Tot i que ja unes dues setmanes que la vaig acabar, avui us porto les meves impressions sobre Charlotte. A nivell personal, a estat una més que agradable sorpresa. Era un anime que portava molt de temps a la meva llista de pendents tot i que em va cridar molt al seu moment (Kyokai no Kanata). Agraeixo especialment per no complicar la historia que només sigui de 13 capítols + 1 OVA, tot i que crec que es podia haver donat una mica més de si. Tot i això, penso que la podem catalogar de petita obra mestre.

A nivell argumental es un anime que té dos parts molt clarament marcades. La primera es tranquil·la i agradable (menys el primer episodi, però te la seva raó de ser), però no es fins l’episodi 7/8 que l’argument fa un gir de 180 graus. A partir d’aquell moment, l’anime entra en una nova dimensió que la fa pujar diversos nivells a un ritme frenètic. Un altre punt a favor seu es que es un anime que tot i gravitar entorn al tema dels superpoders, no exclou altres tan o més importants per entendre la història (la identitat, el narcisisme i les relaciones socials i familiars). Tampoc puc ometre que les dosis de romanticisme es van subministrant amb comptagotes, casi sense ser apreciables.

L’animació es també un dels seus punts forts, tot i ser del 2015, l’estudi P.A (Clannad, Angel Beats!) va fer un gran treball, sobretot en el disseny dels personatges y dels ulls (meravellosos). Si he de parlar de BSO també li posaria molt bona nota, sabent gestionar molt bé cada moment (alternant melodies tristes, agradables i èpiques segons la situació). L’ending tot i ja saber-lo dels nostres concursos també té el seu punt un cop t’acostumes a escoltar-lo.

En general es un anime que conté bones dosis d’acció, molta emotivitat i una historia atrapant i molt supressiva. Precisament aquest últim punt es el que segons el meu parer, la fan entrar en el meu selecte grup d’animes que recomanaria.

L'OVA de Asagao to Kase-san.
És cuqui. Molt cuqui. Ultra cuqui.

Tales of Zestiria the X

Nascut com un reboot/homenatge de la mítica Ashita No Joe, anime y manga de culte dels anys 70 y 80. Megalo Box ens explica la vida d'en J-Dog, un lluitador de gears dels baixos fons i els seus companys en una societat futurista i amb greus desigualtats socials.

Personalment el que més m'ha agradat de la sèrie és la seva banda sonora, si us agradava l'estil de Samurai Champloo aquesta us encantarà (si us agrada el rap o la música electrònica es imperdible). Pel que fa a l'animació i argument s'apropa bastant a l'excel·lència partint que segueix un estil retro com a homenatge a la citada Ashita no Joe. No és un anime completament de lluites amb gears (una espècie de boxa amb elements mecànics) tractant diversos temes socials que tot i no ser evidents si ho són de manera implícita.

En l'àmbit de personatges tots tenen el seu punt atractiu i la seva evolució en pos de les seves motivacions. Potser la que deixa una mica fred és la Yukino Shirato (que segurament per motius de guió no es desenvolupa per un futur si, els que coneixeu Ashita entendreu el perquè). En general aquest és un anime que fa patent que encara es poden fer series sense que elements externs o fanservice excessiu perverteixin fins al punt de canviar la història (hola Darling).
La meva nota es 8,5/10

Amb aquesta sèrie em vaig llançar a la piscina, perquè recordava que en @Shancks me la va recomanar (gràcies, ha estat worth it). L'esquema argumental de l'anime és tan simple com de sobres conegut, la humanitat amenaçada i tancada en fortaleses per una amenaça exterior (digues-li titans, kabanes, vampirs...). La part bona de la sèrie, es que no es centren tant en aquesta amenaça, sinó que ens mostren que els autèntics perills som els mateixos humans (no es novetat). En aquesta tessitura veiem una societat decadent, corrupta i profundament racista cap a tot el que vincula amb els Gastrea (els enemics visibles).

Són 13 episodis, que sincerament vaig devorar amb dos dies perquè em va enganxar, però ai las! Aquest anime no té continuació des del 2014 perquè no tenen prou material perquè l'autor va deixar d'escriure sense una explicació clara (i mira que ho deixa en dos moments claus en l'anime i en les NL). El final de l'anime és un plotwist que et deixa molt desencaixa't, especialment per qui és el protagonista i et fa pensar que alguna cosa no va a l'hora.

Amb tot, és una sèrie que crec que val la pena veure sense cap mena de dubte. La meva nota, 7,5.