[Anime de temporada] Wave!! Surfing Yappe!!

Respon
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

Wave!! Surfing Yappe!!


WAVE!!~サーフィンやっぺ!!



Imatge


Episodis: 12
Gènere: Esports, Slice of Life
Estudi: Asahi Production
Adaptació d'una trilogia de pel·lícules
Pàgina web oficial
MyAnimelist

Argument


La història passa a la ciutat d’Oarai, a la prefectura d’Ibaraki, i se centra en en Masaki Hinaoka, que es fa amic d'un alumne nou, en Shou Akitsuki, abans de les vacances d’estiu, i s’acaba enganxant al surf. A través de l’esport, en Masaki farà nous amics i també s’allunyarà d’ells en el seu viatge cap a l’edat adulta.


OP i END

Text amagat.

Opinió personal

Text amagat.
De moment he vist els dos primers episodis i tinc la intenció de veure tota la sèrie. Deixo constància que de moment aquesta sèrie m'ha agradat, que no odio a mort el protagonista (independentment del que llegiu a continuació) i que m'agrada criticar per diversió, no perquè ho consideri una aberració indigna d'existir (llavors no faria l'esforç de pensar-hi i fer-ne un post gaire treballat). Dit això, passem a la secció de crítica, que si només es diuen coses bones, el post seria molt avorrit. xD

El protagonista, en Masaki, és un ximple com la gran majoria de protagonistes shonen d'animes d'esport. D'ara endavant queda rebatejat amb el nom de senyoret talòs, o senyoret cap buit si voleu referir-vos-hi pel cognom. De fet, quan algú té tan poques neurones, virtuals en aquest cas, el més normal és que esperis que poca cosa pot arribar a fer el pobre personatge, perquè li falta capacitat per poder pensar-les primer. Per això, se'm fa difícil d'entendre com pot arribar a concebre una ximpleria tan gran com anar a fer surf tot sol, en plena tempesta, amb unes onades que fan el doble que ell, i, el més important, sense saber nedar. Tot això és molt concebre, i el pobre no té prou neurones per això. O potser estic equivocada. Potser fins ara, el primer episodi, les tenia marcides de no tenir-ne cura com cal, i de tant remullar-se amb el crush han reviscolat una mica. Vés a saber.

I s'ha remullat molt amb el crush, no es pot negar. :pervertmoon: La temàtica aquàtica, mirar-se embadalit el cos la forma de l'altre per admirar-ne la musculatura la tècnica em recorda força a Free.

Del crush, en Sho, de moment no en sabem gaire cosa, però com que s'ha mencionat que té un germà surfista força famós, sospito que seguirà la típica trama del personatge que és molt bo en l'esport, però està acomplexat perquè el germà gran és encara millor, etc.

L'amic, en Naru, em fa força gràcia amb les seves cançonetes constants. El pobre fa d'espelma en les sessions als onsens dels altres dos i a sobre li donen la culpa, més o menys, pel fet que de cop i volta el senyoret talòs li surti un ull de poll al cervell. Perquè és clar, com que ha decidit anar a fer el batxillerat a Hawaii i el senyoret talòs s'adona que no sap què vol fer amb la seva vida (i qui ho sap a segon de secundària?) i que si se'n va, ja no estaran tots tres junts, pren la sàvia decisió que ja he comentat d'anar a fer surf. :roll:

Al final decideixen, però, que és igual on siguin, que el mar els unirà sempre. Que bonic :) L'internet i la varietat de programes per parlar a distància, ja no dic el telèfon, que trucar a Hawaii els costaria un ull de la cara, no fan falta si tens el mar que et connecta. Deuen haver anat a classes de la Vaiana per poder parlar amb l'aigua. :lol:

I per acabar us deixo la bonica imatge d'en Sho després de salvar el senyoret talòs, que podria dir-se que el pobre no arriba ni a trobar aigua a mar, però en aquest cas n'ha trobat, i molta. Fixeu-vos que en Sho té poders especials, miraculosament, mentre surt de l'aigua amb el jove ofegat en braços, la tempesta amaina i l'il·luminen rajos de sol que es filtren a través dels núvols. És un senyal diví d'aprovació per aquest ship? És casualitat?

