Argument

La Miaka Yuki és una noia de 15 anys golafre i bleda que es prepara pels exàmens d'ingrés a la Preparatòria. La protagonista, sense ser massa intel·ligent, està intentant entrar a un institut d'elit per fer feliç la seva mare, esforçant-s'hi molt cada dia per pujar les seves notes. Un dia la Miaka va amb la seva millor amiga, la Yui Hongo a la biblioteca nacional on la noia és sorpresa per un enorme fènix vermell que la guia fins a una sala plena de llibres prohibits, d'entre ells "Els Quatre Déus del Cel i la Terra".

La Miaka i la Yui entren a un món misteriós guiades pel fènix, apareixent als suburbis d'una gran ciutat on són atacades per uns traficants d'esclaus i salvades miraculosament per un noi amb el caràcter de "dimoni" al front. Ambdues tornen al món real, però la Miaka no pot deixar de pensar en el noi.

A causa d'una brega amb la seva mare, la Miaka torna a la biblioteca per entrar de nou al llibre. Allà es torna a trobar amb el noi del caràcter de dimoni i amb l'emperador de l'Imperi qui li explica que ha arribat a aquell món per convertir-se en la Sacerdotessa de Suzaku i que si aconsegueix reunir les set estrelles de Suzaku -persones amb un caràcter escrit al cos- podrà fer realitat tots els seus desitjos, fent que aprovar l'examen fos possible.

Però la Miaka no és l'única elegida pels Déus per convertir-se en sacerdotessa. El país enemic de Kuto, protegits per Seiryu, tria com a sacerdotessa la Yui, fent que aquestes dues amigues s'enfrontin per aconseguir el mateix abans que l'altra, convertint-se en enemigues mentre la guerra entre els dos països esclata.

Opinió personal

És un anime que em porta molts bons records de quan amb les meves amigues a l'Institut esperàvem ansiosament cada dia per veure el capítol al K3. Em va marcar moltíssim a la seva època, era el primer shojo un poc més madur que veia ja que fins el moment només havia vist Sailor Moon o la Sakura així que per a mi Fushigi Yugi va ser una onada d'aire fresc al món de l'anime. Em va pegar molt fort i no només a mi! Tothom es mirava Fushigi Yugi i fins i tot varen convidar a la Yuu Watase a un Saló del Manga!

Em va enganxar moltíssim perquè d'entrada l'argument és bastant original i l'aventura que se'ns presenta no deixa indiferent: buscar set persones que segurament s'amaguen el caràcter del cos per no ser trobades i que poden ser a qualsevol lloc. D'entrada l'aventura es presenta complicada!

I justament és això, la gran quantitat de personatges li dóna més gràcia a la història, bàsicament perquè tots ells estan ben definits, molt ben treballats des del punt de vista artístic i psicològicament tenen molt d'encant perquè poc a poc els vas coneixent millor, tenen un passat sovint impactant que se'ns va explicant a mesura que avança la història. Són realment personatges molt autèntics i que marquen moltíssim. Una pega? Que no els hagin desenvolupat molt més!! Molts dels personatges d'aquesta història es mereixien més atenció!

Els guardians de Suzaku són molt carismàtics, tenint tots el seu encant: el narcicisme de l'emperador, les ocurrències del Nuriko, la bogeria del Tasuki i també personatges seriosos amb passats tristos com el Chichiri o el Mitsukake. D'altra banda, els guardians de Seiryu també tenent el seu encant: el manipulador ressentit del Nakago, l'amor de la Soi i el Suboshi, la bondat de l'Amiboshi, el pervertit Tomo...

A més dels personatges, també he de dir que una de les coses que recordo de seguida de Fushigi Yugi és la seva banda sonora molt treballada i acurada, d'aquestes que per molt de temps que hagi passat se't queden a la ment i no pots evitar somriure quan la recordes.

En general tots aquests punts em varen agradar moltíssim: l'aventura, els personatges ben treballats, una bona banda sonora i una animació decent per tenir en compte l'època en la qual es va fer. Pel meu gust li fallava justament el fet que fos un Shojo: l'amor del Tamahome i la Miaka era molt empalagós, massa idealitzat i se'm feia molt pesat, però segur que a moltíssima gent li agradava aquest anime justament per això. A mi no. A mi m'agradava el Hotohori.

I de fet, en la meva opinió, el que menys m'agradava de l'anime era justament la Miaka i crec que és la protagonista femenina que menys m'agrada. Sovint em feia perdre els nervis amb la seva actitud de nena consentida i malcriada. La Yui tampoc es queda pas enrere: és molt egoista, volent venjar-se de la Miaka prenent-li el Tamahome, de qui s'enamora perdudament només en veure'l.

