[Anime de Temporada] Tamayomi

Respon
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2020
Categoria Plata
11 / 16
Repte d'anime 2020
Anime de temporada
6 / 12
Entrades: 651
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 59 cops
Gràcies rebudes: 228 cops
Sexe: Dona

04 abr. 2020, 13:58

Imatge

Tamayomi


Nom: 球詠
Basat en: Manga
Gènere: Esports, Col·legial, Yuri
Estudi: Studio A-CAT
Temporada: Primavera 2020
Capítols: ¿?

Argument


Durant la secundària, la pitcher Takeda Yomi no va poder arribar molt lluny en el torneig de beisbol interescolar. Com la catcher del seu equip no estava al seu nivell, no va poder utilitzar el seu llançament especial, la "bola màgica".

A l'arribar a la preparatòria, va decidir deixar de jugar a beisbol i s'inscriu a la Preparatòria Shin Koshigaya, un institut amb el club de beisbol en pausa. Allà, es retroba amb la seva amiga de la infància, Yamazaki Tamaki, amb la qual no tenia contacte des de feia molt de temps i amb la qui normalment jugava a pilota quan eren nenes. La Tamaki també va jugar a beisbol durant els seus anys a la secundària, com a catcher.

La promesa que es van fer quan eren petites podrà fer-se realitat ara?

Opening


Text amagat.


Capítol 1

Avui m'he posat a mirar quins nous animes ens donava aquesta temporada i m'he trobat un miracle: UN SPOKON DE NOIES. Amb la por al cos que fos pur fanservice he decidit jugar-me-la i mirar el primer capítol a veure que tal.

Com a bon primer capítol no ha passat gairebé res a part de presentar els personatges principals, però m'ha semblat una cosa digne d'un spokon de veritat així que he decidit donar-li una oportunitat esperant que no em decebi conforme vagi avançant.

La protagonista és una mica ploramiques però l'amiga és molt waifu la veritat. Les bessones em fan molta gràcia, cada vegada que li toquen les mans em recorden al meu estimat Kira <3

Espero que ens presentin ràpidament la resta de l'equip i a veure quin és el drama d'aquest club de beisbol. Em fa gràcia perquè no he entès mai com funciona el beisbol la veritat i al final ho aprendré per unes waifus...

La gran pregunta és... hi haurà rollobollo o només ens faran queerbait com sempre?

Imatge
Imatge

Avatar de l’usuari
Nina-chan
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Tadaima!
Repte d'anime 2020
Categoria Bronze
4 / 8
Entrades: 21
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 7 cops
Sexe: Dona

29 juny 2020, 01:38

M’ha agradat força aquesta sèrie, si bé en general no ha sigut excessivament original o sorprenent. Segueix la majoria de clixés dels animes spokon: l’equip de la protagonista és desconegut, tot i que en un passat tenia força fama, i aconsegueixen millorar i arribar lluny gràcies a l’esforç, l’amor per l’esport i l’amistat entre les companyes d’equip. El que fa que destaqui entre els altres animes de beisbol és que aquesta sèrie se centra en l’esport femení i que, inesperadament quan es tracta d’esport femení, no té fanservice.

La presentació dels capítols i dels personatges segueix el format típic dels spokon. Al primer capítol utilitzen un flashforward que ja et diu que al final aconseguiran formar el seu equip amb prou èxit per a anar a un partit important prou important perquè hi hagi una gentada de públic. Havia suposat que devien ser almenys les semifinals o algun partit igualment decisiu d’algun torneig de batxillerat per tota la gent que hi havia, però resulta que només era el segon partit oficial.

