Tadaima.cat

Atenció: Tots els posts contindran spoilers dels capítols de l'anime actualment en emissió

Argument:La història gira al voltant d'un presoner ja madur que és alliberat per bon comportament durant l'era Showa Genroku del Japó (1960-1970). Li diuen Yotaro, que ve a significar "Idiota" o "Tonto". Quan torna a la societat, comença una nova vida com a narrador al rokugo. Impressionat pel rol de Yakumo Yuurakutei com "el déu de la mort", demana al mestre que li accepti com a aprenent.

--------------------------------------------------------------------------------------------------


Capítol #01
Quines ganes tenia de que tornes i de quina manera ho ha fet.

No m'ha acabat d'agradar l'introduccio del mestre escriptor i tota l'historia amb Konatsu es veia eclipsada pel to de veu massa "comic" de Yotaro. Pero en general be i que agafi el nom de Sukeroku tmb.

Espero que Konatsu es deixi estimar d'una vegada i aixi Yotaro asenti el cap una mica.

Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah BRUTAL! Expectacions +1000000!!

El hype que tenia en vena era tan, tan enorme que quan vaig veure que el capítol havia sortit el kokoro em va explosionar molt fortament i vaig morir, però després vaig recordar que havia de veure l'anime i vaig resuscitar una estona.

En general del que m'he adonat és que les dues temporades no tindran massa a veure l'una amb l'altra a excepció de la connexió de personatges i això està bé perquè serà una història coneguda però nova a la vegada i també m'entristeix perquè el Sukeroku era molt Sukeroku i al primer capítol m'esperava un flashback mínim o alguna referència, però al final tot el que van fer va ser explicar tota la primera temporada amb el rakugo del Yotaro.

Així com la història d'abans tenia com a tema principal la formació de dos estudiants de Rakugo, la seva actitud davant de l'art, el fet de tenir talent però desaprofitar-ho contra el fet de no tenir-ne i treballar dur per aconseguir la meta i, sobretot, la supervivència del rakugo ara pareix que el tema passarà a ser la supervivència per mitjà de la modernització d'un art molt antic i que haurem d'esperar per veure si el Yotaro Sukeroku se'n surt.

De trama secundària esperem que la Konatsu finalment pugui ser feliç juntament amb el Yotaro. Em va encantar quan ell li va dir que potser si que no n'estava enamorat però que de totes maneres el que sentia per ella era amor. Preciós, ja que l'amor no té per què ser sempre romàntic i ens fa veure com de noble d'esperit és el personatge del Yotaro, tan noble que no sé pas si se'n sortirà amb tot el que porta entre mans.

Tornant al tema de la Konatsu, no sé com s'anirà desenvolupant el personatge i si faran una comparació constant amb la seva mare, com si compartissin el mateix destí. Jo mentre deixi de fer-se la tsundere amargada ja seré feliç, que m'agradaria veure-la somriure i que el nen pogués ser feliç o qui sap si un futur artista de rakugo també! xD

De totes maneres vaig trobar a faltar l'opening, que és com brutal tot i que reconec que el de la primera temporada m'agradava moltíssim més, ara, la lletra d'aquest opening és molt Rakugo Shinjuu.




Per cert i ja per acabar, vaig llegir per twitter i em va encantar que al moment que el mestre diu que espera que el rakugo tal com és es mori amb ell va fer servir la paraula Shinjuu que és la paraula que es fa servir pel suïcidi de dos amants. Preciós!

Capítol #2

Buuuuuaaah, pobre Yotaro! Finalment es converteix en Shin'uchi i els xafarders de la tele li han de fotre la puta vida sense tan sols pensar que s'ha rehabilitat i que ha triat una forma de vida honrada (i poc adinerada xD). Realment el capítol m'ha agradat molt, no ha passat quasi res però també té el seu encant veure com la història va avançant poc a poc, sense presses, i d'una manera molt fluïda.

Els moments que m'han agradat més els ha protagonitzat el mestre Yakumo! Primerament el moment amb la Konatsu, m'ha encantat quan l'ajuda a adormir-se i després la conversa que tenen després és tendra i molt violenta a la vegada. Em va agradar molt la conversa del pal "sempre t'he volgut matar però ara vull que el meu fill escolti el teu rakugo". Sincerament, ho vaig trobar molt bonic, són paraules d'odi però que amaguen un profund respecte i admiració... tant de bo algun dia la Konatsu canviï i abandoni el ressentiment que duu a sobre des que era petita.

