InuYasha. Respecte això de la Kikyo, ho entenc perfectament, de petita no la suportava però ara m'agrada molt. La seva història amb l'InuYasha és trista i preciosa, els capítols en que s'explica són molt macos i està clar que l'InuYasha mai podrà oblidar una història com aquesta. Apart d'això és un personatge molt important per la història també, tant com la Kagome.

Buscava pous si, però per sort mai m'ho vaig arribar a plantejar seriosament això de saltar-hi, sino potser ara no seria aquí xD

Buah... Inuyasha és un dels pocs animes llargs que m'he vist 3 o 4 cops sencer. La veritat és que m'encanta!



Inuyasha te una bona part de la meva infancia, menys quan era molt prtita, tots els altres moments els recordo amb Inuyasha a la tele. Era d'aquells animes que smepre agradaven i acabaven fent per la tele, i jo mirant-lo ben feliç!

La Rumiko Takahashi es una mangaka massa bona menys per Kyokai no Rinnei amb Inuyasha va saber robar aquella escencia que feia que fos un anime bo per tots els públics, tant femení com masculí, i aixo ajudava a tenir molt més exit!

Quan era petita, el meu personatge preferit era la Sango, una noia molt forta, amb una gran personalitat i que vivia sota un dur passat (com la majoria de personatges del anime) i que sempre era acompanyada per la seva geteta dimoni, la Kirara, una de les coses més adorables d'Inuyasha!

Aremirar-me l'anime al cap d'uns anys, i al ser més conscient de tots els personatges i tal, el meu personatge preferit va passar a ser la Kagura, que tot i que al principi no m'agrada massa, a mida que va abançant l'anime va canviant i realment és un personatge que va molt a millor, i l'unic que busca és la seva llibertat! Jo la Shippejava molt amb el Seshomaru, eren la meva OTP



I dels Opening i Endings no tinc res a dir, massa genials, sobretot l'Opening , Angelus, és una de les meves cançons preferides!!

Merci pel post Kagome!!

Enyoro moltíssim aquella època en que encenia la tele i sabia que farien InuYasha... recordo que el feien a un altre canal que no era el k3, crec que es deia Localia,(emetien anime en castellà) encara que ho gaudia més en català em posava eufòrica cada vegada que sentia l'opening.
Estic d'acord amb el que dius sobre la Rumiko, és una mangaka amb un estil molt propi i l'admiro molt, té una gran habilitat per crear històries que alternen el drama, el romanç i la comèdia i personatges als que tothom agafa carinyo.
(Et recomano que miris l'anime de Kyoukai no Rinne, és molt millor que el manga xD sí que no és de les seves millors obres, pero val la pena donarli una oportunitat)

La Sango m'encanta moltíssim *-* després de la Kagome és el personatge que més m'agrada, la seva història m'ha fet plorar un munt de vegades. És una noia admirable, forta i valenta que lluita per allò que li importa a pesar de tot el pes que carrega sobre les espatlles. Sempre he volgut fer cosplay d'ella, amb l'armadura d'exterminadora, el hiraikotsu i la Kirara m'encantaria tenir una Kirara, una gateta adorable que quan la necessites es torna enorme i pot lluitar contra qualsevol dimoni.

I sobre la Kagura... em va passar el mateix que amb la Kikyo, era un personatge que al principi només podia veure com a dolent, que volia que desaparegués quan abans millor, però a mesura que avançava la sèrie anava entenent més les seves raons i motivacions. Sobretot a InuYasha Kanketsu-Hen, em va emocionar moltíssim el capítol en que la Kagura és la protagonista. Jo també la shippejava amb en Sesshomaru, trobo que fan una parella maca, i m'hauria agradat que tinguessin més moments junts :( però bueno, a Kanketsu-Hen... buf, si has vist el final m'entendràs.

Angelus tant en català com en japonès és un dels meus openings preferits! Tots els openings i endings d'Inuyasha m'encanten, mai els deixo d'escoltar, m'alegren i m'emocionen a parts iguals.

Moltes gràcies per respondre al meu post Meina ^^

Jo he de comentar aquest post. Obligatoriament. InuYasha... aishhhh el meu primer amor XD Aquest anime m'ha marcat molt. L'he vist més de 5 cops sencer i no se quants cops a trossos. Va ser el primer, i el que em va introduir en el mundillo de l'anime i el manga. Les cançons brutals i la bso em posa els pèls de punta cada cop que l'escolto. Tinc el tema d'InuYasha de to de trucada JFYI
Em saltaré la part on em passo 1000 paràgrafs dient com n'és de fantàstica la Rumiko Takahashi. L'estil de dibuix m'encanta i la trama... ufff ÈPICA!
No em posaré tampoc a nombrar els personatges perquè m'hi passaria hores, els acabaria dient tots. Perquè al llarg de l'anime profunditzes tant en ells que agafes afecte als bons i als dolents. Alguns dolents no ehhh Alguns que els petin. Però parlo del Naraku, la Kagura, la Kikyo...