Les membres de l’equip també sembla que segueixen els caràcters típics d’anime.
Primer, hi ha els membres amb experiència. La protagonista, la Yomi, com a bon personatge principal és molt alegre i optimista (i una mica egoista), és l’as de l’equip i té un llançament especial que fa que els altres li donin el seu «reconeixement». Aquest mateix llançament és el que provoca la seva anècdota trista a l’escola de secundària perquè la resta no eren tan bones i no els agradava.
L’altre personatge principal, la Tamaki és la típica amiga de la infància amb qui la protagonista va fer una promesa de jugar juntes quan fossin grans i que és capaç d’atrapar-li el llançament. Com que és la receptora de l’equip s’utilitza la seva posició per mostrar com entén a la protagonista i com li dona suport.
Amb les dues senpais ens introdueixen els típics personatges que van «sobreviure» el maltractament de les seves senpais, però que, a diferència de totes les altres, els agradava tant el beisbol que no van deixar el club i van continuar esforçant-se. La Rei és el personatge més sec que al principi no vol continuar al club amb les noves, però que al final (al cap d’uns tres minuts) canvia d’idea gràcies al súper llançament de la Yomi. És la tsundere que no pot faltar a cap anime, tot i que no és tan excessivament exagerada com solen ser. La Risa, l’altra senpai, és la senpai amable i tranquil·la que ajuda a explicar a les altres què va passar i perquè la Rei és una mica esquerpa i, en general, ajuda a fer que les altres no la malinterpretin.
Amb la Nozomi s’introdueix la promesa de tornar-se a veure al campionat nacional amb les seves amigues amb qui ja no pot jugar en el mateix equip, un altre clixé dels spokon.
Entre els personatges sense experiència, destaquen la Shiragiku, la nena rica amb experiència en un altre esport que no podia jugar al beisbol com volia per motius familiars, i la Yoshino, la mànager que sembla conèixer a tothom d’importància dins del beisbol femení i té una obsessió còmica amb els músculs de les cuixes de les jugadores.


Els capítols en si són força entretinguts. No hi falten els moments clàssics en què fan un campament d’entrenament, els exàmens, quan se sinceren les unes a les altres sobre els seus dubtes i inseguretats i es donen suport per continuar millorant i quan recorden amb nostàlgia quan s’acabaven d’unir al club per mostrar quant han avançat. En ser un anime curt no solen ser escenes gaire llargues. Per exemple, normalment es dedica almenys un capítol sencer al campament i un altre als exàmens, però en aquesta sèrie es tracten més aviat com a escenes dins d’un mateix capítol.

No tot són clixés, però, també hi ha hagut unes quantes sorpreses per a mi. De les sèries d’esport femení que havia vist fins ara, l’entrenador i professor a càrrec sempre havia estat un home. Quan era una professora, aquesta no tenia experiència en l’esport. Inesperadament, la professora Fujii no només en sap, de beisbol, sinó que era una de les jugadores durant la millor època de l’equip. També és divertit com salta cada vegada que algú comet un error i diu que allò es mereix més entrenament.
Una altra sorpresa ha sigut la Yoshino, la mànager. En els dos primers capítols no m’havia caigut gaire bé perquè feia la impressió que era el típic personatge obsessionat amb certes coses i que s’utilitza per fer bromes, però que a part d’això no té gaire utilitat. A més, la veritat és que no m’agrada gaire la seva veu, la trobo agudíssima i una mica irritant. A partir del tercer capítol, però, aquesta impressió m’ha començat a canviar. La Yoshino pren nota d’una munió d’estadístiques de cada jugadora per ajudar-les a millorar i, no només això, durant els partits és la que porta la batuta i indica a les jugadores què han de fer. La veritat és que ha acabat sent un dels meus personatges preferits d’aquesta sèrie, la veu a part.

M’ha sobtat també que a l’animació marquessin una mica la musculatura de les noies. Tot i que no es nota gaire, sí que és evident que són esportistes i que tenen músculs, cosa que no havia vist encara en altres sèries d’esport femení. Sempre les havia vistes dibuixades amb cossos de nenes que no havien agafat una pesa en sa vida, i a les que els marcaven els músculs sovint era molt exagerat i més aviat per les que volien mostrar com a més homenotes.

Si en fan una segona temporada, segur que la miraré. Recomano força la sèrie.

Respon