Ep! Estava buscant si hi havia post de
Murmuris del cor i evidentment ja hi és, així que sumo comentari.
Ahir vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada i em va passar una mica com a l'Ereza, em va agradar tant que passa al meu top Ghibli. La tenia pendent des de fa un munt de temps, ja que havia vist algunes imatges dels escenaris de la pel·lícula i m'atreia molt l'estil del traç, però fins ara no havia trobat el moment.
Crec, però, que si l'hagués vist fa uns anys no m'hagués agradat tant. L'argument no és complicat, justament té una trama senzilla i molt "quotidiana", però això fa que si no tens certa maduresa no crec que la història et provoqui tant interès. Al final en les pel·lícules de Ghibli acostuma a haver-hi diverses capes (a la superfície, la fantasia i les aventures, en les profunditats, el missatge de l'obra), que fan que puguin interessar una mica a tothom: si ets més petit et quedes amb l’emoció d’un món fantàstic, si ets més entens millors les metàfores i els valors que transmet l’autor.
En canvi aquí tot és visible, no hi ha ficció que cobreixi la història. Les escenes més fantasioses són sempre producte de la imaginació de la protagonista. És cert que
La tomba de les lluernes o
El vent s’aixeca comparteixen aquest esperit més “realista”, però penso que en tenir arguments històrics permeten a l'espectador mantenir la distància entre el que es narra i la seva persona (et poden provocar una allau de llàgrimes, però en general els espectadors no compartim les experiències de la trama). A
Murmuris del cor això és impossible: la història és universal (la maduració de nen a adult) i la manera de plasmar-la transparent, no hi ha barreres.
Per tancar una mica, deixo aquí el meu detall fav de la pel·lícula:
Text amagat.
La Shizuku és a l'escriptori treballant en la seva novel·la quan s'adorm i té un malson, en què troba una gemma preciosa que es transforma en un ocell mort. Quan es lleva, la distribució de l'habitació ha canviat: la germana gran ja ha marxat, ha abandonat el niu. És una el·lipsi temporal preciosa.
Mireu-la!