PER MI INUYASHA SIGNIFICA MOLT

@Elia Periwinkle jo crec que l'InuYasha ha sigut el primer amor de totes jajajaja :P
Veig que a les dos ens ha marcat quasi per igual, jo l'he vist encara més cops i estic segura que mai me'n cansaré perquè no hi ha cap anime dels que he vist fins ara que m'hagi agradat tant. Jo tinc totes les cançons baixades i les escolto tan sovint com puc, els pèls de punta cada cop que ho faig també * - *
Saps que tinc My Will (versió curta) de to de trucada? :3

I per què te l'has de saltar? m'encanta llegir parrafassos d'amor cap a aquest anime i la seva autora jajaja, a mi l'única cosa que no m'agradava de l'estil de la Rumiko eren els dimonis i escenes de sang i fetge, treient això té un estil impressionant, és com si t'absorbís mentre llegeixes i entris dins la història completament.
I amb això dels personatges t'entenc perfectament, ja hauràs llegit que al final a la Kikyo vaig passar de no suportar-la a agafar-li molt d'afecte i sentir pena per la seva mort.

M'encanta trobar gent per als que InuYasha significa tant com per a mi! Gràcies per comentar (L)

Toca reviure aquest tema ja que han anunciat una seqüela d'Inuyasha: Yashahime: La Princesa Semi-Demoni



Encara no tenim confirmació sobre dates (sembla que podria ser a la tardor d'aquest 2020) però s'ha anunciat el retorn del mon d'Inuyasha a través d'un spin-off amb les filles de l'Inuyasha i en Sesshomaru com a protagonistes. Aquesta història tindrà lloc 10 anys després d'on es va acabar Inuyasha.

Sinopsis: Al Japó feudal, els bessons Semi-Dimoni Towa i Setsuna es separen durant un incendi forestal. Mentre busca desesperadament a la seva germana menor, Towa passeja per un túnel misteriós que l'envia al Japó actual, on és trobat i criat pel germà petit de la Kagome, en Sota, i la seva família.

Deu anys més tard, el túnel que connecta les dues èpoques s'ha tornat a obrir, permetent que Towa es retrobi amb Setsuna, que ara és un dimoni que treballa per en Kohaku. Però per sorpresa d'en Towa, Setsuna sembla haver perdut tots els records del seu germà gran.

Al costat de Moroha, la filla d'Inuyasha i Kagome, els tres viatgen entre les dues èpoques en una aventura per recuperar el seu passat perdut.

No m'esperava gens aquesta noticia, per això encara estic bastant en shock. Fa tant de temps que vaig veure Inuyasha que no en recordo el final però va ser un anime tant important en el seu moment que estic molt hyped amb aquest spin-off.

Evidentment m'encantaria poder tornar a veure tots els personatges d'Inuyasha però sent un spin-off no se si sortiran, igualment han aconseguit que tingui ganes de fer un rewatch de l'anime.

Que us sembla la notícia? Creieu que pot ser un digne successor d'Inuyasha?

Nafi ha escrit: ↑09 maig 2020, 13:40 Encara no tenim confirmació sobre dates (sembla que podria ser a la tardor d'aquest 2020) però s'ha anunciat el retorn del mon d'Inuyasha a través d'un spin-off amb les filles de l'Inuyasha i en Sesshomaru com a protagonistes. Aquesta història tindrà lloc 10 anys després d'on es va acabar Inuyasha.

Que us sembla la notícia? Creieu que pot ser un digne successor d'Inuyasha?

Quina inesperada noticia, La sinospsis fa molt bona pinta, independentment de si surten o no surten l'inuyasha i companyia crec que pot ser una bona història però que no li arribarà ni a la sola de les sabates de la sèrie original (espero equivocar-me). Tot el que estigui relacionat amb inuyasha m'ho empasso amb un embut si fa falta.

Tinc ganes de que surti (i molt més ara, que tan faltats d'anime estem).

Em faria moltíssima il·lusió que sortissin l'inuyasha i la kagome (com a mínim). Tot i que he de reconeixer que el final d'inuyasha és extremadament tancat en comparació amb d'altres animes, tinc moltes ganes de saber més i de tornar a recordar aquells moments.

Resum: molt de hype.

Doncs quan he vist la noticia m'ha fet molta il·lusió. Inuyasha va ser un dels clàssics que més nostalgia m'ha acabat generant.

Després pensant-ho fredament he recordat altres casos on s'ha intentat fer el mateix sense èxit. Així que ara per ara, crec que no el hypejaria gaire a no ser que acabi sent l'excepció i acabi sent bo. Però toquem fusta. El màxim que espero veient altres casos, es que sigui simplement decent.