Altre punt a tenir en compte és que la història té dues parts ben clares i que a la segona l'argument baixa moltíssim. Però val molt, moltíssim la pena veure-la només per la primera temporada, des de l'inici fins el primer intent d'invocació de Suzaku. De fet, sap greu dir-ho però els OVAS no valen massa la pena ja que adapten una part de la història que la Yuu Watase no feia comptes dibuixar, però va rebre pressions editorials per continuar amb la història perquè va tenir molt d'èxit.

Tot i això, realment Fushigi Yugi val la pena!

Opening i ending

Text amagat.

Balla i enlaira't, Suzaku, ets un miracle!

Una gran llegenda s'ha posat en moviment, revelant l'ésser i qui sóc en realitat.
I un eco molt llunyà diu "t'estimo" i em duu al teu costat.
(El meu esperit es despertarà)
Tot inundant de llum un altre món ple de goig.

I què puc fer per la persona que m'estimo tant, que estimo tant?
No hi ha cap somni tan impossible que no es pugui fer realitat.
Hi crec a cegues, i penso que l'amor ho salva tot. Ho salva tot.
Obre la porta a la ment cap a l'infinit.



Vaig cridar el teu nom, llavors va ser com si despertés
d'un vell somni mort feia molt de temps.
Mai m'hauria imaginat que jo podria tenir la immensa sort de retrobar-te.

Entre la multitud, miraves fixament la noia que duia el meu pentinat,
una noia especial que et seduïa per formar una parella.

Les mirades es van trobar...
Ho vaig saber gairebé a l'instant que era jo l'escollida i venies a mi.
I la intensitat dels batecs del cor fa bullir la sang per tot el meu cos.
M'he de mantenir ben ferma i resistir, he de procurar no perdre el control.

Però no corris tant, que m'espantaràs!
Sóc com un gatet perdut en l'univers, però si la dolçor l'aboques sobre mi
no m'escaparé i seré un gatet tranquil. Mèu!

Puntuació

Realment jo li posaria un 9 perquè és una gran història, una bona aventura, grans personatges, móns diferents i molts husbandos!! Té errades però jo els hi puc perdonar!

I vosaltres? Heu vist Fushigi Yugi? Quins personatges us agradaven més? En teniu bons records?

Fushigi Yugi es un anime que em va marcar molt!

Recordo moments rendoms de la meva infancia mirant Fushigi Yugi, sobretot un estiu que devia fer 5e de primaria (mes o menys) en el que vaig pillar que el feien per la tele i cada dia, a la hora que el fessin (que dira que era el migdia) em posava a mirar-lo. El primer dia d'aquell estiu al veure un dels capítols, vaig recordar que de més petita ja l'havia vist i aixo em van fer entrar més ganes de seguir-lo!

Després al cap d'uns anys, quan o anava a 2n d'ESO vaig decidir tornar-me a mirar l'anime, i com sempre, em va encantar! Tot i que aquest va ser el primer cop que el vaig veure tot sencer!

Sens dubte el meu personatge preferit era el Chichiri


Pero el Tasuki i el Nuriko també m'encantaven moltissim!

Els personatges com el Mitsukake i el Chiriko, sempre estaran al meu cor.

Pero a diferencia de molts a mi els dos protagonistes i el Hotohori no m'agradaven massa... Uns per ser uns pavos que només creuen en l'amor i l'altre per creure que per ser guapo i ric ho pot tenir tot (gomene Hanako, pero s'havia de dir xDD)

Jo al igual que la Hanako li poso un 9!!

me'n oblidava... no he escoltat els openings i endings en japonés, pero en català m'encantaven (no sé si és per que ja els relaciono amb la meva infancia i per aixo m'agraden o simplement per que son massa genials)

Ja sabeu que no sóc molt fan dels shojos (començo a pensar que és perquè me'ls vaig veure tots de petita al K3) però jo també veia Fushigi Yugi tot i que desgraciadament no l'he tornada a veure sent adulta, encara. Jo també odiava a la Miaka, puta Miaka que inútil era, i en Tamahome (que com a personatge en sí tampoc estava malament) es tornava molt molt gilipolles amb la tia tonta al costat i es convertien en una parella insoportable la veritat. Per a mi lo millor de Fushigi Yugi eren els personatges secundaris, m'encanten les històries amb més d'un personatge "principal" i que vagin tots en grup i totes les personalitats es contrastin per lo que m'encantava veure les aventures del grupillo raro aquest, i com molt bé diu la Hanako els personatges secundaris-però-no-tant estan molt ben definits i això li dona bon joc a l'història.. Tot i això també tenia el meu husbando (ja apuntava maneres des de joveneta jo) i era ni més ni menys que en Tasuki m'encantaven els seus cabells taronges, però també perquè era molt gilipolles i m'encantava quan feien el subnormal amb en Tamahome com nens petits (sense la Miaka en Tamahome no estava tant malament...), eren molt gilipolles i jo em reia com una tonta.