Text amagat.
Imatge
Nina-chan l’ha editat per darrera vegada el dia: 02 feb. 2021, 22:08, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

Ja he mirat el tercer capítol, amb una mica de retard, perquè estava esperant a veure si H3 el treia subtitulat, però sembla que no s'hi animen de moment.

En aquest capítol fan un time skip d'un any i passen a ser al dia del torneig al qual s'havien proposat participar per tal de reforçar els seus llaços d'amistat i fer records inoblidables perquè l'amic se'n va a fer el batxillerat a Hawaii i no existeixen ordinadors ni mòbils per poder mantenir el contacte. :idea:

En fi, que després d'un any de surfejar en Corgui, el protagonista, hi va amb totes les intencions de guanyar i promet trobar-se a les semifinals amb l'amic. Arribats aquest punt el capítol podria haver anat de dues maneres. Com tots els shonen d'esports en què el protagonista comença sense saber-ne gens, té un do innat que fa que a tothom li caigui la bava. També sembla que és un requisit imprescindible que siguin repel·lent a més no poder i es creguin els reis del món, que guanyaran pel poder de "jo ho vull més que tu" (tot i no tenir ni idea de si l'altre ho vol més o no).

Vaja, que arribats aquest punt, en Corgui, senyoret talòs, podia guanyar pel poder que se li va concedir quan va ascendir al nivell de protagonista o podia perdre per afegir dramatisme a la història. Personalment, jo esperava amb candeletes que perdés estrepitosament. :D

Que al final hagi perdut a la segona ronda m'ha semblat molt satisfactori. I que l'amic morenet i el crush (en Naru i en Sho) s'enfrontin i es facin promeses sense que en Corgui ho sàpiga :cor: Aquests dos sí que haurien de tenir discussions als onsen, preferiblement sense en Corgui fent d'espelma. :pervertmoon:
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

Arribats al quart episodi, puc dir sense cap mena de dubte que la ximpleria és una malaltia infecciosa i, desafortunadament, com que els personatges estan en contacte constant amb una persona positiva i no mantenen cap distància de seguretat, s'han acabat contagiant. A més, aquesta soca és particularment potent i costa molt de curar-se'n. Haurem d'esperar a veure la resta de capítols per saber si no acaben sent malalts crònics.

Una gran part del capítol l'ocupa la ronda final del torneig, en què s'enfronten en Sho i en Naru. En general m'ha agradat força, tot i que les parts amb CGI sobraven a parer meu. El que més m'ha cridat l'atenció, però, han sigut les reaccions del senyoret talòs. Per mi en Corgui està molt bé com a personatge secundari, però la veritat és que com a protagonista no el veig. Potser és perquè m'agraden moltíssim més els altres dos, però se'm fa més pesat que una classe en línia de quatre hores.

El crush que té pel Sho queda més clar que l'aigua en què estan surfejant. Quan en Sho i en Naru s'enfronten, tot i que diu que dóna suport a tots dos, m'ha fet la impressió que estava molt més preocupat pel que feia en Sho que no pas per l'amic. El problema, però, és que aquest interès a mi em sembla força unilateral (als meus ulls shippejadors ShoxNaru), i quan surt l'escena obligatòria als onsen, fa tant d'espelma que sembla un canelobre.
Text amagat.
Imatge Està permanentment enrojolat aquest noi, no és perquè estigui admirant en Sho.

En fi, acabat el torneig, torna hi torna a haver un time skip i de cop i volta som a l'hivern i neva. Neu a la costa, ja m'agradaria a mi. Es moren de fred fent surf, però plogui o nevi no poden pas deixar d'enfortir els seus lligams d'amistat masculina. Sembla que ara en Corgui té una petita crisi perquè encara no s'ha decidit a quina escola anar a fer el batxillerat i dóna a entendre que no es vol separar del seu crush. Que l'amic se'n vagi ja ha passat a ser del tot secundari es veu, tant de dramatisme per res. En Sho torna a mencionar un parell de vegades com enveja en Corgui per tenir una família tan unida i per algun motiu que no es diu (però posa la típica cara de: no t'ho vull dir, però que es noti que has de pensar pobret jo) no vol anar a l'escola a la qual els han convidat uns amics surfistes. I encara més, rep un missatge misteriós al final, un d'aquells missatges que tenen el poder de fer que qui els llegeix quedi sord i cec durant uns segons imprescindibles per tal que un dels altres personatges el pugui cridar un parell de vegades i que es noti que és un missatge dolent. Vaja, que al següent capítol hi haurà drama d'en Sho i la seva família.

