Després d'una llarga conversa al xat de tadaima i a discord, la
@manolini m'ha convençut perquè contesti a aquest post donant la meva opinió (que
advertència, porta molt hate pel fanservice). Som-hi, doncs
Primer comentar que el manga és un ecchi (i que per tant, les escenes de fanservice entren a la categoria), tot i que a mi em sembla que apareixen del no-res (per exemple, plànols innecessaris del cul -amb faldilles, per dissimular) i que són descarades
però tenint en compte que ja t'avisen, s'entén per què n'hi ha (no com a kimetsu no yaiba *ehem ehem*). Fora d'això, la història és tendre i original, una otaku perduda que troba un company de classe que resulta ser fabricant de nines hana (tradicionals japoneses) i que aconsegueix que sigui el seu sastre per tots els cosplays! A la vida real, tenir un projecte així amb un amic deu ser de les coses més xules que hi ha.
El disseny de la Marin és molt maco
(aquestes ungles llargues, cabells i ulls amb tanta pestanya, fa goig de veure) i l'animació té coses molt detallistes (de com es mou la roba, el moviment dels cabells, els colors... mil detalls), i ella té bon caràcter (una mica fresca, ja veureu per què) i sembla una bona jana... També en Gojo és molt bon jan
i mola molt que estigui tan apassionat per una feina tradicional i bonica (però pobre, amb lo tímid que és, i es troba al bell mig d'un fanservice tremendo xD). La dinàmica entre els dos és molt tendre, i m'encanta l'entusiasme que mostren per cada disfressa i com es van dient les coses amb tan detall (que si la costura nosequè, que si és poc flexible...).
Bé però ARA parlem de la part hater: el fanservice. Malgrat que han afluixat el to respecte al manga, penso precisament que és una història molt tendre i que l'ecchi ho esguerra una mica, és tan indiscret que tira molt enrere (almenys a mi). Vull dir, a veure si m'enteneu:
Capítol 1: Prota, tot d'una, quasi es despulla casualment davant el seu company de classe. Procedeix dient: "
ai, pots girar-te? UwU"
Capítol 2: MESURA'M ELS MUGRONS
Ai! però no siguis malpensat, he portat un bikini! (un bikini que per portar-lo, més discret seria anar amb roba interior. I a més, els animadors deixen molt clara la llei de la física amb les peres, que, efectivament, reboten -per si ja no ho sabíeu nois, ja ho sabeu-)
Capítol 5: Frega'm l'esquena, senpai, que fa caloreta ( ͡~ ͜ʖ ͡°) Kimochiii~~ ( ‾ʖ̫‾)
Oh! M'ha dit que sóc maca? O////O (li has ensenyat el cos de Venus de Boticelli que tens i ara et fa vergonya rebre un afalac? Però ha sigut molt kawaii veure aquesta part romàntica, not gonna lie uwu)
I bé, fins aquí més o menys era una cosa acceptable (molt fora de lloc, molt poc probable que vingui un company de classe a demanar-te que et mesuri la distància entre els mugrons, peròoooo més o menys tires endavant).
Ara bé... el que és IMPERDONABLE i el que ha causat el gran rebombori al xat és el capítol 6:
UNA LOLI DESCONEGUDA ENTRA A LA TEVA DUTXA I LA VEUS EN PELOTILLAS. VISTA POSTERIOR... POSTERIOR. Hi havia algun motiu per això? No. Els japonesos desconeixen l'existència del pestillo? No. La loli, ha posat un tamboret, com a mínim? No. El prota es queixa i truca a la policia per intrusió al domicili? No, i és més, la Loli l'amenaça dient que ho porta la pasta (una disfressa) o
ella et posarà una denúncia.
Amb aquesta escena ja no passo jo per aquí. Amics, quedeu tots advertits