Sóc una mica estrany en tot això de la música, i no sé mai quin és el gènere de les coses que escolto (la música m'agrada, evidentment, però odio estudiar-la i analitzar-la, no tinc oïda ni cultura xD), així que ja em disculpareu si penjo alguna cosa que no toca.
Dels Falsterbo que ha penjat l'Atir em va agradar força aquesta:
Falsterbo Marí - Què s'ha fet d'aquelles flors?
Text amagat.
Però venia aquí a posar-vos una cançó que potser desentona una mica amb la resta... Però a mi m'agrada, així que la comparteixo:
Patric - Se canta
Text amagat.
Aquesta cançó ha esdevingut l'himne de facto d'Occitània. N'hi ha moltes versions diferents de diverses regions d'Occitània.
Segons la Viquipèdia... L'origen de la cançó és antic i el veritable autor és desconegut, si bé la llegenda l'atribueix a Gaston Fèbus, Comte de Foix. Segons aquesta llegenda, Gaston Fèbus, comte i poeta, s'hauria enamorat d'una princesa navarresa, que va ser obligada a tornar a Navarra. Els Pirineus, per tant, serien una barrera per al seu amor i per això ell desitjava que s'esfondressin. [...] Se canta seria de fet no solament un himne d'amor i de nostàlgia envers la dona estimada, però igualment, i sens dubte sobretot, una cançó que fa secretament al·lusió a la cèlebre Croada contra els albigesos, el rossinyol simbolitzant l'accés a la dimensió mística en els càtars, les muntanyes i els obstacles materials i interiors travant aquesta, l'amor per la dona estimada reenvia finalment a la questa de l'amor espiritual.
Però bé, llegendes (amb alta probabilitat de ser falses) a part, no deixa de ser bonica. I també serveix per a demostrar que l'occità i el català són força comprensibles entre si.