[Anime de temporada] Wave!! Surfing Yappe!!

Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Wave!! Surfing Yappe!!


WAVE!!~サーフィンやっぺ!!



Imatge


Episodis: 12
Gènere: Esports, Slice of Life
Estudi: Asahi Production
Adaptació d'una trilogia de pel·lícules
Pàgina web oficial
MyAnimelist

Argument


La història passa a la ciutat d’Oarai, a la prefectura d’Ibaraki, i se centra en en Masaki Hinaoka, que es fa amic d'un alumne nou, en Shou Akitsuki, abans de les vacances d’estiu, i s’acaba enganxant al surf. A través de l’esport, en Masaki farà nous amics i també s’allunyarà d’ells en el seu viatge cap a l’edat adulta.


OP i END

Text amagat.

Opinió personal

Text amagat.
De moment he vist els dos primers episodis i tinc la intenció de veure tota la sèrie. Deixo constància que de moment aquesta sèrie m'ha agradat, que no odio a mort el protagonista (independentment del que llegiu a continuació) i que m'agrada criticar per diversió, no perquè ho consideri una aberració indigna d'existir (llavors no faria l'esforç de pensar-hi i fer-ne un post gaire treballat). Dit això, passem a la secció de crítica, que si només es diuen coses bones, el post seria molt avorrit. xD

El protagonista, en Masaki, és un ximple com la gran majoria de protagonistes shonen d'animes d'esport. D'ara endavant queda rebatejat amb el nom de senyoret talòs, o senyoret cap buit si voleu referir-vos-hi pel cognom. De fet, quan algú té tan poques neurones, virtuals en aquest cas, el més normal és que esperis que poca cosa pot arribar a fer el pobre personatge, perquè li falta capacitat per poder pensar-les primer. Per això, se'm fa difícil d'entendre com pot arribar a concebre una ximpleria tan gran com anar a fer surf tot sol, en plena tempesta, amb unes onades que fan el doble que ell, i, el més important, sense saber nedar. Tot això és molt concebre, i el pobre no té prou neurones per això. O potser estic equivocada. Potser fins ara, el primer episodi, les tenia marcides de no tenir-ne cura com cal, i de tant remullar-se amb el crush han reviscolat una mica. Vés a saber.

I s'ha remullat molt amb el crush, no es pot negar. :pervertmoon: La temàtica aquàtica, mirar-se embadalit el cos la forma de l'altre per admirar-ne la musculatura la tècnica em recorda força a Free.

Del crush, en Sho, de moment no en sabem gaire cosa, però com que s'ha mencionat que té un germà surfista força famós, sospito que seguirà la típica trama del personatge que és molt bo en l'esport, però està acomplexat perquè el germà gran és encara millor, etc.

L'amic, en Naru, em fa força gràcia amb les seves cançonetes constants. El pobre fa d'espelma en les sessions als onsens dels altres dos i a sobre li donen la culpa, més o menys, pel fet que de cop i volta el senyoret talòs li surti un ull de poll al cervell. Perquè és clar, com que ha decidit anar a fer el batxillerat a Hawaii i el senyoret talòs s'adona que no sap què vol fer amb la seva vida (i qui ho sap a segon de secundària?) i que si se'n va, ja no estaran tots tres junts, pren la sàvia decisió que ja he comentat d'anar a fer surf. :roll:

Al final decideixen, però, que és igual on siguin, que el mar els unirà sempre. Que bonic :) L'internet i la varietat de programes per parlar a distància, ja no dic el telèfon, que trucar a Hawaii els costaria un ull de la cara, no fan falta si tens el mar que et connecta. Deuen haver anat a classes de la Vaiana per poder parlar amb l'aigua. :lol:

I per acabar us deixo la bonica imatge d'en Sho després de salvar el senyoret talòs, que podria dir-se que el pobre no arriba ni a trobar aigua a mar, però en aquest cas n'ha trobat, i molta. Fixeu-vos que en Sho té poders especials, miraculosament, mentre surt de l'aigua amb el jove ofegat en braços, la tempesta amaina i l'il·luminen rajos de sol que es filtren a través dels núvols. És un senyal diví d'aprovació per aquest ship? És casualitat?

Text amagat.
Imatge
Nina-chan l’ha editat per darrera vegada el dia: 02 feb. 2021, 22:08, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Ja he mirat el tercer capítol, amb una mica de retard, perquè estava esperant a veure si H3 el treia subtitulat, però sembla que no s'hi animen de moment.