I per fi, just al finalet del capítol, arribem al moment en què veiem la propagació de la ximpleria. O més ben dit, el pacient passa a ser simptomàtic. Ja havia comentat al primer post (i al segon, i al xat xD) que en Corgui arriba a ser més totxo i comença a convertir-se en edifici. Així que què passa en aquest capítol? Que hi ha una tempesta de neu prou forta perquè li costi caminar recte i tot. Però va fins a la platja preparat per fer surf i fins que no hi arriba, no s'adona que amb aquell temps no pot pas ficar-se al mar. :roll: :roll: :roll: Jo diria que si camines més tort que un cranc reumàtic, és força evident que no podràs fer surf, no et cal anar fins a la platja. Però no el criticaré massa, en aquest cas estava seguint la voluntat de déu (el productor), perquè sinó ens quedaríem sense l'escena dramàtica final. Molt casualment, (que consti que és casualitat eh?) just quan en Corgui està a punt de marxar de la platja, veu entre les onades gegants la planxa de surf d'en Sho. 😮😮

Teniu sensació de déjà-vu? És que ja l'havíem vist aquesta escena! Però en comptes d'una tempesta de neu, hi havia un tifó. I babau era en Corgui, no en Sho. Això és el que passa per no mantenir les distàncies. :bah: El capítol acaba aquí, però tenint en compte que per casualitats de la vida en Corgui anava preparat per fer surf i no morir-se congelat en l'intent (que ja no és l'estiu i no es pot permetre saltar a l'aigua només amb l'uniforme!), segurament salvarà en Sho i tindran la discussió obligatòria als onsen com l'última vegada.

Ja ha caigut un personatge, serà crònica aquesta malaltia? Es curarà en Sho? O infectaran al pobre Naru? Hauré de seguir mirant l'anime per saber-ho. :3


I per cert, no us sembla cruel deixar el pobre gosset a fora mentre neva? Al pobret se li ha fet un piló de neu al caparró. :(
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

El cinquè capítol comença amb un altre time skip per deixar-nos amb la intriga de què li ha passat a en Sho després de la bestiesa que fa al final de l'últim capítol. És evident que el pobre no va estar-se prou estona als onsen, perquè li falta un bull. Se'ns dóna la impressió que en Corgui ha abandonat el surf, perquè veiem que té la planxa de surf mig abandonada i que no surt a córrer per la platja com feia abans. Mireu la cara del gosset, pobrissó, que vol fer el seu passeig matiner i li diuen que no. :(
Text amagat.
Imatge

També volen que pensem que a en Sho li ha passat el pitjor. Quan comencen les classes, molt sospitosament en Sho no hi és. En Corgui camina sense esma pel carrer amb un tros de calamar sec penjant-li de la boca (perquè no se l'empassa?), té flashbacks d'en Sho i quan passa pel davant de la botiga de surf, se la mira amb cara de pansit (no ens enganyem, a mi em sembla que fa cara de protagonista que li toca estar trist per dramatisme, però no m'arriba a tocar la fibra sensible, potser estic massa acostumada que facin sempre el mateix) i passa de llarg.
La veritat és que des del principi jo he sospitat que això aniria pel típic, com que era un estudiant nou, s'ha tornat a mudar després de l'accident (normal, si el teu fill de cop fa coses com aquestes) i ara en Corgui està deprimit perquè en seu crush ja no hi és. Perquè si realment li hagués passat res greu, a en Naru, l'altre amic, no se'l veuria tan content i despreocupat. I en aquesta mena d'anime, ben poques vegades passa res gaire dolent als protagonistes.

