Sinopsis

Mei tenia la seva vida controlada fins de TXAS! va començar a convertir-se en un panda.

Opinió personal

Com a millenial que són em relato massa en aquesta película, no sóc una adolescent chino-canadenca però crec que la adolescència és un procés universal a tot el món i aquesta peli ho reflexa bastant bé. Altre cop Pixar ha optat per fer dels drames familiars els dolents de la película però aquest cop (a diferència d'Encanto) trobo que se n'han sortit molt millor.

Els personatges son increibles, sobretot les 3 amigues de la Mei són la hostia. ABBY BEST CHARACTER!



La regla, els nois, fase fangirl,... totes les etapes crucials de l'adolescència les porten a la pantalla i evidentment també la més important: el conflicte amb la família. Evidentment el tema del panda vermell és una metàfora sobre tots els canvis que es passen durant aquesta època vital però és impossible no adorarlo ÉS TAN MACO.

L'únic que trobo una mica fluix és el personatge del pare que sembla que casi no existeixi fins que ha de salvar a la seva filla, però fins aleshores sembla que li sui tot bastant. Una bona representació dels nostres pares suposo.

Si com jo vau créixer durant els anys 2000 us aconsello que la veugeu, estic segura que us atraparà.

Vaig veure que senyors desconsolats ploraven a tuiter punt com per mor d'aquesta pel·lícula del diable. "Maleït Disney-Pixar, ens heu pixat a sobre amb aquest film alliçonador femipropagandístic", deien mentre treien escuma per la boca. Personalment, res m'agrada més que un senyor en estat catatònic fora de la seva zona de confort (és a dir, no hi ha metralletes o tetes) així que, plena de motivació, he volgut visualitzar l'obra objecte de controvèrsia per formar-me una opinió pròpia.

I la veritat és que m'ha agradat. La gent diu que els primers minuts són mals de pair i sí, són una mica estranys, però superat els dos minuts que t'introdueixen el tema de la pel·lícula em va enganxar amb intensitat intensa. A la Mei-Mei només li falta escriure fanfictions yaoi (que es deia lemon al 2002) entre personatges de Harry Potter per ser jo total.

Pel merder que ha aixecat aquesta pel·lícula em pensava que el tema de la regla seria molt més central per veure tants senyors plorant, però només ha sortit uns minutets de res cosa que demostra que la masculinitat és més fràgil del que em pensava. En general molt bé, m'ha entretingut i m'hi he sentit reflectida. A més, m'ha encantat el plot twist de:

Text amagat.

El Tyler és fan de 4-town M'ENCANTAAAAAAAAAAAAAAA!!

I doncs res, mireu-la i tal, que està molt bé i és molt entretinguda i a més el panda és molt cute i morireu d'amor

A mi també em va agradar. Integra bé el realisme de la pubertat femenina i la màgia ancestral, entesa des dels problemes familiars d'una preadolescent amb un llegat de responsabilitats espirituals.

Trobo que fan falta pel•lícules així que tractin temes controvertits de manera simbòlica. És interessant com Pixar ha apostat per ser madurs emocionalment i veure la realitat preadolescent menys fantàstica sense treure-li encant.

Em recorda a Inside Out (Del Revés), però aquí les emocions s'encarnen a partir d'un panda roig i una noia de 13 anys i les seues amigues. Com es sol plasmar últimament, hi ha molta representació racial, cosa que va molt d'acord als nostres temps.

És una peli bonica de veure en família, sobretot si teniu noies adolescents que s'hi puguin sentir identificades. Té una mica d'acció que també s'agraeix, i l'argument es desenvolupa dinàmicament, així que no es fa pesada. A mi m'agrada que segueixi sent important la família i el seu passat màgic ancestral, fa que el misteri i la realitat siguin més harmoniosos.

La vaig veure ahir, es força entretinguda i l'animació es molt bona.

La resta ja ho heu dit vosaltres, recomanada per una tarda al sofa.

Uep!

Jo la vaig mig veure de rebot.

Em vaig fixar en l'escena del calendari (o no sé què) que deia que era l'any 2002 i llavors vaig veure tots els Nokias... hehehe... com es nota que l'han feta per la nostra quinta (potser uns anys més grans que jo), que ara comença a tenir nens.