En aquest capítol fan un time skip d'un any i passen a ser al dia del torneig al qual s'havien proposat participar per tal de reforçar els seus llaços d'amistat i fer records inoblidables perquè l'amic se'n va a fer el batxillerat a Hawaii i no existeixen ordinadors ni mòbils per poder mantenir el contacte. :idea:

En fi, que després d'un any de surfejar en Corgui, el protagonista, hi va amb totes les intencions de guanyar i promet trobar-se a les semifinals amb l'amic. Arribats aquest punt el capítol podria haver anat de dues maneres. Com tots els shonen d'esports en què el protagonista comença sense saber-ne gens, té un do innat que fa que a tothom li caigui la bava. També sembla que és un requisit imprescindible que siguin repel·lent a més no poder i es creguin els reis del món, que guanyaran pel poder de "jo ho vull més que tu" (tot i no tenir ni idea de si l'altre ho vol més o no).

Vaja, que arribats aquest punt, en Corgui, senyoret talòs, podia guanyar pel poder que se li va concedir quan va ascendir al nivell de protagonista o podia perdre per afegir dramatisme a la història. Personalment, jo esperava amb candeletes que perdés estrepitosament. :D

Que al final hagi perdut a la segona ronda m'ha semblat molt satisfactori. I que l'amic morenet i el crush (en Naru i en Sho) s'enfrontin i es facin promeses sense que en Corgui ho sàpiga :cor: Aquests dos sí que haurien de tenir discussions als onsen, preferiblement sense en Corgui fent d'espelma. :pervertmoon:
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Arribats al quart episodi, puc dir sense cap mena de dubte que la ximpleria és una malaltia infecciosa i, desafortunadament, com que els personatges estan en contacte constant amb una persona positiva i no mantenen cap distància de seguretat, s'han acabat contagiant. A més, aquesta soca és particularment potent i costa molt de curar-se'n. Haurem d'esperar a veure la resta de capítols per saber si no acaben sent malalts crònics.

Una gran part del capítol l'ocupa la ronda final del torneig, en què s'enfronten en Sho i en Naru. En general m'ha agradat força, tot i que les parts amb CGI sobraven a parer meu. El que més m'ha cridat l'atenció, però, han sigut les reaccions del senyoret talòs. Per mi en Corgui està molt bé com a personatge secundari, però la veritat és que com a protagonista no el veig. Potser és perquè m'agraden moltíssim més els altres dos, però se'm fa més pesat que una classe en línia de quatre hores.

El crush que té pel Sho queda més clar que l'aigua en què estan surfejant. Quan en Sho i en Naru s'enfronten, tot i que diu que dóna suport a tots dos, m'ha fet la impressió que estava molt més preocupat pel que feia en Sho que no pas per l'amic. El problema, però, és que aquest interès a mi em sembla força unilateral (als meus ulls shippejadors ShoxNaru), i quan surt l'escena obligatòria als onsen, fa tant d'espelma que sembla un canelobre.
Text amagat.
Imatge Està permanentment enrojolat aquest noi, no és perquè estigui admirant en Sho.

En fi, acabat el torneig, torna hi torna a haver un time skip i de cop i volta som a l'hivern i neva. Neu a la costa, ja m'agradaria a mi. Es moren de fred fent surf, però plogui o nevi no poden pas deixar d'enfortir els seus lligams d'amistat masculina. Sembla que ara en Corgui té una petita crisi perquè encara no s'ha decidit a quina escola anar a fer el batxillerat i dóna a entendre que no es vol separar del seu crush. Que l'amic se'n vagi ja ha passat a ser del tot secundari es veu, tant de dramatisme per res. En Sho torna a mencionar un parell de vegades com enveja en Corgui per tenir una família tan unida i per algun motiu que no es diu (però posa la típica cara de: no t'ho vull dir, però que es noti que has de pensar pobret jo) no vol anar a l'escola a la qual els han convidat uns amics surfistes. I encara més, rep un missatge misteriós al final, un d'aquells missatges que tenen el poder de fer que qui els llegeix quedi sord i cec durant uns segons imprescindibles per tal que un dels altres personatges el pugui cridar un parell de vegades i que es noti que és un missatge dolent. Vaja, que al següent capítol hi haurà drama d'en Sho i la seva família.

