Danshi Koukousei no Nichijou
Info general
Nom original: Danshi Koukousei no NichijouBasat en: Manga (acabat, 7 toms)
Autors: Yoshinobu Yamauchi
Gènere: Comèdia, slice of life
Estudi: Sunrise
Any: 2012
Capítols: 12
Argument
Danshi Koukousei no Nichijou ens condueix fins a l’institut de Sanada Nord, on trobem tres peculiars companys de classe i amics: el prudent Tadakuni, l’apassionat Yoshitake i l’excèntric i de gran imaginació Hidenori.La seva vida quotidiana està plena de romanç, robots gegants, grans aventures… o com a mínim això és el que ells pensen! Però com passen el seu dia a dia aquests joves nois d’Institut? Un rpg, un romanç a la vora del riu… tot és possible per a aquests estudiants i el seu esbojarrat dia a dia!
Opinió personal
Feia molt de temps que la tenia pendent des que a Twitter vaig veure un trosset on el Yoshitake tenia problemes amb els seus mugrons i vaig dir “vull veure aquesta merda” i ara puc dir, sense por d’equivocar-me mínimament, que l’espera ha valgut la pena.L’argument, com ja podeu veure, és d’aquests típics animes on no passa res però que a la vegada passa de tot i que, absolutament tot, passa pels personatges principals. És a dir, no espereu un argument elaborat que evolucioni perquè són esquetxos d’humor un darrere l’altre que tenen com a fil conductor aquests nois d’institut esbojarrats. I és que no sé què us puc dir d’aquests personatges sense fer-vos gaire spoiler… Dir que són la puta hòstia i que us els estimareu.
Realment, com sempre a aquests animes, cada personatge té una personalitat diferent i, a partir d’aquí, comença l’humor amb les seves interaccions amb la resta de personatges secundaris. Hauria de dir que els secundaris d’aquest anime m’han semblat força bons en comparació amb altres animes del gènere.
Els personatges m’han fet passar molt bones estones i riure molt. Al cap i a la fi, Danshi Koukousei no Nichijou és un anime d’humor i, com a mínim amb mi, ha acomplert totes les expectatives. He rigut molt i, per això, jo li poso a aquest anime l’etiqueta de “super recomanable”
Una cosa que m’ha agradat molt és que els capítols se’m feien molt curts. És a dir, això que sona l’ending i dius “ja està?” per sort després de l’ending sempre hi havia uns esquetxos extra, però havia acabat de veure un capítol i deia “vinga, un altre” i així ens l’hem ventilat en un tres i no res (cosa que m’ha fet llàstima perquè m’hauria agradat, en part, poder-la gaudir molt més).
I per acabar i perquè no podia faltar, els seiyuu són la puta hòstia! El trio protagonista és com dels millors (Sugita Tomokazu, Suzumura Keichi i Irino Miyu) i després hi ha artistes de la talla d’Akira Ishida o Kobayashi Yuu. Molt recomanable també en aquest aspecte.
I res, mireu-la, que és d’excel·lent (però no la mireu al curro, que podrieu riure i us destrossaria la reputation).