Resulta que estava equivocada però. I me n'alegro, perquè prefereixo que tingui aquest toc més realista, si vas al mar tot sol enmig d'una tempesta, no tindràs la sort de sobreviure com en Corgui (tot i que només està desaparegut, així que encara és possible que es retrobin?). Sembla que en Corgui estava deprimit de debò i que jo era massa escèptica. Pobret :consol:

Volia criticar que de cop sembla que li fan por les tempestes tot i que quan ell gairebé s'ofega continua més content que un gínjol i que abandonar la planxa de surf al mar perquè ha decidit que ja no la vol és pol·lució, però seré bona i no ho faré.

L'homenatge que tots els personatges surfistes fan a en Sho és molt bonic i ajuda a treure de la depressió en Corgui i que torni a practicar l'esport que tant li agrada. I ara toca esperar per veure com continuarà la vida d'en Corgui, que el capítol següent començarà el batxillerat a l'institut que li van recomanar lluny de casa (perquè un protagonista shonen sempre té més ganxo si no viu amb els pares).
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

Ja he mirat el nou episodi. No ha passat gaire cosa, ens han ensenyat com el senyoret Talòs s'acostuma a la nova ciutat. Tot força previsible, la veritat.

Això del surf és tota una tortura. Al principi el senyoret Talòs s'aixeca a les cinc del matí (:nopotser: ), però fa tard perquè si t'aixeques a les cinc i has quedat a les cinc, a l'hora no hi arribaràs. xDD
També es veu que ha fet el salt al seu gosset i ara treu a passejar al de la casa on s'allotja. I no li fa gens ni mica de gràcia al gos que el facin sortir a passejar tan d'hora. El primer cop l'ha de portar a coll i el següent dia, que s'aixeca a dos quarts de cinc, es rebel·la del tot. :riu: No m'estranya, hauria de ser un crim fer aixecar-se a algú no masoquista com el protagonista a aquelles hores.
Text amagat.
Imatge

Les classes de la Vaiana per aprendre's a comunicar a través del mar no han reeixit, sembla. xD Al final han decidit comunicar-se amb el mòbil i videotrucades. Molt malament, això passa per no estudiar. I tot allò que es van dir que el mar els connectaria, així que no calia que es deprimissin per estar lluny l'un de l'altre què? Sembla que totes aquelles paraules boniques que es xiuxiuejaven als onsen eren mentida. :pervertmoon:

El senyor amb qui viu ara el senyoret Talòs és un gran fabricador de taules de surf i no sé si és estranger o què, però deixa anar frases en anglès cada dos per tres i no deixa de fer això amb la mà. Se'm fa una mica pesat i tot ja.
Text amagat.
Imatge

El protagonista, a part d'haver-se d'aixecar a hores inacceptables com sempre, no canvia. Segueix sent un senyoret talòs i força egoista, com tots els de la seva espècie. Es queixa que no pot fer surf bé a la platja nova i demana al senyor de les taules de surf que li'n faci una especial per ell. Que bé oi? És que quina mandra haver de practicar com la resta. Fes-me'n una d'especial per poder-m'ho saltar i ser un expert en un tres i no res, que si no quin sentit té que sigui el protagonista? :roll:

Evidentment, un dels amics s'enfada amb ell per fer tard, ser egoista, no respectar al mestre aquest i no estudiar a l'escola, a més. Com és d'esperar, el senyoret Talòs fa cara de sorpresa incapaç de comprendre que la seva presència no és un regal del cel. No passa res, però, tot se soluciona aviat, perquè fa entendre a l'altre que realment és seriós sobre el surf. Com? Amb el seu "surf" evidentment. No ho sap tothom que els esports atorguen poders telepàtics als esportistes? Pensava que era una cosa normal, però que com que no sóc esportista, però això mai ho he aconseguit. :scratch:
Gràcies a aquesta conversa telepàtica, també es torna capaç de fer surf bé a aquesta platja nova. Mira, no li feia falta una taula especial, només una transferència telepàtica. :idea: xDDD
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Tadaima!
Entrades: 88
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 49 cops

Per fi hem arribat al capítol 7, ja queda poc per acabar! No sé si aguantaria fins al final si fos un anime de 24 capítols. 😅

En aquest nou capítol descobrim un detall fascinant del senyoret Talòs que fins ara ens havien amagat! Està fet tot un detectiu! Si mai el coneguessin, Sherlock Holmes el declararia el seu senpai. El detectiu Connan deixaria de jugar a ser un nen i li passaria la batuta perquè el substituís. Hercule Poirot el convidaria a tots els seus casos com a conseller. Etcètera. Deixem entès que si es dediqués a això seria una gran eminència, no cal que m'allargui més.