I per fi, just al finalet del capítol, arribem al moment en què veiem la propagació de la ximpleria. O més ben dit, el pacient passa a ser simptomàtic. Ja havia comentat al primer post (i al segon, i al xat xD) que en Corgui arriba a ser més totxo i comença a convertir-se en edifici. Així que què passa en aquest capítol? Que hi ha una tempesta de neu prou forta perquè li costi caminar recte i tot. Però va fins a la platja preparat per fer surf i fins que no hi arriba, no s'adona que amb aquell temps no pot pas ficar-se al mar. :roll: :roll: :roll: Jo diria que si camines més tort que un cranc reumàtic, és força evident que no podràs fer surf, no et cal anar fins a la platja. Però no el criticaré massa, en aquest cas estava seguint la voluntat de déu (el productor), perquè sinó ens quedaríem sense l'escena dramàtica final. Molt casualment, (que consti que és casualitat eh?) just quan en Corgui està a punt de marxar de la platja, veu entre les onades gegants la planxa de surf d'en Sho. 😮😮

Teniu sensació de déjà-vu? És que ja l'havíem vist aquesta escena! Però en comptes d'una tempesta de neu, hi havia un tifó. I babau era en Corgui, no en Sho. Això és el que passa per no mantenir les distàncies. :bah: El capítol acaba aquí, però tenint en compte que per casualitats de la vida en Corgui anava preparat per fer surf i no morir-se congelat en l'intent (que ja no és l'estiu i no es pot permetre saltar a l'aigua només amb l'uniforme!), segurament salvarà en Sho i tindran la discussió obligatòria als onsen com l'última vegada.

Ja ha caigut un personatge, serà crònica aquesta malaltia? Es curarà en Sho? O infectaran al pobre Naru? Hauré de seguir mirant l'anime per saber-ho. :3


I per cert, no us sembla cruel deixar el pobre gosset a fora mentre neva? Al pobret se li ha fet un piló de neu al caparró. :(
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

El cinquè capítol comença amb un altre time skip per deixar-nos amb la intriga de què li ha passat a en Sho després de la bestiesa que fa al final de l'últim capítol. És evident que el pobre no va estar-se prou estona als onsen, perquè li falta un bull. Se'ns dóna la impressió que en Corgui ha abandonat el surf, perquè veiem que té la planxa de surf mig abandonada i que no surt a córrer per la platja com feia abans. Mireu la cara del gosset, pobrissó, que vol fer el seu passeig matiner i li diuen que no. :(
Text amagat.
Imatge

També volen que pensem que a en Sho li ha passat el pitjor. Quan comencen les classes, molt sospitosament en Sho no hi és. En Corgui camina sense esma pel carrer amb un tros de calamar sec penjant-li de la boca (perquè no se l'empassa?), té flashbacks d'en Sho i quan passa pel davant de la botiga de surf, se la mira amb cara de pansit (no ens enganyem, a mi em sembla que fa cara de protagonista que li toca estar trist per dramatisme, però no m'arriba a tocar la fibra sensible, potser estic massa acostumada que facin sempre el mateix) i passa de llarg.
La veritat és que des del principi jo he sospitat que això aniria pel típic, com que era un estudiant nou, s'ha tornat a mudar després de l'accident (normal, si el teu fill de cop fa coses com aquestes) i ara en Corgui està deprimit perquè en seu crush ja no hi és. Perquè si realment li hagués passat res greu, a en Naru, l'altre amic, no se'l veuria tan content i despreocupat. I en aquesta mena d'anime, ben poques vegades passa res gaire dolent als protagonistes.

Resulta que estava equivocada però. I me n'alegro, perquè prefereixo que tingui aquest toc més realista, si vas al mar tot sol enmig d'una tempesta, no tindràs la sort de sobreviure com en Corgui (tot i que només està desaparegut, així que encara és possible que es retrobin?). Sembla que en Corgui estava deprimit de debò i que jo era massa escèptica. Pobret :consol:

Volia criticar que de cop sembla que li fan por les tempestes tot i que quan ell gairebé s'ofega continua més content que un gínjol i que abandonar la planxa de surf al mar perquè ha decidit que ja no la vol és pol·lució, però seré bona i no ho faré.

L'homenatge que tots els personatges surfistes fan a en Sho és molt bonic i ajuda a treure de la depressió en Corgui i que torni a practicar l'esport que tant li agrada. I ara toca esperar per veure com continuarà la vida d'en Corgui, que el capítol següent començarà el batxillerat a l'institut que li van recomanar lluny de casa (perquè un protagonista shonen sempre té més ganxo si no viu amb els pares).
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Ja he mirat el nou episodi. No ha passat gaire cosa, ens han ensenyat com el senyoret Talòs s'acostuma a la nova ciutat. Tot força previsible, la veritat.

