NO HOME
Genere: Drama , Slice of life, Comedia.
Haejoon Goh, who ran from home, and Eunyung Baek, the problem child who lives in a tent.
These two, who met under terrible circumstances, are forced to live together in an abandoned dormitory.
This is a story of difficult growth between two people who hate both the dorm and each other.
PV OFICIAL ( o EL QUE PODRIA SER UN MARAVELLÓS OPENING)
내 지갑을 훔친 놈과 같이 살아야 한다고?! -‘집이 없어’
.
.
.
.
Opinio personal;
Text amagat.
Es veu que els animadors de alien stage van participar en el PV i per aixo youtube mel va recomanar. I jo em vaig COMPLETAMENT ENAMORAR DE LA CANÇÓ, L'ANIMACIÓ, I ABSOLUTAMENT TOT. Vaig veure que era un webcomic i ahir vaig estar tot el santissim dia unicament llegint-lo sencer (de moment son 195 capitols).
Es una maravella. Wanan es un putissim geni de explicar histories. Els guions son impecables, i el dibuix et desgarra per dins. A vegades no cal un estil ESPECTACULAR per expressar el que vols, i aquest comic ho demostra MOLTISSIM. A cada arc em tenien plorant, perque expressava tant be el que sentien els personatjes en tot moment que t'ho contagien i no pots parar de plorar amb ells.
Aquesta historia segueix la vida de 6 adolecents, el perque son com son i com actuen. Es un manga que tracta moltissim del concepte ''familia'' i la majoria de histories per no dir totes, tracten de la vida familiar dels protagonistes i com els afecta en el seu dia a dia amb els altres. I el guio exepcional de la wanan fa que puguis enamorarte de tots, tot i que siguin imperfectissims. TOTS SON UN AMOR, cada episodi que passa s'aprofundeix en tots i es converteixen en personatjes complets i rodonissims. dsjfhfghjdfghf
(SPOILER?)
Fa molt de mal veure com el Haejoon i el Eunyung, tot i sabent que les seves maneres de ser mai cuallarien i nomes saben fer-se mal, s'enganxen l'un a l'altre cuasi per un egoisme estrany, pensant que es necessiten, que el fet de estar sols (que, NO HO ESTAN, MAI HO ESTAN) fa que siguin compatibles, que poden omplir amb l'altre el forat que tenen a dins. Desconec si aquest manga acabara bé , vull dir, si al final seguiran junts (no estic parlant de temes romantics, sino en el sentit ''la familia que un vol''.) Si puc dir que de cada 20 baralles fortissimes que tenen, sempre en treuen alguna cosa bona, es van coneixent poc a poc. Pero massa poc a poc, penso. Els dos son capaços de comunicar-se be amb tothom que els rodeja, pero quan es tracta de ells dos sempre s'acaba liant i tot a la merda. Fa moltissima pena i espero que acabin be, sigui junts o per camins separats.
Hi ha una canço que els defineix a la perfeccio;
Encara que l'amor, que flueix de manera natural de qui ha estat estimat,
arriba a les meves espatlles,
res es resol.
Encara que sigui impossible saber que vull de tu,
Crido "salva'm" a la teva cara brillant...
Torno sol a casa.
Solitàri, camino pel meu compte.
Cal que m'hi acostumi per deixar de perdre el temps...
Ah, ah, ah..
Encara que les preocupacions d'aquell que ha estat abandonat,
sovint es dissolen entre els meus braços,
res no es resol.
És impossible que trobis en mi el que necessites.
Tot i que veig el teu front arrugat, dubto a dir: "com puc ajudar-te?".
Torno sol a casa.
Solitàri, camino pel meu compte.
Cal que m'hi acostumi per deixar de perdre el temps...
Solitàri, (jo/nosaltres) caminem cap al futur...
(Son les portades d'un parell d'arcs.)
Es una maravella. Wanan es un putissim geni de explicar histories. Els guions son impecables, i el dibuix et desgarra per dins. A vegades no cal un estil ESPECTACULAR per expressar el que vols, i aquest comic ho demostra MOLTISSIM. A cada arc em tenien plorant, perque expressava tant be el que sentien els personatjes en tot moment que t'ho contagien i no pots parar de plorar amb ells.
Aquesta historia segueix la vida de 6 adolecents, el perque son com son i com actuen. Es un manga que tracta moltissim del concepte ''familia'' i la majoria de histories per no dir totes, tracten de la vida familiar dels protagonistes i com els afecta en el seu dia a dia amb els altres. I el guio exepcional de la wanan fa que puguis enamorarte de tots, tot i que siguin imperfectissims. TOTS SON UN AMOR, cada episodi que passa s'aprofundeix en tots i es converteixen en personatjes complets i rodonissims. dsjfhfghjdfghf
(SPOILER?)
Fa molt de mal veure com el Haejoon i el Eunyung, tot i sabent que les seves maneres de ser mai cuallarien i nomes saben fer-se mal, s'enganxen l'un a l'altre cuasi per un egoisme estrany, pensant que es necessiten, que el fet de estar sols (que, NO HO ESTAN, MAI HO ESTAN) fa que siguin compatibles, que poden omplir amb l'altre el forat que tenen a dins. Desconec si aquest manga acabara bé , vull dir, si al final seguiran junts (no estic parlant de temes romantics, sino en el sentit ''la familia que un vol''.) Si puc dir que de cada 20 baralles fortissimes que tenen, sempre en treuen alguna cosa bona, es van coneixent poc a poc. Pero massa poc a poc, penso. Els dos son capaços de comunicar-se be amb tothom que els rodeja, pero quan es tracta de ells dos sempre s'acaba liant i tot a la merda. Fa moltissima pena i espero que acabin be, sigui junts o per camins separats.
Hi ha una canço que els defineix a la perfeccio;
Encara que l'amor, que flueix de manera natural de qui ha estat estimat,
arriba a les meves espatlles,
res es resol.
Encara que sigui impossible saber que vull de tu,
Crido "salva'm" a la teva cara brillant...
Torno sol a casa.
Solitàri, camino pel meu compte.
Cal que m'hi acostumi per deixar de perdre el temps...
Ah, ah, ah..
Encara que les preocupacions d'aquell que ha estat abandonat,
sovint es dissolen entre els meus braços,
res no es resol.
És impossible que trobis en mi el que necessites.
Tot i que veig el teu front arrugat, dubto a dir: "com puc ajudar-te?".
Torno sol a casa.
Solitàri, camino pel meu compte.
Cal que m'hi acostumi per deixar de perdre el temps...
Solitàri, (jo/nosaltres) caminem cap al futur...
(Son les portades d'un parell d'arcs.)
)