I abans de comentar la gran deducció que fa, primer una mica de context. Avui, evidentment, també hi ha drama! I el personatge afortunat és 🥁🥁🥁🥁🥁 en Yuta! Un personatge que ja havia sortit el capítol anterior, però que fins aquest no havia aconseguit aprendre'n el nom. Però no passa res, que perquè sigui fàcil de recordar i no el confonguem amb altres personatges fan que porti ulleres i sigui el típic esportista obsessionat amb analitzar-ho tot i fer-ne gràfics. Quanta amabilitat de part dels productors, es nota que s'estimen els seus personatges i fan que siguin ben fàcils de recordar, oi? Segur que ja no se m'oblida quina mena de surfista era així! Té ulleres = el llest una mica estrambòtic que fa gràfics de tot.

El capítol no m'ha decebut gens ni mica tampoc. Al cap i a la fi, un personatge tan mític com el senyoret de les ulleres, quin altre drama pot tenir que no sigui que està encallat i no millora? I quin altre motiu per aquest drama pot haver-hi, sinó el nostre estimat i detectivesc protagonista? Amb la seva gran personalitat, el do innat pel surf i la cara permanentment com una gamba, fa que el pobre senyoret Ulleres acabi una mica acomplexat.

Però la preocupació és en va i, tal com ja m'esperava (ja ho veieu, no deceben mai!) el protagonista aconsegueix que el senyoret Ulleres retrobi el seu amor pel surf, que estava a punt d'abandonar-lo i tot, i que evidentment faci un power up gràcies al poder de l'amor i l'amistat. I tot això en un sol capítol! Si és que aquestes sèries que es passen capítols sencers per drames com aquests n'haurien d'aprendre. xD

En fi, tornem a la revelació inesperada que el senyoret Talòs no s'ha regat massa neurones i encara no se li han mort totes ofegades. Potser van aprendre a nedar al mateix capítol que ell? No sé sap, perquè no veiem que n'hagi après mai. Ja ho diuen, però, un bon misteri és la clau per una sèrie d'èxit! El senyoret Talòs, el senyoret Ulleres i el tercer amic, el que la setmana passada s'enfadava amb el protagonista, estan dinant i quan el senyoret Ulleres acaba, la intel·ligència personificada té la revelació. S'ha deixat un gra d'arròs! Un gra d'arròs! :nopotser: :nopotser:

Evidentment, li'n passa alguna i de grossa! On s'és vist que algú es deixi un gra d'arròs sense tenir un motiu de summa importància? Enlloc! Així que comencen els minuts eterns de quedar-se'l mirant pesarós i de fer ximpleries cada vegada més grosses per animar-lo. :roll: Casualment, el cel torna a estar ennuvolat. Continua així la cosa fins que el protagonista decideix ser directe i preguntar-li què li passa. Segons diu, vol saber què li passa a l'amic perquè ELL no vol tenir res de què penedir-se. :scratch: Sembla un raonament una mica egoista, però ja se sap que els protagonistes han de ser així. El drama continua fins que tenen la gran conversa sobre l'anàlisi que el senyoret Ulleres ha fet dels vídeos d'en Sho (el crush que no va poder curar-se de la malaltia contagiosa) i arriben al quid de la qüestió. Ja saben per què no millora! Hi havia una cosa que no havia analitzat! Per sort, gràcies al senyoret Talòs detectivesc, ho han descobert.

No havia analitzat... la cara d'en Sho. :pervertmoon: Tots sabem que t'agradava molt mirar-te'l a tota hora, però això ajuda amb el surf? El senyoret Ulleres ha estat del tot d'acord amb el meu dubte, però per sort l'il·luminat ens ho ha explicat. No havia analitzat... la cara de diversió d'en Sho! (realment, no hauria servit la cara de qualsevol altre? :pervertmoon: ) Així que problema solucionat. Un cop analitzada la cara atractiva (paraules del senyoret Ulleres), el dilema s'esfuma com si només hagués estat nimietat, i torna al surf.
Respon