Això del surf és tota una tortura. Al principi el senyoret Talòs s'aixeca a les cinc del matí (:nopotser: ), però fa tard perquè si t'aixeques a les cinc i has quedat a les cinc, a l'hora no hi arribaràs. xDD
També es veu que ha fet el salt al seu gosset i ara treu a passejar al de la casa on s'allotja. I no li fa gens ni mica de gràcia al gos que el facin sortir a passejar tan d'hora. El primer cop l'ha de portar a coll i el següent dia, que s'aixeca a dos quarts de cinc, es rebel·la del tot. :riu: No m'estranya, hauria de ser un crim fer aixecar-se a algú no masoquista com el protagonista a aquelles hores.
Text amagat.
Imatge

Les classes de la Vaiana per aprendre's a comunicar a través del mar no han reeixit, sembla. xD Al final han decidit comunicar-se amb el mòbil i videotrucades. Molt malament, això passa per no estudiar. I tot allò que es van dir que el mar els connectaria, així que no calia que es deprimissin per estar lluny l'un de l'altre què? Sembla que totes aquelles paraules boniques que es xiuxiuejaven als onsen eren mentida. :pervertmoon:

El senyor amb qui viu ara el senyoret Talòs és un gran fabricador de taules de surf i no sé si és estranger o què, però deixa anar frases en anglès cada dos per tres i no deixa de fer això amb la mà. Se'm fa una mica pesat i tot ja.
Text amagat.
Imatge

El protagonista, a part d'haver-se d'aixecar a hores inacceptables com sempre, no canvia. Segueix sent un senyoret talòs i força egoista, com tots els de la seva espècie. Es queixa que no pot fer surf bé a la platja nova i demana al senyor de les taules de surf que li'n faci una especial per ell. Que bé oi? És que quina mandra haver de practicar com la resta. Fes-me'n una d'especial per poder-m'ho saltar i ser un expert en un tres i no res, que si no quin sentit té que sigui el protagonista? :roll:

Evidentment, un dels amics s'enfada amb ell per fer tard, ser egoista, no respectar al mestre aquest i no estudiar a l'escola, a més. Com és d'esperar, el senyoret Talòs fa cara de sorpresa incapaç de comprendre que la seva presència no és un regal del cel. No passa res, però, tot se soluciona aviat, perquè fa entendre a l'altre que realment és seriós sobre el surf. Com? Amb el seu "surf" evidentment. No ho sap tothom que els esports atorguen poders telepàtics als esportistes? Pensava que era una cosa normal, però que com que no sóc esportista, però això mai ho he aconseguit. :scratch:
Gràcies a aquesta conversa telepàtica, també es torna capaç de fer surf bé a aquesta platja nova. Mira, no li feia falta una taula especial, només una transferència telepàtica. :idea: xDDD
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Per fi hem arribat al capítol 7, ja queda poc per acabar! No sé si aguantaria fins al final si fos un anime de 24 capítols. 😅

En aquest nou capítol descobrim un detall fascinant del senyoret Talòs que fins ara ens havien amagat! Està fet tot un detectiu! Si mai el coneguessin, Sherlock Holmes el declararia el seu senpai. El detectiu Connan deixaria de jugar a ser un nen i li passaria la batuta perquè el substituís. Hercule Poirot el convidaria a tots els seus casos com a conseller. Etcètera. Deixem entès que si es dediqués a això seria una gran eminència, no cal que m'allargui més.

I abans de comentar la gran deducció que fa, primer una mica de context. Avui, evidentment, també hi ha drama! I el personatge afortunat és 🥁🥁🥁🥁🥁 en Yuta! Un personatge que ja havia sortit el capítol anterior, però que fins aquest no havia aconseguit aprendre'n el nom. Però no passa res, que perquè sigui fàcil de recordar i no el confonguem amb altres personatges fan que porti ulleres i sigui el típic esportista obsessionat amb analitzar-ho tot i fer-ne gràfics. Quanta amabilitat de part dels productors, es nota que s'estimen els seus personatges i fan que siguin ben fàcils de recordar, oi? Segur que ja no se m'oblida quina mena de surfista era així! Té ulleres = el llest una mica estrambòtic que fa gràfics de tot.

El capítol no m'ha decebut gens ni mica tampoc. Al cap i a la fi, un personatge tan mític com el senyoret de les ulleres, quin altre drama pot tenir que no sigui que està encallat i no millora? I quin altre motiu per aquest drama pot haver-hi, sinó el nostre estimat i detectivesc protagonista? Amb la seva gran personalitat, el do innat pel surf i la cara permanentment com una gamba, fa que el pobre senyoret Ulleres acabi una mica acomplexat.