I d'altra banda, el meu segon moment preferit ha estat quan el Yotaro li explica al mestre quan són a la casa de te que li sap molt de greu haver fet una mala actuació i el mestre li demana que li ensenyi l'esquena. M'ha encantat, de veritat!! Com bé diu després l'escriptor, una preciosa relació entre el mestre i l'alumne! De fet, una mostra d'afecte que mai hauria dit del Yakumo i a aquest capítol n'ha tingut dues, així que estic molt satisfeta!

Espero que no li passi res perquè l'avanç del següent capítol m'ha deixat un poc preocupada... Però esperem que tot segueixi anant com fins ara!

Capítol #2

Em va agradar a mitjes el capitol, es cert que m'agrada mes personalment l'historia que els moments on expliquen Rokugo, pero em va semblar molt pobre la manera en que van mostrar la practica i la precentacio on es treu la camisa. En altres capitols, hi ha molta mes emocio a les paraules, etc.

Deixant de banda el Mode Hater, em va agradar molt la part on Konatsu plora dormint i li canta, molt kawaii demostrant qui l'ha criat realment.
Yotaro te que endinsar-se mes en la seva relacio, tot i no ser enamorament, podria intentar "intimar" una mica o mes ben dit, se mes familiar amb ella i el nen.

Em fa molt mala espina l'escriptor desde el primer capitol, fara que Yotaro i el Mestre es distanciin o alguna cosa aixi.

Rakugo Shinjuu, Sukeroku Futatabi-hen #3

Puufff, aquest capítol m'ha deixat com molt confosa. Els capítols de Rakugo duren realment 23 minuts?? Aquest se m'ha passat volant, com si haguessin estat només 5 minuts, ha passat tot tan ràpid i a la vegada ha estat tan confós que reconec que m'ha deixat molt desconcertada...

És a dir que el nen és fill d'un mafiós que casualment era abans el cap de la banda del Yotaro i que a la vegada és l'amant de la vella que donava feina a la Konatsu? PUUUUFFF... no és complicat ni res, la veritat és que a mesura que mirava el capítol ho anava entenent així però em pareixia tan locura que em pensava que no ho estava acabant de pillar, però es veu que si. No acabo d'entendre per què la Konatsu es va lligar el vell mafiós, però de totes maneres, pareix que poc a poc va acceptant el Yotaro com a pare del seu fill i això ja em fa feliç. Al pròxim capítol veurem el nen crescut, em fa moltes ganes veure si ha heretat un poc del Sukeroku!!

Doncs bé, el capítol se m'ha fet molt curt realment, només dir que a la fi hem resolt el misteri de qui és el pare del nen però que de totes maneres pareix que és el que menys importa... xDDD I dir que també m'ha agradat molt que el mestre li concedeixi al Yotaro una altra vegada l'honor de tornar junts a l'escenari, tot i que al mestre aquesta interpretació pareix que l'ha deixat quasi sense aire...

Per cert, preciós el detall dels peixos! L'escriptor (aaaainnssss, no m'acaba de caure bé... per què collons segueix tota l'estona el Yotaro? No m'agrada que s'acabi assabentant de tots els marrons de la seva família...) li regala només dos al Yotaro i segurament ell després pel seu compte en compra dos més perquè siguin tots els membres de la familia... preciós!

Rakugo Shinjuu, Sukeroku Futatabi-hen #4



El de la setmana passada em va deixar un poc trastocada, no era el que m'esperava i em va decebre un poc. Crec que inconscientment tenia por de veure aquest capítol per por que no m'agradés però... OMG! BRUTAL!! Ha estat absolutament genial!!

Ha tingut un munt de momentazos! Què dir del nen? El nen és una monada, és un encant! No només és que sigui super bufó, és que a més és entremaliat, aconsegueix sempre el que vol i s'estima moltíssim el seu pare i la mare. Quan el Yakumo li diu a la Konatsu que surti de la sala dels actors i el nen la defensa... que monoooooo per favor!! És un encant, m'ha robat el cor el nen.

Però bé, en realitat el capítol ha estat per fer lluir la Konatsu!! M'he emocionat molt quan l'he vist tan contenta tocant el shamisen al teatre i després quan ha actuat a la guarderia del nen... de veritat, el moment que m'ha emocionat més que quasi em cau una llàgrima ha estat quan després de l'actuació la Konatsu i el Yotaro s'han abraçat!! Em fa llàstima que no vulgui continuar actuant però també és cert que el protagonista és el Yotaro i si ara la Konatsu comencés a fer Rakugo la història quedaria bastant rara.

