Les Oiran

Respon
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

A la fi ha arribat el dia que us parli un poc sobre un aspecte oblidat de la cultura japonesa i que, molt sovint, es confon amb les Geiko i Maiko. Us parlaré de les Oiran, les prostitutes del Japó tradicional.

Imatge

Les Oiran



Què són les Oiran?


Com ja us he dit, generalment se les confon amb les Geiko (Geishas), segurament a causa de la novel·lutxa de Memorias de una Geisha on l'autor va introduir elements del món de les oiran a les Geishas.

Una Oiran eren cortesanes, prostitutes d'alt nivell que varen sorgir al Japó devers el 1600. Durant aquella època la prostitució estava permesa al Japó (no va ser prohibida fins devers el 1957) i, de la mateixa manera que trobem hanamachis (barris de geikos) també hi havia els barris del plaer, també coneguts com barris vermells, que estaven separats del centre de la ciutat i que tenien les seves pròpies murades. El més famós probablement sigui el barri de Shimabara de Kyoto, seguit pel de Yoshiwara a Tòquio.

Què oferia una Oiran?

Contràriament a la idea que tenim a l'occident sobre les prostitutes, les Oiran oferien molt més que sexe. De la mateixa manera que les Maiko, les Oiran eren entrenades des de molt joves en l'art: estudiaven música, ball, oratòria, cal·ligrafia... I això feia que fos un servei de luxe. Pagar-se una oiran era car i no tothom s'ho podia permetre, era un símbol de poder econòmic de l'època.

Amb el temps, el món de les oiran es va anar aïllant perquè no sortien dels barris de plaer, quedant-se obsolet i amb l'aparició de les Geiko va anar perdent visibilitat. A més, hem de sumar l'elevat cost que tenia passar el vespre amb una Oiran, cosa que va propiciar que, finalment, el negoci de cada vegada més anés en caient en picat.

Com algú es convertia en Oiran?


Generalment començaven de molt petites. Moltes d'elles eren venudes per les famílies pobres als bordells i, des d'aleshores, eren sotmeses a un ensinistrament molt dur i, moltes vegades, les noies no podien arribar a convertir-se en Oiran si no eren prou atractives.

Si la noia no donava la talla, se la feia fora del món de les Oiran o se la relegava a una hashi (una prostituta convencional i de baixa categoria), tot i que si la noia demostrava que tenia bona mà amb els negocis, podia acabar regint-ne un.

Com s'educaven les Oiran?


Era un entrenament molt dur perquè, de la mateixa manera que les Geiko, des de molt petites començaven a estudiar i a refinar les arts: cant, dansa, música, literatura, poesia, conversa, llenguatge formal... Però, un aspecte que les Geiko no tenien era que les Oiran eren instruïdes en el sexe: aprenien les arts de seducció, els jocs eròtics, el plaer sexual i el coit, a més d'entrenar-se amb altres aspectes com la flexibilitat.

Les Oiran eren també anomenades "destructores de castells" perquè deien que una sola mirada d'elles era molt més poderosa que tot un exèrcit. Eren dones molt refinades, perfectes i bellíssimes, molt més pel seu domini de les arts que per l'aspecte sexual.

En aquest video podeu veure la Tayuu Aoi durant el seu misedashi, ballant:


Quina jerarquia hi ha en el món de les Oiran?

El rang en aquest món funciona diferent al món de les Maiko. Així com a les Maiko i Geiko el rang està en consonància amb l'experiència i l'edat, amb les Oiran està relacionat amb la bellesa, amb la destresa amb les arts i de si era molt sol·licitada.

Així els rangs són (de major a menor):
  • Tayuu: Eren les Oiran de major categoria, només accessibles als més poderosos.
  • Sanacha i Umecha: Les Sanacha s'encarregaven dels samurais i les Umecha dels burgesos.
  • Zashikimochi i Heyamochi: El nom prové de l'espai on treballaven. Les Zashikimori ocupaven un pis sencer d'un bordell mentre que les Heyamochi feien servir una habitació.
  • Yuujo: Prostitutes de més baixa categoria.
  • Hashi: Prostitutes vulgars que havien estat expulsades del món de les Oiran.
  • Kamuro: Aspirants a convertir-se en Oiran. Eren noies a les que generalment els pares havien venut als bordells o bé eren filles de les Oiran. Començaven generalment devers els 10 anys i signaven un contracte per no sortir mai del barri de plaer on havien estat confinades.
  • Banto: Mai arribaren a convertir-se en Oiran i fan de representants de les altres noies que sí que ho varen aconseguir.
Imatge

Aparença física.