Però la preocupació és en va i, tal com ja m'esperava (ja ho veieu, no deceben mai!) el protagonista aconsegueix que el senyoret Ulleres retrobi el seu amor pel surf, que estava a punt d'abandonar-lo i tot, i que evidentment faci un power up gràcies al poder de l'amor i l'amistat. I tot això en un sol capítol! Si és que aquestes sèries que es passen capítols sencers per drames com aquests n'haurien d'aprendre. xD

En fi, tornem a la revelació inesperada que el senyoret Talòs no s'ha regat massa neurones i encara no se li han mort totes ofegades. Potser van aprendre a nedar al mateix capítol que ell? No sé sap, perquè no veiem que n'hagi après mai. Ja ho diuen, però, un bon misteri és la clau per una sèrie d'èxit! El senyoret Talòs, el senyoret Ulleres i el tercer amic, el que la setmana passada s'enfadava amb el protagonista, estan dinant i quan el senyoret Ulleres acaba, la intel·ligència personificada té la revelació. S'ha deixat un gra d'arròs! Un gra d'arròs! :nopotser: :nopotser:

Evidentment, li'n passa alguna i de grossa! On s'és vist que algú es deixi un gra d'arròs sense tenir un motiu de summa importància? Enlloc! Així que comencen els minuts eterns de quedar-se'l mirant pesarós i de fer ximpleries cada vegada més grosses per animar-lo. :roll: Casualment, el cel torna a estar ennuvolat. Continua així la cosa fins que el protagonista decideix ser directe i preguntar-li què li passa. Segons diu, vol saber què li passa a l'amic perquè ELL no vol tenir res de què penedir-se. :scratch: Sembla un raonament una mica egoista, però ja se sap que els protagonistes han de ser així. El drama continua fins que tenen la gran conversa sobre l'anàlisi que el senyoret Ulleres ha fet dels vídeos d'en Sho (el crush que no va poder curar-se de la malaltia contagiosa) i arriben al quid de la qüestió. Ja saben per què no millora! Hi havia una cosa que no havia analitzat! Per sort, gràcies al senyoret Talòs detectivesc, ho han descobert.

No havia analitzat... la cara d'en Sho. :pervertmoon: Tots sabem que t'agradava molt mirar-te'l a tota hora, però això ajuda amb el surf? El senyoret Ulleres ha estat del tot d'acord amb el meu dubte, però per sort l'il·luminat ens ho ha explicat. No havia analitzat... la cara de diversió d'en Sho! (realment, no hauria servit la cara de qualsevol altre? :pervertmoon: ) Així que problema solucionat. Un cop analitzada la cara atractiva (paraules del senyoret Ulleres), el dilema s'esfuma com si només hagués estat nimietat, i torna al surf.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Aquí teniu el comentari del nou capítol. Deu haver estat una espera inacabable. Sé que estàveu (des)esperant amb candeletes a què us n'expliqués totes les meravelles i coses sorprenents que hi passen. Així que ja no us faré esperar més, aquí teniu la meva oda al capítol vuit.

El protagonista d'avui a part del protagonista Sherlock és 🥁🥁🥁🥁🥁 l'otaku de la sèrie! Que us pensàveu que no hi tindríem representació? Malpensats, aquest anime és del tot inclusiu i tothom pot sentir-se identificat amb els personatges. L'otaku es diu Naoya i, per si penseu que no podreu viure sense saber quina cara fa, és el noi del cabell blanc de la portada.

I quan es parla d'otakus, què més pot passar sinó que hi hagi problemes amb la waifu? La resposta és res, evidentment. Els otakus no poden viure sense la waifu o el husbando. És com voler que un humà corrent visqui sense pulmons o que en Lluís visqui sense els nekos. Seria una aberració, un crim contra els drets otakus. Vaja, que si emetessin un capítol així, les ONG pels drets otakus se'ls llançarien a sobre i els farien tancar la paradeta. I això no pot ser, que encara queden quatre capítols!

Així que parlem d'en Naoya. És un surfista molt bo, suposem que amb força anys d'experiència, però no ho diuen, perquè no és important. La seva tècnica de surf també és molt bona, però té una característica especial que els altres personatges no tenen. És el meravellós, inigualable, irrepetible poder de la waifu! A la taula de surf i té dibuixada la seva estimada waifu Miruru i cada cop que fa un dels salts aquests que fan amb les taules de surf, en crida el nom de la tècnica. Sempre són noms misteriosos i incomprensibles per al públic no otaku, però clar, ja sabem que nosaltres som uns il·luminats i hem de ser comprensius amb el senyoret Talòs Sherlock.