Per cert, ho he cercat i no recordo exactament en quins anys està ambientada la història de l'anime però avui en dia si que hi ha dones que fan Rakugo sense cap mena de problema, tot i que són una minoria, però poder es pot sense cap problema ni un. La veritat és que si algun dia torno al Japó, encara que no entengui l'idioma al 100% (i molt menys aquest japonès antic) m'agradaria molt anar a veure un bon Rakugo!!


Tornant al tema de l'episodi, que em desvio, altre moment que també he trobat clau (tot i que no tan bo com els altres, però bé) és quan el Kiku va i li romp als nassos la nova obra a l'escriptor xDDD Brutal, puto Kiku, quin geni que es gasta el cabró. A més m'encanta perquè li diu al Shin-chan que farà el Jugemu i al final fa una obra pervertida Puto fucker

I bé, poca cosa més a comentar, només dir que m'ha encantat i que aquest anime i el rakugo em tenen completament enamorada!

Rakugo Shinjuu, Sukeroku Futatabi-hen #5

WOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOAH! Vinc a comentar-lo que tot just l'he acabat de veure I EM MORO! ESTIC MORINT-ME SI US PLAU NO PUUUUC!! Aquest anime és massa putament perfecte!!

Del primer que me adonat ha estat del canvi a l'opening: el Sukeroku tenia els ulls vermells!! No sé realment el motiu del canvi (a més que no ho han fet gaire dissimulat, es notava moltíssim que li havien fotut un pegote vermell a sobre) i feia un mal rollo de la hòstia... Ja de per si l'escena del Sukeroku obrint-li el kimono al Kiku i mostrant el seu esquelet fa mal rollo però si encara li afegeixes al mort dels ulls vermells ja és el colmo...

I bé, el capítol com sempre molt curt. MASSA CURT! Joder, que pareix que duren cinc minuts!! Hi ha hagut detalls que m'han encantat: 1er: el Yotaro completant el tatuatge i segon, el Kiku sent amable amb la Konatsu! Com sempre l'escriptor se m'ha fet pesat i m'ha sobrat, però bé, la resta del capítol m'ha encantat! Un munt de Rakugo i de qualité, com sempre!

No puc deixar de comentar el final (estic ara mateix histèrica perduda perquè acabo d'acabar el capítol i aaaaaaaaahrrrrrggg!). És a dir, aquest anime no és només una joia per l'animació o pels personatges, també la força del llenguatge i de les metàfores és molt present perquè mira tu que justament el Kiku ha de posar-se paranoic quan explica una història sobre encens (que justament ha manat a la Konatsu que el posi) i just quan ho està contant li apareix la Miyokichi?? (jo he entès que era la Miyokichi perquè és que no podia ser ningú més, però tampoc és que el Kiku estigués super enamorat d'ella perquè sempre la va rebutjar...)

I després quan cau al terra i aixeca la vista... veu la Konatsu vestida de blanc com un fantasma i... SUKEROKU!! Aquí no he pogut evitar cridar!!!! Sukeroku, com t'he enyoraaaat!! Quines ganes que tenia que sortís, em moria per tornar-lo a veureeeee!!! I se m'ha fet asquerosament curt, si ha dit dues frases i ha acabat el capítol.

M'ha costat un poc saber si on ha "arribat" el Kiku era un "lloc físic" o tot passava dins la seva imaginació. És a dir, arriba a l'infern?? El passadís ple d'espelmes és el cel, l'infern, l'inframón o el que sigui o és realment només és fruit del shock que té en aquell moment i ho al·lucina?? Realment em pensava que ho estava al·lucinant tot però he vist que a l'avanç del pròxim capítol no surt i això em deixa més que preocupada perquè joder, l'ha cascat? Així, a sobre de l'escenari?? Així, sense escoltar l'obra que el Yotaro feia tant de temps que preparava?? No, així no la pot palmar joder!!

I si realment l'ha palmat?? Per què el Sukeroku l'escanya?? No sé si és que no ho recordo del tot bé però joder, tot el que va passar tampoc va ser 100% culpa del Kiku com perquè els morts l'hagin de turmentar d'aquesta manera, no?? No ho ha passat ja prou malament sent l'únic que ha sobreviscut carregant sempre amb la culpa d'una situació que se'ls va anar als tres de les mans?


Puuufff... massa emocions en un sol vespre >.<U Espero que el Kiku estigui bé (tot i que crec que no...) i que la història ara no pegui un canvi massa brutal, que sense ell crec que perdria un poc la gràcia...