Vaig començar el manga quan va sortir, ara fa uns 6 anys i em va semblar que estava be, pero no el vaig seguir perque tinc poca paciencia per les publicacions mensuals. Ara amb l'excusa de l'anime me l'he mirat i he llegit una mica el manga i tal i nomes puc dir una cosa: VAIA PUTA GRIMA EM DONA!!!
Aixo va d'un battle royal entre 13 candidats a ocupar el lloc d'un deu. Soc l'unic que se n'ha adonat que es exactament el mateix argument que Mirai Nikki? (i a sobre el prota es diu Mirai.... No puc amb aixo).
Primer de tot els personatges donen cringe. De moment nomes parlare dels que han aparegut , pero us aviso, n'hi ha de molt pitjors.
Un prota que tot i tenir la fletxa blanca es nega a matar a ningu, ni tan sols al desgraciat que amenaça de matarlos a ell i al seu unic esser estimat i que no li importa massacrar milers d'innocents per aconseguir-ho. Estaria be si no fos perque si no fos perque al primer capitol li ordena a la seva tieta que mori i despres se sent mes viu que mai.
La noia, la completament submissa al seu mascle. Aquesta personalitat m'encaixava amb la Misa de Death note perque permetia que en Light, que es un puto psicopata pogues utilitzar-la pels seus plans. Aqui, si se suposa que es una aliada i no una eina no passa res per donar-li una mica mes de personalitat. I si aixo us sembla poc, espereu a veure el seu traje.
I en Metropoliman, que es tan dolent que em sembla ridicul. Cada cosa que se sobre ell em dona mes grima. No fare spoilers pero el seu passat em va fer bastant fastic, el suficient com per ser incapaç de prendre-m'ho en serio. Al seu costat els personatges de Kimetsu no Yaiba estan tan ben escrits com el princep Zuko d'Avatar.
I ara parlem de les fletxes vermelles. Les fletxes vermelles serveixen per enamorar, en teoria, perque qui les rebi sera practicament un esclau de qui les dispari. Aqui veig dues opcions: o be els niponesos tenen un concepte molt toxic de l'amor o be les fletxes sotmeten completament a qui les rebi. Jo crec que la resposta correcta es: lo que millor li vagi a la trama.
Text amagat.
Per cert, recordeu allo que fa en Mirai al primer capitol de disparar una fletxa vermella a la tieta i ordenar-li que mori? Doncs resulta que no es pot. Si, ho ha fet, pero no es pot.
Que depen de si la persona esta disposada a morir? Vosaltres veieu aquesta dona capaç de donar la vida per algu? En serio?
Admetem-ho d'una vegada, aqui l'Oba i l'Obata han patinat. Han volgut fer un Mirai Nikki amb elements de death note un intent de dilemes morals i pseudofilosofia que no tenen sentit i un intent de personatges que simplement no funciona. Si no sou com jo que us agrada mirar series de merda per rajar despres, no us la recomano.