Però en aquest capítol passa una desgràcia imprevisible. Gairebé ho podríem titllar de desastre natural sense precedents. És d'una gravetat que ni tan sols les profecies maies ni les de Nostradamus ho van veure a venir. L'anime de la waifu s'acaba i en Naoya l'otaku perd tota la traça que tenia pel surf. Un succés esborronador.

Per sort, tenim el senyoret Talòs Sherlock, que sembla que sap que en Naoya l'otaku tindrà problemes per fer surf com sempre per culpa d'això abans i tot que el pobre noi se n'adoni. Així que un cop demostra al noi deprimit de torn que, tal com ell deia, està deprimit, procedeix a intentar animar-lo molt altruistament. Els intents continuen un darrere l'altre fins que, finalment, aconsegueix convèncer a en Naoya l'otaku que pot viure encara que l'anime s'acabi, perquè la seva waifu seguirà dins seu i ara és el seu torn d'ajudar-la a continuar endavant (fent surf junts).

Que booooniiiiic.
Text amagat.
(Que curiós que fins que en Talòs S. no ho diu, només se'l veu una mica trist, però no inepte total :suspect: :suspect: )
A part del drama amb aquests dos nois tan amics, però no prou per anar als onsens junts, passen dues coses més. La primera és que la mare i la germana del protagonista el van a veure i porten el gosset! I és així com el gosset descobreix que el seu humà de companyia li havia estat fent el salt amb un altre gos. I no només això! El gos amb qui li feia el salt, també s'adona que n'hi havia un altre pel mig. Quines penques aquest protagonista, que això no és anime harem, eh. Els dos gossets al final decideixen deixar de banda al protagonista descarat i acaben festejant.
Text amagat.
Imatge
I hi ha un altre moment en què fan turisme tota la colla surfista més la mare. No ho havia vist mai, on s'és vist que a un shonen hi surti la mare més de l'imprescindible? :scratch: De poc que no trenquen els estàndards de la sèrie! Quins esbojarrats! Què volien, reinventar la roda millorada? Pfff, tothom sap que si ja s'ha fet mil vegades, és perquè funciona. A qui se li acudeix intentar-ho canviar. Sort que un dels personatges, el que fa les taules de surf, amb una premonició i clarividència insospitades apareix del no-res l'instant en què, molt casualment, la mare es torça el turmell mentre estava parada sense moure's. Quin perill els carrers japonesos. I se l'emporta perquè els menors tornin a estar sols, com toca. Els ha anat d'un pèl no tenir sobredosis d'adults i seny.


I per si no us ho esperàveu, al final l'anime de la waifu no s'acaba. xD
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Aquí teniu la crítica del nou capítol de Wave. Ho confesso, em feia moltíssima mandra escriure-la. :spooky: Però també he estat enfeinada, de veritat. :xiular:

Així que, què passa en aquest capítol? Bàsicament, fan un torneig nou. És un torneig emocionantíssim i trepidant que es va celebrar per última vegada ara fa vint anys. Per aquest torneig tan espaterrant, només hi pot fer un temps perfecte i unes onades magnífiques, així que fins ara no s'havia tornat a fer. Fins a aquest capítol.

Com que és un torneig tan espectacular i únic, evidentment hi participen tots els personatges que havíem vist fins ara, i els que no havíem vist també. Els productors sens dubte pensen que els seus espectadors són tots genis amb memòria fotogràfica, perquè evidentment, si et posen un personatge que ha sortit tres segons al segon capítol, sabràs qui és. Oi? És clar. A més és pèl-roig, com pots ser un bon otaku i no esperar-te que torni a sortir. :roll:

Però vaja, inclouen un personatge nou, el pèl-roig, que no recordo com es diu. Però, atenció, quan estaven fent el guió, es devien adonar que, a part de fer que els secundaris sense importància es desmaiessin pràcticament de l'emoció en veure'l, gaire cosa no n'havien dit d'ell. Emergència!! I el drama obligatori del capítol què? Davant de tal catàstrofe, no quedava més remei. Havien de fer servir l'arma secreta. La tècnica prohibida. El clixé que s'havia repetit fins a l'infinit i que, per tant, se sabia que tenia una eficàcia del 100%. Un truc com aquest té un poder destructiu massiu, així que només es pot fer servir en ocasions comptades i abans s'han de fer els rituals necessaris per protegir-te, no fos cas que et sortís el tret per la culata amb aquesta invocació.