El seu aspecte és molt més recarregat que el d'una Geiko. Tenen punts en comú, com ara el rostre pintat de blanc, que se'l pintaven perquè abans, en no haver lluny elèctrica, a la llum de les espelmes el blanc ressaltava molt més.

Les Oiran porten moltíssimes més capes de kimonos, generalment un kimono de tipus Uchikake (el que fan servir les novies a les bodes a les cerimònies shintoistes tradicionals). Moltes vegades no en portaven tants, sinó que només eren Haneri (colls superposats que fan que sembli que portes més capes).

L'aspecte que més les diferencia de les Geiko és que porten l'obi fermat al davant. Molta gent diu que era perquè així se'l podien treure amb més facilitat, però recentment vaig llegir una tesi que contradia aquesta teoria. Les Oiran no es treien tota la roba per tenir sexe, només s'alçaven el kimono, així que segurament no portaven l'obi al davant per aquest motiu.

Antigament, tenir roba que era tan complicada de posar que necessitaves ajudants per fer-ho, com és el cas de les Oiran o, actualment també de les Geiko i Maiko, que encara avui en dia encara necessiten de l'ajuda d'un professional que va a l'okiya per ajudar-les a vestir) era un senyal de molt, molt prestigi.

Segurament la tradició de dur l'obi fermat al davant prové del fet que, antigament, les dones casades es fermaven l'obi al davant també, i per analogia, elles també ho feien perquè eren considerades les "esposes de la nit".

A més, portaven unes geta molt altes, d'uns 30 cm d'altura, cosa que feia que caminessin molt lentament i que sempre necessitessin d'un grup d'ajudants que l'ajudessin a caminar. No portaven mai tabis i portaven la nuca pintada amb tres ratlles perquè era un símbol eròtic. Avui en dia, les Geiko es pinten la nuca amb tres ratlles quan van a un acte molt formal i important, o bé el dia del seu Misedashi.

Contràriament a les Geiko, que només es pinten el llavi inferior durant el seu primer any, les Oiran sempre només portaven pintat el llavi de sota. A més, la diferència amb el pentinat és molt notable perquè mentre que les Maiko duen el wareshinobu o el ofuku, del qual només posen alguns kanzashi generalment de flors, les Oiran en portaven mínim 8 o 9 de color daurat, de manera que el seu pentinat era molt recarregat.

Diferències amb les Geikos

A més dels aspectes físics, com ja hem dit, les Geikos no són prostitutes. És més, tenien estrictament prohibit mantenir cap tipus de relació amorosa amb els seus clients. Elles només entretenien, mai es ficaven al llit amb cap client. D'aquí que les Maiko no tinguessin un mizuage com el de les Oiran.

El mizuage és una cerimònia per la qual les Oiran venien la seva virginitat al millor postor (cosa que apareix a Memorias de una Geisha, però que és fals, les Geishas mai tenien sexe amb els seus clients). Per a les Maikos el mizuage actualment consisteix en canviar-se el pentinat del wareshinobu (que té a la part del darrere dues franges vermelles) a l'ofuku (que només en té una) i que, avui en dia també es duu a terme. Quan es fa el canvi de pentinat s'indica que la Maiko ja està a la meitat de la seva carrera per convertir-se en Geiko i abandona l'eri (el coll del kimono) vermell i passa a vestir-lo en blanc.


Actualment existeixen les Oiran?

Avui en dia, la prostitució està prohibida al Japó, per tant, l'ofici de les Oiran ha desaparegut. Ara, el que si que es conserva és la seva cultura. Per exemple, a la ciutat de Niigata, es fan grans festivals en record a les Oiran i a Asakusa, Tòquio també se'n fan, amb noies que s'hi vesteixen i recreen les seves desfilades i balls. Aquestes desfilades reben el nom de Oiran-dochu.

En canvi, al barri de Shimabara de Kyoto, encara queden algunes noies que, com si fossin unes Maiko, són Oiran, però sense la part sexual. Segons el que he llegit, en queden molt poques, concretament queden 5 Oiran a Kyoto.

Després que al 1957 la prostitució fos declarada il·legal, les tayuu del districte de Shimabara de Kyoto es varen unir a la modalitat de les Geikos. Així, a la dècada del 1970, Shimabara encara era considerada un hanamachi actiu i la gent parlava de la rokkagai (sis hanamachi) de Kyoto. Ara, al segle XXI, Shimabara ha caigut, i les Geiko de Kyoto com a grup ara són els gokagai (cinc hanamachi.)

Shimabara existeix a l'actualitat principalment com un museu viu, amb tres o quatre dones capacitades per exercir el paper de la tradicional tayuu. Les seves presentacions de música, dansa, i la cerimònia del te es donen sobretot per als turistes en l'escenari de dos edificis històrics que s'han conservat.

Desfilada d'una tayuu:
Respon