Tadaima.cat

Episodi 13

La història de l’Arnheid m’ha passat una mica sense pensa ni glòria, però és un personatge que fins ara tampoc havia tingut una importància extrema. Un exemple més del fet que, efectivament, els ha tocat viure en un lloc i època terribles. La veritat és que amb el que està a punt d’arribar, no crec que sigui el millor moment per quedar-se embarassada...

Episodi 16

Sembla que finalment en Thorfinn haurà de recuperar l'instint de lluita per sortir d'aquest embolic. Sempre que aparegui l'Askeladd és un bon episodi. La veritat és que tinc forces ganes de tornar a veure'l en acció, i més si és per un motiu totalment diferent a la venjança.

Episodi 17

Doncs al final la part interessant ha durat poquet... Total, per allargar terriblement el moment de la mort d’en Gardar; era una conclusió que tots sabíem que arribaria. Si m’haguessin interessat una mica més aquests personatges hauria estat bé, però no era el cas. Això sí, els hi he de reconèixer que l’escena final ha quedat brutal, molt emotiu.

Episodis 18 & 19

La veritat és que era d’esperar perquè mai havia tingut massa clar que en Ketil sentís alguna cosa més per l’Arnheid que obsessió, però l’escena de la pallissa va ser frustrant i realment incòmoda de veure. L’únic motiu per no voler alliberar-la és clarament que la veia com una possessió que el feia sentir bé. En fi, una escena que no dista de la realitat actual de moltes persones. No em faig massa il·lusions perquè segurament no sobreviurà.
Per altra banda finalment arriba el rei i en Ketil, el molt imbècil, s’hi vol enfrontar perquè creuen que guanyaran XD L’únic que demano d’aquesta confrontació és que em deixin viure en Hebi perquè és l’únic personatge d’aquesta granja que m’importa i vull que sobrevisqui (a banda d’en Thorfinn i l’Einar, òbviament). En Thorgil en canvi sembla una mica més espavilat que el seu pare i per algun motiu el voldria veure lluitar contra en Thorkell. Com serà el retrobament d’en Thorfinn i en Canute?

Episodi 21

Doncs bé, sembla que per tenir una audiència amb el rei en Thorfinn haurà de fer de pinyata. Li deixaran la cara feta un cromo però tinc ganes de veure què passa quan per fi es vegin de nou cara a cara.
En Hebi de moment me’l deixen tranquil i amb això ja estic contenta. Encara sort perquè era l’únic que m’agradava d’aquesta granja... Trobo que almenys això ha servit perquè l’Olmar tingués la seva evolució de personatge. Sembla que finalment ha crescut i pot acceptar que no li agrada lluitar i que no vol morir i que tampoc ho facin els altres al seu voltant. Mira, qui ho hauria de dir, estic orgullosa del nano. Malgrat la pressió no s’ha fet enrere.