Però els productors estaven decidits. Era la millor opció. No... l'única opció. Així que el pèl-roig va revelar el seu caràcter real i vam veure que era... el personatge que ofèn a tothom, perquè és un cap de pardals que no s'adona que el que diu és malsonant. I evidentment, el senyoret talòs no podria pas faltar en aquest capítol, així que el primer que fa quan veu el senyoret pèl-roig és anar a parlar amb ell. Personalment, si algú que no conec se m'apropa i em diu que sóc molt semblant al seu amic mort, que es va morir perquè era més ximple que un ximpanzé, jo també diria que no vull que m'hi comparin. Però! Ja se sap que el senyoret talòs és especial. I que li diguin que no volen comparar-se amb el seu crush... Quines penques! Quin atreviment! On s'és vist?

El torneig continua i aprenem un altre detall importantíssim. El senyoret Ulleres és un cíborg! Segurament deveu estar horroritzats ara. Un cíborg fent surf! S'espatllarà, pobrissó. :nopotser: Però no patiu, que és un cíborg impermeable i li han millorat la programació des de l'última vegada que va ser rellevant. Ara té als ulls uns escàners que li diuen els percentatges exactes de vés a saber què, la velocitat del vent i de l'aigua, l'alçada de les onades i a quina alçada arribaran. Vaja, és el senyoret Ulleres 2.0. La nova versió que tots estàvem esperant. :3

Després d'unes lluites duríssimes, en què no fan servir sempre els mateixos tres moviments de sempre (i ara, són originalíssims i se'n nota la diferència a tres anys llum), el protagonista acaba perdent i guanya el pèl-roig. Ha sigut una lluita espectacular i gràcies a les propietats telepàtiques de l'aigua, han resolt el malentès i s'han fet tots amics. Que bonic.
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

Per fi arribem al capítol 10 i això vol dir que desafortunadament només queden dos capítols més per acabar la sèrie. Com viuré sense el meu fil d'elogis i lloances per Wave? Potser un dels animes de la nova temporada serà digne d'agafar-li el relleu, mai se sap.

Després d'uns capítols plens d'emocions i drames que et deixen amb l'ai al cor, aquest capítol ha sigut tranquil·let. Això no vol dir que bàsicament no hagi passat res, eh? Ja ho veureu.

En aquest capítol es teletransporten a Hawaii sense cap previ avís. Tot just a l'inici veiem el protagonista, l'ulleres i el cíborg davant d'una estàtua amb cara de no saber com han arribat allà i, després d'uns quants instants per recuperar-se d'aquest viatge tan sobtat, s'adonen on són i s'exclamen sorpresos d'on han anat a parar. Poc després apareix en Naru, que per si no el recordeu, era el que sempre aguantava l'espelma a les trobades emotives als onsen. :pervertmoon:
Després de molt de drama i escarafalls, perquè se n'anava a estudiar a Hawaii i encara no havien fet classes de comunicació per l'aigua amb la Vaiana ni tampoc s'havien adonat que els telèfons serveixen per comunicar-se a distància, el pobre va restar en l'oblit fins ara. Però clar, la seva funció d'espelma ja s'havia acabat, i amb la crisi de la pandèmia no ens podem permetre pagar a algú que no fa servei, oi?

Doncs això, surt en Naru i poc després l'organitzador del viatge, el nen ric que sembla que cau bé a tothom i que organitza els torneigs de surf (el que té el cabell mig verd). Després del torneig del capítol anterior, decideix que vol fer un dels famosos "campaments d'entrenament" que tant surten als animes i, com tots sabem, sempre hi ha el ric que proporciona la seva casa d'estiu a prop de la platja per poder-lo fer amb tot el luxe i la comoditat del món. Haig de reconèixer, però, que fins ara no havíen sortit del Japó per fer-lo. Tanta originalitat m'aclapara. Fora del Japó!

El capítol procedeix a ensenyar-nos com van fent turisme i comprant records fins que, de cop i volta, cau un xàfec sobtat. No dura gaire, però, i a veure si endevineu què veuen després de la pluja?
Una pista, va... és una cosa que els romandrà per sempre més als records. :vermell:
Una altra, va... en realitat en són dues.
La resposta és 🥁🥁🥁🥁🥁🥁🥁 dos arcs de Sant Martí.

Després d'un dia tan atrafegat d'anar amunt i avall, van a la casa del noi ric. És pràcticament un palau, és al costat del que sembla una platja privada, però ja se sap que anar a la platja com els plebeus no fa pels rics, no. Així que a més, té una piscina amb onades per fer-hi surf. Ja podeu imaginar-vos-en la grandària. També té una piscina onsen, un jacuzzi, vaja, i a dins de la casa, una col·lecció d'almenys ben bé un centenar o dos de taules de surf. Potser pot fer clons com en Naruto i per això en té tantes.