Per altra banda em feia molta gràcia la Yui, perquè era la dolenta i això a mi sempre m'agrada. M'encanten els dolents, sempre m'han encantat i l'odi visceral de la Yui cap a la Miaka m'encantava (en part perquè el compartia, puta Miaka de merda). Quan arriba al mon aquell a la Yui no la rescata un tio buenorro, la segresten dos desgraciats i a l'anime donaven a entendre que la violaven o algo així (o jo em montava moltes olles de petita). Això em va fer empatitzar molt amb la pobre Yui (que a més em recordava molt a la Marinera Urà amb aquell pentinat) i cada vegada que putejava a la Miaka jo estava feliç al meu sofà animant-la amb ponpons m'encantava veure la Miaka sofrir. He de reconeixer que em molestava bastant que la Yui s'enamorés d'en Tamahome, jo hagués preferit que simplement els volgués separar per fer-los sufrir (molt més en plan Izaya) però no, allò semblava més una baralla de pati de pre-escolar per una joguina que les dos volien i no VENJANÇA, que és lo que jo volia, SANG. A més la Yui tenia com a ajudant a un rubio buenorro a qui pràcticament no lo feia cas, tiatonta. Tot i així recordo molt bé (és la saga que millor recordo) la part en que la Yui li fa magia gitana a en Tamahome i aquest es torna dolent i l'estima a ella, i a més intenta matar a la Miaka. Quina pena que al final tot acabi bé i tornin a estar junts, tot i que la Miaka después d'això consegueix tornar-se més idiota, en comptes d'alegrar-se de recuperar-lo i follar-se'l como si no hubiera un mañana decideix allunyar-lo d'ella i començar amb una paranoia molt gratuïta. És pot ser més idiota que la Miaka? Spoiler: NO!



També es mereix una petita menció l'idiota del germà de la Miaka, que cada X capítols sempre sortia donant pel sac però mai aconseguia fer res útil. Quin tio més frustrant (es nota de qui és germà).
Finalment comentar només lo perfecte que és l'ending de Fushigi Yugi, avui en dia de tant en quan encara acabo a les 3 de la matinada escoltant-lo per youtube
I per què tothom s'havia d'enamorar de la Miaka? Em molestava sobretot lo d'en Tasuki, ell es mereixia algo molt millor. Abans que acabar amb la Miaka preferia que allò acabés amb una orgia yaoi i en Tamahome i en Tasuki es liesin, i si no amb en Tamahome amb el travesti sexy que també tenia lo seu

Recordo que me germana m'obligava a veure-ho sempre, tot i mai em va acabar de agradar de petit, suposo que pel drama de la sèrie.

Això si, els openings i endings m'encanten

Estic contenta que hagueu reobert el tema perquè fa només uns dies que es va anunciar que la Yuu Watase d'aquí res treuria el manga de l'arc de Byakko. La serialització començarà a l'octubre!



Fa uns anys que va treure el de Genbu, en una sèrie de 12 toms titulats Fushigi Yugi Genbu Kaiden (mal publicada per Norma) i contava la història de la primera sacerdotessa, la del Deu Genbu, Takiko Okuda.

La història de Byakko seria la segona de manera cronològica: Primera la de Genbu (Fushigi Yugi Genbu Kaiden), segona la de Byakko i la tercera la història que tots coneixem, Fushigi Yugi. De fet, no sé si ho recordareu, però la Sacerdotessa de Byakko (Suzuno, si no recordo malament) i uns quants personatges d'aquesta saga (el Tatara, per exemple i un vell que era el mestre del Tamahome) sortia en uns capítols de Fushigi Yugi.

No sé vosaltres però jo tinc hype i em fa moltes ganes llegir aquest manga!!

Uoooooooooooh, ara anunciar aixo m'has recordat que tenia la saga Genbu a mitges, i al llegir el que has explicar ara m'han agafat moltes ganes d'acabar-la i de llegir aquesta nova (quan començi a sortir i tal).

Jo si que recordo els personatge de Byakko que surten a la temporada de la Miaka i tal, recordo que sortien protegint un objecte (que no recordo el nom) que era de la seva sacerdotessa (crec)

Tinc ganes que començi a sortir!