Ja he dit que no vaig estar super atent, però em va parèixer que tot i que el titular és que la pel·lícula tracta de la menstruació, pareix que només és l'escena de la primera transformació, que sa mare hi va amb les compreses. Crec que no se'n fa cap menció més. Ara bé, és cert que el panda simbolitza tot aquest tema de la pubertat i, la veritat, també està bé fer servir símbols i metàfores en comptes de fer-ho tot super explícit.

Llavors... sí, crec que tracta ben tractada la pubertat. Des del punt de vista d'una noia dona (sempre m'ha fet un poc de cringe això de "ara ets una dona", però bé), que sempre heu estat un poc més ignorades per la història, així que crec que és una cosa positiva.

Llavooooors... crec que la pel·lícula fa un poc de crítica / lliçó moral. I crec que l'objectiu no és tant en els joves sinó en la mare. Crec que és una lliçó als pares, que no han de voler que els fills siguin perfectes i que facin el que els pares han fet.

Jo la vaig mirar diumenge passat, no tenia res millor a fer i com que tothom en parlava doncs em va interessar prou.

Efectivament, dic el mateix que ja s'ha dit per aquí... Jo esperava que la regla hi tingués més presència i al final sols és una base per a indicar que és l'època de l'adolescència i tal. No entenc tants senyoros enfadats a Twitter... Que tampoc no seria justificable si tota la pel·li anés d'això, però és que no sé, no és pas gaire rellevant, no sé de què es queixen xD

Com diu en @Minatoni, fa gràcia veure que és de la dècada dels 2000. I a banda dels Nokia, destacaria el pseudo-Tamagotchi xD

Minatoni ha escrit: ↑20 març 2022, 21:22 Llavooooors... crec que la pel·lícula fa un poc de crítica / lliçó moral. I crec que l'objectiu no és tant en els joves sinó en la mare. Crec que és una lliçó als pares, que no han de voler que els fills siguin perfectes i que facin el que els pares han fet.

Exacte, hi estic força d'acord. És com dir-li als pares que no siguin tan estrictes amb els seus fills, que al final, tothom comet els seus errors i al final els fills han de seguir el seu propi camí i no el que els pares vulguin.

Salvant moltíssim les distàncies, em recorda a «Wolf Children (Els nens llops Ame i Yuki)», perquè

Text amagat: Spoilers de Wolf Children.

el final també és una mica en aquest sentit: els fills han de trobar el seu camí a la vida (i potser al principi sembla que tiren cap a un camí, i després cap a l'altre) i els has de deixar fer per ells mateixos.

A banda d'això, no podria acabar el post sense treure el meu grammarnatzisme i dir que en Tyler té fonètica molt lamentable... I la Meimei tampoc no em convenç (i el pitjor és que l'actriu va fer un directe parlant de la pel·li i... parlava amb bona fonètica... ho feia expressament per a la pel·li? xD). I bé, les típiques castellanades que només accepta TV3 i ningú més: tonteries, currar, disfrutar, etc. Ah, i una mala traducció: compreses "regulars"? En català són "normals".

Però bé, en general, prou bé, em va agradar.

Acabo de mirar Turning Red, doblat al català.

Ha estat bé, la veritat. Però trobo que ja està. No m'ha apassionat gens. No he relatejat ni mig, ho he trobat tot super aliè (però bueno què espero, la meva experiència d'infància i adolescència no s'assembla gens a la de ningú cis ni trans, o sigui que ni m'ho esperava. Però tothom estava tan on-fire amb la peli que m'ha decebut una mica que a mi me la sués tot tres pepinos). L'únic que he pogut relatejar ha sigut el "Ara ets una dona" i flashbacks del vietnam, m'ha sentat bastant malament, que no ho digui mai més ningú això perfavor.

M'han estafat. Hi havia tants neandertals plorant per twitter "Ui déu meu la regla morirem què en pensaran els nens sou uns depravats!" que em pensava que la peli anava exclusivament de la regla. I no, l'han mencionat efímerament en un punt i tampoc gaire profundament, i au, cap a casa. Jo tenia l'esperança que en aquest univers la gent quan té la regla es convertís en un panda vermell enorme, o algo (?). Idea per una altra peli per treure-li quartos a la gent, de res.

Clarament l'animació espectacular, la qualitat i els colors i la composició tot magnífic. Com era d'esperar, que es notin els eurus que costen aquestes coses.

(I Mei perfavor dibuixa més sirenos que et queden molt bé, penja'ls a tumblr)