Quan veuen tantes planxes de surf, recorden què han anat a fer a Hawaii, així que van a la platja on, mooolt casualment, es troben el pèl-roig, que segueix tenint cap de pardal i cos d'home (com un minotaure, minoau?). El senyoret talòs (que ho és del tot, no mig) torna a dir-li que vol fer surf amb ell, sospito que està intentant aconseguir un nou crush, i el pardalet no vol.

I llavors, SORPRESA, veiem una de les persones que feia surf a la platja i és en Sho! I jo, HO SABIA, si no hi ha cos, no està mort! Però no! Era el germà gran d'en Sho. Recordem que al capítol en què en Sho té un ictus mental, li arriba un missatge de la família que no sabem què diu. I la normativa dels animes diu: "Article 3. Si un personatge no parla de la família directament, però deixa anar pistes que indiquen un malestar emocional amb el tema, perquè quedi clar a tothom que no s'avenen, és una indicació clara que qualsevol acte inexplicable, bajanada o ximpleria que digui/faci després de rebre'n un comunicat (normalment el contingut del qual no se'ns farà saber fins a capítols posteriors) hi està directament relacionat".

I el capítol s'acaba amb aquest final de suspens. Què passarà? Seguiran la secció 2 de l'article 3? "La desavinença del personatge amb la família, serà causada per un malestar emocional causat per favoritisme d'un dels pares o els dos cap a l'altre germà, sovint més dotat que el personatge"

Serà això? O una de les altres seccions més conegudes, com ara que el personatge tingui un complex d'inferioritat, perquè sí? Quina emoció. :uki:
Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 114
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
1
3
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 17 cops
Gràcies rebudes: 67 cops

És dilluns i toca Wave! Excepte els dilluns que em fa mandra i llavors toca un altre dia.

Com que sembla que en Sho tornarà a ser important, o almenys ho semblava al final del capítol anterior, faré un petit resum pels qui no el recordeu. En Sho era i seguirà sent per la resta de l'eternitat (o fins que trobi un crush nou) el crush del senyoret talòs. Com ja sabreu, jo tinc un gran afecte pel nostre talòs preferit i sempre vull que sigui feliç, així que ja abans i tot de saber que en Sho tenia pensat mudar-se a l'altre barri, ja sabia que no podien fer bona parella. En Naru i en Sho d'altra banda :coret: . Ehem, com deia, el meu gran afecte pel senyoret talòs va fer que despertés els meus poders fins ara desconeguts de precognició per saber que no podien ser pas feliços junts.

En fi, que ja se sap que estem en pandèmia i els noiets no van seguir les normes de protecció a les seves trobades apassionades als onsen. Evidentment, en un anime com aquest, tan profund i filosòfic, són tot metàfores i no es parla directament de la pandèmia, però a parer meu, la malaltia que hi surt és un eufemisme clar com l'aigua. Aquesta malaltia es transmet per l'aire i els símptomes són els següents. En casos lleus, es poden notar cert escurçament dels gambals i una transformació dels teixits cerebrals a suro, en vernacle tots dos símptomes són més coneguts per "(ser) curt de gambals" i "cap de suro". En casos greus, però la cosa ja canvia. La soca concreta de l'anime, coneguda com a Talositis aguditis variant surfista, pot arribar a provocar al·lucinacions al pacient. Encara no se n'han fet prou estudis, així que no se sap del cert què veuen els malalts, però es creu que la humitat i la pressió atmosfèrica pot empitjorar-la molt. Està demostrat que en dies de tempesta, els pacients són un 100% més propensos a tenir crisis d'identitat i pensar que són d'una espècie aquàtica. Com a resultat, solen tenir una gran quantitat de líquids als pulmons.
A més, també està demostrat que poden patir brots espontanis de telepatia per cridar a algú important, perquè vagi a veure'ls mentre manifesten la seva identitat nova.

Els científics tenen la teoria que aquest darrer símptoma és un intent desesperat de les neurones sanes de cercar ajuda, però desafortunadament no sempre és exitós i el missatge telepàtic arriba massa tard. També hi ha la hipòtesi que aquests missatges només els poden rebre altres pacients amb la mateixa variant del virus, però encara no s'ha demostrat.

Deixo aquí el recordatori d'en Sho, espero que serveixi per refrescar-vos la memòria, i vaig a mirar el capítol nou. :3
Respon